Els museus i monuments tenen un gran interès a incrementar i millorar la diversitat dels seus públics. Desenvolupar la seva funció social implica identificar correctament la complexitat d’una societat en canvi constant i atendre les seves necessitats. En aquest sentit, les persones joves haurien de ser un segment important dels públics dels museus i monuments, tot i que sovint no resulta fàcil arribar a aquest col·lectiu.
Però ens podem permetre un patrimoni cultural sense joves? Qui són, què necessiten i com ens hi relacionem des de l’àmbit patrimonial? Realment escoltem i atenem les seves necessitats i reivindicacions? Hi ha cap fórmula magistral que es pugui aplicar indefectiblement? O casos que sigui interessant de conèixer i que puguin ser inspiradors?
La sisena Jornada de Patrimoni Cultural abordarà el tema de la relació entre la gent jove, els museus i els monuments des de diversos angles i enfocaments. D’una banda, s’hi convidaran expertes i representants d’institucions museístiques i patrimonials capdavanteres, de ciutats com Londres, Amsterdam i Berlín, per presentar els seus projectes i línies d’actuació amb les seves comunitats joves. D’altra banda, es presentaran projectes i iniciatives d’àmbit local, però també es donarà veu a les persones joves, per poder escoltar les seves opinions.
Programa de la Jornada
MATÍ
9.00 h | ACREDITACIONS
9.30 h - 9.45 h | Benvinguda institucional. A càrrec de Marta Lacambra, Directora de la Fundació Catalunya la Pedrera i Josep Maria Carreté, Gerent de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
9.45 h - 10.15 h | Joventut diversa, complexa i dinàmica. Roger Soler-i-Martí, sociòleg, professor i investigador a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Vivim en societats diverses, complexes i en canvi constant. Si aquestes són característiques que expliquen en general les nostres societats, són encara més necessàries per comprendre, en particular, la joventut. La necessitat d’entendre la joventut fa que sovint s’oblidi que és un col·lectiu tan heterogeni i divers com la resta de grups d’edat o fins i tot més, ja que durant aquest període es produeixen bona part dels canvis relacionats amb el cicle de vida. Això fa que sigui, també, un col·lectiu especialment complex, que respon a patrons molt diferents. En les últimes dècades les trajectòries juvenils s’han multiplicat, s’han fet més vulnerables i precàries, i això ha fet que la vivència de la joventut sigui més incerta i individualitzada. A més, les generacions joves viuen en primera persona el procés d’acceleració social en què tot s’esdevé i canvia a una gran velocitat. Les tecnologies faciliten i acceleren la informació i l’intercanvi; s’acceleren les relacions socials i les vivències. Aquesta diversitat, complexitat i dinamisme es traslladen, també, a les seves pràctiques, als consums i els gustos culturals.
10.15 h - 10.30 h | Sobre joves i patrimoni cultural a Catalunya avui: dades i referències de context. Gisela Pau, Àrea de Programes Públics de l’Agència Catalana el Patrimoni Cultural
Presentació de les principals idees extretes de la realització d’unes dinàmiques participatives amb gent jove, que va dur a terme l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per conèixer amb més detall com es relaciona la joventut amb el patrimoni cultural.
10.30 h - 11.00 h | PAUSA CAFÈ (Sala Gaudí)
11.00 h - 11.45 h | Estratègies col·lectives: coproduir amb i per a joves en un museu d'art. Rachel Noel, coordinadora del programa Young People’s Programme de la Tate Modern (Londres)
Com podem aconseguir anar més enllà de permetre l’accés o crear una plataforma per als joves, per poder integrar-ne realment les veus a les nostres pràctiques museístiques més àmplies? Quines són les condicions per a una autèntica coproducció amb i per a joves com a resposta a les nostres col·leccions? Quines són les estratègies col·lectives que sorgeixen del treball amb joves? El programa per a joves de la Tate Britain i la Tate Modern crea un espai perquè la joventut de tots els orígens transiti pel món que els envolta a través de l’art, la cultura i les idees. El programa està dissenyat en col·laboració amb joves, artistes i diversos socis, amb la idea de crear experiències i esdeveniments inclusius, donar oportunitats a joves de 15 a 25 anys i donar suport actiu a comunitats de majoria ètnica global, LGBTQIA+, classe treballadora, i persones amb diversitat funcional i necessitats especials per tal que tinguin el seu espai a les galeries de la Tate i a la comunitat local.
11.45 h - 12.30 h | Sobre “Van Gogh Connects”. Aprendre a arribar als joves amb arrels biculturals. Amanda Vollenweider, responsable d’Educació i Presentació del Van Gogh Museum (Àmsterdam)
Aquest programa ha passat els últims quatre anys investigant com el Museu Van Gogh pot aconseguir ser adient de manera perdurable per a la joventut adulta holandesa amb arrels biculturals. La societat està canviant i sorgeixen nous col·lectius dins del públic, que no se senten representats quan visiten el museu. Per continuar sent adequat per a un públic ampli, la política d’inclusió del museu se centra en els joves d’Amsterdam, com també en les persones amb discapacitats físiques i la gent gran vulnerable.El Museu Van Gogh ha treballat amb persones d’entre 18 i 30 anys que resideixen a Amsterdam per dur a terme quaranta activitats que exploren com el museu pot ser adient per a la joventut amb arrels biculturals. Amanda Vollenweider mostrarà els resultats de l’estudi i l’avantatge de treballar amb el grup d’edat dels «beeldbrekers (reframers)». Els beeldbrekers són un grup de joves d’entre 18 i 30 anys amb una formació bicultural que aprofiten les pròpies perspectives i experiència per ajudar el Museu Van Gogh a ser més inclusiu. Tots tenen afinitats amb el sector cultural i estan intrínsecament motivats per diversificar el conjunt del sector, de manera que l’art també pugui arribar a altres joves i viceversa.
12.30 h - 13.15 h | Relacionar el patrimoni cultural amb els joves. Paul Spies, director del Stiftung Stadtmuseum de Berlín i comissari en cap de l'exposició “Berlin Global” al Humboldt Forum
La joventut és el grup de públic objectiu de l’exposició «Berlin Global» al Fòrum Humboldt. I de fet el 60 % són joves. El desenvolupament del concepte de la «Berlín Global» s’ha centrat en la creació d’espais emocionals: per això s’ha renunciat a narratives cronològiques i s’han reduït els textos i la quantitat d’objectes. Per contra, s’han creat espais amb art urbà, multimèdia i so. A més, s’ha desenvolupat un recorregut digital i interactiu per l’exposició, que permet que les persones visitants interactuïn entre ells i també amb l’exposició. Com a museu, ens trobem en un període de transició entre espais «sagrats» i espais de fàcil accés, participatius i immersius.
13.15 h - 13.30 h | Torn de preguntes
13.30 h - 15.30 h | PAUSA DINAR (lliure)
TARDA
15.30 h - 16.30 h | Què haurien de fer els centres patrimonials per atreure els joves? Taula rodona amb Canal Malaia: Gal·la Martí, Maria Bouabdellah i Laura Grau. Moderada per Guillem Estadella
Per què costa que els joves vagin als museus? Per què encara costa més que vagin als de Catalunya? Quines activitats podrien fer els espais culturals per animar-los a anar-hi? En aquesta taula rodona s’abordarà el tema del patrimoni cultural i la joventut, i s’intentarà trobar respostes al que han de fer els museus i altres atractius culturals per tal d’animar i implicar un col·lectiu que sovint se’n sent allunyat. Les creadores de Canal Malaia abordaran en format de debat distès la relació entre museus, monuments i joventut, i plantejaran propostes per apropar el col·lectiu de joves al patrimoni cultural.
El projecte Buchenwald va començar el 2012, amb el suport de l’Amical de Mauthausen, i amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica dels deportats catalans als camps nazis i servir de prevenció dels totalitarismes i del feixisme. Aquest projecte s’adreça al jovent de secundària i batxillerat amb la idea que facin seu aquest objectiu des de la vivència i l’experiència pròpies, i el puguin compartir i difondre. L’institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas va ser pioner a desenvolupar aquesta idea que es va concretar en un viatge d’una setmana a la ciutat de Weimar i al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya). El Memorial Buchenwald-Dora, l’entitat pública que gestiona aquest camp de concentració, disposa d’un servei pedagògic que permet fer la interpretació del camp i de la ciutat a través de visites, activitats, tallers…
17.05 h - 17.25 h | En bona companyia. Susana Arias, cap de Mediació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El suposat desinterès dels joves per la cultura no deixa de ser un lloc comú. El cert és que una bona part de la joventut fa i consumeix cultura activament: ho diuen les estadístiques (que també indiquen que alguns usos culturals estan canviant) i ho comprovem cada vegada que, com a persones promotores i programadores, obrim la porta a la seva participació. Ja fa temps que institucions i empreses culturals s’interessen pels joves com a públic, però el veritable canvi de paradigma consisteix a tenir-los també en compte com a persones creadores i productores de continguts i part activa en la definició dels programes. Això vol dir generar oportunitats de participació, obrir processos de diàleg i de treball amb resultats sovint incerts i dissenyar programes que incorporin també la formació i l’acompanyament. Al llarg dels últims anys, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha iniciat aquest camí donant suport i impulsant diversos projectes centrats en la joventut.
17.25 h - 17.45 h | Museofònics: les veus dels joves professionals del patrimoni.Damià Amorós, editor Museofònics a l’Espluga FM Ràdio
Incomptables vegades ens hem proposat atraure la joventut als teatres, sales de concerts, auditoris, arxius, biblioteques, filmoteques, monuments, centres patrimonials, museus… Però poques vegades hem implicat, o simplement escoltat, aquelles persones joves —menors de 40 anys— que s’han format per treballar, i treballen, en aquests espais. Com a resposta a la invisibilitat dels joves professionals del patrimoni, les arts i els museus neix Museofònics. Un projecte creat a l’Espluga FM Ràdio que, al llarg de quatre temporades, ja ha entrevistat més d’una cinquantena de professionals de museus i equipaments culturals. Un producte fet des de la Conca de Barberà amb vocació d’arribar arreu del país.
17.45 h - 18.00 h | Torn de preguntes
La conducció de la Jornada anirà a càrrec del periodista Edgar Sapiña.
