A totes les èpoques de la història hi ha hagut servidors públics que han aprofitat la seva posició privilegiada per al seu benefici particular. A Tremp, entre el 1824 i el 1829, es va viure un episodi que si es produís ara, de ben segur que sortiria a les notícies.
Antonio Pinto del Valle era un home que vivia bé. Al ser d’una família ben connectada, havia aconseguit una bona posició: era l’administrador de rendes del partit de Tremp. La seva feina consistia en cobrar alguns dels impostos dels habitants de la zona i, a més, també recaptava el guany de la venda dels productes estancats com el tabac i el paper timbrat, imprescindible quan calia presentar documents oficials.
Per als governs de Madrid, Tremp era un racó de món que els quedava molt lluny. A la capital els homes de Ferran VII prou feina tenien en perseguir els liberals que havien manat durant el Trienni, com per estar-se preocupant de què passava més enllà de la Cort i de les grans ciutats. I això, a l’Antonio ja li anava bé perquè li agradava fer les coses a la seva manera.
Mapa de Tremp. Atles de viles, ciutats i territoris de Lleida. Autor: Burgueño Rivero, Jesús (2001).
De fet, havia convertit la seva feina en un negoci familiar, ja que tant el fill com el gendre l’ajudaven en els tràmits de recaptació. El problema és que no eren massa meticulosos i ni gaire primmirats a l’hora de portar els comptes. Ells anaven fent. Recollien els diners i en Pinto n’enviava una apart als seus superiors, però la resta... Tant tocar monedes d’or sense que ningú vigilés va fer difícil evitar caure en la temptació.
I així, el bo de l’Antonio Pinto del Valle va anar passant els anys. Després del 1824, va venir el 25, el 26, el 27, el 28... mentrestant les coses a la Villa y Corte s’anaven posant al seu lloc i hi havia qui intentava controlar què passava al país. Així, el 1829, des de Madrid es va decidir emprendre una campanya de reorganització i es van enviar Visitadors de Rendes arreu per assegurar-se que tot es feia segons les normes. També a Tremp.
Croquis del camí de Tremp a la Pobla. Atles de viles, ciutats i territoris de Lleida. Autor: Burgueño Rivero, Jesús (2001).
Quan en Pinto va rebre el supervisor, tot van ser presses per intentar dissimular aquell desori de papers i llistats de comptes que no s’entenien i que presentaven xifres que no quadraven per enlloc. El visitador no parava de demanar paperassa i l’home ja no sabia quina excusa donar-li per justificar el desgavell (i el forat a la caixa, que cada vegada es feia més evident).
1. Certificat de despesa. Fons documental Intendència de Lleida (Cadastre de Patiño). 2. Estat de recaptació. Fons documental Intendència de Lleida (Cadastre de Patiño).
Amb l’aigua al coll, en Pinto va pensar una estratagema per sortir del pas. Com avançament, li va entregar unes llaunes de tabac plenes de monedes d’or, assegurant-li que l’endemà segur segur que posarien fil a l’agulla perquè tot quedés aclarit de manera definitiva. Era mentida. A la nit, l’administrador de Tremp va arreplegar tot el que va poder i va fugir cames ajudeu-me. Això sí, abans d’escapar, va passar per casa de la seva filla i el seu gendre per deixar-los 80.000 rals, i després va marxar cap a l’Aragó amb la intenció de creuar la frontera amb França i evitar que l’enxampessin. No ho va aconseguir. Fou detingut a Benasc i les autoritats l’acusaren d’evasió de capitals.
Registre de sortida. Fons documental Intendència de Lleida (Cadastre de Patiño).
L' Arxiu Històric de Lleida
Antonio Pinto del Valle va ser sotmès a judici al costat del fill i del gendre. Durant el procés es va arribar a la conclusió que els tres homes havien defraudat 252.586 rals i 6 maravedís, a més de totes les irregularitats administratives acumulades al llarg dels anys de mala praxi. Qui es va emportar la pitjor part va ser en Pinto que, després de passar un temps a la presó de Barcelona, el 1832 va ser condemnat a galeres forçades. Mentrestant al supervisor i a altres funcionaris d’hisenda els va tocar arreglar el garbuix amb els impostos del partit de Tremp. Tenint en compte l’ingent quantitat de pàgines que consten a l’expedient conservat a l’Arxiu Històric de Lleida, no seria gens estrany que aquells homes que havien de posar ordre a les malifetes de l’administrador de Tremp, maleïssin l’Antonio Pinto amb totes les seves forces per la feinada que deuria portar solucionar aquell merder.
Vista del dipòsit de l'Arxiu Històric de Lleida.
Vols saber més detalls d'aquesta història?
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Lleida, pregunta pel document "Causa contra Antonio Pinto, ex-administrador de Rendes del partit de Tremp per haver-se fugat amb cabals" amb el codi de referència AHL260-19-T2-3940.
La importància del document
I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Maria Jesús Llavero, tècnica superior de l'Arxiu Històric de Lleida, ens explica la importància del document escollit per a explicar aquesta història.
Català ▽
English
Català
Castellano
Occitan aranés
Aquest web utilitza galetes (cookies)
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència de navegació, analitzar el trànsit del web i personalitzar el contingut que es mostra. Pots acceptar-les, rebutjar-les totes o configurar-les.
AnalíticaRecullen informació anònima sobre l'ús del web, les pàgines que visites, els elements amb els quals interactues i com has arribat al web. Aquesta informació es fa servir per analitzar el comportament dels usuaris al web i millorar-ne l'experiència.
