"The Past is Female" | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries del patrimoni

"The Past is Female"

Qüestionant el nostre imaginari amb les pintures rupestres del Cogul.




Què pensem quan ens imaginem les dones durant la Prehistòria? Quina imatge tenim de com i què feien? Descobrim l’opinió dels experts sobre com es representava l’univers femení fa entre 12.000 i 4.500 anys al Jaciment de la Roca dels Moros.

Si mirem enrere i pensem en el paper que la dona ha tingut durant la història de la humanitat, és probable que tinguem la sensació que topem amb un dels grans enigmes de la nostra existència. Perquè és obvi que durant segles i segles, la dona ha estat la gran oblidada d’aquest joc, desapareguda en àmbits com la cultura, la ciència i l’art; desplaçada del relat oficial i invisible des d’un punt de vista històric. Tothom accepta la seva fonamental tasca com a mare, com a creadora, però en la resta de funcions que també va exercir, no ha estat mai massa valorada. De fet, tot el contrari, sobretot i especialment si tenim en compte que l’omissió sovint anava acompanyada de barreres, obstacles, menyspreus i, de vegades, inclús de vilipendis i escarnis.
 
Hem començat amb força. Cal situar-nos dins d’un context global, el que van dictar aquells que en el seu moment van redactar els annals de la història que van ser en la gran majoria homes. Si tenim clar que aquest relat oficial està una mica esbiaixat, imaginem quan ni tan sols hi havia cronistes, a la Prehistòria, per exemple. Aquí encara entrem en un món més desconegut, molt més, però a la vegada també més obert a les interpretacions. Un món no tan “contaminat”, més predisposat a un debat que, afortunadament, a Catalunya se’ns planteja amb més clarividència gràcies als excepcionals testimonis d’art rupestre prehistòric que es conserven.


Una finestra oberta al passat

Com era la dona de la Prehistòria?
Probablement a molts ens vingui al cap la típica imatge que hem vist incomptables vegades al cinema, als còmics o fins i tot als llibres infantils, on la dona ocupa un rol absolutament secundari i sumís en l’escena, sempre a prop de la cova, centrada a cuidar els nens i les nenes, i collint flora diversa. Doncs bé, més enllà de tot el que hem après culturalment, el cert és que la realitat en dista molt, o més ben dit, moltíssim. Aquí és on entra en acció la Roca dels Moros del Cogul, disposada a desarticular totes aquestes idees i a obrir la reflexió sobre la importància de l’espai que ocupava la dona ara fa 10.000 anys.
 
De la mateixa manera que la cultura Grega o l’Egípcia, o l’art heretat del Barroc i del Renaixement, ens han facilitat una finestra al passat a través de la qual conèixer la mentalitat i els costums de l’època, la Prehistòria, no n’és menys. Fa aproximadament 10.000 anys, un col·lectiu d’humans iguals que nosaltres, és a dir, homo sàpiens, van deixar empremta del seu pas pel món al Cogul: un poble de Lleida situat a la comarca de Les Garrigues. Aquest jaciment va ser inscrit a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1998 (juntament amb altres llocs situats al llarg del prelitoral mediterrani de la península Ibèrica) i és una de les representacions d’art rupestre llevantí més singulars que es coneixen. 

  • Mnemòsine - Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
  • Cap de la dama Flàvia – Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)
  • Santa Cristina - Museu d’Art de Girona
  • La nena obrera – Museu d’Història de Catalunya

La primera notícia de la Roca dels Moros data del 1908. Pertany a una tradició innovadora respecte del Paleolític superior on la figura humana apareix com a protagonista junt amb els animals. Es tracta d’un testimoni gràfic de creences, cerimònies i activitats dels últims pobles d’economia caçadora i recol·lectora de la península, amb un estil figuratiu i naturalista que es va completar amb art esquemàtic neolític i va culminar amb inscripcions iberes i llatines.
 
El context és vital per dur a terme tota interpretació i el primer que cal tenir en compte en abordar aquestes expressions artístiques és el lloc on estan ubicades, ja que tot apunta que la Roca dels Moros del Cogul ha funcionat com un espai de culte. Ha estat un indret cerimonial, venerat durant segles, amb la qual cosa estem davant d’un dels llocs sagrats amb més permanència a Catalunya. Les representacions gràfiques que hi trobem, més enllà de l’impossibilitat d’explicar-les, tenen un fort caràcter simbòlic, però del que sí que es té constància, per la manera en què van ser pintades, és que estem davant d’un procés d’intervencions que va anar prenent forma durant milers i milers d’anys.
El geògraf Ceferí Rocafort, primer divulgador de les pintures rupestres del Cogul, en una foto a la Roca dels Moros. © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Un grup de dones pintades

D’entre les seves extraordinàries figures pintades i el gran nombre de gravats que trobem a la roca, crida l’atenció la representació d’un grup de dones, perquè ens permet reconsiderar el suposat espai limitat que creiem que aquestes ocupaven en l’època prehistòrica. Es tracta de nou figures femenines agrupades de dos en dos i que aparentment ballen al voltant d’una figura masculina que té el penis desproporcionat. L’escena és coneguda amb el nom de “la dansa fàl·lica”. Tot i la sarcàstica evidència (i el maldestre ús masclista de la nomenclatura popular), el més sorprenent d’aquesta representació recau en el fet que les figures femenines són menys nombroses que en l’art llevantí. I, tot i que encara avui en dia es van descobrint noves figures a mesura que avancen les investigacions, el seu estudi està desmuntant la noció general que hem tingut fins ara del paper de la dona durant la Prehistòria.

Calc del Conjunt d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul
Restitució d'una escena social del Conjunt d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul
Detall d'una escena social del Conjunt d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul


En primer lloc, les dones il·lustrades a la balma mostren una conceptualització de la figura femenina molt clara i estan representades en un paper destacat. Per una banda, la seva vestimenta és reveladora perquè no és quotidiana, ja que duen braçalets i faldilles, la qual cosa sembla indicar que eren dones importants que participaven en algun esdeveniment destacat. En qualsevol dels casos, és evident que, com s’ha mencionat anteriorment, el lloc triat podria estar lligat a quelcom sagrat i aquest fet sumat al protagonisme indiscutible d’aquestes dones en l’escena és indicatiu que tenien un rol molt important.
 
I en segon lloc, el personatge masculí que apareix al Cogul no és, com acostuma a ser en l’art llevantí,  un caçador, sinó que podríem ser davant d’un símbol de fecunditat, d’un personatge que podria formar part de la simbologia d’aquella societat i de la seva cosmovisió. A més a més, les dimensions de les dones i la riquesa de la composició són elements significatius, ja que entre les teories es contempla la possibilitat que fos una escena de sororitat entre elles o, fins i tot, que fossin dones les autores de les pintures.
Model elaborat per 3Ddata.cat

El Conjunt d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul

Sigui com sigui, és innegable que darrere dels artificis que ja es van començar a construir fa milers d’anys, la Roca dels Moros alberga un llenguatge i un missatge on les pintures funcionen com una plataforma directa per apropar-nos amb una mirada més precisa a l'essència dels nostres avantpassats.

“The Past is Female”

Precisament, per destacar aquest fet i potenciar aquesta malentesa idea de la subjugació de la dona en època prehistòrica, l’Associació d’Amics de les Pintures Rupestres del Cogul va llençar unes samarretes estampades amb l’eslògan the past is female, “el passat és femení”. Una iniciativa dedicada a la dona de la Prehistòria, però que podria ser perfectament extrapolada a la de la resta d’edats.
 
Les pintures de la Roca del Moros no fan més que confirmar que el paper que ha tingut la dona al llarg del temps és més significatiu del que ens pensem, un pas endavant en l’equilibri de la descompensada balança del discurs oficial. L’educació sobre la percepció i les implicacions que la dona té en la societat serà un altre dels reptes per arribar a la igualtat o, més aviat, per atorgar-li el paper que realment mereix en la història.

Ara que ja coneixes la història de les dones del Cogul, no et perdis l'original i visita el Conjunt d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, un dels jaciments rupestres més emblemàtics i ben conservats de Catalunya que forma part de la Ruta de l'Art Rupestre i és Patrimoni Mundial de la UNESCO.