T2xC8 - Mort al Liceu | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries

T2xC8 - Mort al Liceu

El 1893, el Gran Teatre del Liceu va ser escenari d’un dels atemptats terroristes més greus que s’ha viscut mai a Catalunya. Els fets van causar una profunda commoció a tots nivells, tal com demostren els arxius.

Aquell 7 de novembre era un dia important a Barcelona. Començava la temporada d’òpera del Liceu i qualsevol persona que fos algú a l’alta societat de la ciutat, aquell vespre era allà, vestida de vint-i-un botó, per assistir a la representació de l’obra “Guillem Tell” de Rossini. Santiago Salvador, de vint-i-set anys, ho sabia. Des de la seva localitat del galliner, va seguir el primer acte observant amb menyspreu aquella gent empolainada que omplia la platea i les llotges del primer pis. A les 22.15h, quan després d’un breu descans començaren a sonar els compassos inicials del segon acte, es va treure les dues bombes Orsini que portava amagades i les va deixar caure al mig del públic.  
 


1. Reproducció de l’escultura La temptació de l’home d’Antoni Gaudí emplaçat a la Basílica de la Sagrada Família. Apareix el diable oferint a un obrer una bomba Orsini. Autor: BERTRAN, Marc-Jesús. El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930, Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, 1931.

2. Façana del Gran Teatre del Liceu, c. 1880. Autor: M. Sala. BERTRAN

3. Títol de propietat d’una butaca al Gran Teatre del Liceu, 1873. Fons: Casa de Caritat   

L’explosió va ser terrible i va provocar el pànic dels assistents que van intentar abandonar el teatre com van poder. Al mig de la platea l’espectacle era dantesc. Sang i vísceres per tot arreu. Crits agonitzants i una colla de cadàvers. En total vint morts i quasi trenta ferits greus. Entre les víctimes la germana de la soprano i dues noies de 14 i 16 anys respectivament. 
 
Santiago Salvador va aprofitar el caos per abandonar el Liceu i amagar-se. A partir d’aquell moment es va convertir en l’home més buscat de Catalunya i d’Espanya. L’atemptat va ser tan esfereïdor que fins i tot se’n va fer ressò la premsa internacional i, des de tot arreu, van arribar mostres de solidaritat. L’òpera Guillem Tell no es tornaria a representar-se fins trenta dos anys després.

Cotxes fúnebres de la Casa de Caritat, c.1880. Autor: Carlos Bertazioli. Fons: Diputació de Barcelona 

Per exemple, a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona es conserven els telegrames enviats per altres corporacions provincials, com la de Saragossa. Però el més corprenedor és el breu text escrit pels familiars de les víctimes dirigit al president de la Diputació, Manuel Planas Casals, per agrair-li haver fet costat als afectats des del primer moment i haver estat amb ells quan foren traslladats a l’Hospital de la Santa Creu després de l’atemptat. Aquella concisa nota també incloïa el prec perquè Planas Casals assistís al funeral que se celebrà a l’església del Pi el dia 15. No cal dir que el president va acceptar la invitació. 
Abans d’assistir a les exèquies, la corporació provincial va celebrar un ple on, a petició de la presidència, es va acordar enviar un telegrama al consell de ministres demanant que els criminals responsables d’aquella atrocitat fossin perseguits amb tots els mitjans possibles. 
 
 



Carta d’agraïment dels familiars de les víctimes dels atemptats del Liceu adreçada a Manuel Planas Casals, president de la Diputació de Barcelona, 1893. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB 1607, exp. 4)

La petició potser va ser un mer formalisme perquè les autoritats centrals havien imposat la llei marcial a Barcelona i, amb l’excusa de l’atemptat, van iniciar una repressió generalitzada contra tot el moviment anarquista. A Salvador no el van detenir fins el 2 de gener de 1894, quan va ser localitzat a Saragossa. De seguida fou traslladat a Barcelona per començar el judici. Quan durant l’interrogatori li van demanar el perquè de les bombes va justificar la seva acció dient que havia estat un acte de venjança per l’execució del terrorista anarquista Paulí Pallàs, qui havia estat afusellat només un mes abans i que també havia perpetrat un atemptat amb bombes Orsini. Durant el procés, Salvador no va mostrar cap mena de remordiment i va admetre que volia provocar tant mal com fos possible.  


Testament de l’anarquista Santiago Salvador Franch. Fons: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB_1422_15_2838r_2839r)

Santiago Salvador fou jutjat i sentenciat a mort. L’execució al garrot vil es va produir el 21 de novembre, al pati dels Corders, actual plaça Folch i Torres. A més d’ell també es va aplicar la pena capital contra sis obrers que no tenien res a veure amb els fets però a qui es va incriminar aprofitant la seva militància en el moviment anarquista.
 
 
 


Acta del Ple de la Diputació de Barcelona de l’11 de novembre de 1893. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB vol.58)
 

L' Arxiu de la Diputació de Barcelona

Un episodi esfereïdor que va deixar rastre als arxius, tal com es pot comprovar consultant aquesta documentació que forma part del fons de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona. 
 

Imatges de l'Arxiu de la Diputació de Barcelona. Autor: Lorena Ruiz Pellicero 

Vols saber més detalls d'aquesta història?

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.

https://www.diba.cat/documents/94831/391772223/4-AGDB_1607_exp_4_Liceu_atemptat_telegrama1.tif.pdf/533c6668-3d38-40c3-8c95-cf6b7d8e9432?t=1686729764876 

I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, pregunta pel document "CAT AGDB 1607" a l'Expedient 4 del Fons de la Diputació de Barcelona.
 


Coberta de l’expedient sobre l’atemptat comès al Gran Teatre del Liceu la nit del 7 de novembre de 1893. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB 1607, exp. 4)

La importància del document

I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Alícia Xicota Viñé i Helena Escobar VIñé, tècniques de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, ens expliquen la importància del document escollit per a explicar aquesta història.