Camp de Tarragona

Abraçada per la serra de Montsant i envoltada de silenci i de natura, la cartoixa d’Escaladei, al Priorat, és el monestir cartoixà més antic de la Península i, actualment, l’únic accessible al públic a Catalunya. La seva fundació es remunta al 1194, arran d’una concessió d’Alfons el Cast per fixar un poblament en terres acabades de conquerir. 

 

L’any passat es van finalitzar els treballs de restauració i coberta de l’antiga església del monestir, que estava en ruïnes després de l’abandonament, espoli i destrucció que va patir arran de la desamortització eclesiàstica del 1835. El projecte de rehabilitació arquitectònica s’ha completat enguany amb la nova museografia que ha estrenat el recinte, totalment integrada, i amb l’experiència immersiva de realitat virtual Els ulls de la història, que transporta el visitant a la cartoixa del segle XVII, a través de la veu i l’experiència vital de l’artífex de la decoració de l’església, Joaquim Juncosa. L’experiència també permet endinsar-se en la quotidianitat dels monjos amb la instal·lació audiovisual El silenci etern a la sala del capítol dels pares.

 

A poca distància, el castell monestir d’Escornalbou, al Baix Camp, és un altre element patrimonial que el territori ha rebut com a herència del seu passat. Es tracta d’un monestir construït, suposadament, sobre una fortalesa sarraïna, que després va ser reconstruït com a residència privada d’Eduard Toda. El diplomàtic i egiptòleg va comprar el monestir de Sant Miquel d’Escornalbou el 1907 en tornar dels seu viatges per la Xina, Egipte, Sardenya i el nord d’Europa, i el va convertir en la seva llar, punt de reunió de les principals figures de la Renaixença.

 

Actualment, s’estan enllestint les obres d’adequació del castell monestir, convertit en casa museu i que exposa el llegat de Toda, com ara la seva extensa biblioteca i les mostres de les col·leccions que va reunir durant els seus viatges. La visita inclou un passeig per l’església, la sala capitular i el claustre, que va reformar per convertir-lo en un jardí que regala una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

 

Si opteu per visitar aquests espais en família, val la pena preparar la sortida amb Si les parets parlessin, el pòdcast que explica les curioses històries de diversos monuments repartits pel territori —entre els quals, Escaladei i Escornalbou— i que posa veu a personatges del passat.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb al revista Descobrir.

Cambrils, vila marine­ra per excel·lència, té al costat del mar tots els tresors naturals i patrimonials més importants. Arran de mar, el far vermell de Cambrils és de visita obligada. Regala una àmplia perspectiva del port del municipi, que permet xafardejar la feina diària dels pescadors, així com contem­plar unes meravelloses postes de sol. A més, es pot visitar en qualsevol moment, ja que està obert les 24 hores cada dia de l’any. També situada just enmig del port i destacant per la seva imponent estruc­tura, hi trobem la torre del Port, coneguda també amb el nom de torre dels Moros. Es tracta d’un edifici de defensa que data del segle XVIII i que servia per prevenir els atacs pirates que patia la població. Actualment, exhibeix dife­rents exposicions temporals, ja que és una de les seus del Museu d’Història de Cam­brils.

Així, per conèixer bé el municipi, una altra seu del Museu de visita obligada és el Molí de les Tres Eres, un antic moliner fariner hidràu­lic. El seu origen és del segle XIV i allà trobem la mostra permanent “Cambrils: els orígens”, un recorregut des de la prehistòria fins a la baixa romanitat del municipi a través d’estris d’ús domèstic, objectes rituals i elements ornamentals, entre els quals destaquen els de bronze trobats a la vil·la romana de la Llosa. Aquest jaciment, descobert el 1980, està obert al públic i presenta les restes conservades d’una vil·la de l’entorn immediat de la Tàr­raco que va ser habitada entre els segles I aC i VI dC.

També a Cambrils trobem el Parc Samà, un majestuós jardí històric que forma part dels itineraris culturals euro­peus. Aquest espai natural, llegat indià del marquès de Marianao, evoca l’exuberància de les antigues colònies i és un dels millors exemples de la jardineria del Romanticisme.

A més d’història, el Baix Camp també té una destacada empremta artística. Per això, val la pena resseguir l’em­premta de Joan Miró al Mas Miró de Mont-roig del Camp, poble amb diferents escenaris que han aparegut a les obres de l’artista. En aquest cas, podem fer la ruta audiogui­ada El paisatge emocional de Miró, que, a través de diferents punts senyalitzats, permet descobrir el municipi que va acollir el pintor i li va servir de font d’inspiració per a les seves creacions.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb al revista Descobrir.
 
 

Comencem l’escapada al Serrallo, el barri mariner de Tarra­gona, un punt de referència per la seva oferta gastronòmica i la seva privi­legiada situació. Pares, fills i nets de pescadors han seguit la tradició professional dels seus avantpassats per mantenir l’ànima marinera als carrers del Serrallo.
 
Tarragona gaudeix de fet d’un enclavament estratègic al Mediterrani que va afavorir el desembarcament dels romans i el seu desenvolupament com a capital de la Hispània Citerior. Fa més de 2.000 anys que els romans van aixecar les primeres construccions portuàries artificials. Des de llavors, la costa tarragonina ha estat, amb més o menys fortuna, via d’entrada i sortida de productes, idees i persones. La tradició portuària és evident al Moll de Costa del Serrallo, antigues instal·lacions del Port de Tarragona reconvertides el 1986 en un espai d’ús ciutadà i cultural. Allà hi trobem el recentment reformat Museu del Port, que n’explica en profunditat la història, des dels temps de la Tàrraco romana fins a l’actualitat. A més, la vida als molls, els tipus de pesca, les activitats esportives, les embarcacions i les mercaderies vinculades al Mediterrani també hi són representats.
 
Al mateix Moll de Costa tro­bem el Tinglado 4, que durant els noranta va funcionar com a estació marítima de passatgers i que ara acull l’exposició “TAR­RACO/MNAT”, que permet conèixer la història de Tàrraco a través de l'arqueologia i les peces més emblemàtiques de la col·lecció del MNAT.
 
No podem marxar del port sense fer una caminada fins a l’espectacular far de la Banya, un testimoni únic dels fars metàl·lics instal·lats a la desembocadura de l’Ebre. Estava situat a la punta de la Banya i, des d’antuvi, va ser refugi d’embarcacions durant les tempestes i lloc d’intercanvi de mercaderies i avituallament de la zona de la Ràpita.
 
La Tarragona romana també mereix una visita, amb impressionants monuments conservats d’aquella època. Podem contemplar la Necrò­polis de Tàrraco, un dels cementiris tardoromans més coneguts i ben conservats de l’Imperi romà, o el Teatre de Tàrraco, una construcció de l’època d’August que conserva part de la graderia i l’escenari. Però també l’espectacular Amfiteatre, on es feien lluites de gladiadors i caceres de feres, i el passeig arqueològic amb la muralla romana.
 

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

 

Comencem l’escapada al Vendrell amb l’objectiu de visitar l’església de Sant Salvador, que conserva en el seu interior l’altar major i el baldaquí modernista de Jujol, inspirat en l’estil barroc i sustentat sobre unes magnífiques columnes salomòniques.