La batalla de l’Ebre fou la més llarga i sagnant de la Guerra Civil. Va deixar un balanç de 120.000 baixes entre tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Els seus estralls són especialment visibles al
Poble Vell de Corbera d’Ebre, que va quedar en runes després d’intensos bombardeigs per part de l’exèrcit franquista.
Els Espais de la Batalla de l'EbreEl Poble Vell de Corbera d’Ebre, que va ser escollit monument favorit dels catalans en el programa Batalla monumental de TV3, és una de les 19 localitzacions històriques museïtzades i visitables que s’integren en els
Espais de la Batalla de l’Ebre. També en destaquen, per exemple, els 700 metres de trinxeres de la defensa republicana que es conserven als
barrancs de Vilalba dels Arcs; el refugi militar de la Fatarella; el campament del XV Cos d’Exèrcit, a Ascó, des d’on el tinent coronel Manuel Tagüeña va organitzar la retirada de les tropes republicanes al final de la batalla, una acció que va permetre salvar la vida de milers de persones, o el
Coll del Moro, a l’oest de Gandesa, a 483 metres d’altitud, on els comandaments franquistes, inclòs el mateix Franco, van instal·lar el seu observatori, ja que des d’aquí es dominava tot el front.
Els Centres d'InterpretacióEls Espais de la Batalla de l’Ebre aglutinen també cinc centres d’interpretació, cada un d’ells dedicat a una temàtica diferent:
115 Dies, a Corbera d’Ebre, ofereix una visió completa del conflicte bèl·lic i polític; Soldats a les Trinxeres, a Vilalba dels Arcs, mostra diferents experiències i emocions que els soldats van viure en el camp de batalla diàriament, com a soldats i com a persones; Hospitals de Sang, a Batea, presenta com es va estructurar l’assistència a les persones ferides i la xarxa sanitària que es va crear; Veus del Front, al Pinell de Brai, explica els missatges i consignes emprats pels exèrcits enfrontats, i Internacionals a l’Ebre, a la Fatarella, exposa com la participació d’altres països va influir els dos bàndols.
La visita als Espais de la Batalla de l’Ebre, a més de permetre’ns aprofundir en un episodi cabdal que va capgirar la història del país, entre el 25 de juliol i el 16 de novembre del 1938, ens acosta a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, on el gran riu marca el camí i modela el paisatge, amb boscos de ribera i grans extensions de conreus, també de secà, amb les vinyes com a protagonistes.
*Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista DescobrirHem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural 
