L'actual “boom” de la cuina catalana té molt en comú amb la primera edat d’or de la gastronomia del nostre país, que als segles XIV i XV és considerada la primera del món cristià, especialment a les corts de Nàpols i Roma. Així ho reflecteixen documents com el Llibre de Coch (Mestre Robert) o Com usar bé de beure e menjar (Francesc Eiximenis).
Lluny de l’imaginari col·lectiu amb reis i nobles...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/medieval-catalan-cuisine
Durant l’època moderna es posen les bases de la cuina catalana rural. Excepcionalment refinada i completa, la gastronomia del Renaixement, Barroc i la Il·lustració és l’avantsala de la cuina tradicional catalana.
Del segle XVI al XVIII, es viu una revolució amb l’arribada de nous productes procedents d’Amèrica: tomàquet, pebrot, mongetes, blat de moro, cacau, gall dindi o vainilla. A més, s’...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/cuisine-16th-18th-century
Menús opulents, inspiració en la cuina francesa i menyspreu per la tradicional i casolana. Al segle XIX la burgesia catalana i els grans restaurants opten per una gastronomia luxosa i fastuosa, que no aconsegueix popularitzar-se.
En canvi, la cuina catalana popular i de qualitat continua viva a les fondes de sisos, que l’apropen a tothom amb menús casolans a preus assequibles. Aquests...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/cooking-19th-century
La cuina catalana viu un nova edat d’or coincidint amb el canvi de segle i destacats cuiners del país reben el reconeixement mundial per la seva tasca avantguardista. La nova cuina creativa catalana implica una nova manera d'entendre la restauració: cal satisfer l’intel·lecte i les emocions.
Un dels punts culminants d’aquesta etapa es produeix el 1999, quan el cuiner francès Joël Robuchon afirma...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/current-cuisine
El cicle festiu de Catalunya inclou una mescla de celebracions paganes, religioses i civils, tant d’origen ancestral com de recent aparició. Un calendari de festes tradicionals i costums en què la gastronomia té un gran protagonisme.
I és que una bona celebració no es pot entendre sense un bon àpat, una manifestació de la identitat col·lectiva i la cohesió social. Cada festa s’associa a un menjar...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/traditional-calendar-and-new-calendars
Des d’abans de l’edat mitjana se celebren fires i mercats gastronòmics a Catalunya. Van néixer com a necessaris punts de trobada entre comerciants i compradors, i ha esdevingut també en lloc d’articulació social.
Els mercats tal i com els coneixem avui van sorgir com a resposta a l’escassetat de subministraments fruit de les concentracions humanes: calia fixar unes dates per a l’intercanvi...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/markets-fairs-and-gastronomic-routes
