L’Arxiu Històric de Lleida (AHL) es va crear per ordre ministerial del 26 de febrer del 1952. La seva primera seu fou l’històric edifici del Roser, antic convent dominicà del segle xvii. L’any 2005 se’n va inaugurar la seu actual, situada a l’illa de la Maternitat, juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest arxiu, juntament amb la dels històrics provincials de Girona i Tarragona. A més a més, tal com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, l’AHL forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Segrià.
Actualment custodia documents dels segles xiii al xix. El seu nucli documental inicial el va constituir el fons notarial del districte de Lleida, així com la documentació històrica de la Delegació Provincial d’Hisenda, entre d’altres.
Destaquem especialment el fons documental de la Intendència de Lleida, que conté els documents relatius al cadastre establert per José Patiño després de l’ocupació de Catalunya al segle xviii; el fons documental del Govern Civil, especialment la sèrie de documents d’ordre públic generats en la postguerra immediata; els fons documentals d’organismes franquistes; la sèrie documental que inclou els expedients del Tribunal Provincial de Responsabilitats Polítiques; el fons patrimonial de la família Jover de Tàrrega (1525-1848), i la col·lecció de manuscrits i documents solts (1348-1848), entre d’altres.
La primera notícia de l’Arxiu Històric de Girona (AHG) es remunta a l’any 1931, quan el Govern de l’Estat va emetre el Decret de creació d’arxius històrics provincials a cada capital de província amb l’objectiu d’ingressar els protocols notarials de més de cent anys dels districtes del seu àmbit territorial. En el cas de Girona —llevat del tímid intent de creació de l’arxiu l’any 1937, en plena guerra, per part de la Generalitat de Catalunya, amb l’adequació de la Casa Falló de la ciutat com a dipòsit de concentració documental—, l’AHG no va ser una realitat fins a l’any 1952: amb la publicació d’una ordre específica del Ministeri d’Educació, es va crear l’Arxiu Històric Provincial de Girona. La seu de l’arxiu, en aquell moment, era l’edifici de l’antic convent dels Caputxins, lloc que també havia acollit l’Institut d’Ensenyament Mitjà, al carrer de la Força. L’any 1963 es va traslladar a la Casa de Cultura, i va passar a compartir espais i serveis amb la Biblioteca Pública Provincial. Hi va romandre fins a l’any 1984, quan es va posar en funcionament la seu actual, situada a la plaça de Sant Josep, i va passar a ocupar el que, en origen, havia estat el convent dels Carmelites Descalços de la ciutat de Girona, construït a partir de l’any 1591.
Uns anys abans, concretament el 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia assumit la gestió del centre. El 15 de març del 1982 s’havia signat un conveni de traspàs de la gestió dels arxius de titularitat estatal a l’Administració autonòmica, que afectava els tres arxius provincials del país: Girona, Lleida i Tarragona. Des d’aleshores, l’AHG és un centre d’arxiu de titularitat estatal, gestionat per la Generalitat de Catalunya i que compleix, entre moltes d’altres, les funcions d’Arxiu Comarcal del Gironès.
Per encàrrec del Ministeri de Cultura, l’any 2009 es va redactar el projecte de construcció de l’edifici que havia d’allotjar la nova seu de l’AHG, ubicada al barri de Fontajau de la ciutat. Aquest canvi havia de permetre un increment notable de la capacitat de custòdia documental —avui, totalment ocupada—, l’adaptació a les noves exigències i condicionaments tècnics de l’arxivística actual i, en definitiva, la millora en la qualitat del servei. Actualment, l’execució del projecte està aturada.
Els fons que l’AHG custodia són de procedències diverses. És especialment important la documentació dels fons notarials de quatre districtes —Figueres, Girona, la Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners—, del 1261 al 1919, formada per 32.000 volums, i el fons de la Gerència Territorial de Girona del Cadastre. També destaquen els fons de l’Administració perifèrica de l’Estat, entre els quals sobresurt el fons del Govern Civil de Girona (1772-2003), amb la important sèrie d’“Expedients de frontera i d’investigació”, i els fons de les diverses delegacions ministerials a la província de Girona. Altres fons remarcables són el de les Comptadories d’Hipoteques (1768-1870), el de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona (1845-1990) i la remarcable col·lecció de fragments de manuscrits hebreus extrets de les cobertes de volums notarials.
La creació de l’Archiu Generau d’Aran (AGA) es va consensuar mitjançant un conveni subscrit el 7 de setembre del 1995 entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les instal·lacions van ser inaugurades el 7 de novembre del 1998 per part del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya.
La seu de l’Arxiu és Çò d’Ademà, antiga casa senyorial, més coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs, edifici que va ser construït cap a l’any 1820 per Francisco Ademà Subirà. La casa també és la seu institucional del Conselh Generau d’Aran.
L’AGA ingressa ordinàriament la documentació del Conselh Generau d’Aran, així com d’altres institucions públiques del territori. També, mitjançant conveni, d’institucions privades o bé de persones físiques o jurídiques que vulguin cedir en dipòsit o donar els seus fons d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents.
Com a fons rellevants destaquem la documentació històrica de la màxima institució aranesa i el gran volum de fons patrimonials procedents de diverses cases pairals araneses. La biblioteca auxiliar compta amb llibres de temàtica comarcal i ciències socials en general.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat el 30 de setembre del 2005, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l’Ajuntament de Granollers, d’acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Granollers.
La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria, dels quals, actualment, 6.600 estan ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l’arxiu en podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també, la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l’arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels jutjats de primera instància de Granollers i Mollet, de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les cambres agràries de diversos pobles.
També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal; els fons patrimonials o de masies, que contenen prop de 400 pergamins que van del segle xii al xvii, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, l’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. També hi ha diversos fons personals.
L’ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals), així com una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. A més, comparteix instal·lacions amb l’Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositada una part del seu fons documental, hemerogràfic i d’imatges. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.
L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), que forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat, va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. El conveni de creació s’havia signat el 31 de gener del 1984. Actualment, custodia més de 1.000 m lineals de documentació i, cronològicament, abraça des del segle xiii fins als nostres dies.
Dels fons documentals que l’integren en destaquen l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; al seu costat, cal afegir-hi, per la seva especial importància, el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon (1910-1955), així com un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval, etc. El 2010, l’ACS va fer 15 anys; en aquest temps, ha reunit més de 160 fons documentals i col·leccions, i ha consolidat un fort lligam amb la societat solsonina.
L’arxiu està molt relacionat amb el territori i, ja des del seu naixement, va tenir una gran vocació territorial. Aquesta realitat es fa palesa en molts fets; per exemple, més del 89 % dels fons documentals de l’Administració local són a l’Arxiu Comarcal. Les seves dependències ocupen una part de l’antic hospital d’en Llobera, edifici destacat del gòtic civil català.
L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) es va crear el 16 de juny del 1982, i va ser inaugurat oficialment el 29 d’abril del 1983.
La primera seu de l’arxiu es trobava als baixos de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, situat al carrer de l’Ave Maria de Santa Coloma de Farners. L’hivern del 2005, l’Arxiu Comarcal es va traslladar provisionalment al carrer de Francesc Camprodon, on va romandre fins al març del 2015. El dia 21 de març d’aquest any es va inaugurar el nou edifici, situat al carrer de Sant Dalmau, dins el nucli antic de Santa Coloma de Farners.
L’ACSE té dipositats 2.100 m lineals de documentació del segle XIII fins al XXI. Destaquen els fons municipals de Breda, Massanes, Osor, Santa Coloma de Farners, Sant Miquel de Cladells i Vidreres; el fons notarial del districte de Santa Coloma; fons de diversa naturalesa (Prat, Rovirola, Masoller, Vinyes, Trias, Termes Orion, Escola de Capacitació Agrària i Forestal, etc.), i el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals. També és destacable la col·lecció d’impresos (més de 8.300 d’entre el 1829 i el 2015), així com els fons fotogràfics de Francesc Xavier Aulí i de la família Oller (segles XIX-XX). L’arxiu també disposa d’una biblioteca especialitzada en temàtica comarcal (5.000 llibres registrats) i d’una hemeroteca auxiliar (segles XIX-XX).
L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (ACAR) és el trenta-novè arxiu de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.
La seva seu se situa al carrer del Pont, 9 del Pont de Suert. Es tracta de l’edifici de l’antic Palau Abacial, del segle XVI, residència dels diversos abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys. Té una superfície total de 600,88 m2 i està distribuït en quatre plantes.
A la planta baixa hi ha la sala de treball i de recepció i tria de documentació, a més d’un petit vestíbul que exerceix de pas entre la plaça amb la biblioteca i l’església vella, darrere de l’arxiu, seu de la col·lecció d’art sacre.
La segona i la tercera planta, que són d’accés restringit, tenen dos dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 1.468,80 m lineals de documents. Aquests dipòsits estan dotats d’un sistema de climatització per garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. A més, hi trobem un magatzem i una sala per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.), amb una climatització específica.
A la quarta planta hi ha el despatx de direcció i la sala de consulta, amb una capacitat per a 8 usuaris/àries, punts de connexió a internet i una biblioteca auxiliar.
L’accés a l’edifici i a les instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional. També disposa de les mesures de seguretat pertinents contra el foc i la intrusió.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, inaugurat l’11 de setembre del 1983, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals, està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i està gestionat conjuntament per l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès és la principal institució arxivística de l’Alt Penedès, encarregada d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. Vilafranca, pel caràcter d’antiga capital de vegueria i corregiment, també conserva documentació que afecta les comarques que constitueixen el Penedès històric.
Per la seva condició d’arxiu històric, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès recupera tota la documentació que està en mans de particulars o d’administracions públiques i que té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història col·lectiva. També funciona com a Arxiu Administratiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, serveis, organismes i empreses d’aquestes administracions.
En aquest sentit, l’arxiu és una institució al servei de l’Administració, dels investigadors i dels ciutadans. Els fons documentals, públics i privats, abracen continguts molt diversos i poden incloure qualsevol tipus de documents (textuals, gràfics o audiovisuals) i presentar-se sobre qualsevol mena de suport, des del pergamí o el paper fins al format electrònic. Els fons més rellevants són els municipals de Vilafranca (1845-2002), els notarials (1343-1986), els de l’administració reial i senyorial (1354-1835), i els judicials (1835-1998), a més dels fons fotogràfics de diverses institucions i particulars, i dels fons audiovisuals d’imatge i so.
El 1978 es crea l’Arxiu Històric Municipal de Valls, entès com un servei que conserva, descriu i difon els fons que s’hi dipositen. El 7 d’abril del 1983 la firma d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya el converteix en Arxiu Històric Comarcal de Valls i, a partir del 2006, per palesar que també assumeix competències en gestió documental, canvia de nom per l’actual.
Des de la seva creació, l’arxiu ha atès més de 14.000 usuaris, i l’embrió format pels fons retornats de Barcelona el 1939 (on es van desplaçar per protegir-los de la guerra) ha crescut fins als més de 100 fons d’arreu de la comarca, que superen els 2.000 m lineals de volum.
D’entre tots destaquen el conjunt de 17 fons municipals (en especial, el de Valls); el fons notarial del districte; el de la Impremta Castells; la documentació sobre la família Veciana, que ostentà el comandament de les Esquadres de Catalunya fins al 1836 (arribada per diverses vies), i la col·lecció Mercadé, que conté el manuscrit del Llibre de les grandeses de Tarragona, de Ponç d’Icard.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) està integrat a la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, i la seva creació va ser acordada pel conveni signat el 31 de gener del 1984 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres, el qual col·labora a mantenir-lo. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà en té delegada la gestió des de la seva creació.
La inauguració oficial va tenir lloc el dia 16 de febrer del 1991, amb l’assistència del president de la Generalitat. Està instal·lat a l’ala oest de l’antic escorxador municipal, edifici construït l’any 1907 per l’arquitecte modernista Josep Azemar.
L’ACAE té com a objectiu principal la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni documental, tant públic com privat, de l’Alt Empordà.
