Amb el conveni subscrit entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cervera, el 20 de gener del 1982 es creava l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera, integrat a la Xarxa d’Arxius Històrics. El febrer del 1988 es va inaugurar la seu actual a l’edifici de la Universitat de Cervera, i el 1995 va passar a denominar-se Arxiu Comarcal de la Segarra. El Consell Comarcal hi exerceix competències de gestió.
Entre els seus fons destaquen el de l’Ajuntament de Cervera i el del Districte Notarial. Del primer, cal fer esment del conjunt de pergamins des del 1072; el Llibre de privilegis de Cervera (BCIN); l’Acta de la Cort General de 1359 (BCIN); el Llibre verd del racional (1448-1637); les sèries de “Consells” (iniciada el 1332), amb Clavaria, Manifest, Cadastre, L’obra dels murs, Veïnatge ... Del fons notarial (1325-1917), és important remarcar el gran nombre de protocols conservats, amb tres llibres d’ordinacions i deliberacions de l’antic Col·legi de Notaris de Cervera (1366-1684). D’entre la col·lecció de manuscrits, cal mencionar els llibres del Misteri de la Passió (segle XVI).
L’origen de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona (AHT) se situa en temps de la Segona República, amb l’aparició del Decret de creació dels arxius històrics provincials, el 12 de novembre del 1931. El projecte del Govern republicà recollia que els centres previstos haurien d’acollir tan sols la documentació històrica notarial. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936, va aturar la iniciativa. El 21 de gener del 1939, el nou règim va tornar a legislar en aquesta direcció i va crear el Decret de creació dels arxius històrics de protocols. L’any 1944 es va constituir definitivament l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona, per ingressar els protocols de diversos districtes notarials tarragonins, als quals es va afegir la documentació procedent de l’Arxiu Històric Municipal de Tarragona fins a l’any 1799.
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Lleida. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHT forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Tarragonès.
L’arxiu custodia actualment 183 fons documentals, incloent-hi les col·leccions. Procedeixen, en una gran part, de l’administració perifèrica de l’Estat. En sobresurten els fons del Govern Civil —amb la important sèrie d’associacions de tots els municipis tarragonins (1849-1982)—; la Delegació Provincial d’Hisenda, d’un volum considerable; la Gerència Territorial del Cadastre, amb una interessant col·lecció de 4.769 plànols parcel·laris de rústica, o catastrones de 130 municipis dels anys 1927-1960.
La capacitat de l’AHT és de 5.400 m lineals de prestatgeria distribuïts en set plantes de dipòsit documental, als quals cal sumar 1.900 m lineals del dipòsit auxiliar.
L’Arxiu Històric de Lleida (AHL) es va crear per ordre ministerial del 26 de febrer del 1952. La seva primera seu fou l’històric edifici del Roser, antic convent dominicà del segle xvii. L’any 2005 se’n va inaugurar la seu actual, situada a l’illa de la Maternitat, juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels històrics provincials de Girona i Tarragona. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHL forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Segrià.
Actualment custodia documents dels segles xiii al xix. El seu nucli documental inicial el va constituir el fons notarial del districte de Lleida, així com la documentació històrica de la Delegació Provincial d’Hisenda, entre d’altres.
Destaquem especialment el fons documental de la Intendència de Lleida, que conté els documents relatius al cadastre establert per José Patiño després de l’ocupació de Catalunya al segle xviii; el fons documental del Govern Civil, especialment la sèrie de documents d’ordre públic generats en la postguerra immediata; els fons documentals d’organismes franquistes; la sèrie documental que inclou els expedients del Tribunal Provincial de Responsabilitats Polítiques; el fons patrimonial de la família Jover de Tàrrega (1525-1848), i la col·lecció de manuscrits i documents solts (1348-1848), entre d’altres.
La primera notícia de l’Arxiu Històric de Girona (AHG) es remunta a l’any 1931, quan el Govern de l’Estat va emetre el Decret de creació d’arxius històrics provincials a cada capital de província amb l’objectiu d’ingressar els protocols notarials de més de cent anys dels districtes del seu àmbit territorial. En el cas de Girona —llevat del tímid intent de creació de l’arxiu l’any 1937, en plena guerra, per part de la Generalitat de Catalunya, amb l’adequació de la Casa Falló de la ciutat com a dipòsit de concentració documental—, l’AHG no va ser una realitat fins a l’any 1952: amb la publicació d’una ordre específica del Ministeri d’Educació, es va crear l’Arxiu Històric Provincial de Girona. La seu de l’arxiu, en aquell moment, era l’edifici de l’antic convent dels Caputxins, lloc que també havia acollit l’Institut d’Ensenyament Mitjà, al carrer de la Força. L’any 1963 es va traslladar a la Casa de Cultura, i va passar a compartir espais i serveis amb la Biblioteca Pública Provincial. Hi va romandre fins a l’any 1984, quan es va posar en funcionament la seu actual, situada a la plaça de Sant Josep, i va passar a ocupar el que, en origen, havia estat el convent dels Carmelites Descalços de la ciutat de Girona, construït a partir de l’any 1591.
Uns anys abans, concretament el 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia assumit la gestió del centre. El 15 de març del 1982 s’havia signat un conveni de traspàs de la gestió dels arxius de titularitat estatal a l’Administració autonòmica, que afectava els tres arxius provincials del país: Girona, Lleida i Tarragona. Des d’aleshores, l’AHG és un centre d’arxiu de titularitat estatal, gestionat per la Generalitat de Catalunya i que compleix, entre moltes d’altres, les funcions d’Arxiu Comarcal del Gironès.
Per encàrrec del Ministeri de Cultura, l’any 2009 es va redactar el projecte de construcció de l’edifici que havia d’allotjar la nova seu de l’AHG, ubicada al barri de Fontajau de la ciutat. Aquest canvi havia de permetre un increment notable de la capacitat de custòdia documental —avui, totalment ocupada—, l’adaptació a les noves exigències i condicionaments tècnics de l’arxivística actual i, en definitiva, la millora en la qualitat del servei. Actualment, l’execució del projecte està aturada.
Els fons que l’AHG custodia són de procedències diverses. És especialment important la documentació dels fons notarials de quatre districtes —Figueres, Girona, la Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners—, del 1261 al 1919, formada per 32.000 volums, i el fons de la Gerència Territorial de Girona del Cadastre. També destaquen els fons de l’Administració perifèrica de l’Estat, entre els quals sobresurt el fons del Govern Civil de Girona (1772-2003), amb la important sèrie d’“Expedients de frontera i d’investigació”, i els fons de les diverses delegacions ministerials a la província de Girona. Altres fons remarcables són el de les Comptadories d’Hipoteques (1768-1870), el de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona (1845-1990) i la remarcable col·lecció de fragments de manuscrits hebreus extrets de les cobertes de volums notarials.
La creació de l’Archiu Generau d’Aran (AGA) es va consensuar mitjançant un conveni subscrit el 7 de setembre del 1995 entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les instal·lacions van ser inaugurades el 7 de novembre del 1998 per part del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya.
La seu de l’Arxiu és Çò d’Ademà, antiga casa senyorial, més coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs, edifici que va ser construït cap a l’any 1820 per Francisco Ademà Subirà. La casa també és la seu institucional del Conselh Generau d’Aran.
L’AGA ingressa ordinàriament la documentació del Conselh Generau d’Aran, així com d’altres institucions públiques del territori. També, mitjançant conveni, d’institucions privades o bé de persones físiques o jurídiques que vulguin cedir en dipòsit o donar els seus fons d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents.
Com a fons rellevants destaquem la documentació històrica de la màxima institució aranesa i el gran volum de fons patrimonials procedents de diverses cases pairals araneses. La biblioteca auxiliar compta amb llibres de temàtica comarcal i ciències socials en general.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat el 30 de setembre del 2005, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l’Ajuntament de Granollers, d’acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Granollers.
La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria, dels quals, actualment, 6.600 estan ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l’arxiu en podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també, la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l’arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels jutjats de primera instància de Granollers i Mollet, de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les cambres agràries de diversos pobles.
També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal; els fons patrimonials o de masies, que contenen prop de 400 pergamins que van del segle xii al xvii, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, l’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. També hi ha diversos fons personals.
L’ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals), així com una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. A més, comparteix instal·lacions amb l’Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositada una part del seu fons documental, hemerogràfic i d’imatges. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) es va crear el 1982 com a arxiu dependent de la Generalitat de Catalunya. La seva ubicació, a Terrassa, responia a la llarga tradició que la ciutat ha mantingut en matèria d’arxius. Actualment, l’ACVOC també comprèn l’Arxiu Històric de Terrassa, creat el 1932.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa custodia un total de 315 fons documentals, amb un volum de 5.466 m lineals de documentació de procedència d’Administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular. A més, disposa de 250 m lineals més de biblioteca auxiliar i administrativa. El document més antic custodiat en aquest arxiu és un fragment de còdex amb escriptura visigòtica datat del segle ix.
El nou i modern edifici que allotja l’arxiu, inaugurat el 9 de juny del 2014, té una superfície de 3.800 m2, i es divideix en tres àrees bàsiques. Una primera àrea se situa a la planta inferior, i té cinc dipòsits convencionals més un sisè per a formats especials. També hi ha una àrea de tres dipòsits en una planta superior, amb moll de càrrega i descàrrega i secció de desinfecció, de neteja i de magatzem. Finalment, hi ha una àrea principal amb un dipòsit convencional, una sala de treball interna, una sala de digitalització, dos dipòsits refrigerats per a la preservació de fotografies, una sala de treball externa, una sala de consulta pública molt espaiosa, un espai per a activitats de formació i una sala polivalent de gran capacitat.
El nou equipament té la finalitat de preservar, conservar, tractar i difondre el patrimoni documental d’àmbit local i comarcal, per la qual cosa incorpora eines de tractament digital. L’ACVOC també desenvolupa una funció important com a agent cultural i social al servei de Terrassa i del Vallès Occidental. A més, també assessora les administracions del seu àmbit que ho sol·licitin en matèria de gestió de documents i en la implantació de sistemes de gestió documental. Aquesta funció abraça la documentació tant en suports tradicionals com en suports electrònics, així com els documents digitalitzats.
L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA) va ser inaugurat el dia 29 de juny del 2013 al municipi de Gandesa, amb l’objectiu de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. L’arxiu s’integra dins de la Xarxa d’Arxius Comarcals, i està gestionat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta i l’Ajuntament de Gandesa.
L’edifici té capacitat per a un total 7.000 m lineals de documentació, distribuïts entre dipòsits ordinaris, un dipòsit de suports especials i un dipòsit de gran format. El 2016 s’hi va dur a terme una ampliació dels compactes, i actualment té instal·lats 2.461 m lineals de prestatgeria.
L’ACTA disposa d’una sala de consulta amb capacitat per atendre 12 investigadors/ores i té dos punts de connexió a internet, una sala polivalent per fer-hi actes i exposicions, una sala de desinfecció de documents, una sala de classificació i un moll de descàrrega.
L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), que forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat, va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. El conveni de creació s’havia signat el 31 de gener del 1984. Actualment, custodia més de 1.000 m lineals de documentació i, cronològicament, abraça des del segle xiii fins als nostres dies.
Dels fons documentals que l’integren en destaquen l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; al seu costat, cal afegir-hi, per la seva especial importància, el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon (1910-1955), així com un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval, etc. El 2010, l’ACS va fer 15 anys; en aquest temps, ha reunit més de 160 fons documentals i col·leccions, i ha consolidat un fort lligam amb la societat solsonina.
L’arxiu està molt relacionat amb el territori i, ja des del seu naixement, va tenir una gran vocació territorial. Aquesta realitat es fa palesa en molts fets; per exemple, més del 89 % dels fons documentals de l’Administració local són a l’Arxiu Comarcal. Les seves dependències ocupen una part de l’antic hospital d’en Llobera, edifici destacat del gòtic civil català.
L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) es va crear el 16 de juny del 1982, i va ser inaugurat oficialment el 29 d’abril del 1983.
La primera seu de l’arxiu es trobava als baixos de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, situat al carrer de l’Ave Maria de Santa Coloma de Farners. L’hivern del 2005, l’Arxiu Comarcal es va traslladar provisionalment al carrer de Francesc Camprodon, on va romandre fins al març del 2015. El dia 21 de març d’aquest any es va inaugurar el nou edifici, situat al carrer de Sant Dalmau, dins el nucli antic de Santa Coloma de Farners.
L’ACSE té dipositats 2.100 m lineals de documentació del segle XIII fins al XXI. Destaquen els fons municipals de Breda, Massanes, Osor, Santa Coloma de Farners, Sant Miquel de Cladells i Vidreres; el fons notarial del districte de Santa Coloma; fons de diversa naturalesa (Prat, Rovirola, Masoller, Vinyes, Trias, Termes Orion, Escola de Capacitació Agrària i Forestal, etc.), i el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals. També és destacable la col·lecció d’impresos (més de 8.300 d’entre el 1829 i el 2015), així com els fons fotogràfics de Francesc Xavier Aulí i de la família Oller (segles XIX-XX). L’arxiu també disposa d’una biblioteca especialitzada en temàtica comarcal (5.000 llibres registrats) i d’una hemeroteca auxiliar (segles XIX-XX).
