Agustí Centelles L’ull indiscret de la trinxera
T
Amb la seva càmera Leica va immortalitzar episodis de la Guerra Civil que s’han convertit en icones. Agustí Centelles (1909-1985) és un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa, comparat sovint amb Robert Capa.
Nascut a València, de petit es va traslladar a Barcelona amb la seva família. Va aprendre l’ofici a través de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i va desenvolupar la seva feina de reporter gràfic en mitjans com El día gráfico, La Humanitat, Diario de Barcelona, La Publicitat o La Vanguardia.

El matí del 19 de juliol de 1936, Centelles va ser el primer periodista gràfic de Barcelona que va sortir al carrer per documentar els esdeveniments de l'alçament feixista i la resposta popular. El seu objectiu va fotografiar els consells de guerra, la formació de milícies, la sortida de columnes al front, així com la batalla de Terol i l’activitat del front d’Aragó. Allà va dirigir la Unitat de Serveis Fotogràfics de l’Exèrcit de l’Est (1937). Poc més tard, va encarregar-se del gabinet fotogràfic del Departament Especial d'Informació de l'Estat, on va treballar amb el comissari de propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, i els fotògrafs Salvador Pujol i Pere Català i Roca.

Després de la derrota republicana, es va haver d’exiliar a França on, com molts altres refugiats, va ser internat en camps de concentració: primer Argelers i després Bram. Però la seva vocació de cronista no va defallir. Allà, amb Salvador Pujol, van muntar un laboratori fotogràfic clandestí i van documentar les condicions de vida dels refugiats.

Fins a la fi del franquisme no va poder difondre la seva obra. El 1976 va recuperar l’arxiu que havia deixat amagat a Carcassona feia 32 anys, que constava d’uns 4.000 negatius de la II República, la Guerra Civil Espanyola i l’exili. El 1978 va fer la seva primera exposició amb el material recuperat: Imatges d’un reporter. Aquestes fotografies són avui una de les principals fonts d’informació gràfica de la història contemporània d’Espanya.

Al 2009, enmig d’una gran polèmica, els fills d’Agustí Centelles van vendre l’arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura i actualment es troba al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Tot i així, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el MNAC també custodien còpies d'època i positivats fets per l'autor.