Baró de Maldà L’aristòcrata cronista
T
Rafael d'Amat i de Cortada (1746 - 1819), baró de Maldà, és una de les figures més significatives de la cultura catalana del segle XVIII i el màxim representant de la prosa memorialística i autobiogràfica de l'època. I és que va escriure durant 50 anys un dietari en el qual descrivia minuciosament tot el que succeïa al seu voltant, el Calaix de sastre, que s’ha convertit en un testimoni històric de primer nivell.

El baró de Maldà pertanyia a la petita noblesa barcelonina i, com a tal, era un home conservador i profundament religiós, a més de declaradament antifrancès. No era un gran afeccionat a la lectura ni mai va fer gala d’una gran formació cultural. Tot i així, tenia vocació de cronista. Des del 10 de juliol de 1796 fins pocs dies abans de morir, va omplir més de setanta volums de temes diversos, des de fets personals i de la vida quotidiana fins a esdeveniments socials, polítics i culturals.

Utilitzava un llenguatge popular i col·loquial, fins i tot poc curós. És significatiu que estigués redactat en català, ja que al segle XVIII el castellà era la llengua de prestigi. La raó és que el Calaix de sastre mai no va ser publicat a l'època, sinó que la seva finalitat era llegir-la en tertúlies amb cercles d'amics i coneguts.

Aquest dietari extens és una aproximació sense precedents a un periodisme incipient i permet conèixer de primera mà com es vivia a la Catalunya i especialment a la Barcelona del segle XVIII. Alhora, s'ha considerat el Calaix de sastre una de les mostres més importants del rococó català. A banda del dietari, s'han conservat altres manuscrits del baró, com L'explicació de la ciutat de Barcelona o Successos de Barcelona des de lo any 1750 fins al de 1769.