The Modernista Vapor Aymerich, Amat i Jover woollen mill is one of the finest examples of industrial Modernista architecture in Catalonia. Designed by the architect Lluís Muncunill and opened in 1908, it is currently the headquarters of the Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya - MNACTEC (National Museum of Science and Technology of Catalonia).
With its characteristic roof of Catalan-vaulted skylights supported by cast iron pillars, and a 42-metre high chimney, the building housed the entire process for transforming wool, from fleece to woven cloth. The name by which the mill is popularly known, 'El Vapor' (steam), refers to the steam engine that was its driving force until 1914.
The museum today reflects the building's industrial past as a woollen mill. The aim of the MNACTEC is both to conserve and raise awareness about Catalonia's scientific, technical and industrial heritage, while also demonstrating the social impact it had. The permanent exhibitions encompass the textile industry, sources of energy, computing, chemistry and transport, amongst others.
The MNACTEC also oversees a Territorial System that coordinates 26 museums and other centres specialising in industrial, scientific and technological heritage. Each of them provides a unique thematic perspective that helps explain the process of industrialisation in Catalonia, as well as the technical, social and cultural repercussions it had.
Famous mainly for its impressive Romanesque cloister, the Monestir de Sant Cugat (Monastery of Sant Cugat), run by the Benedictine order, contains pre-Romanesque, Gothic and Renaissance elements.
Constructed between the 9th and 14th centuries, the church features the classic basilica plan of three naves and three apses, which are based on the remains of a Roman castrum. The temple is characterised by the sobriety of the Romanesque period in the lack of decoration and low light, and the Gothic grandeur thanks to the thirteenth century dome: an eight-sided tower with large windows.
The prosperity of the twelfth century led to the construction of the first floor of the cloister, consisting of long galleries with arches that rest on pillars and several pairs of columns. However, the most eye-catching feature for visitors must be the 144 Romanesque capitals.
Made with stones from Montjuïc, they were carved between the late twelfth and thirteenth centuries and feature something completely unusual: the author's signature. As such, we know that the sculptor, Arnau Cadell, made a self-portrait on a Corinthian capital and wrote in Latin: "This is the image of Arnau Cadell, sculptor, who built this cloister for posterity".
El poder dels monjos de l’orde de Sant Bruno, establert a Escaladei des del segle XII, era tan important que van arribar a posar el nom de tot el comtat: el Priorat . De l’antiga esplendor només es conserven les ruïnes de la cartoixa Santa Maria d’Escaladei , la primera de les que es van construir després a tota la península Ibèrica.
El monestir d'Escaladei va ser fundat el 1163 per petició del rei Alfons I la casta, amb la intenció de colonitzar i cristianitzar la Nova Catalunya dels musulmans. El lloc escollit va ser la Vall d’Oliver, als peus de la serra del Montsant, on consta la llegenda que un pastor havia somiat amb els àngels que ascendien al cel per una escala: Escaladei, l’escala de Déu .
Al sòl rocós de la zona es va estendre el conreu de vinyes i olives per a l’oli , dos elements que van permetre la revitalització comercial de tota la regió. El moment de major esplendor va començar al segle XVI, quan va ser el focus de l’inici del renaixement a Catalunya i va durar fins al segle XVIII, aquests tres segles, el complex monàstic s’amplia fins a la seva configuració final.
Actualment, es conserven les estructures de l’antic complex cartoixà d’Escaladei, ara com una ruïna romàntica. La visita permet fer un recorregut exterior dels 3 claustres (un d’ells reconstruït), l’Església, el refectori i una cel·la reconstruïda. Són les restes de 600 anys d’història d’ un dels monestirs medievals i moderns més importants de Catalunya .
A la riba del riu Gaià, trobem el monestir de Santes Creus , que era el centre d’un dels dominis monàstics més extensos i influents del Regne d’Aragó. Amb una arquitectura sòlida, seriosa i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs cistercencs (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet ). Visitar Santes Creus és reviure un moment en què la puresa i la distància del món de les persones es van concretar en un lloc ben arrelat a la terra.
Fundat el 1160, el punt àlgid de Santes Creus es trobava entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i la família reial. Els reis, Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva dona, Blanca d’Anjou, eren patrons del monestir i van optar per ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. L’estudi i restauració de les tombes reials, el 2010, va permetre que es descobrissin intactes les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, les úniques restes dels Reis i Reines de la Corona d’Aragó.
El pla fonamental del monestir va organitzar els espais segons les necessitats de la comunitat. L’església, que es va obrir per al culte el 1225, és un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i aportar sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l’esplendor del claustre, que data del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.