El “ja sóc aquí” del president Tarradellas és un dels moments més icònics i emotius de la història de Catalunya. Davant seu, el polític tenia una multitud que el rebia amb entusiasme. Al darrera, 38 anys d’exili i penúries econòmiques extremes per poder sobreviure a França.
Damunt del moble bar del menjador, la família Tarradellas hi tenia penjat un quadre excepcional. Era una tela apaïsada, de mig metre de llarg per només 14 centímetres d’alt, on es podia veure el sinuós paisatge de Portillgat. La pintura es titulava “Eco Antropomòrfic” i el seu autor era Salvador Dalí. El quadre datava de 1937 i Josep Tarradellas l’havia comprat al final de la guerra. Malgrat les dificultats i els incomptables canvis de domicili des que havia hagut de marxar a l’exili, no se n’havia volgut desprendre mai però anaven passant els anys i amb el pas del temps creixien les complicacions...
Josep Tarradellas havia rellevat Josep Irla a la presidència de la Generalitat el 1954 amb un objectiu clar: mantenir la institució viva. Però la voluntat no paga les factures i els Tarradellas havien de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. El 1960 la situació era tan crítica que el president va prendre la dolorosa decisió de despenjar el Dalí per posar-lo a la venda.
1. Visita de Salvador Dalí i la seva esposa al President Tarradellas i la seva esposa Antonia Macià. 8 de juny de 1979. 2. "L'eco antropomòrfic" (1931) de Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí.
Per fer-ho va comptar amb l’ajuda de Jaume Miravitlles, que havia estat comissari de propaganda de la Generalitat republicana. En Met, com el coneixia tothom, vivia exiliat a Nova York i conservava l’amistat del pintor surrealista, amb qui havien estat companys d’escola durant la seva infantesa a Figueres.
Des del moment que Dalí va tenir coneixement de la situació, va col·laborar amb el president en el procés de la venda. De fet quan Tarradellas va enviar el quadre als Estats Units perquè l’agent de l’artista el posés al mercat, el pintor es va avenir a reclamar-lo com a seu perquè el polític no hagués de pagar les taxes d’importació.
Jaume Miravitlles i la seva filla Montserrat a Nova York, 1961.
Tarradellas volia vendre el quadre el més aviat possible perquè necessitava els diners amb urgència però l’operació es va anar allargant des d’un bon inici. El primer entrebanc va aparèixer seguida perquè el quadre va arribar amb alguns desperfectes que el propi Dalí es va avenir a arreglar. El cost de la tela, fixat en 8000 dòlars, també va ser una complicació perquè al pintor li semblaven pocs diners i que aquella taxació rebaixava la seva categoria. S’ha de recordar que, en aquells moments, Dalí estava consolidant la seva carrera als EUA i l’interessava que les seves pintures estiguessin ben pagades per ser considerat un artista ben cotitzat. I per si tot això no fos prou, en Miravitlles estava tan enfeinat amb els seus negocis a Nova York que no acabava de donar l’empenta suficient al procés de venda que s’eternitzava mentre l’angoixa dels Tarradellas només feia que augmentar.
Visita de Salvador Dalí i la seva esposa al President Tarradellas i la seva esposa Antonia Macià. 8 de juny de 1979.
Desesperat per resoldre la qüestió, el president va optar per posar-se en contacte amb un vell amic i company de partit, el bagenc Francesc Senyal, que en aquells moments també residia a la ciutat americana, perquè esbrinés què passava amb en Met i el quadre. A l’Arxiu Tarradellas es conserva la carta que Senyal li va enviar des de Nova York el 8 de maig de 1961 on mira de tranquil·litzar-lo explicant-li que en Miravitlles estava fent totes les gestions que podia, fins i tot anar a la galeria Carstairs per parlar amb l’agent de Dalí a Amèrica. L’intermediari assegurava que el quadre es vendria sense problemes però que un dels compradors interessats havia vist uns altres petits desperfectes a la tela i Dalí, una vegada més, s’havia compromès a arreglar-los. Segons els càlculs del galerista americà allò només requeriria un parell de dies i després tan sols seria qüestió de fotografiar la tela per posar-la en circulació. Segons la lletra que Senyal va enviar a Tarradellas, entre una cosa i l’altra amb un parell de setmanes la cosa hauria d’estar resolta. Però no va ser així.
Carta que Senyal li va enviar des de Nova York el 8 de maig de 1961.
Els tràmits de la venda es van continuar allargant i mentrestant el president continuava preguntant com estava el tema. Com que ja no trobava manera de fer front als deutes demanà a en Miravitlles i en Senyal que li enviessin ni que fos una bestreta de l’operació i que si ningú podia pagar la quantitat total de cop, ell no tenia cap problema perquè el quadre fos pagat a terminis si allò havia de servir per aconseguir els diners d’una vegada per totes.
Finalment la venda es va tancar a mitjans de juliol. Tot i les aspiracions de Dalí, la tela es va vendre per 8.000$ però a Tarradellas només n’hi van arribar 6.000$, perquè va caldre descomptar la comissió dels intermediaris i el pagament de diferents tràmits. Amb aquells diners el president va aconseguir guanyar una mica més de temps per continuar resistint des de Saint-Martin-Le-Beau.
Visita de Salvador Dalí i la seva esposa al President Tarradellas i la seva esposa Antonia Macià. 8 de juny de 1979.
Pel que fa a l’Eco Antropomòrfic va passar a mans d’un col·leccionista de Cleveland anomenat Reynolds Morse, que al morir va llegar les seves obres al Museu Dalí de Florida, on s’exhibeix avui en dia.
Al desprendre’s del quadre, Tarradellas va perdre part del seu patrimoni personal perquè mai va perdre el sentit institucional. Sempre va tenir present la responsabilitat que havia acceptat el 1954 de mans d’Irla i els altres polítics de l’exili i, conseqüent amb aquesta decisió va actuar sempre com a president de la Generalitat entre altres coses guardant tota la documentació dels anys d’exili, conscient que allò permetria explicar a les noves generacions les vicissituds que ell i tants altres exiliats van viure a partir de 1939.
Visita de Salvador Dalí i la seva esposa al President Tarradellas i la seva esposa Antonia Macià. 8 de juny de 1979.
L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
Tota aquella documentació va servir per fundar, al Monestir de Poblet, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Que òbviament conserva la carta que Francesc Senyal va escriure el 1961 des de Nova York i que permet fer-se una idea de com van ser alguns dels moments més crítics de l’exili del 125è president de la Generalitat de Catalunya. Tota aquella documentació va servir per fundar, al Monestir de Poblet, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Que òbviament conserva la carta que Francesc Senyal va escriure el 1961 des de Nova York i que permet fer-se una idea de com van ser alguns dels moments més crítics de l’exili del 125è president de la Generalitat de Catalunya.
Imatges de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Monestir de Poblet). Autor: Lorena Ruiz Pellicero
Vols saber més detalls d'aquesta història?
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Arxiu Monestir Poblet), pregunta pel document "SENYAL Ferrer, Francesc/" amb el codi de referència AAP1010-2-T-1832.
La importància del document
I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Núria Gabarró, directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, ens explica la rellevància del document escollit per a explicar aquesta història.
