L’any 2008, la Càtedra Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i el Consorci de les Gavarres van crear una ruta que repassa la relació entre Mercè Rodoreda i Romanyà de la Selva, on va passar els últims dies i que va inspirar les seves últimes obres.
Mercè Rodoreda descrivia com a sensacional el poble baixempordanès de Romanyà de la Selva, on “les cases estan bastant separades les unes de les altres”, deia l’autora. La raó és que aquest petit poble, que pertany al municipi de Santa Cristina d’Aro, es troba en plena serra de les Gavarres, tot un espai natural on Rodoreda va passar els darrers onze anys de vida, i que distava molt de la seva Barcelona natal, del París on es va exiliar primer i de la Ginebra de després. Un poble que l’escriptora catalana més destacada del segle XX va deixar palès en algunes de les seves últimes obres, com Mirall trencat, Quanta, quanta guerra… i Viatges i flors.
Una ruta, elaborada per la Càtedra Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i el Consorci de les Gavarres, proposa un itinerari literari autoguiat per aquells indrets que van marcar l’escenari de Rodoreda entre el 1972, any en què va tornar a Catalunya de l’exili, i el 1983, quan va morir.
Sortint de la plaça de la Rectoria, es tracta d’una ruta d’hora i mitja que segueix les ubicacions claus de la vida de Romanyà: el refugi i restaurant Les Gavarres, on es va allotjar les primeres nits al poble; el Senyal Vell, la casa de Carme Manrubia, amiga de Rodoreda i on l’escriptora va viure els primers anys a Romanyà de la Selva i on va escriure i acabar les seves obres; el mirador de les Mirandes, el bosc que tant la va inspirar; el dolmen de la Cova d’en Daina, o el cementiri del poble, on està enterrada i hi ha el seu bust. La visita a aquests espais es complementa amb nombrosos fragments dels seus llibres, que donen testimoni de com Rodoreda va posar en paraules el paisatge que l’anava acompanyant. Ja va dir a l’obra Aloma que “les coses eren boniques, la vida no gaire”.
El seu jardí, les alzines de les Gavarres i l’ambient general de Romanyà de la Selva són essencials per entendre la darrera part de l’obra de Mercè Rodoreda, que va fer de l’entorn físic un entorn literari on plasmar les seves últimes històries, eternament marcades per les flors del seu jardí d’infància que va perseguir tota una vida.
La ruta Mercè Rodoreda recorre la geografia literària de l’escriptora a partir de dotze punts clau de la localitat, que ja formen part de la història literària de Catalunya.
Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.
