Catalunya Central | Page 4 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Catalunya Central

Un tomb per Berga, la porta dels Pirineus

Als peus de la serra de Queralt, en un entorn envejable, envoltada de muntanyes, trobem la singular ciutat de Berga, la porta dels Pirineus. Comencem la nostra escapada al barri antic de la ciutat, per endinsar-nos a la plaça medieval de Sant Pere, un indret que ha estat el marc dels esdeveniments polítics i socials més importants de Berga. Els dies de Corpus aquesta plaça es converteix en l’escenari principal de la festa de la Patum, una celebració reconeguda Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i que enguany tindrà lloc del 29 de maig al 2 de juny. És la festivitat més important de la ciutat, amb més de 600 anys d’història, en què conflueixen moments de misteri, de goig i d’alegria.
 
Aprofitem el nostre viatge a Berga per explorar tot el que ens ofereix el seu fantàstic entorn. Una visita imprescindible és el santuari de Queralt, ubicat al capda­munt de la serra de Queralt, a 1.200 metres d’altitud. Es tracta d’un mirador privilegiat des d’on es té una visió espectacu­lar de la Catalunya central, des dels cims del Ripollès fins a les planes del Solsonès, emmarcat per les Guilleries, el Montseny, la Mola i Montserrat. Per aquest motiu se l’anomena també el balcó de Catalunya. Per arribar al santuari des de l’aparcament es pot pujar pels 168 esglaons de les escales o bé per l’ascensor inclinat de Queralt.
 
Als voltants de Berga trobem també els municipis d’Avià i Cercs, dues localitats ideals per conèixer el passat romànic del Berguedà, el corrent arqui­tectònic i pictòric més estès a Catalunya. A Avià es pot visitar l’església romànica de Santa Maria d’Avià, construïda a mit­jan segle XII, i a Cercs, l’església de Sant Quirze de Pedret, un dels conjunts monumentals més importants del Berguedà i de Catalunya. Les pintures murals, que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, constitu­eixen fantàstics exemples de la pintura preromànica de l’Europa occidental.
 
Abans d’acabar la nostra escapada, també podem fer una visita al Museu de les Mines de Cercs. Es tracta d’un espai que està dedicat de forma monogràfica al carbó i que suposa un apassionant viatge al cor de la Terra. Allà, descobri­rem els processos d’extracció del carbó durant els 150 anys d’activitat que va tenir la mina, així com la vida quotidiana dels miners.
Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Escapada de tardor al Parc Natural del Montseny

Amb la tardor ja instal·lada, les tonalitats ocres i reposades tenyeixen els paisatges del Montseny i conviden a passejar entre racons amarats d’aigua que comença a enterbolir la boira. No obstant això, el batec del Montseny no s’atura i habitants mítics, com les bruixes i les dones d’aigua, o llegendaris, com el bandoler Serrallonga, emergeixen a cada pas. L’Espai Montseny, a Viladrau, és una bona manera de conèixer, amb recursos interactius i multimèdia per a totes les edats, els espais que han alimentat aquestes llegendes. Com també ho és visitar la Sala, el mas del conegut bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. Al marge de llegendes i tocant de peus a terra, el paisatge de Viladrau també és remarcable pels seus castanyers, al fruit dels quals dedica la fira que enguany celebra el 28 i 29 d’octubre. Visitar-la és un bon pretext també per endinsar-se a la vila i entrar a l’església de Sant Martí, la primera documen­tada com a parròquia en el domini del castell de Taradell, o la capella de la Pietat, del 1603 i situada a l’interior del nucli urbà.
 
L’escapada pel Montseny segueix fins a Espinelves. S’hi pot arribar des de Viladrau a través d’una caminada de poca dificultat que s’endinsa pels camins de les Guilleries. Al poble, petit i amb carrerons i placetes amb un encant particular, s’hi pot visitar l’església romànica de Sant Vicenç, on destaca el frontal de l’altar, que és una rèpli­ca exacta de l’original, que actualment es troba al Museu d’Art Medieval de Vic (MEV). Però per tornar a la natura i gaudir de la bellesa dels arbres monumentals, cal anar a l’arborètum Masjoan. Es tracta d’un entorn idíl·lic on descon­nectar i descobrir un seguit d’arbres notables —els més alts de Catalunya— plantats entre el 1860 i el 1953. Alguns han estat declarats patrimoni natural del nostre país.
 
La visita ens porta fins a Arbúcies. Envoltat d’alzines, el municipi té tresors dels quals val la pena descobrir-ne la història, com ara el cas­tell de Montsoriu, lligat als vescomtes de Cabrera des del segle XI, o el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, un centre d’exposició, conserva­ció, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Un passeig per la història de la vall del Flequer

Cap a finals del segle XIX, la gent del Bages va redibuixar el pai­satge de la comarca: el van estructurar en feixes de pedra seca i barraques de vinya amb tines de grans dimensions. Aquest canvi es va produir entre els anys 1860 i 1890, arran de les plantacions de vinya que es van escampar per la comarca, quan es va convertir en la que n’ostentava més hectàrees a Catalunya. El llegat d’aquell temps s’ha convertit ara en una de les joies del patrimoni etnològic més important del nostre país. A més, des del 2018, l’art de la pedra seca està considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
 
Les impressionants tines de la vall del Flequer es troben a la riba del torrent del mateix nom, al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, on també s’hi pot visitar el seu destacat pont medieval sobre el Llobre­gat. Des d’aquí, també hi ha l’opció de resseguir una ruta circular que permet descobrir aquestes grans construccions de pedra, com ara les tines del Bleda —un conjunt amagat dins del bosc—, les tines del Tosques i l’espectacular con­junt de l’Escudelleta, format per onze tines de planta circular i set barraques. Totes aquestes construccions servien per fer vi al costat de les vinyes, ja que el transport del raïm era força complicat i molt costós.
 
Ben a la vora, hi ha altres punts d’interès que perme­ten descobrir millor altres episodis que han marcat la història de la comarca. És el cas del monestir de Sant Benet de Bages —antiga abadia benedictina situada al terme municipal de Sant Fruitós de Bages— o el castell de Talamanca, escenari de la Ruta 1714, un itinerari per deu escenaris on van succeir els episodis històrics més destaca­bles de la guerra de Successió a Catalunya.
 
Si volem tirar encara més enrere en el temps, el Geo­parc Mundial Unesco de la Catalunya Central és de visita obligada. Amb més de 1.250 quilòmetres quadrats, està format per vint-i-nou munici­pis del Bages, cinc del Moianès i Collbató, al Baix Llobregat. Les espectaculars formacions rocoses i els recursos naturals que han definit aquest pai­satge destaquen ara més que mai gràcies a aquesta iniciativa que explica, a través de visites guiades, espais tan sorprenents com el mar de la Catalunya Central, el Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona o la mateixa ruta de les tines de la vall del Flequer.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Resseguint l’empremta de Verdaguer a Osona

Folgueroles es troba entre la plana de Vic i les Guilleries. És el poble on va néixer Jacint Verdaguer, un dels més grans poetes catalans de la Renaixença. El municipi osonenc manté l'empremta del poeta amb molts racons que el recorden i que val la pena visitar, com ara la Casa Museu Verdaguer, la seva llar d'infantesa. Situada al número 7 del carrer Major, va ser construïda al segle XVII, però està ambientada de mitjans del segle XIX. Mostra com era la vida d'una família de pagès a l'època del poeta i introdueix el visitant en la biografia i l'obra de l'autor de Canigó.
 
Des del museu, s’organitzen rutes guiades que acompanyen el visitant pels espais més destacats relacionats amb Ver­daguer, amb explicacions bio­gràfiques i lectures de prosa i poemes. Així, podem visitar l'església parroquial de Santa Maria, on van batejar el poeta, i recórrer el poble fins arribar a l'ermita de la Damunt. Verda­guer en parla al poema L'arpa i, a més de tenir un jardí amb flors que apareixen a la seva obra, ofereix una magnífica panoràmica de la Plana de Vic, mentre a l'horitzó es desdibui­xa el Pedraforca i alguns cims dels Pirineus. Acabem la visita a Folgueroles, que es reivin­dica com un museu obert, a l'escultura Àlbula. S'inspira en el poema Què és la poesia i representa un llibre en blanc. És igual que una altra que es troba al Museu Verdaguer de Vil·la Joana, a Vallvidrera, com a símbol d’unió dels indrets de naixement i mort del recone­gut poeta.
 
A més de Folgueroles, la capital d'Osona també va ser un indret molt important per a Verdaguer. Allà hi podem seguir la ruta Jacint Verda­guer i la ciutat de Vic, una iniciativa de l’Oficina de Turis­me de Vic i la Fundació Jacint Verdaguer amb la col·laboració del MEV Museu d’Art Medieval de Vic. El recorregut comença al balcó de l'Ajuntament, amb la contemplació de la plaça del Mercadal i el carrer Verdaguer. Tot seguit, es disposa a resse­guir el nucli antic de la ciutat i es fixa en diferents espais que evoquen l'etapa d'estudiant del poeta. La ruta també s'atura a l’Asil dels Capellans, on s’evoca l’etapa més dramàtica de la vida de mossèn Cinto, quan alguns dels seus amics més íntims el van abandonar. Aca­bem el recorregut al MEV que, a més d'exposar excepcionals obres artístiques d'època medieval, mostra diferents peces vinculades al poeta.


Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Un recorregut pel patrimoni funerari de la Catalunya Central

Una escapada per la Catalunya Central per descobrir diferents joies del patrimoni funerari català al Zementiri d’Igualada, el cementiri de Manresa i el cementiri de Castellnou del Bages. Som-hi!
 
ZEMENTIRI D’IGUALADA
 
La primera parada és Igualada, on trobem el Zementiri (o Cementiri Nou d’Igualada), dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, un referent mundial de l’arquitectura dels anys vuitanta.
 
L’obra de Miralles i Pinós va ser guardonada amb un premi FAD per la singularitat de l’espai, la distribució dels elements i l’ús de nous materials. Els arquitectes van voler integrar el cementiri dins l’espai natural; la majoria dels elements es van plantejar semienterrats i amb cobertes enjardinades. El resultat va ser un conjunt funerari d’ambient agradable i poc invasiu amb l’entorn.  
 
Després de la visita, et proposem passejar pels voltants de la riera d’Òdena per gaudir del paisatge de tardor.
 
CEMENTIRI DE MANRESA
 
Seguim la carretera cap a la segona parada de la ruta: en uns trenta minuts, serem a Manresa.
 
El cementiri de Manresa està inspirat en l’arquitectura egípcia i clàssica. Va ser construït l’any 1847 per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i acull una gran quantitat d’obres artístiques.
 
Destaquen el panteó de Baltasar Portabella d’Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan amb una figura de l'escultor Josep Llimona; el panteó d’estil neoromànic de la família Serra i Santamans; i el sepulcre de la família Borràs, que fa una rèplica d'una catedral gòtica.
 
CEMENTIRI DE CASTELLNOU DE BAGES
 
Per acabar el dia, et recomanem visitar el cementiri nou de Castellnou de Bages que es troba en un indret rodejat de natura. Aquest cementiri és conegut per haver-hi enterrat Ramon Vila, considerat el darrer maqui. Conegut també amb el sobrenom de “Caracremada”, va ser mort a trets durant una batuda de la Guàrdia Civil l’any 1963.

Construït entre els anys 1997 i 2000 per l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, integra restes d’antigues edificacions i noves i modernes sepultures.
 
 

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Festa i patrimoni al Moianès

A Moià se celebra pel 15 d’agost la Festa Major d’Estiu, amb un munt de propostes. Una de les més emblemàtiques és la Festa de la Cabra d’Or, basada en la llegen­da que explica que al castell de Clarà hi ha amagada una cabra d’or. Per evocar aquest mite, hi ha representacions teatrals, danses, cercaviles, concerts i un gran sopar a la plaça Major.
 
Aprofitem que som a Moià per visitar la Casa Museu Rafael Casanova, on va néixer el protagonista de la defensa de Barcelona l’11 de setembre del 1714 com a conseller en cap i comandant de la Coronela. La casa acull una exposició sobre la guerra de Successió.
 
Anem molt més enrere en el temps: visitem el Parc Prehistòric de les Coves del Toll, un referent mundial per la informació que aporten dels primers pobladors del terri­tori i de la fauna amb qui van conviure: ossos, lleons de les cavernes, rinoceronts i cavalls salvatges, entre d’altres.
 
Si necessitem una altra excu­sa festiva per anar al Moianès, podem optar per la Festa Major de Castellterçol, i que té uns reclams molt temptadors: la dansa de Castellterçol i el ball del ciri, que aquest any es fan els dies 28 i 29 d’agost. Són dues coreografies vistoses i elegants que ballen sis parelles a la plaça Vella.
 
Ja que som a Castellterçol, visitarem un altre museu vinculat a un personatge il·lustre. A la Casa Museu Prat de la Riba va néixer i morir el fundador de la Lliga Regiona­lista i primer president de la Mancomunitat. Les estances conserven el mobiliari original d’aquesta casa rural benestant de la primeria del segle XX.
 
El Moianès ens sorprendrà també pel monestir de Santa Maria de l’Estany, amb un claustre magnífic, un dels més originals del romànic català. Val la pena aturar-se davant de cada capitell i apreciar els detalls de les escenes que s’hi representen, el bestiari, les formes geomètriques, la flora i les filigranes ornamentals. L’Estany té un nucli antic molt bonic, igual que els de Collsus­pina i Santa Maria d’Oló, que també recomanem visitar.
 
El nucli de Collsuspina es va formar en el segle XVIII a partir de diversos hostals situats a banda i banda del camí ral i està molt ben conservat. Santa Maria d’Oló destaca per les restes del castell, al capdamunt del nucli antic, per l’esglé­sia barroca i per uns casals importants com Cal Manant, noucentista, o Rocafort, una gran masia d’estil barroc.

*Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural.

Les mines del Berguedà

Una visita al Berguedà es pot convertir en un viatge en el temps: la comarca amaga un passat únic per conèixer com era la Catalunya industrial als inicis del segle XX. Us proposem una sortida en cotxe que podeu fer en dos dies en la que visitareu la mina de petroli de Riutort i el Museu de les Mines de Cercs, a més de fer un viatge amb el Tren del Ciment.
 
MINA DE PETROLI DE RIUTORT
 
Podeu iniciar la ruta amb una visita a la mina de petroli de Riutort, on hi arribareu per la carretera que va de Guardiola de Berguedà fins a la Pobla de Lillet (agafant la pista que hi ha abans del càmping Espelt). Aquesta mina és una de les poques mines subterrànies de petroli que hi ha en tot el món. Van començar-ne la perforació dos enginyers francesos l’any 1905 però, després de 12 anys d’explotació i 350 metres de galeries excavats, no en van treure més de 500 tones de petroli.
 
TREN DEL CIMENT
 
Tornant a la carretera arribareu fins a la Pobla de Lillet, on es troba l’històric Tren del Ciment, una línia que unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà. Actualment, el recorregut, que dura aproximadament 20 minuts, té 4 estacions: La Pobla de Lillet, la Pobla Centre, Jardins Artigas (dissenyats a principis del segle XX per Antoni Gaudí) i Museu del Ciment-Castellar de n'Hug. Podeu fer nit en algun hotel o masia rural de Guardiola de Berguedà o Cercs.
 
MINES DE CARBÓ DE SANT CORNELI
 
L’endemà, us proposem una visita a les mines de carbó de Sant Corneli, al municipi de Cercs. La colònia de Sant Corneli va formar, juntament amb les de les veïnes de Sant Josep i la Consolació, el nucli miner més important de Catalunya. Aquestes mines van ser explotades per l’empresa Carbones de Berga, S.A, fundada el 1911 i activa fins al 1991. Avui dia, podem conèixer la història d’aquestes mines gràcies al Museu de les Mines de Cercs, dedicat monogràficament al carbó i situat a l’antiga colònia de Sant Corneli. Podreu gaudir d’una visita guiada a l'interior de la mina.
 
GASTRONOMIA DEL BERGUEDÀ
 
Un cop acabada la visita, baixeu fins a Berga per gaudir d’un bon dinar. Alguns dels plats típics de la comarca són els pèsols negres o les patates emmascarades. Bon profit!
 
 
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Un viatge al passat tèxtil del Ter

Durant el segle XIX, Catalunya, així com la resta de països europeus, va viure un procés d’industrialització. Al nostre territori, la indústria tèxtil va ser una de les grans protagonistes del procés i el riu Ter un dels principals testimonis. Us proposem una visita al Museu del Ter i al patrimoni tèxtil dels voltants de Manlleu per reviure el passat industrial de la comarca d'Osona prop del riu.
 
MUSEU DEL TER I CAN SANGLAS

El Museu del Ter es troba a l’edifici de l’antiga filatura de cotó de Can Sanglas, una de les primeres fàbriques de riu que es van construir a Manlleu. Està situada al final dels més de dos quilòmetres del Canal Industrial de Manlleu, un dels més emblemàtics de la industrialització catalana. Podràs conèixer el funcionament d'una turbina hidràulica Fontaine i el singular procés d’industrialització d’aquest racó de Catalunya.
 
COLÒNIA RUSIÑOL “CAN REMISA”

Aquesta colònia industrial té el seu origen el 1866, quan es van instal·lar els industrials Remisa. Posteriorment, a la dècada de 1870, l’avi de Santiago Rusiñol va comprar Can Remisa per convertir-la en la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol.  Situada a la carretera de Manlleu a la Gleva, s’hi pot visitar la casa de l'amo i els jardins, un edifici a cavall entre l’arquitectura romàntica i la modernista.
 
TECLA SALA “LA BLAVA”

A Roda de Ter, a uns 10 minuts en cotxe de Manlleu, està situada l’antiga fàbrica tèxtil Tecla Sala e Hijos, construïda en els primers anys del segle XX. Coneguda com “La Blava” pel color dels bastiments de l’edifici, en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol i ha estat un referent de la relació de les arts amb la indústria.
 

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Fires i mercats tradicionals per donar la benvinguda al Nadal

Pel pont del desembre, molts municipis d’arreu de Catalunya celebren fires i mercats per començar a preparar el Nadal. La Fira del Joc i de Nadal de Berga, la Fira de l’Avet d’Espinelves o la Fira del Tió de Solsona són algunes de les propostes.
 
FIRA DEL JOC I DE NADAL DE BERGA
 
La Fira del Joc i de Nadal de Berga gira entorn d'una temàtica ben divertida: el joc. El 6 de desembre, el passeig de la Indústria s’omplirà de parades de Nadal i de joc al carrer: artesans de joguines, jocs de taula i jocs per petits i moltes altres sorpreses com jocs de mancala, contes, els jocs de Tintin o els amics del Scrabble. Una visita molt lúdica que de ben segur ens ajuda a acabar d’omplir la carta pels Reis Mags!
 
FIRA DE L’AVET D’ESPINELVES
 
El poble d’Espinelves està situat dins del boc més gran de Catalunya i té una peculiaritat: la seva especialitat en avets de Nadal. Del 3 al 11 de desembre, a la Fira de l’Avet, hi podràs comprar el teu per aquest Nadal. Les varietats més conreades a la zona, el Masjoanis i la Picea Excelsa, es venen amb pa de terra i es poden replantar de nou. Hi trobaràs també parades d’artesania i gastronomia.
 
FIRA DEL TIÓ DE SOLSONA
 
El 3 de desembre, a la plaça Major de Solsona, s’hi celebra la Fira del Tió. De 10 h a 20 h, hi tindran lloc activitats per a tots els públics: una exposició de tions, una cantada de nadales, jocs gegants, tallers de circ, o un espectacle de titelles. Al final de la jornada, s’encendrà l’estel de Nadal de la plaça i l'Orfeó Nova Solsona oferirà una actuació.

 
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

La Ruta dels Ibers: Història i natura al país dels lacetans

En dos dies, descobriu Sallent i el seu jaciment ibèric, el Cogulló. Gaudiu també d'una nit de pau i tranquilitat al Món Sant Benet, on podreu gaudir del seu patrimoni medieval i modernista. 

JACIMENT IBÈRIC DEL COGULLÓ
 
Comencen el cap de setmana al municipi de Sallent. Al matí us proposem fer una petita excursió circular des d’abaix el poble fins a dalt el jaciment del Cogulló. El Cogulló és un jaciment ibèric, únic a la zona, que sorprèn per la seva grandària, les vistes i el seu potencial. El recorregut és fàcil, d’unes tres hores de durada. També s’hi pot accedir en cotxe.
 
SALLENT
 
Després de visitar el jaciment, uns proposem dinar a Sallent i descobrir el seu patrimoni, entre el que podem destacar la Casa Museu Torres Amat o l’Antiga Biblioteca Popular, la primera biblioteca pública que la Mancomunitat de Catalunya va construir a la província de Barcelona.
 
MÓN SANT BENET
 
Cap al vespre, agafeu el cotxe i aneu fins al Món Sant Benet, a només 10 minuts de Sallent, per sopar i fer-hi nit. Allà us espera la pau i la tranquil·litat d’un entorn idíl·lic amb unes instal·lacions modernes i amb totes les comoditats.
 
VISITES GUIADES

Al dia següent gaudiu de l’oferta que amaga el Món Sant Benet i les visites guiades que us proposem. De ben segur us meravellarà l’indret, l’entorn i la pau que s’hi respira, així com el patrimoni tant medieval com modernista que hi podreu trobar. 


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural