Girona | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Girona

Exposició 'Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Disseny i vida'


Cerca més activitats

Exposició: Esport, indústria i modernitat


Cerca més activitats

Figueres, una ciutat que mira més enllà de Dalí

La capital de l’Alt Empordà és coneguda arreu per haver vist néixer i morir Salvador Dalí. El geni empordanès hi té la casa natal, un espai que dona a conèixer la trajectòria vital de l’artista, però també el Teatre-Museu Dalí, una creació pròpia que, a través de les seves obres, permet copsar-ne la trajectòria artística.
 
Més enllà de Dalí, Figueres destaca per ser el principal nucli econòmic, cultural i comercial de l’Empordà, per això val la pena fer-hi una passejada. En el cas de la Rambla, el seu origen es remunta al 1828, quan es va cobrir el Galligants. Anys més tard, moltes famílies de la burgesia local van construir-hi les seves cases, de diferents estils arquitectònics, com ara la Casa Puig Soler, la Casa Cusí o la Casa Caselles.
 
Aquesta artèria també acull diferents escultures que recorden personalitats figuerenques destacades. El primer monument que va tenir la ciutat ret homenatge a Narcís Monturiol, inventor del submarí, que es va inaugurar el 1918 i es troba a la part baixa de la Rambla. De Frederic Marès són els monuments al rei Jaume I —qui va convertir Figueres en vila reial i li va concedir la carta de poblament— i al seu cronista, Ramon Muntaner, també ubicats a la Rambla. En canvi, el monument a Pep Ventura, promogut per l’entitat Foment de la Sardana, es va ubicar a la plaça del President Tarradellas.
 
També val la pena visitar el Teatre Municipal El Jardí, que es troba a l’edifici que a principis del segle XX es coneixia com el Cine Teatre Jardí i que va ser la sala d’espectacles més important de Figueres fins als anys seixanta, o la Presó Vella, un edifici d’estil eclèctic inaugurat el 1917 i que va funcionar com a centre penitenciari fins al 2014. Ara és un espai de promoció econòmica i social. Per seguir el viatge en el temps de la ciutat, cal no perdre de vista el Casino Menestral Figuerenc. Ocupa gairebé una illa de cases i destaca pel seu joc de volums asimètric. 
 
El castell de Sant Ferran és el monument més extens de Catalunya i la fortalesa baluardada més gran d’Europa. Juntament amb l’aqüeducte dels Arcs, és un dels elements patrimonials més destacats de la ciutat. Per acabar la ruta, val la pena visitar el Museu de l’Empordà, motor cultural de la comarca, i el Museu del Joguet de Catalunya, que exhibeix més de 4.000 peces d’arreu relacionades amb el món del joc de totes les èpoques.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 
 

NADAL AL MUSEU. Campanya als museus comarques de Girona


Cerca més activitats

Exposició "Arran d'estany: paisatges d'ahir i d'avui"


Cerca més activitats



Exposició "El bosc de la Selva. Passat, present i futur."


Cerca més activitats
 L'exposició compta amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Santa Coloma de Farners. Tindrà lloc en el marc de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners

Exposició "Influències de l'avantguarda europea a la Garrotxa. Primera meitat del segle XX"


Cerca més activitats

L’empremta de Rodoreda a Romanyà de la Selva

L’any 2008, la Càtedra Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i el Consorci de les Gavarres van crear una ruta que repassa la relació entre Mercè Rodoreda i Romanyà de la Selva, on va passar els últims dies i que va inspirar les seves últimes obres.
 
Mercè Rodoreda descrivia com a sensacional el poble baixempordanès de Romanyà de la Selva, on “les cases estan bastant separades les unes de les altres”, deia l’autora. La raó és que aquest petit poble, que pertany al municipi de Santa Cristina d’Aro, es troba en plena serra de les Gavarres, tot un espai natural on Rodoreda va passar els darrers onze anys de vida, i que distava molt de la seva Barcelona natal, del París on es va exiliar primer i de la Ginebra de després. Un poble que l’escriptora catalana més destacada del segle XX va deixar palès en algunes de les seves últimes obres, com Mirall trencat, Quanta, quanta guerra… i Viatges i flors.
 
Una ruta, elaborada per la Càtedra Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i el Consorci de les Gavarres, proposa un itinerari literari autoguiat per aquells indrets que van marcar l’escenari de Rodoreda entre el 1972, any en què va tornar a Catalunya de l’exili, i el 1983, quan va morir. 
 
Sortint de la plaça de la Rectoria, es tracta d’una ruta d’hora i mitja que segueix les ubicacions claus de la vida de Romanyà: el refugi i restaurant Les Gavarres, on es va allotjar les primeres nits al poble; el Senyal Vell, la casa de Carme Manrubia, amiga de Rodoreda i on l’escriptora va viure els primers anys a Romanyà de la Selva i on va escriure i acabar les seves obres; el mirador de les Mirandes, el bosc que tant la va inspirar; el dolmen de la Cova d’en Daina, o el cementiri del poble, on està enterrada i hi ha el seu bust. La visita a aquests espais es complementa amb nombrosos fragments dels seus llibres, que donen testimoni de com Rodoreda va posar en paraules el paisatge que l’anava acompanyant. Ja va dir a l’obra Aloma que “les coses eren boniques, la vida no gaire”. 
 
El seu jardí, les alzines de les Gavarres i l’ambient general de Romanyà de la Selva són essencials per entendre la darrera part de l’obra de Mercè Rodoreda, que va fer de l’entorn físic un entorn literari on plasmar les seves últimes històries, eternament marcades per les flors del seu jardí d’infància que va perseguir tota una vida. 
 
La ruta Mercè Rodoreda recorre la geografia literària de l’escriptora a partir de dotze punts clau de la localitat, que ja formen part de la història literària de Catalunya.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 

Escapada de tardor per l’encant del Ripollès

La primera parada de la vostra escapada serà Llanars, un petit poble de caràcter medieval, situat entre Campro­don i Vilallonga. El seu nucli històric s’estructura a partir de l’església romànica de Sant Esteve, una construcció del segle XII que destaca sobretot pel seu portal d’entrada i la ferramenta de la porta. Molt a prop de Llanars trobareu Cam­prodon, una vila mil·lenària que ofereix unes panoràmiques de muntanya espectaculars, temples romànics i cases d’es­tiueig modernistes. L’emblema de Camprodon és, sens dubte, el pont Nou. Construït a finals del segle XII, ha esdevingut la imatge més popular i foto­grafiada de la vila. També és imprescindible fer una visita al monestir de Sant Pere, un temple romànic de mitjan segle XII. I, si teniu temps, us recomanem molt anar fins a Beget, considerat un dels pobles més bonics de Catalu­nya, amb carrerons empedrats, ponts medievals i la majestu­osa església romànica de Sant Cristòfol.
 
La següent parada de la vostra escapada serà Sant Joan de les Abadesses, una vila històrica molt lligada al seu monestir. Es tracta d’un dels monuments més importants del romànic català i el primer cenobi femení de Catalunya. Després, podeu seguir la visita fins al Palau de l’Abadia, construït al segle XIV i que actualment acull el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau. També us recomanem molt passejar per la Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses, on es troben les restes de la muralla que envoltava el municipi, i creuar l’emblemàtic pont Vell.
 
Finalment, aneu fins a Ripoll, la capital del Ripollès. Allà heu de visitar el monestir de Santa Maria de Ripoll, un dels monuments més bells i evocadors de Catalunya. La portalada, la basílica i el claus­tre en fan un conjunt únic. Aquest municipi també acull el primer museu d’etnografia de Catalunya, que us convida a fer un recorregut per conèixer la història, les tradicions i la cultura de Ripoll.
 
La tardor també és una època fantàstica per gaudir d’alguna de les rutes sende­ristes que ofereix la comarca, com l’itinerari que us portarà de Beget a Rocabruna per camins de contrabandistes.
 
I si sou amants de la bicicleta, no en podeu marxar sense seguir un dels trams de la Ruta del Ferro i del Carbó, que uneix la capital comarcal i Sant Joan de les Abadesses.
 
Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

La Selva marítima, patrimoni vora el mar

Amb la primavera ja instal·lada, al sud de la Costa Brava ens espera una agradable estada per descobrir alguns dels indrets naturals i culturals més fascinants de la Selva marítima. Comencem la nostra escapada a Blanes, concretament al castell de Sant Joan, una edificació d’estil romànic que va ser construïda per vigilar les incursions marítimes dels pirates. Situat al cim del turó de Sant Joan, el castell ofereix una vista panoràmica de Blanes.
 
En aquesta localitat tampoc ens podem perdre la ruta de les ermites blanenques, construïdes en llocs estratègics de la vila per la seva doble funció, religiosa i defensiva alhora. La ruta ens portarà a conèixer les ermites de l’Esperança, Sant Francesc o Santa Bàrbara, entre d’altres, cadascuna amb la seva pròpia història, llegendes i curiositats.
 
Quelcom que caracteritza també aquest territori són els seus impressionants jardins mediterranis. A Blanes hi ha el jardí botànic Marimurtra, tot un paradís del món vegetal amb més de 4.000 espècies de cinc continents diferents. Molt a prop, a Lloret, trobem també els jardins de Santa Clotilde, situats damunt d’un penyasegat. Un espai ple de naturalesa, olors, colors i tranquil·litat amb una vista immillorable sobre la Costa Brava.
 
Sense moure’ns de Lloret de Mar, visitem un singular cementiri modernista, un dels principals exemples d’art fúnebre del segle XIX de Catalunya que encara conserva l’empremta del llegat indià. Al passeig marítim, també podem visitar Can Garriga, una de les cases indianes més rellevants de la ciutat, que actualment alberga el Museu del Mar. Un recinte que suposa un viatge per la història de Lloret de Mar, des de l’època en què la seva platja acollia la construcció de vaixells fins als viatges a Amèrica.
 
Acabem la nostra escapada a Tossa de Mar, on descobrim l’espectacular Vila Vella. Un imponent recinte emmurallat construït entre els segles XII i XIV com a defensa davant les incursions dels pirates. L’interior de la Vila Vella és una visita obligada, formada per un conjunt de carrers pintorescos i edificis amb molt encant. A la part més alta trobem el far de Tossa, construït sobre l’antic castell que dominava el territori i que ara s’ha convertit en un espai de referència per a les persones interessades a obtenir una visió aprofundida del món dels fars.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.