Lleida | Page 3 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Lleida

Visita guiada "Molí d'Espigol: Atanagrum, l'antiga capital dels ilergets"

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats
 

Cultura impulsa el patrimoni del país amb el projecte "Els ulls de la història"

25.07.2024
S'ha presentat la nova museografia del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues que es converteix, així, en el primer que estrena les noves metodologies d’“Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català”. Un projecte impulsat pel Govern, pioner a casa nostra i internacionalment, que té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial, a través de nous relats i de la tecnologia immersiva.

Com es pot veure a La Roca dels Moros, el resultat és una visita més dinàmica, completa i accessible per al visitant, que a través de la microhistòria i d’espais de realitat virtual, pot transportar-se al moment en què els nostres avantpassats prehistòrics pintaven les pintures llevantines al Cogul, avui Patrimoni Mundial de la UNESCO. Del 26 al 28 de juliol hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar les pintures originals i els nous recursos.

“Els ulls de la història” suposa la renovació de les museografies de cinc espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. A part de La Roca dels Moros de Cogul, els altres quatre indrets que es renovaran seran la Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt de la Vall de Boí, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet.
 
La base del projecte se centra en una nova manera d’explicar moments concrets de la història de Catalunya i el seu patrimoni a través de microrelats que situen el visitant en un temps i lloc concret, incidint en el que és local i privat que permet transcendir al més universal i públic. Aquests nous relats es materialitzen mitjançant sales d’ulleres virtuals, guies multimèdia i diferents recursos interpretatius i programes pedagògics als espais patrimonials.

A més, “Els ulls de la història” compta amb una dimensió pedagògica: un escenari immersiu portàtil ple de recursos que està a l’abast dels instituts i que viatjarà per tots els punts del territori durant el curs escolar. Aquest escenari immersiu es podrà muntar dins dels centres i comptarà amb diversos recursos educatius, com unitats pedagògics, materials pre i post experiència, i sobretot, un paquet d’ulleres de realitat augmentada.

Gràcies a aquestes ulleres, el Departament de Cultura portarà el monument directament dins de les aules, de tal manera que l’alumnat que l’estarà estudiant podrà aprendre’n la història a través d’una experiència sensorial i patrimonial completa. Les primeres itineràncies començaran a l’octubre del proper curs escolar 2024-2025, amb els continguts relacionats amb Cogul. Les escoles poden demanar els materials a través d’un formulari del web de Patrimoni. Ja hi ha 40 centres educatius que han mostrat interès en el projecte i han fet una primera pre-reserva, i la prova pilot es farà a 7 centres educatius.

A part, “Els ulls de la història” també inclou la construcció d’un nou espai expositiu als baixos del Palau Moja. Així, aquest Palau situat al mig de les Rambles de Barcelona es convertirà en un punt de trobada on descobrir Catalunya, de manera vivencial i immersiva, a través del patrimoni i les seves històries. L’objectiu d’aquest espai és introduir als visitants nacionals i internacionals a la totalitat del patrimoni català i ajudar a entendre millor la singularitat del país.
 
La història del Cogul mirada amb perspectiva de gènere: la nova proposta expositiva
El nou projecte expositiu parteix d’una revisió de la història de la Roca dels Moros del Cogul amb perspectiva de gènere. A partir d’una mirada innovadora i inclusiva sobre la prehistòria, emfatitza la complexitat i riquesa de les societats que ens precedeixen. A través de l'examen de les pintures, l'exposició qüestiona i desafia els estereotips de gènere tradicionals, mostrant que les dones tenien un paper significatiu i actiu en aquestes comunitats. Aquest enfocament feminista en l'arqueologia proporciona una visió més equilibrada i completa de la història.
 
L'exposició subratlla la continuïtat i evolució de l'expressió artística al llarg dels mil·lennis, posant de manifest com les pintures van ser creades, repintades i respectades per diverses generacions. Els primers estudis, marcats per una visió androcèntrica, han estat revisats i corregits a la llum de noves evidències científiques, mostrant la importància de desafiar els prejudicis i de seguir investigant amb una ment oberta i crítica. La Roca dels Moros no és només un indret artístic, sinó també un testimoni de la interacció humana amb el paisatge al llarg del temps.
 
Alhora, la nova museografia gira al voltant d’una reproducció a escala de la balma, que permet una major comprensió a través d’una interacció directa, alhora que les fan accessibles a una gran diversitat de públics.
 
El Cogul, experiència immersiva
La proposta museogràfica del projecte “Ulls de la Història” a Cogul vol posar el valor la balma, oferint al visitant tots els recursos necessaris per comprendre la seva importància i transcendència cultural. És per això que la proposta ofereix una experiència on el metavers i la presentació expositiva es complementen.

Al CIAR s’ha instal·lat una experiència immersiva que permet als visitants endinsar-se en un autèntic viatge en el temps que comença amb el record de la descoberta del conjunt rupestre per part de Ceferí Rocafort, geòleg descobridor de les pintures del Cogul. El projecte no només ofereix una experiència visual impactant, sinó que també busca despertar una reflexió profunda sobre els rols de gènere en les societats del passat.

A través d'aquesta experiència immersiva, amb ulleres de realitat virtual, el projecte "Els Ulls de la Història" no només ens transporta a un temps llunyà, sinó que també ens impulsa a reconsiderar el present, gràcies a l’ús de la realitat virtual.
 
El Cogul, guia multimèdia
La nova museografia es complementa amb la guia multimèdia que acompanya el visitant a la balma, i que està dissenyada per oferir una experiència per a totes les edats, integrant àudio i imatges per enriquir la visita, fent-la accessible amb signoguia i audiodescripcions. Aquesta guia pretén transportar els visitants a través del temps, connectant-los amb les persones que van viure en aquell indret ara fa uns 10.000 anys.

Mitjançant una aplicació que els usuaris podran descarregar en els seus dispositius mòbils, podran fer un viatge en el temps seguint les petjades de les comunitats prehistòriques que van habitar la zona. La guia també reflexiona sobre el significat de les pintures, la seva relació amb la naturalesa i la supervivència de la comunitat, comparant l'ús històric de la Roca dels Moros amb la nostra societat actual i com aquesta podria utilitzar un espai similar. Es convida els visitants a imaginar què representarien en un lloc així avui dia i què ens identifica com a societat.
 

Un passeig medieval pels castells del Sió

A mitjan segle XI, la riba del Sió va ser conquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el Sió esdevé espai de frontera en  aquestes terres, a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. La Ruta dels Castells del Sió a la Segarra va des de Gàver (Sant Guim de Freixenet), on neix el Sió, fins a Balaguer, on desemboca al Segre.
 
Actualment, diferents castells de la Ruta obren les portes als visitants per mostrar tot el que amaguen al seu interior. Per exemple, al castell de Concabella hi ha el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, que ofereix informació sobre les fortificacions i la seva història. També compta amb una exposició permanent que permet descobrir la flora i fauna dels secans de Lleida. Molt a prop trobem el castell de l’Aranyó, que originàriament havia estat una torre de vigilància i defensa per fer front als atacs sarraïns. Al segle XIX va ser propietat dels Pedrolo-Gomar, família de l’escriptor català Manuel de Pedrolo, que hi va néixer el 1918.
 
Continuem la nostra escapada fins al castell de Montcortès, documentat al segle XI, que a les acaballes del segle  XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància. Continuem amb la Ruta dels Castells del Sió fins a arribar al municipi de les Oluges, on trobem una de les joies arquitectòniques més impressionants de les Terres de Lleida, la vila closa de Montfalcó Murallat. És un petit nucli medieval bastit sobre un turó i que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i la defensa en època de reconquesta cristiana. Al seu interior es conserven l’església de Sant Pere, el forn comunal o les restes de la cisterna que recollia l’aigua de la pluja. També són visites imprescindibles de la Ruta el castell de les Pallargues o el castell de Florejacs, construït al segle X per Arnau Mir de Tost.
 
La Ruta dels Castells del Sió és un recorregut de dificultat baixa que es pot fer en BTT, a peu o en cotxe. Un dels punts de partida pot ser la ciutat de Cervera, que us convida a passejar pel seu nucli antic, a recórrer-ne les muralles, visitar l’espectacular església de Santa Maria o endinsar-vos en els seus museus. Si decidiu fer la Ruta dels Castells del Sió l’últim cap de setmana d’agost, no us podeu perdre la festa de l’Aquelarre.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Art, monuments i tranquil·litat rural

El desembre és un bon mes per visitar Agramunt: el municipi es famós pels torrons que s’hi elaboren. És una bona excusa per anar-hi, i visitar-hi el Museu del Torró i la Xocolata, però encara n’hi ha moltes més. Comencem per l’Espai Guinovart, un centre d’art contemporani fundat pel mateix Josep Guinovart l’any 1994, on s’exposa la seva obra. A l’octubre es va inaugurar l’exposició col·lectiva Llàgrimes, centrada en el líquid segregat pels ulls que habita moltes de les obres de l’artista.

Podem amarar-nos de més creació contemporània a Lo Pardal Fundació Guillem Viladot, on es poden admirar poemes visuals i objectes poètics de l’escriptor. L’obra de Viladot es pot conèixer també a l’aire lliure, al parc de la Riella, amb un itinerari marcat que recorre l’univers poeticoplàstic i el ric món fantàstic de Viladot. Un univers que s’està reivindicant aquest any, amb la commemoració del centenari del seu naixement, i pel qual s’ha creat l’exposició itinerant Guillem Viladot i els creadors de Ponent, que arriba a Cervera al desembre.

No podem marxar d’Agramunt sense visitar l’església de Santa Maria, d’origen romànic i amb un campanar gòtic, i lo Pilar d’Almenara, una torre de defensa emblemàtica, construïda als segles XI i XII per vigilar les incursions sarraïnes. La panoràmica de la plana d’Urgell que s’hi albira des del capdamunt val molt la pena.

D’Agramunt, anem a Penelles per continuar gaudint d’art contemporani. En aquesta vila, els artistes pinten parets, murs i façanes durant tres dies en el Gargar Festival de Murals i Art Rural, i les obres resultants es poden visitar al llarg de l’any.

De Penelles, anirem al Tarròs, al terme de Tornabous. És on va néixer Lluís Companys, i és on hi ha el centre d’interpretació que aprofundeix en la figura i l’obra política del president de la Generalitat. L’exposició té una museografia interactiva que acosta aquest polític als visitants a través de materials que habitualment es troben en els arxius.

Tancarem el cercle a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, que podria correspondre, segons algunes hipòtesis, a la mítica ciutat d’Atanagrum, antiga capital de la tribu dels ilergets destruïda per Escipió durant la Segona Guerra Púnica, segons les cròniques de Polibi i Tit Livi. Una història sorprenent.


Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

 


Patrimoni monumental i rural de les Garrigues

L'Albi

El primer contacte amb les Garrigues el farem a l’Albi, amb una visita guiada que ens endinsa pel nucli històric, el call, l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià, el castell... La visita també inclou fer un tastet d’art rupestre a la balma dels Punts i a la vall de la Coma. De camí, gaudirem de les cabanes de volta i els marges de pedra seca que esquitxen els paisatges rurals que ens envolten. A les Garrigues hi ha una gran concentració d’elements fets amb aquesta tècnica mil·lenària, inscrits a la Llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. En destaquen el marge del Bessó, a Vinaixa, o la cabana de Cal Quintillà, a les Borges Blanques.
 
Arbeca

Continuem l’escapada a Arbeca, on hi ha els Vilars, una fortalesa ibèrica aixecada fa 2.800 anys. La seva muralla, amb 12 torres, feia 5 metres d’amplada i incloïa un sistema de fossats inundables. Era inexpugnable. No marxem d’Arbeca sense passar per l’Oficina de Turisme Espai Cèsar Martinell i fer la visita guiada al castell palau, les muralles, la vila closa, l’església de Sant Jaume i el molí d’oli de l’Argilés.
 
Les Borges Blanques

A les Borges Blanques fem una immersió en episodis històrics contemporanis. L’Espai Macià és de visita imprescindible per conèixer la vida i el llegat personal i polític de Francesc Macià, primer president i restaurador de la Generalitat moderna.
 
La Floresta

A la Floresta ens deixem meravellar per la majestuositat del seu castell. És del segle XIII i acumula elements romànics, gòtics i renaixentistes. En destaquen uns bells finestrals, una torre quadrada emmerletada i, a l’interior, uns rics sostres treballats amb fusta i guix policromat.
 
El Cogul

El Cogul és la nostra parada següent. I és obligada, perquè aquí hi ha la Roca dels Moros, una balma amb unes pintures de fa més de 10.000 anys que ha estat inscrita a la Llista de Patrimoni Mundial per la Unesco i que formen part de la Ruta de l’Art Rupestre del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). En la visita guiada, es mostra un conjunt format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. Les històries i rituals que s’hi amaguen són fascinants.
 
Granadella

I acabem a la Granadella, amb un bonic nucli antic, on destaquen la plaça Major porxada i les restes de la vila closa. El colofó de l’escapada és la visita al Museu de l’Oli de Catalunya, ubicat a la cooperativa agrícola, on s’explica tot el procés d’elaboració de l’oli d’oliva verge extra. El paisatge que hem viscut, convertit en or líquid.
 
*Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Rutes del vi: comarques de Lleida

Cèsar Martinell va treballar arreu del territori català projectant gairebé una cinquantena de cellers. Un d’aquests el trobem a la localitat d’Albi, a les Garrigues, punt de partida de la nostra ruta per les comarques de Lleida.

A Ponent, la producció de vi estava fortament lligada a l’elaboració d’un altre producte: l’oli. Per aquest motiu, els edificis agraris compartien sovint les funcions de celler i molí d’oli. A l’edifici d’Albi hi podem veure els trets definitoris de l’arquitectura de Martinell, sobretot a la façana modernista. El celler es dedica actualment a la producció d’oli, tot i que també conserva una petita part dedicada al vi.

La següent parada la farem al Palau d’Angesola, on hi trobem un altre edifici de Martinell; és el celler i el molí d’oli de l’antic Sindicat Agrícola de la població, on hi podrem apreciar la gran nau de planta basilical i l’edifici transversal que allotjava la sala de màquines.
 
EL ‘NOU’ RAIMAT DE MANUEL RAVENTÓS
Entrant al Segrià podem visitar les Bodegues Raimat; aquesta població va reviure gràcies a Manuel Raventós, que l’any 1914 va adquirir 3.200 hectàrees de terres ermes per convertir-les en un extens conreu de vinya.

Raventós va contractar l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí, per la construcció dels cellers, les vivendes dels treballadors i l’església. El celler va ser una de les primeres edificacions de formigó armat que es va fer a Espanya. Destaca el “cementiri del celler”, sala on envelleixen les ampolles i que conserva la primera ampolla del vi de Raimat.
 
LES RUTES DE L’OLI I EL PATRIMONI LLEIDATÀ
Però més enllà del vi, es poden fer les rutes de l’oli, com la de les Garrigues, que recorre poblacions com Arbeca, la Floresta, els Omellons o l’Espluga Calba.

Finalment, no us podeu perdre una de les fortaleses iberes més grans d’Europa, els Vilars d’Arbeca. I a la ciutat de Lleida la Seu Vella i l’església de Sant Llorenç o el Museu de Lleida.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Cap de setmana romànic: del Segrià al Solsonès

T’imagines Lleida poblada per només uns centenars de persones? Així era al segle XIII, quan Pere de Coma va concebre la Seu Vella a dalt del turó que havia ocupat fins llavors la mesquita musulmana. Aquest serà el punt de partida del teu viatge pel romànic de la Terra Ferma.

L’antiga catedral de Santa Maria, més coneguda com a Seu Vella, és el principal monument de la capital del Segrià. La seva estructura original és romànica i posseeix un dels grans claustres d’Europa, ja gòtic. No pots deixar Lleida sense veure les col·leccions del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, en especial els magnífics Escacs d’Àger!

ART...I MOLT MÉS!

A les terres de l’Urgell et recomanem fer una parada al nucli antic de Tàrrega, on hi trobaràs destacades construccions civils romàniques, i a Agramunt, per admirar la formidable portalada de l’església de Santa Maria.

Seguint la ruta cap al nord, el poble d’Àger és una parada obligatòria. Si ets amant de l’art hi gaudiràs visitant la Col·legiata de Sant Pere, l’antiga via i el sarcòfag de l’època romana, que actualment es troba a l’església de Sant Vicenç. Però també és un bon destí pels apassionats de la ciència: ben a prop hi ha el Parc Astronòmic Montsec.

EL CENTRE GEOGRÀFIC DE CATALUNYA

Cap a l’est també hi trobaràs destins interessants. A Cervera els elements romànics conviuen amb una munió d’estils: el neoclàssic de la Universitat, el barroc de l’Ajuntament i el gòtic de l’església de Santa Maria. I amb la màgia: t’atreviràs a travessar el Carreró de les bruixes?

L’estació final d’aquesta ruta és una terra sembrada de romànic. A la comarca del Solsonès, centre geogràfic de Catalunya, poblacions com Llobera i Castellar de la Ribera conserven castells romànics i també s’hi erigeix la torre cilíndrica de Vallferosa.

Però l’església de Sant Esteve d’Olius i l’escultura de la Mare de Déu de Solsona, custodiada a la Catedral, són els màxims exponents artístics de la comarca.

 
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Descobrint Àger

Àger és una petita vila situada a la comarca de la Noguera. Limita al nord amb la serra del Montsec, al sud amb la serra del Montclús, a l’est amb el riu Noguera Pallaresa i a l’oest amb el Noguera Ribagorçana. El patrimoni natural que l’envolta és d'un gran interès, però també ho són la seva història i el seu patrimoni cultural.
 
RECINTE FORTIFICAT
 
Àger encara conserva el recinte fortificat d’estil romànic i neogòtic promogut per Arnau Mir de Tost al segle XI. Aquesta construcció es va dur a terme en el context de la reconquesta de la vall d’Àger. La vila es va aixecar sobre les ruïnes de l’antic castell romà.
 
COL·LEGIATA DE SANT PERE
 
El conjunt monumental més important és el format per la Col·legiata de Sant Pere i les ruïnes del castell, construïts entre el 1034 i el 1047. L’església es va confiar a una comunitat de canonges. Promogut pel comte Pere d'Urgell, el claustre es va començar a construïr al segle XIV i es va finalitzar el XV.

Actualment, de l’antiga esplendor en queden ornaments i pintures murals repartits entre el Museu Diocesà de Lleida, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i els Estats Units.
 
ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ
 
L’església de Sant Vicenç és l’actual parròquia de la vila. Es va construir al segle XI, però al llarg dels anys s’hi han fet tres ampliacions. Al seu interior es guarda el sarcòfag romà del segle III procedent de la col·legiata de St. Pere, la Mare de Déu de Colobor i un orgue d'estil barroc.
 
ALTRES LLOCS D’INTERÈS
 
Si et quedes amb ganes de veure més, pots visitar el Santuari de la Mare de Déu de Colobor, l’ermita de la Mare de Déu de Pedra o l’ermita de Santa Elena.
 
I si vols conèixer més sobre Àger, pots apuntar-te a les visites guiades que organitza l’Ajuntament a la Col·legiata de Sant Pere i al nucli antic de la vila.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Alt Urgell, nucli de la cristiandat

Quan s’acosta l’hivern, passejar pel Pirineu català sempre és una delícia. Hi trobaràs tranquil·litat i natura, però també molta cultura i història. Et proposem una escapada a l’Alt Urgell per visitar alguns temples i esglésies, entre elles Santa Maria d’Urgell, una de les grans catedrals de Catalunya.
 
SANTA MARIA D’URGELL
 
Pren com a base per la teva escapada la Seu d’Urgell. Hi trobaràs una de les grans catedrals de Catalunya: Santa Maria d’Urgell, l’única catedral romànica que ha arribat fins avui dia i el millor exemple del poder del Bisbat d’Urgell. Un temple robust fet a l’estil llombard que acull des de temps medievals la seu del Bisbat.
 
PINTURES D’ESTAMARIU
 
A 15 minuts en cotxe, als afores del poble d’Estamariu, a la carretera que va fins a Bescaran, es troba l’església romànica de Sant Vicenç. L’última restauració va deixar al descobert les pintures que estaven amagades sota una capa de guix: un magnífic mural romànic conservat a l’absis de l’església i les decoracions gòtiques de l’absidiola. És un dels conjunts murals més importants conservats in situ a Catalunya.
 
MONESTIR DE SANT SADURNÍ DE TAVÈRNOLES
 
Un altre trajecte de 15 minuts et portarà des de la Seu d’Urgell al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, a les Valls de Valira, Anserall. Els orígens d’aquesta abadia benedictina no són clars, però es creu que, en estar a prop del camí reial de la Seu d’Urgell a Andorra, podia estar habilitada per a l’allotjament dels viatgers. El nom Tavèrnoles prové del llatí taverna.
 
ANDORRA
 
Andorra queda a prop. Pots acostar-te a la petita església de Sant Miquel d'Engolasters i a l’interessant temple preromànic de Santa Coloma
 
 
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Els molins d’oli del patrimoni industrial català

Catalunya compta amb extenses oliveres, essencials per la dieta mediterrània. Sabem de l’oli d’oliva que és molt bo per a la nostra salut però, saps com es produeix? Et proposem visitar alguns molins d'oli del nostre patrimoni industrial on podràs conèixer d’on ve aquest ingredient màgic.
 
MUSEU DE L’OLI DE CATALUNYA

El Museu de l’Oli de Catalunya, part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), es troba al nucli urbà de la Granadella, a Les Garrigues Altes, un municipi de gran tradició oleícola. Hi podràs visitar les instal·lacions i la maquinària originals del molí fundat el 1920, que va quedar en desús des de la dècada de 1986, i que es troben en molt bon estat de conservació. Hi pots fer una visita autoguiada o guiada i fins i tot sortir d’excursió per conèixer l’entorn.
 
MOLÍ DE SANT JOSEP

El Molí de Sant Josep, situat a la Pobla de Segur, conserva encara tots els elements d’un molí industrial complet. L’estructura de l’edifici recorda a la d’una església romànica. En l’actualitat, està completament restaurat i s’utilitza com a sala de conferències, recepcions i exposicions d’art. Al primer pis encara es troben les instal·lacions del vell Molí de l’Oli, que actualment forma part del mapa del patrimoni industrial de mNACTEC.
 
CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’OLI DE COLLBATÓ

L’actual Centre d’Interpretació de l’Oli de Collbató es troba en un dels antics trulls -local destinat a la fabricació d’oli-, concretament al molí on premsaven les olives. En aquest centre coneixeràs la tradició olivarera i oliera de Collbató, des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies: les dues varietats oliveres, l’evolució estacional de la collita, les eines emprades per elaborar l’oli... Consulta els horaris de visita.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural