T2xC4 - El crim del carrer Assaonadors | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries

T2xC4 - El crim del carrer Assaonadors

Als arxius hi ha documentació de tota mena, també la que deixa en evidència la vilesa de certs individus, capaços dels crims més horribles només per un grapat de monedes, tal i com va passar a Barcelona.

El 1646 feia sis anys que havia començat la Revolta dels Segadors i a Catalunya les coses no eren fàcils des que havia esclatat la guerra. La gent se’n sortia com podia per tirar endavant el dia a dia. Al carrer d’assaonadors, per exemple, hi havia dues famílies que s’havien vist forçades a compartir habitatge.  
 
A mitjans de gener, un dels dos homes va haver de marxar de la ciutat de Barcelona per feina i a l’altre li va semblar que era l’ocasió propícia per robar-li els doblons que tenia estalviats. Tot fa pensar que la muller de l’absent ho va intentar impedir i aleshores el lladre es va convertir en assassí perquè la va degollar sense miraments. No només això, sinó que a més, es va voler desfer del cadàver llançant-lo al fons d’un pou que hi havia a prop de la casa. 


Detall del plànol del setge de Barcelona de l'any 1697.

L’altre home va tornar a casa el 22 de gener. Estranyat que la seva esposa no el rebés, el criminal li va fer creure que la dona era a les habitacions del pis superior i que per això no l’havia sentit arribar. Només era una excusa. Tot just quan enfilava cap amunt, l’atacà per l’esquena i li clavà un cop de destral al cap. Però no va ser suficient. L’agredit va respondre amb un ganivet i apunyalà l’assassí de la seva dona al front. Aleshores van començar a barallar-se tot caient escales avall i deixant un rastre de sang per tot arreu.  
 
Tot i el cop de destral  rebut, la víctima es va defensar com un lleó i al veure que tenia les de perdre l’agressor es va escapar. Va intentar refugiar-se a l’església de Sant Cugat del Rec, que era a prop d’allà on vivien, però abans d’entrar al temple fou detingut i posat a disposició de les autoritats.  


Aquarel·la de Mosterini de la plaça de l'Àngel, on es veu la presó del Veguer. "Col·lecció de 60 vistes diferents indrets de la ciutat: muralles, portals, monestirs, faganes". 

L' Arxiu Històric de Barcelona

El procés judicial va durar poc i
el 3 de febrer es va executar la sentència, que constava de dues parts. Primer el reu va ser traslladat davant la casa on s’havien produït els luctuosos fets. Allà, davant de tothom, el botxí li tallà la mà. A continuació el van portar a un altre punt de la ciutat on havia d’acabar de rebre el càstig: morir degollat i ser esquarterat en quatre trossos. Executada la sentència, cada fragment del seu cos va ser penjat davant una de les portes d’entrada que aleshores tenia Barcelona. D’aquesta manera es volia avisar als possibles malfactors de quin era el càstig que els esperava si gosaven cometre algun delicte. No sabem si era massa efectiu perquè, malauradament, a totes les èpoques sempre hi ha hagut gent disposada a perpetrar els crims més terribles per les raons més anodines.  

N’és una bona prova aquest episodi de 1646 que consta al el dietari de l’Antic Consell de Cent, on s’anotaven els fets més destacats que es produïen a la ciutat, i que ara custodia l’Arxiu Històric de Barcelona.  


Imatges de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Autor: Lorena Ruiz Pellicero

Vols saber més detalls d'aquesta història?

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història al catàleg digital de l'Arxiu Municipal de Barcelona.

 https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@1596795

I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pregunta pel document "Dietari de l'antic Consell Barceloní o Manual de Novells Ardits" amb el codi de referència 08/1B.XXV.
 

 

La importància del document

I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Laura Fortuny, tècnica de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, ens explica la importància del document escollit per a explicar aquesta història.