Escoles

El Museu de Terrassa explica l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca, des dels orígens fins als nostres dies, a través d’un fons de més de 26.000 objectes. Una de les seves peculiaritats és que no es troba tot concentrat en un únic edifici. Per conèixer les col·leccions d’art, arqueologia i arts decoratives cal visitar sis espais històrics de la ciutat.

Primera parada: l’edifici medieval del Castell Cartoixa de Vallparadís, convertit en museu el 1959, que acull l’exposició permanent del Museu de Terrassa. Aquesta comença explicant el medi natural, la prehistòria i el món antic. S’hi pot veure un braçalet de glicimeris del neolític final (Cova del Frare), un signaculum romà (Can Colomer) o una reconstrucció d’un enterrament en tegulae. Precisament així és com van trobar a Ca n’Anglada el sarcòfag de plom dels segles II-IV que també forma part de l’exposició.

A continuació es pot descobrir la Terrassa medieval amb alguns objectes originals com la talla de la marededéu romànica de Sant Cugat.  A l’última sala s’explica sobretot com era la vida rural i la Revolució Industrial a la ciutat contemporània. Fins i tot es pot entrar a una casa de la postguerra!

Les extensions del Museu de Terrassa portaran el visitant a la Torre del Palau i Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa (segle XII), el Claustre del convent de Sant Francesc (segle XVII), la Casa Alegre de Sagrera (segle XIX, però reconvertida en un habitatge burgès durant l’època modernista) i també a la Seu d’Ègara, l’element patrimonial més excepcional de Terrassa.

Joan Vila Cinca, Pere Quart, Josep Renom... Sabadell a principis del segle XX bullia des del punt de vista artístic i cultural i es van començar a organitzar les primeres col·leccions de belles arts i d'arqueologia a la ciutat. D’aquí va néixer la necessitat de crear un museu local. L’any 1931 obria les seves portes el Museu de la Ciutat i, a partir del 1970, es constituïa definitivament el Museu d’Història de Sabadell, parada obligatòria per conèixer els orígens de la plana vallesana.

El museu està situat a la casa fàbrica de l’industrial Antoni Casanovas, erigida el 1859. És un museu pluridisciplinari, que aplega col·leccions d'arqueologia, història i etnologia locals.

A l’exposició permanent, el visitant pot descobrir com vivien les primeres comunitats prehistòriques de la zona, a través de materials de fa entre 6.500 i 2.600 anys com el collaret de variscita que formava part de l’aixovar funerari d’una sepultura neolítica (trobat al jaciment de Bòbila Padró - Can Tiana). Fins i tot, es pot entrar a la reconstrucció d’una cabana prehistòrica!

El recorregut continua mostrant la petjada que els ibers i els romans van deixar a la comarca (no et perdis el mosaic dels segles II-III dC, amb la imatge del déu Neptú, procedent de la vil·la romana de la Salut). Finalment l’atenció se centra amb les col·leccions relacionades amb la manufactura de la llana i la indústria tèxtil, que van convertir Sabadell en una gran ciutat industrial.

El museu disposa també de 13 espais en el territori de diversos períodes que completen el relat i l’experiència històrica de la ciutat.

Aquest museu és el millor homenatge de la ciutat de Reus a un dels seus fills més il·lustres: el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975). Durant la seva vida va reunir una extensa col·lecció paleontològica i arqueològica que representa un testimoni únic de les primeres cultures que van habitar la comarca del Baix Camp i territoris veïns.

El museu es va inaugurar el 1984 a l’Antic Banc d’Espanya, un edifici neoclàssic que crida l’atenció per la seva cantonada en forma de torre. Al seu interior, l’exposició permanent mostra materials que abracen des del paleolític inferior fins a l’ocupació musulmana medieval del nostre territori (segle VIII).

Tot i que l’antiga col·lecció Vilaseca és la base del fons arqueològic, també hi ha algunes peces d’altres procedències com dipòsits, donacions o excavacions més recents. Durant el recorregut es poden admirar restes fossilitzades d’animals quaternaris procedents del Barranc de la Boella (de més de 500.000 anys d’antiguitat), peces de la cova sepulcral neolítica del cau d’en Serra o una sivella de bronze trobada en un enterrament de la partida dels Antigons.

Una de les peces estrella és la representació d’una cérvola jove, gravada sobre una petita placa de llicorella (pissarra) amb un burí de sílex. És un dels exemplars més antics (uns 10.000 anys) i més bells d’art moble prehistòric trobats al nostre país.

Què ha passat a Mataró des de l’època de la flamant Iluro? Això és el que explica el Museu de Mataró a través de les seves seus. El seu objectiu és salvaguardar i difondre el patrimoni arqueològic, natural i moble vinculat a la capital del Maresme.

La seu central és a Can Serra, l’antiga casa pairal de Jeroni Serra Arnau, bastida el 1565 i d’estil renaixentista. Al seu interior es pot veure una exposició permanent que fa un recorregut des d’Iluro fins a l’actualitat, passant pels temps medievals i moderns. Val la pena aturar-se en dues peces significatives del passat romà de la ciutat: l’escultura de la Venus d’Iluro i el Retrat de Faustina Minor.

Durant el recorregut es pot veure una petita part del fons acompanyat de maquetes i audiovisuals. Les col·leccions del museu són molt diverses: materials arqueològics, espècimens naturals, objectes històrics i un fons d'art pictòric on destaquen una sèrie de gravats de Goya.

Una de les extensions del museu és el Clos Arqueològic de Torre Llauder, un jaciment amb les restes d’una vil·la romana de finals del segle I aC. Una altra de les seus es correspon a un altre dels moments d’esplendor de la ciutat. Es tracta de la nau petita de Can Marfà, un símbol del passat industrial de Mataró. Acull una exposició permanent que presenta més d’un centenar d’objectes relacionats amb la indústria del gènere de punt, una de les col·leccions més importants d’Europa en la seva especialitat.

També forma part del Museu de Mataró el centre d’art Ca l’Arenas. Neix del llegat de l’artista Jordi Arenas Clavell a la seva ciutat natal i dedica una atenció especial a l’activitat artística local. 

L’etnologia no és només un conjunt de peces. Els objectes són el punt de partida per fer que el visitant interpreti el seu entorn social. Aquesta és la principal premisa de l’actual Museu Etnològic de Barcelona, totalment renovat el 2015.

Els seus inicis daten de finals dels anys 10 del segle XX, quan un grup d’intel·lectuals pioners de l’etnografia catalana van veure la necessitat de preservar i interpretar les societats tradicionals. Finalment es van inaugurar dues institucions, les col·leccions de les quals conformarien els fons del Museu Etnològic de Barcelona: el Museu d’Indústries i Arts Populars (1942) i el Museu Etnològic i Colonial (1949). Es van recollir i exhibir objectes dels cinc continents. Actualment una part d’aquest fons es pot veure al Museu de Cultures del Món.

A partir de l’ultima remodelació, el Museu Etnològic de Barcelona centra el seu focus en l’àmbit català, però sense oblidar les relacions amb altres comunitats i cultures. L’eix principal és l'exposició permanent “Sentir el patrimoni”.

L'espai central de la sala està ocupat per sis objectes de grans dimensions -una barca, una premsa de vi, un teler, un bufador de ferrer i un armari d’herbolari- que simbolitzen sis àmbits temàtics que formen part de totes les cultures. Els envolten altres peces que mostren les particularitats i la universalitat de la cultura humana. Tot un lateral de la sala està format per un gran fris d'objectes de diferents orígens geogràfics, històrics i temàtics.

L’exposició compta amb recursos audiovisuals i continguts multimèdia i fins i tot amb un espai on el visitant pot manipular algunes peces. També es recomana visitar els dos patis interiors. En un d’ells el visitant veurà els dos gegants de la ciutat de Barcelona, la reina Violant i el rei Jaume I, realitzats per Domènech Umbert l'any 1984.

Pintura mural, sobre fusta, escultura, teixits, indumentària, fons documental, orfebreria, objectes per a la litúrgia... El fons actual del Museu Diocesà d’Urgell és un referent de l’art sacre on hi brilla especialment el Beatus de Liébana, una de les dues úniques còpies que hi ha a Catalunya de l’obra que l’abat Beat del monestir de Liébana va escriure a finals del segle VIII comentant el llibre de l’Apocalipsi.  

Curiosament el Museu va néixer a partir d’una exposició temporal que es va realitzar l’any 1957 amb les peces del Tresor de la Catedral. Tal va ser l’èxit de la mostra que l’exposició es va fer permanent i la col·lecció es va anar ampliant amb peces procedents de tota la diòcesi d’estils romànic, gòtic, renaixentista, barroc i del segle XIX. Entre les adquisicions hi ha tresors com la Butlla del papa Silvestre II.

El 1969 es va habilitar l’església de la Pietat (annexa a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell) com a seu del museu. Aquest espai aporta obres pròpies al fons de la col·lecció com el retaule de la Pietat i el conjunt de la Dormició, realitzades per l’escultor Jeroni Xanxo.

Una de les obres més significatives del fons és El retaule dels Goigs de la Verge, d'Abella de la Conca. És de Pere Serra i data del segle XIV. A més del seu valor artístic, té al darrere una història de lladres de guant blanc. Va ser robat el 1972 i, després d’un llarg periple, es va recuperar sis anys més tard a Nova York.

Frederic Marès, a més de ser escultor, va sentir des de ben jove la passió pel col·leccionisme. Al llarg de més de 80 anys va aplegar un gran nombre d'obres d'art (especialment escultura) i més de 50.000 objectes. El 1944, va donar les seves col·leccions a la ciutat de Barcelona que les exhibia, dos anys més tard al Museu Frederic Marès, ubicat dins l’antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona.

Al soterrani i a les dues primeres plantes es concentra la col·lecció d’escultura hispànica: des de l’antiguitat fins al segle XIX. Una de les joies de la corona és el relleu L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar, atribuït al Mestre de Cabestany, obra mestra del romànic català procedent del monestir de Sant Pere de Rodes. També hi està ben representada l’escultura del Renaixement i el Barroc castellà. En menor mesura es mostren altres col·leccions artístiques durant el recorregut (pintura, orfebreria, mobiliari o teixits).

En el mateix edifici també s’exposen els objectes que havia anat col·leccionant Marès: nines, rellotges, ventalls, pipes, naips, daguerreotips, pots de farmàcia, soldadets de plom, etc. És l’espai anomenat Gabinet del col·leccionista (Marès el va batejar com Museu Sentimental). El visitant pot recórrer 17 sales, on s’acumulen milers d’objectes curiosos i entranyables que reflecteixen la vida i els costums del passat, especialment del segle XIX.

Finalment, qui vulgui endinsar-se més en la figura de Frederic Marès pot visitar l’estudi biblioteca de l’artista. Aquest espai acull un conjunt d’obres escultòriques de Marès, que ell mateix va triar per mostrar-les al públic, a més d’una sèrie d’objectes personals.

Des de troballes arqueològiques del neolític o l’època romana, fins a pintures contemporànies, passant per talles barroques o pintures modernes. El Museu Comarcal de Manresa és de temàtica pluridisciplinar i les col·leccions que s’hi exposen se centren en l’art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

Parteix d’un projecte de l’any 1896, tot i que a finals dels anys 70 es va constituir tal com el coneixem actualment. Ubicat a l'antic Col·legi de Sant Ignasi des de 1940, el museu es troba dins de la zona d’influència d’Ignasi de Loiola, a prop de la Cova de Sant Ignasi i de l'església gòtica de Santa Maria (La Seu). L'edifici és un gran casal bastit al voltant d’un pati neoclàssic.

Durant el recorregut el visitant es trobarà amb objectes arqueològics que van des del neolític fins a la romanització, una col·lecció de ceràmica medieval decorada en verd i morat del segle XIV o talles policromades barroques dels segles XVII i XVIII. El 2014 es va inaugurar un espai dedicat a Antoni Viladomat i Manalt, gràcies al dipòsit de 12 d’obres cedides pel MNAC.

Mereix aturar-se a l’espai d'art modern i contemporani on es troba un important fons de diorames i pintures de Josep Mestres Cabanes, escenògraf del Gran Teatre del Liceu, i pintures i gravats d'Alfred Figueras. Es dedica una sala a les obres artístiques de la Fundació Arts Garriga-Mir.

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil per fer el màxim d’accessible la visita.

Una de les col·leccions d’art romànic català més importants de Catalunya es pot veure al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, ubicat al Palau Episcopal. A més de fer parada a l’època medieval, el visitant podrà fer un viatge en el temps: des de la prehistòria fins a l’edat contemporània.

A l'extensa sala de romànic destaquen, per damunt d'altres peces, els elements arquitectònics que provenen dels claustres de la catedral de Santa Maria de Solsona: diversos capitells i una columna historiada pel taller del mestre Gilabert de Tolosa.

Molt destacables són també la mostra de marededéus dels segles XII i XIII i grans exemples de pintura mural preromànica i romànica dels conjunts de Sant Quirze de Pedret i Sant Vicenç de Rus, la pintura sobre taula dels plafons laterals de l'altar de l'església de Sant Andreu de Sagàs, la taula gòtica amb l'escena del Sant Sopar de Santa Constança de Linyà i el retaule de Sant Jaume de Frontanyà.

El Museu Diocesà de Solsona va ser creat el 1896 pel bisbe Ramon Riu i Cabanes. Els objectius eren els mateixos que els dels altres museus eclesiàstics com el Museu Episcopal de Vic, fundat 5 anys abans: preservar el patrimoni de la diòcesi i contribuir a la reconstrucció nacional impulsada per la Renaixença catalana. Tot aquest patrimoni va perillar amb l'esclat de la Guerra Civil, el 1936. Per això, part de les obres van ser traslladades a Ginebra i van tornar a Solsona un cop acabada la guerra. L’actual museu és una herència de la renovació que es va fer als anys vuitanta

El Molí de les Tres Eres formava part d’una cadena de tres molins hidràulics de farina que van funcionar a Cambrils des del segle XIV fins a finals del segle XIX. Després d’utilitzar-se per a usos diversos i d’anys d’abandonament, finalment l’antic molí fariner es va convertir en la seu del Museu d’Història de Cambrils. Actualment acull dues exposicions permanents que expliquen el desenvolupament del municipi.

La mostra d’arqueologia "Cambrils: els orígens" fa un recorregut històric que va des de la prehistòria fins a la baixa romanitat, a través dels objectes neolítics, ibèrics i romans que provenen dels diferents jaciments del municipi. En especial, la Vil·la Romana de la Llosa. Destaquen un lampadari amb la representació del déu Bacus adolescent i una llàntia decorada amb una màscara, ambdós del segle I dC.

Un cop acabada la rehabilitació del molí, al 2001, es va inaugurar a la sala de moles l'exposició permanent "El Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat". En ella el visitant pot visitar les instal·lacions farineres i la seva maquinària que, setmanalment, es posa en funcionament amb una visita guiada. Després de més de 100 anys, el molí no només torna a moldre blat i fer farina, sinó que és un exemple viu de patrimoni preindustrial.