Arxiu | Page 4 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Arxiu

T
L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, es va crear el 31 de gener de 1984 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Puigcerdà. L'equipament actual, situat al segon pis de l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà, va ser inaugurat el dia 10 de juny de 1989.
 
En aquell moment, l'ACCE tenia com a objectiu omplir un buit com a centre d’abast comarcal i seguir amb l'antiga tasca de l’arxiu municipal de Puigcerdà. Fins a l'any 2008, va tenir al capdavant l'historiador local i arxiver Sebastià Bosom i Isern, que amb molt d'esforç va aconseguir que l'Arxiu es consolidés com una referència dins el món cultural cerdà.
 
Els fons que destaquen són els fons notarial, municipal de Puigcerdà i la col·lecció de pergamins.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
El conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és de l'any 1983. L’Arxiu es va inaugurar el 20 de gener de 2001 i ocupa part de l’edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d’Europa del Berguedà. L’estatge de l’Arxiu Comarcal del Berguedà és una construcció singular. Es tracta del Pavelló de Suècia de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l’edifici formà part del complex de la caserna militar de Berga, que corresponia al Batallón Cataluña IV, i els anys seixanta va ser desmantellat. L’actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001.
 
A més del nucli dels fons procedents de l’Ajuntament de Berga, actualment l’Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa. S’ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d’entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc.), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s’hi ha acollit documentació personal, patrimonial i d’entitats, i s’han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Mostrem més avall un quadre que permet copsar, d’una manera ràpida, la composició dels fons conservats a l’Arxiu. Cal destacar l’important conjunt de fons d’entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades,  més de 165.000, com també els fons de l’hemeroteca local i la biblioteca comarcal, que aplega avui 1412 títols d’autors o de temàtica berguedana.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
L’Arxiu Comarcal del Baix Penedès fou creat arran de conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament del Vendrell el 26 d’abril de 1983. A tal fi es va construir un edifici de nova planta en el solar del pavelló mossèn Ramon Companys (1961) de l’antic Hospital de Sant Salvador del Vendrell (1880). L'Arxiu Comarcal fou inaugurat el 20 d’abril de 1995.
 
L’ACBP custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès, d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.
 
Entre aquesta documentació destaquen, per la seva importància,  els fons municipals de la majoria de pobles de la comarca, el fons notarial del districte del Vendrell, el de la Duana Marítima del Vendrell, els fons patrimonials de les famílies Carbonell, Marrugat de l’Arboç,  Solà i Folch-Guimerà,  els fons personals del poeta Joan Ramon i Soler i els dels germans Ramon i Vidales, l'historiador i l'escriptor Manuel Bofarull Terrades, el músic Benvingut Socias Mercadé, els fons de l’empresa Industrias Miret, SA, la Cooperativa Agrícola del Vendrell i l’Alcoholera Rovira, l’Associació Sotavent, l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, la colla castellera Nens del Vendrell, el fons de la Biblioteca Popular del Vendrell i els fons dels fotògrafs Feliu Olivé Nin, Antoni Ollé Pinell, Jaume Domingo Mulet, Antoni Capella, Antoni Bassó Ubach i Julià Suau Figueras.
 
Com a fons singulars destaquen les col·leccions de pergamins de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (1285-1601) i del fons patrimonial de la família Solà  (1377-1662). L’Arxiu custodia quatre capbreus: el de Calafell (1565), dos de Bonastre (1562 i 1694) i un del Vendrell (1693-1694). També compta amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL) pertany a la Xarxa d'Arxius Comarcals. Es va crear el 23 d'abril de l’any 1983 per mitjà d’un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat també participa en la gestió d'aquest servei.
 
La institució desenvolupa funcions d'arxiu de l’Administració, d’institucions i de particulars del Baix Llobregat i d'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat. La seu actual es va inaugurar el 28 de març del 2015.     
 
L'Arxiu conserva una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions referits al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, amb 124 fons i més de 3.000 metres lineals de documentació. 

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà fou un dels primers arxius comarcals de les comarques gironines.
 
El conveni de creació es va signar el 15 de juny de 1982 i la primera seu fou inaugurada el 12 de març de 1984. Des d’aleshores fins a finals de l’any 2011, l’arxiu ha ocupat una part del castell medieval de la capital baix empordanesa, concretament, l’ala sud que fou afegida al recinte original en el segle XVI.
 
L’edifici actual ha estat inaugurat el 9 de juny de 2012, data de la signatura del conveni amb l’Ajuntament del Baix Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que participa en la gestió de l’equipament des de l’any 1991. El responsable de l’obra ha estat l’arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau que també va dirigir les obres de restauració i adequació de la primera seu.
 
L'Arxiu Comarcal del Baix Empordà conserva el fons municipal de l’Ajuntament de la Bisbal que fou l’origen de la seva creació, els de l’administració autonòmica a la comarca, i els d’altres administracions públiques, institucions públiques i privades i particulars de la comarca.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
L’Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC) es va crear el 28 de setembre del 1982 pel conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, amb la denominació d’Arxiu Històric Comarcal de Reus. Aleshores estava instal·lat a la seu de l'Arxiu-Museu Prim-Rull. Es va inaugurar més endavant, el 16 de desembre del 1986, a l’edifici del Castell del Cambrer.
 
L’11 de juny del  2010 es va estrenar una nova seu de l’arxiu, actualment gestionat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i l’Ajuntament de Reus. El nou edifici es va construir en un solar de titularitat de l’Ajuntament de més de 1.000 m², amb una capacitat de 16.000 m lineals de prestatgeria.
 
L'ACBC custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Camp. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Reus, els notarials, els religiosos, els judicials, els personals i els empresarials. Entre les col·leccions, es poden destacar les de pergamins, fotografies i cartells. També hi ha una hemeroteca molt remarcable, amb una biblioteca auxiliar.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
El 7 d’abril del 1995 es va signar el conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), a partir de la documentació i els fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la ciutat de Manresa, de titularitat municipal.
 
L’ACBG es va inaugurar el 20 de febrer del 1999, i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, que també acull el Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Es tracta d’un edifici començat al segle XVIII, construït al voltant d’un claustre neoclàssic i que fins a l’any 1892 va ser un col·legi de l’orde dels Jesuïtes. L’ala est, on es troba l’arxiu, va ser construïda a la segona meitat del segle XIX.
 
L’arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca del Bages d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Manresa, els fons notarials i els fons personals i d’empresa, amb una destacada presència fotogràfica. També disposa d’una important hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca, i d’una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T
El dia 10 de setembre del 1982 es va signar el conveni de creació de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN), amb l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat de Catalunya.

L’arxiu es va inaugurar el 19 de setembre del 1986 a l’edifici conegut com a Cal Maco, construït l’any 1914, d’estil modernista. El 1990 se’n va traspassar la gestió al Consell Comarcal de l’Anoia.
 
L'any 2019, l’ACAN va passar a l’edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions.
 
Aquest arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca de l’Anoia d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament d’Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l’Anoia, els fons notarials, i els fons personals i d’empresa. També disposa d’un fons d’imatges molt important, amb fotografies des del 1870 fins als nostres dies, tant de temàtica local i comarcal com artística, que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.

El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.

Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.

Més informació

Els usuaris també han consultat...

T

Des d'un manuscrit del segle X, a les Actes del Consell de Govern de la Generalitat republicana, passant pels arxius i fons personals de noms il·lustres de la societat catalana dels segles XIX i XX com Francesc Macià, Prat de la Riba, Eugeni d'Ors o Carles Riba. Des del 1980 l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) és la institució encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental del país.

Com a arxiu general de l’administració, l'ANC ingressa, recupera i gestiona la documentació que genera l'acció política i administrativa de la Generalitat de Catalunya. Com a arxiu històric nacional, es dedica a la recuperació de la documentació clau per al coneixement del nostre passat.

A banda dels arxius procedents d’administracions, d’associacions i fundacions i de l’Església, en els seus més de 900 fons i col·leccions documentals destaquen especialment els fons personals i les col·leccions de manuscrits, pergamins i impresos.

La història de l’Arxiu Nacional de Catalunya s’inicia el 1936, durant la República, i es reprèn amb el final de la dictadura franquista. L’actual seu de Sant Cugat és un modern edifici que disposa de les darreres tecnologies per a garantir la millor conservació dels documents.

Més informació

Els usuaris també han consultat...