Catalunya Central

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Als peus de la serra de Queralt, en un entorn envejable, envoltada de muntanyes, trobem la singular ciutat de Berga, la porta dels Pirineus. Comencem la nostra escapada al barri antic de la ciutat, per endinsar-nos a la plaça medieval de Sant Pere, un indret que ha estat el marc dels esdeveniments polítics i socials més importants de Berga. Els dies de Corpus aquesta plaça es converteix en l’escenari principal de la festa de la Patum, una celebració reconeguda Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i que enguany tindrà lloc del 29 de maig al 2 de juny. És la festivitat més important de la ciutat, amb més de 600 anys d’història, en què conflueixen moments de misteri, de goig i d’alegria.
 
Aprofitem el nostre viatge a Berga per explorar tot el que ens ofereix el seu fantàstic entorn. Una visita imprescindible és el santuari de Queralt, ubicat al capda­munt de la serra de Queralt, a 1.200 metres d’altitud. Es tracta d’un mirador privilegiat des d’on es té una visió espectacu­lar de la Catalunya central, des dels cims del Ripollès fins a les planes del Solsonès, emmarcat per les Guilleries, el Montseny, la Mola i Montserrat. Per aquest motiu se l’anomena també el balcó de Catalunya. Per arribar al santuari des de l’aparcament es pot pujar pels 168 esglaons de les escales o bé per l’ascensor inclinat de Queralt.
 
Als voltants de Berga trobem també els municipis d’Avià i Cercs, dues localitats ideals per conèixer el passat romànic del Berguedà, el corrent arqui­tectònic i pictòric més estès a Catalunya. A Avià es pot visitar l’església romànica de Santa Maria d’Avià, construïda a mit­jan segle XII, i a Cercs, l’església de Sant Quirze de Pedret, un dels conjunts monumentals més importants del Berguedà i de Catalunya. Les pintures murals, que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya, constitu­eixen fantàstics exemples de la pintura preromànica de l’Europa occidental.
 
Abans d’acabar la nostra escapada, també podem fer una visita al Museu de les Mines de Cercs. Es tracta d’un espai que està dedicat de forma monogràfica al carbó i que suposa un apassionant viatge al cor de la Terra. Allà, descobri­rem els processos d’extracció del carbó durant els 150 anys d’activitat que va tenir la mina, així com la vida quotidiana dels miners.

Amb la tardor ja instal·lada, les tonalitats ocres i reposades tenyeixen els paisatges del Montseny i conviden a passejar entre racons amarats d’aigua que comença a enterbolir la boira. No obstant això, el batec del Montseny no s’atura i habitants mítics, com les bruixes i les dones d’aigua, o llegendaris, com el bandoler Serrallonga, emergeixen a cada pas. L’Espai Montseny, a Viladrau, és una bona manera de conèixer, amb recursos interactius i multimèdia per a totes les edats, els espais que han alimentat aquestes llegendes. Com també ho és visitar la Sala, el mas del conegut bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. Al marge de llegendes i tocant de peus a terra, el paisatge de Viladrau també és remarcable pels seus castanyers, al fruit dels quals dedica la fira que enguany celebra el 28 i 29 d’octubre. Visitar-la és un bon pretext també per endinsar-se a la vila i entrar a l’església de Sant Martí, la primera documen­tada com a parròquia en el domini del castell de Taradell, o la capella de la Pietat, del 1603 i situada a l’interior del nucli urbà.
 
L’escapada pel Montseny segueix fins a Espinelves. S’hi pot arribar des de Viladrau a través d’una caminada de poca dificultat que s’endinsa pels camins de les Guilleries. Al poble, petit i amb carrerons i placetes amb un encant particular, s’hi pot visitar l’església romànica de Sant Vicenç, on destaca el frontal de l’altar, que és una rèpli­ca exacta de l’original, que actualment es troba al Museu d’Art Medieval de Vic (MEV). Però per tornar a la natura i gaudir de la bellesa dels arbres monumentals, cal anar a l’arborètum Masjoan. Es tracta d’un entorn idíl·lic on descon­nectar i descobrir un seguit d’arbres notables —els més alts de Catalunya— plantats entre el 1860 i el 1953. Alguns han estat declarats patrimoni natural del nostre país.
 
La visita ens porta fins a Arbúcies. Envoltat d’alzines, el municipi té tresors dels quals val la pena descobrir-ne la història, com ara el cas­tell de Montsoriu, lligat als vescomtes de Cabrera des del segle XI, o el Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, un centre d’exposició, conserva­ció, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Cap a finals del segle XIX, la gent del Bages va redibuixar el pai­satge de la comarca: el van estructurar en feixes de pedra seca i barraques de vinya amb tines de grans dimensions. Aquest canvi es va produir entre els anys 1860 i 1890, arran de les plantacions de vinya que es van escampar per la comarca, quan es va convertir en la que n’ostentava més hectàrees a Catalunya. El llegat d’aquell temps s’ha convertit ara en una de les joies del patrimoni etnològic més important del nostre país. A més, des del 2018, l’art de la pedra seca està considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
 
Les impressionants tines de la vall del Flequer es troben a la riba del torrent del mateix nom, al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, on també s’hi pot visitar el seu destacat pont medieval sobre el Llobre­gat. Des d’aquí, també hi ha l’opció de resseguir una ruta circular que permet descobrir aquestes grans construccions de pedra, com ara les tines del Bleda —un conjunt amagat dins del bosc—, les tines del Tosques i l’espectacular con­junt de l’Escudelleta, format per onze tines de planta circular i set barraques. Totes aquestes construccions servien per fer vi al costat de les vinyes, ja que el transport del raïm era força complicat i molt costós.
 
Ben a la vora, hi ha altres punts d’interès que perme­ten descobrir millor altres episodis que han marcat la història de la comarca. És el cas del monestir de Sant Benet de Bages —antiga abadia benedictina situada al terme municipal de Sant Fruitós de Bages— o el castell de Talamanca, escenari de la Ruta 1714, un itinerari per deu escenaris on van succeir els episodis històrics més destaca­bles de la guerra de Successió a Catalunya.
 
Si volem tirar encara més enrere en el temps, el Geo­parc Mundial Unesco de la Catalunya Central és de visita obligada. Amb més de 1.250 quilòmetres quadrats, està format per vint-i-nou munici­pis del Bages, cinc del Moianès i Collbató, al Baix Llobregat. Les espectaculars formacions rocoses i els recursos naturals que han definit aquest pai­satge destaquen ara més que mai gràcies a aquesta iniciativa que explica, a través de visites guiades, espais tan sorprenents com el mar de la Catalunya Central, el Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona o la mateixa ruta de les tines de la vall del Flequer.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Folgueroles es troba entre la plana de Vic i les Guilleries. És el poble on va néixer Jacint Verdaguer, un dels més grans poetes catalans de la Renaixença. El municipi osonenc manté l'empremta del poeta amb molts racons que el recorden i que val la pena visitar, com ara la Casa Museu Verdaguer, la seva llar d'infantesa. Situada al número 7 del carrer Major, va ser construïda al segle XVII, però està ambientada de mitjans del segle XIX. Mostra com era la vida d'una família de pagès a l'època del poeta i introdueix el visitant en la biografia i l'obra de l'autor de Canigó.
 
Des del museu, s’organitzen rutes guiades que acompanyen el visitant pels espais més destacats relacionats amb Ver­daguer, amb explicacions bio­gràfiques i lectures de prosa i poemes. Així, podem visitar l'església parroquial de Santa Maria, on van batejar el poeta, i recórrer el poble fins arribar a l'ermita de la Damunt. Verda­guer en parla al poema L'arpa i, a més de tenir un jardí amb flors que apareixen a la seva obra, ofereix una magnífica panoràmica de la Plana de Vic, mentre a l'horitzó es desdibui­xa el Pedraforca i alguns cims dels Pirineus. Acabem la visita a Folgueroles, que es reivin­dica com un museu obert, a l'escultura Àlbula. S'inspira en el poema Què és la poesia i representa un llibre en blanc. És igual que una altra que es troba al Museu Verdaguer de Vil·la Joana, a Vallvidrera, com a símbol d’unió dels indrets de naixement i mort del recone­gut poeta.
 
A més de Folgueroles, la capital d'Osona també va ser un indret molt important per a Verdaguer. Allà hi podem seguir la ruta Jacint Verda­guer i la ciutat de Vic, una iniciativa de l’Oficina de Turis­me de Vic i la Fundació Jacint Verdaguer amb la col·laboració del MEV Museu d’Art Medieval de Vic. El recorregut comença al balcó de l'Ajuntament, amb la contemplació de la plaça del Mercadal i el carrer Verdaguer. Tot seguit, es disposa a resse­guir el nucli antic de la ciutat i es fixa en diferents espais que evoquen l'etapa d'estudiant del poeta. La ruta també s'atura a l’Asil dels Capellans, on s’evoca l’etapa més dramàtica de la vida de mossèn Cinto, quan alguns dels seus amics més íntims el van abandonar. Aca­bem el recorregut al MEV que, a més d'exposar excepcionals obres artístiques d'època medieval, mostra diferents peces vinculades al poeta.


Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural