Menús opulents, inspiració en la cuina francesa i menyspreu per la tradicional i casolana. Al segle XIX la burgesia catalana i els grans restaurants opten per una gastronomia luxosa i fastuosa, que no aconsegueix popularitzar-se.
En canvi, la cuina catalana popular i de qualitat continua viva a les fondes de sisos, que l’apropen a tothom amb menús casolans a preus assequibles. Aquests...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/cooking-19th-century
La cuina catalana viu un nova edat d’or coincidint amb el canvi de segle i destacats cuiners del país reben el reconeixement mundial per la seva tasca avantguardista. La nova cuina creativa catalana implica una nova manera d'entendre la restauració: cal satisfer l’intel·lecte i les emocions.
Un dels punts culminants d’aquesta etapa es produeix el 1999, quan el cuiner francès Joël Robuchon afirma...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/current-cuisine
El cicle festiu de Catalunya inclou una mescla de celebracions paganes, religioses i civils, tant d’origen ancestral com de recent aparició. Un calendari de festes tradicionals i costums en què la gastronomia té un gran protagonisme.
I és que una bona celebració no es pot entendre sense un bon àpat, una manifestació de la identitat col·lectiva i la cohesió social. Cada festa s’associa a un menjar...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/traditional-calendar-and-new-calendars
Des d’abans de l’edat mitjana se celebren fires i mercats gastronòmics a Catalunya. Van néixer com a necessaris punts de trobada entre comerciants i compradors, i ha esdevingut també en lloc d’articulació social.
Els mercats tal i com els coneixem avui van sorgir com a resposta a l’escassetat de subministraments fruit de les concentracions humanes: calia fixar unes dates per a l’intercanvi...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/markets-fairs-and-gastronomic-routes
Sense oblidar el seu vincle amb les festes tradicionals i populars, la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega ha esdevingut un referent pel seu compromís amb la innovació escènica i la qualitat, i és avui un dels més destacats mercats europeus de les arts escèniques.
L’èxit de l’espectacle de carrer que la companyia Comediants va organitzar el 1980 va ser la llavor de la Fira del Teatre al Carrer de...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/fira-de-teatre-al-carrer-de-tarrega
La cultura catalana no es pot entendre sense els grans equipaments de Barcelona. Són escenaris que han esdevingut la columna vertebral de la cultura del país.El Palau de la Música, obra de Lluís Domènech i Montaner i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és molt més que una refinada mostra de l’arquitectura modernista. Testimoni d’episodis claus de la història catalana, s’ha convertit en...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/emblematic-cultural-facilities
