T2xC3 - Explosions i caputxins | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries

T2xC3 - Explosions i caputxins

Després de més d’un segle esperant, el 1790 es van reprendre les obres d’ampliació del Port de Tarragona. Superats tants entrebancs, hi havia pressa per créixer. Fins i tot potser una mica massa.

L’explosió va ser terrible. L’edifici es va moure de dalt a baix, les parets tremolaven com si fossin de paper i del sostre escrostonat de totes les estances queia polsim. Amb el rebombori ningú va sentir els laments del frare Josef Antonio de Riudoms. Una pedra força grossa li havia caigut a sobre i l’havia ferit. 
 
Allò ja passava de taca d’oli. Des que feia sis anys havien començat les obres del Port, aquella mena de detonacions eren habituals. Primer s’havien espantat i després s’ho havien agafat amb resignació. Si la voluntat del Senyor havia decidit fer construir el convent dels caputxins al capdamunt de la pedrera Pons d’Icart, només quedava pregar i esperar que s’acabessin les molèsties.  


1. Plànol de terrenys propietat de Josep Anton de Castellarnau sobre els quals es va edificar el nou convent dels Pares Caputxins (4 de setembre de 1802). Fons Junta Protectora de les Obres del Port. 

2. Certificat del director de les obres portuàries dels presos que han treballat a les obres durant el mes de maig de 1816. Fons Junta Protectora de les Obres del Port.  

Les obres, però, no s'acabaven mai i els operaris s'anaven menjant la pedra a barrinades. Feien forats a punts estratègics que omplien de pólvora i ho detonaven. I així un dia darrere l'altre, per anar proveint de material les obres portuàries amb mules i carretons que anaven i venien constantment.

El paisatge urbà anava canviant, però els caputxins seguien fent la seva vida com podien. Perquè, a més, ningú els avisava de quan hi havia una nova explosió. Els operaris no tenien cap mena de consideració i feien esclatar la pedra a qualsevol hora, encara que estiguessin dient missa. I cada vegada el terrabastall era enorme, semblava que la terra se'ls havia d'obrir sota els peus. No era només una sensació. Hi havia perill que així fos, perquè les tasques d'extracció de pedra cada vegada es feien més a prop del convent.


1. Treballs d’extracció de pedra a la pedrera del carrer Pons d’Icart, per a les obres del nou port, en la qual treballaven els presos. Entre 1866 i 1867. Autor: J. Martínez Sánchez. 

2. Carta de l’Ajuntament de Tarragona a Fernando Seidel, enginyer director de les obres portuàries, exposant el perill que representen les explosions de les barrinades provocades per extreure pedra de la pedrera i la proximitat del convent dels Pares Caputxins (12 d’agost de 1796). Fons Junta Protectora de les Obres del Port de Tarragona.

Per això, quan a l’agost de 1796 li van obrir el cap a fra Josef Antoni, el superior del convent va se’n va anar a veure l’alcalde. No li va costar posar-se al lloc dels caputxins perquè les explosions importunaven a mitja ciutat i li va prometre fer les gestions oportunes per posar-hi remei. El batlle va complir la seva paraula. El 12 d’agost de 1796 va enviar una nota al director de les obres del Port, Fernando Seidel, per explicar-li el que havia passat.  
 
D’entrada tot va continuar igual, però les autoritats portuàries no paraven de rebre queixes i, finalment, l’agost de 1801, van decidir que cada vegada que hi hagués una explosió a la pedrera, s’hissaria una bandera al convent dels caputxins, on també tocaria la campana per advertir a la població perquè tingués temps de posar-se a cobert i evitar desgràcies personals.  


1. Perfil del carrer que porta al Port des del convent Caputxins. Sense data. Fons Junta Protectora de les Obres del Port.

2. Certificat de pagament al síndic dels Pares Caputxins de Tarragona per a la reedificació del nou convent (1 de febrer de 1816). Fons Junta Protectora de les Obres del Port de Tarragona.  

L'Arxiu del Port de Tarragona

Val a dir, però, que quan es van prendre totes aquestes mesures, els religiosos ja havien deixat l’edifici perquè era impossible continuar vivint a un lloc que podia esberlar-se com una magrana a còpia de tanta pólvora. El 1800 els caputxins es van instal·lar de manera provisional a uns magatzems mentre esperaven que s’acabés de construir un nou convent, que no es va enllestir fins el 1805. Les obres van anar a càrrec de la Junta Protectora de les Obres del Port, que va conservar la documentació i ara forma part dels fons de l’Arxiu del Port de Tarragona.  

Vista de l'Arxiu del Port de Tarragona.

Vols saber més detalls d'aquesta història?

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a l'Arxiu digital del Port de Tarragona.

Arxiu del Port de Tarragona


La importància del document

I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Coia Escoda, directora de l'Arxiu del Port de Tarragona, ens explica la importància del document escollit per a explicar aquesta història.