Escoles

 

Convenis posteriors entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Balaguer i el Consell Comarcal de la Noguera, van fer realitat una nova etapa de l’ACN amb la inauguració el 14 de setembre de 2005 d’un nou equipament d’arxiu, de 600 m2 de superfície útil i 7.000 metres lineals de capacitat, situat a la Plaça dels Comtes d’Urgell de Balaguer.

 

L’Arxiu Comarcal de la Noguera conserva fons públics i privats de la comarca de la Noguera, entre els quals cal destacar gairebé la totalitat dels fons municipals de la comarca i el fons del Districte Notarial de Balaguer, que són els més consultats. També s’ofereix als usuaris informació diversa sobre el patrimoni documental del territori, com és el cas de les còpies digitals de documentació conservada en altres arxius i per particulars. Així mateix, disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en temes d'història local i comarcal; i una hemeroteca amb prop d'un centenar de capçaleres de publicacions periòdiques de la Noguera.

 

L’ACMO, que forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC), es troba situat en una zona d’expansió del municipi d’Amposta. L’edifici  té una superfície útil de 1.374m2 aproximadament i es troba distribuït en tres plantes: a la planta baixa trobem la zona pública, on hi ha la sala de consulta i la sala polivalent. A la mateixa planta trobem  la zona restringida destinada als espais de treball del personal (sala de classificació i despatxos) i els espais de recepció i primers tractaments de la documentació que ingressa a l’Arxiu (moll de descàrrega, sala de primers tractaments, sala de desinfecció i magatzem). A la primera i segona planta es troben els dipòsits, els quals estan dotats dels sistemes necessaris (control de temperatura i humitat, sistema antiincendis, control de plagues, intrusions, etc.) per garantir la conservació i la preservació a llarg termini de la documentació que s’hi conserva en els seus diversos suports i formats.

 

L'ACMO compta també amb la tecnologia necessària per aplicar tractaments de digitalització en aquella documentació que ho requereixi donades les seves característiques físiques, estat de conservació o consulta molt freqüent per tal d'assegurar-ne la conservació i accés al llarg del temps.

 

El 31 de gener de 1984 es va signar un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró que va permetre la creació de l’ACM. El 2 de maig de 1996 es va posar en marxa l’Arxiu, que es va inaugurar el 20 de desembre de 1997.

 

L’Arxiu comparteix l’edifici i aspectes organitzatius amb l’Arxiu Municipal de Mataró, una sala d’exposicions municipal, essent la superfície de l’equipament cultural de can Palauet de 1015 m2, distribuïts en tres plantes. Projectar aquest Arxiu en l’edifici que havia estat de la família Palau de Mataró, ha permès conservar parcialment una edificació exemple de casal urbà familiar, vinculat a l’agricultura.

 

La principal missió de l'ACM és vetllar per la conservació del patrimoni documental de la comarca. Conserva documentació des del s. XII  fins al segle XXI produïts per diferents ens públics (notarial, judicial, de l’administració local, de l’administració autonòmica...) i de privats (familiars, d’empreses, associacions, entitats i corporacions i personals).

 

Entre la documentació custodiada destaquem l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010) i el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), així com  els fons de les cambres agràries. Val també destacar les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat. 

 

L’Arxiu Comarcal vetlla per la conservació i la seguretat dels fons que rep i en garanteix l’accés i la consulta. Programa activitats de difusió per diferents públics  i participa en col·laboracions científiques. Tanmateix l’ACM és una eina al servei dels Ajuntaments i ens locals als quals els assessora en matèria de gestió documentals (documentació analògica i electrònica), accés a la informació i transparència administrativa.

 

L’any 2009, el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot van subscriure el conveni de col·laboració per a la gestió de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Aquest model de cogestió ha de permetre garantir el correcte funcionament de l’arxiu i que aquest equipament pugui complir amb les funcions fixades per la llei, tant en el vessant arxivístic com en la gestió documental, en l’àmbit local i comarcal.

 

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa custodia el fons municipal d’Olot (des del segle XVI), els prop de cinc mil protocols de les diverses notaries del districte d’Olot (des del segle XIII) i diversos fons institucionals, d’associacions, patrimonials, eclesiàstics, d’empreses i de particulars de la comarca. També conserva algunes col·leccions documentals (efímers i cartells) i més de 120.000 imatges, i disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa.

 

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa gestiona la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes, que convoca anualment l’Ajuntament d’Olot, i publica la revista Estudis Històrics de la Garrotxa (de periodicitat anual) i el butlletí de divulgació del patrimoni cultural de la comarca El Cartipàs (d’aparició mensual).

 

L’Arxiu Comarcal del Garraf té com a principal objectiu vetllar per la preservació, tractament arxivístic i difusió del patrimoni documental, públic i privat, de la comarca del Garraf, d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents.

 

El nucli fonamental dels fons que conserva l’Arxiu Comarcal del Garraf el constitueix el fons de documentació municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1414-2009), el fons del districte notarial (1560-1981) i els fons judicials (1870-1998); a més, dels cada cop més importants, arxius personals i d’associacions i d’una presència destacada de fons fotogràfics, tots ells ingressats mitjançant convenis de donació o de cessió en dipòsit. Igualment, l'Arxiu disposa d'hemeroteca i biblioteca auxiliar d’àmbit comarcal com a complement per als treballs de recerca històrica.

 

El 12 de març de 2010 fou inaugurada la Secció de Documents Contemporanis en un nou edifici que afegeix més de 7.000 metres lineals de prestatgeria a la seu principal de l’arxiu al castell de la Geltrú.

 

A més del nucli dels fons procedents de l’Ajuntament de Berga, actualment l’Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa. S’ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d’entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc.), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s’hi ha acollit documentació personal, patrimonial i d’entitats, i s’han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Mostrem més avall un quadre que permet copsar, d’una manera ràpida, la composició dels fons conservats a l’Arxiu. Cal destacar l’important conjunt de fons d’entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades,  més de 165.000, com també els fons de l’hemeroteca local i la biblioteca comarcal, que aplega avui 1412 títols d’autors o de temàtica berguedana.

 

L’ACBP custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès, d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.

 

Entre aquesta documentació destaquen, per la seva importància,  els fons municipals de la majoria de pobles de la comarca, el fons notarial del districte del Vendrell, el de la Duana Marítima del Vendrell, els fons patrimonials de les famílies Carbonell, Marrugat de l’Arboç,  Solà i Folch-Guimerà,  els fons personals del poeta Joan Ramon i Soler i els dels germans Ramon i Vidales, l'historiador i l'escriptor Manuel Bofarull Terrades, el músic Benvingut Socias Mercadé, els fons de l’empresa Industrias Miret, SA, la Cooperativa Agrícola del Vendrell i l’Alcoholera Rovira, l’Associació Sotavent, l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, la colla castellera Nens del Vendrell, el fons de la Biblioteca Popular del Vendrell i els fons dels fotògrafs Feliu Olivé Nin, Antoni Ollé Pinell, Jaume Domingo Mulet, Antoni Capella, Antoni Bassó Ubach i Julià Suau Figueras.

 

Com a fons singulars destaquen les col·leccions de pergamins de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (1285-1601) i del fons patrimonial de la família Solà  (1377-1662). L’Arxiu custodia quatre capbreus: el de Calafell (1565), dos de Bonastre (1562 i 1694) i un del Vendrell (1693-1694). També compta amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.

 

La institució desenvolupa funcions d'arxiu de l’Administració, d’institucions i de particulars del Baix Llobregat i d'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat. La seu actual es va inaugurar el 28 de març del 2015.     

 

L'Arxiu conserva una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions referits al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, amb 124 fons i més de 3.000 metres lineals de documentació. 

 

El conveni de creació es va signar el 15 de juny de 1982 i la primera seu fou inaugurada el 12 de març de 1984. Des d’aleshores fins a finals de l’any 2011, l’arxiu ha ocupat una part del castell medieval de la capital baix empordanesa, concretament, l’ala sud que fou afegida al recinte original en el segle XVI.

 

L’edifici actual ha estat inaugurat el 9 de juny de 2012, data de la signatura del conveni amb l’Ajuntament del Baix Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que participa en la gestió de l’equipament des de l’any 1991. El responsable de l’obra ha estat l’arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau que també va dirigir les obres de restauració i adequació de la primera seu.

 

L'Arxiu Comarcal del Baix Empordà conserva el fons municipal de l’Ajuntament de la Bisbal que fou l’origen de la seva creació, els de l’administració autonòmica a la comarca, i els d’altres administracions públiques, institucions públiques i privades i particulars de la comarca.

L’Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC) es va crear el 28 de setembre del 1982 pel conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, amb la denominació d’Arxiu Històric Comarcal de Reus. Aleshores estava instal·lat a la seu de l'Arxiu-Museu Prim-Rull. Es va inaugurar més endavant, el 16 de desembre del 1986, a l’edifici del Castell del Cambrer.
 

L’11 de juny del  2010 es va estrenar una nova seu de l’arxiu, actualment gestionat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i l’Ajuntament de Reus. El nou edifici es va construir en un solar de titularitat de l’Ajuntament de més de 1.000 m², amb una capacitat de 16.000 m lineals de prestatgeria.
 

L'ACBC custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Camp. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Reus, els notarials, els religiosos, els judicials, els personals i els empresarials. Entre les col·leccions, es poden destacar les de pergamins, fotografies i cartells. També hi ha una hemeroteca molt remarcable, amb una biblioteca auxiliar.