L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (ACAR) és el trenta-novè arxiu de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.
La seva seu se situa al carrer del Pont, 9 del Pont de Suert. Es tracta de l’edifici de l’antic Palau Abacial, del segle XVI, residència dels diversos abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys. Té una superfície total de 600,88 m2 i està distribuït en quatre plantes.
A la planta baixa hi ha la sala de treball i de recepció i tria de documentació, a més d’un petit vestíbul que exerceix de pas entre la plaça amb la biblioteca i l’església vella, darrere de l’arxiu, seu de la col·lecció d’art sacre.
La segona i la tercera planta, que són d’accés restringit, tenen dos dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 1.468,80 m lineals de documents. Aquests dipòsits estan dotats d’un sistema de climatització per garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. A més, hi trobem un magatzem i una sala per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.), amb una climatització específica.
A la quarta planta hi ha el despatx de direcció i la sala de consulta, amb una capacitat per a 8 usuaris/àries, punts de connexió a internet i una biblioteca auxiliar.
L’accés a l’edifici i a les instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional. També disposa de les mesures de seguretat pertinents contra el foc i la intrusió.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) es va inaugurar l’11 de juny del 2010. El setembre del 2006 es va signar el conveni de construcció de l’equipament, i el desembre del 2009 es va formalitzar el conveni de cogestió entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en virtut del qual l’arxiu municipal i el seu personal tècnic s’integren en el nou equipament.
L’arxiu custodia documentació pública i privada en virtut de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, inaugurat l’11 de setembre del 1983, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals, està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i està gestionat conjuntament per l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès és la principal institució arxivística de l’Alt Penedès, encarregada d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. Vilafranca, pel caràcter d’antiga capital de vegueria i corregiment, també conserva documentació que afecta les comarques que constitueixen el Penedès històric.
Per la seva condició d’arxiu històric, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès recupera tota la documentació que està en mans de particulars o d’administracions públiques i que té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història col·lectiva. També funciona com a Arxiu Administratiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, serveis, organismes i empreses d’aquestes administracions.
En aquest sentit, l’arxiu és una institució al servei de l’Administració, dels investigadors i dels ciutadans. Els fons documentals, públics i privats, abracen continguts molt diversos i poden incloure qualsevol tipus de documents (textuals, gràfics o audiovisuals) i presentar-se sobre qualsevol mena de suport, des del pergamí o el paper fins al format electrònic. Els fons més rellevants són els municipals de Vilafranca (1845-2002), els notarials (1343-1986), els de l’administració reial i senyorial (1354-1835), i els judicials (1835-1998), a més dels fons fotogràfics de diverses institucions i particulars, i dels fons audiovisuals d’imatge i so.
El 1978 es crea l’Arxiu Històric Municipal de Valls, entès com un servei que conserva, descriu i difon els fons que s’hi dipositen. El 7 d’abril del 1983 la firma d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya el converteix en Arxiu Històric Comarcal de Valls i, a partir del 2006, per palesar que també assumeix competències en gestió documental, canvia de nom per l’actual.
Des de la seva creació, l’arxiu ha atès més de 14.000 usuaris, i l’embrió format pels fons retornats de Barcelona el 1939 (on es van desplaçar per protegir-los de la guerra) ha crescut fins als més de 100 fons d’arreu de la comarca, que superen els 2.000 m lineals de volum.
D’entre tots destaquen el conjunt de 17 fons municipals (en especial, el de Valls); el fons notarial del districte; el de la Impremta Castells; la documentació sobre la família Veciana, que ostentà el comandament de les Esquadres de Catalunya fins al 1836 (arribada per diverses vies), i la col·lecció Mercadé, que conté el manuscrit del Llibre de les grandeses de Tarragona, de Ponç d’Icard.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) està integrat a la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, i la seva creació va ser acordada pel conveni signat el 31 de gener del 1984 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres, el qual col·labora a mantenir-lo. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà en té delegada la gestió des de la seva creació.
La inauguració oficial va tenir lloc el dia 16 de febrer del 1991, amb l’assistència del president de la Generalitat. Està instal·lat a l’ala oest de l’antic escorxador municipal, edifici construït l’any 1907 per l’arquitecte modernista Josep Azemar.
L’ACAE té com a objectiu principal la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni documental, tant públic com privat, de l’Alt Empordà.
L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part, des que es va inaugurar l’any 2001, de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.
L’ACRI ocupa l’edifici que havia estat, originàriament, l’hospital de Ripoll. La primera notícia data del 1573 quan, a iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll, Climent Mai, i amb aportacions dels ripollesos, es va construir un hospital vora el camí ral. L’edifici va ser destruït durant la guerra dels Segadors i la primera guerra carlina. L’any 1846 es va reconstruir per darrera vegada i va mantenir les funcions d’hospital i residència geriàtrica fins als anys vuitanta del segle xx. L’edifici té 740 m2.
La seva missió principal és la de preservar, conservar i difondre la documentació de les institucions del Ripollès i dels altres organismes, públics o privats, d’interès històric o cultural de la comarca. Actualment, ja es troben gestionats per l’Arxiu Comarcal els fons procedents de l’Administració local dels principals ens municipals de la comarca (Consell Comarcal del Ripollès; jutjat de Ripoll, i ajuntaments de Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, entre d’altres).
Té sales de càrrega, prop de 5.000 m lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1.000 ja es troben ocupats pels diversos fons ingressats i sales de desinsectació i classificació. L’edifici està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) és un edifici de nova planta que va ser construït en un solar de més de 1.000 m2 que era titularitat de l’Ajuntament de Móra d’Ebre. Exteriorment, es planteja com un únic volum en cantonada que se segrega en dues volumetries, a les quals s’accedeix per un pati interior que creen els murs pantalla i el mateix edifici.
L’Arxiu es va inaugurar el 24 d’abril del 2007. Està adscrit al Departament de Cultura i forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals. La seva gestió correspon, conjuntament, a l’Ajuntament de Móra d’Ebre i al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
La missió principal del centre és conservar i gestionar els fons de les administracions públiques, les institucions o els particulars de la Ribera d’Ebre. La gestió i conservació de la documentació es complementa amb la no menys important tasca de difondre aquest patrimoni documental i de posar-lo a l’abast dels ciutadans de la comarca.
L’ACRE gestiona 74 fons documentals, que sumen un volum aproximat de 1.052,2 m lineals. Hi destaquen els fons de l’Administració local (Ajuntament de Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Benissanet, Tivissa, Rasquera, Ginestar, Vinebre, Ascó i la Palma d’Ebre). L’Arxiu també gestiona importants fons documentals de titularitat privada.
El conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Priorat (ACPR) es va signar el 22 de setembre del 2000 i va ser inaugurat el 27 de juliol del 2005.
L’Arxiu està situat en un dels edificis que formen part del castell de la vila de Falset. La construcció del castell es va iniciar a finals del segle xii, en un petit turó situat a ponent de la població. Al mateix espai s’hi va custodiar, durant molts anys, l’arxiu patrimonial dels territoris catalans del ducat de Medinaceli.
Els fons documentals més significatius de l’arxiu són, entre d’altres: els dels ajuntaments de Falset i Capçanes; els fons microfilmats de la baronia d’Entença i el comtat de Prades; el del mas Roger de Cabacés, i el de Joan Pascó i Ardèvol, notari de Porrera i, després, de Falset, que disposa de bona part dels esborranys notarials, de finals del segle xviii fins al primer terç del segle xix, que supleixen, en part, la pèrdua de l’arxiu notarial del districte el 1936. Cal destacar el nombre elevat de fons de cooperatives agrícoles de la comarca que s’hi han dipositat; en concret, deu, i la més antiga és el Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marçà, creat el 1912.
L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE) està ubicat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va entrar en funcionament l’any 2007 gràcies al conveni signat entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Banyoles. Fa la doble funció d’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i d’Arxiu Municipal de Banyoles.
Té tres tipus d’espais: el destinat al públic, amb una sala de consulta i una sala polivalent; el de treball, per als arxivers, i el de custòdia de la documentació, que correspon a dos dipòsits amb capacitat per a 5.500 m lineals, un per a fons fotogràfics i un altre per a documents de gran format —pergamins i plànols.
Custodia una rica varietat de patrimoni documental que ens il·lustra sobre la societat, l’economia i la història de la comarca. Destaquem el fons de l’Ajuntament de Banyoles (1244-2017); el de l’empresa José Gimferrer SA, fabricant de saques de jute (1914-1989); el del mas de Can Mariscot de Camós (1214-1941), i la col·lecció de fotografies de Lluís Martí (1880-2012). Capítol a part mereix el fons de Carles Fontserè (1910-2016), cartellista, fotògraf, il·lustrador, escenògraf i escriptor. Reconegut cartellista durant la Guerra Civil, Fontserè va haver d’exiliar-se primer a París i després a Nova York, però va acabar tornant a Catalunya, concretament a Porqueres, on va viure els darrers 34 anys de la seva vida.
El 13 de setembre del 2006 es va signar el conveni de construcció de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (ACPU), de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya. Va ser inaugurat el 22 de desembre del 2009, i té la missió principal de tractar, preservar, conservar, difondre i assessorar sobre el patrimoni documental de la comarca. L’edifici de nova planta és singular tant des del punt de vista arquitectònic com arxivístic.
L’Arxiu té una superfície útil de 1.042 m2, distribuïts en dues plantes, amb una capacitat per instal·lar-hi 7.525 m lineals de documentació, amb quatre dipòsits documentals, un de suports especials i un de grans formats. La sala de consulta té una capacitat per a 9 usuaris/àries, i també hi ha una biblioteca auxiliar; uns espais d’accés restringit, com la sala de desinsectació i desinfecció; una sala de recepció i tria; una sala de classificació, i una aula polivalent amb capacitat per a 50 persones.
