Girona

Josep Pla va néixer el 8 de març del 1897 a la casa número 49 del carrer Nou de Palafrugell. Més d’un segle més tard, aquesta adreça s’ha convertit en el punt d’inici de la ruta que permet descobrir els espais empordanesos que van ser rellevants en la vida i l’obra de qui ha esdevingut un dels escriptors més llegits de la literatura catalana. Des d'aquest punt d'inici, l’itinerari segueix fins al número 56 del carrer Torres i Jonama —on la família Pla va anar a viure l’any 1904—, passa pel carrer Estret —que va donar nom a la novel·la que Pla va publicar el 1956— i continua fins a la plaça Nova, que era un antic olivar fora de les muralles i on es troben el Cercle Mercan­til, —un antic casino de la classe benestant— i el Centre Fraternal, un centre obrer que, actualment, està en ple funcionament. La Fundació Josep Pla va dissenyar aquesta ruta el 1993 per donar a conèi­xer els espais més planians de Palafrugell i per oferir una experiència lectora més enriquidora a través de la vin­culació de la literatura amb el patrimoni i el paisatge. Però la ruta va més enllà del municipi de naixença de Pla i proposa itineraris per altres punts, com ara Calella, on transcorre des del mirador dels Burricaires al Port Bo i la platja del Canadell, o Llofriu, on creua el nucli antic fins a arribar al cemen­tiri, on reposen les restes de l’escriptor. El recorregut, a més de destacar els escenaris que Pla va descriure als seus llibres, també dona a conèixer els elements patrimonials que amaguen indrets com el far de Sant Sebastià —el mirador Joaquim Turró, l’ermita i la torre de guaita—, Pals —la Torre de les Hores, l’església de Sant Pere— i els jardins de Cap Roig, entre molts altres.
 
Després d’una recerca conjunta entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya- Ullastret i la Fundació Josep Pla per explorar la relació de l’escriptor amb el jaciment arqueològic d’Ullastret, la ruta també passa per aquest espai a través d’una passejada pel puig de Sant Andreu. Aquesta volta evoca la trobada de l’escriptor amb els arqueòlegs pioners en l’excavació del jaciment. De fet, enguany es commemoren els 75 anys de l’inici d’aquestes excavacions i les visites amb motiu d’aquesta efemèride seran el 9 de juliol, el 6 d’agost i el 17 de setembre. Aquesta última, a més, inclourà un vermut literari per al gaudi, especialment, de tots els àvids lectors planians.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Són moltes les lle­gendes que, al llarg del temps, s’han anat transmetent de generació en generació sobre l’estany de Banyoles. Fer la volta a aquest espai natural és una bona manera de descobrir la seva història, el seu patri­moni i, potser, desxifrar què hi ha de cert i què no en aquestes curioses històries.
 
El passeig comença a la Pes­quera d’en Lero, actualment, seu de l’oficina de turisme del municipi. Data del 1886 i, anteriorment, havia servit com a embarcador per a barques de passeig i de botiga de records, entre altres usos. Des d’allà, es pot admirar la immensitat de l’estany banyolí, el més gran de Catalunya. Si avancem cap a Porqueres, la visita ens porta fins a l’església romànica de Santa Maria, que destaca pels elements decoratius, com ara els arcs interiors i la porta, d’arc de mig punt i amb un fris de medallons figuratius. De fet, Banyoles també té força edificis religiosos per visitar. És el cas del monestir de Sant Esteve o de les restes del convent de Sant Martirià.
 
La ruta per l’estany segueix fins a Can Morgat, un mas enfilat dalt d’un turó envoltat d’alzines, que recorda una de les llegendes de formació de l’estany de Banyoles. Per tornar al punt de partida de la passejada, cal seguir fins a La Draga, un parc situat al costat de l’estany on es troba el Parc Neolític de La Draga. Es tracta d’un dels assentaments d’agri­cultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa. S’hi poden visitar reproduccions d’antigues cabanes que, acompanyades de diferents activitats per a tots els públics, permeten desco­brir com era la vida a la zona durant l’etapa del neolítics.
 
Per complementar la volta a l’estany, també es poden visitar espais destacats que es troben a Banyoles, com ara la Llotja del Tint, la Pia Almoina i la muralla de la vila, entre d’altres. I aprofitant la passejada fins a Porqueres, la visita també es pot allargar —en aquest cas, cal agafar el cotxe— fins a l’Estudi Taller Carles Fontserè, el destacat cartellista, il·lustrador, pintor, escriptor i fotògraf. Situada a Can Montguix, la casa mostra alguns dels quadres de l’artis­ta, objectes personals, llibres i fotografies que permeten conèixer l’univers creatiu de Fontserè, que es va instal·lar a Porqueres a principis dels anys setanta, en tornar del seu exili en diferents països.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir

El seu passat històric i el patrimoni medi­eval que conserva fan de Besalú la vila medieval per excel·lència. Passejar pels seus carrers es converteix en una experièn­cia que permet viatjar fins a l’edat mitjana, època en què el municipi garrotxí era la capi­tal del comtat al qual donava nom. D’aquell temps en manté espais de visita obligada, com ara l’església del monestir de Sant Pere de Besalú, l’únic vestigi que es manté d’aquest edifici fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró Bonfill. De l’església en destaquen els capitells de les columnes que formen el deambulatori, amb decoracions vegetals i figura­des, com ara la de Daniel amb els lleons, Herodes aconsellat pel diable i la Matança dels Sants Innocents.
 
Besalú també conserva un dels millors calls jueus medievals de Catalunya, que es pot descobrir a través de visites guiades. Cal detu­rar-se especialment a la mikvé, una de les poques restes de banys rituals jueus que es conserven al nostre país. També val la pena descobrir l’antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Però, també, i sobretot, el Pont Vell de Besalú, símbol de la ciutat. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva forma d’angle recte sobre el riu. El document més antic en què apareix esmentat és del 1075, tot i que la imatge actual és una reconstrucció de principis dels anys seixanta.
 
Al nord de Besalú hi ha el petit poble de Beuda. El seu patrimoni es pot descobrir a través de la ruta Rodamons per Beuda, que proposa l’Ajuntament. Pensada per fer-se en cotxe i indicada per a tots els públics, recorre les obres romàniques més desta­cables dels veïnats de Beuda, Lligordà, Palera i Segueró, com ara les esglésies de Sant Feliu, Sant Pere de Lligordà, Santa Maria de Palera, el Sant Sepul­cre de Palera, Santa Maria de Segueró i el castell de Beuda. A Santa Maria de Segueró, per exemple, s’hi conserva una espectacular imatge gòtica de la verge Maria amb el nen, policromada i tallada en ala­bastre, mentre que a l’interior de l’església de Sant Feliu s’hi troba una gran pica baptismal decorada amb motius que evoquen el pecat. El plànol de l’itinerari, amb enllaços QR, propostes de jocs i curiositats diverses, s’ofereix dins d’una motxilla que es pot recollir a les cases rurals de Beuda i a l’oficina de turisme de Besalú.


Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural