La primera notícia de l’Arxiu Històric de Girona (AHG) es remunta a l’any 1931, quan el Govern de l’Estat va emetre el Decret de creació d’arxius històrics provincials a cada capital de província amb l’objectiu d’ingressar els protocols notarials de més de cent anys dels districtes del seu àmbit territorial. En el cas de Girona —llevat del tímid intent de creació de l’arxiu l’any 1937, en plena guerra, per part de la Generalitat de Catalunya, amb l’adequació de la Casa Falló de la ciutat com a dipòsit de concentració documental—, l’AHG no va ser una realitat fins a l’any 1952: amb la publicació d’una ordre específica del Ministeri d’Educació, es va crear l’Arxiu Històric Provincial de Girona. La seu de l’arxiu, en aquell moment, era l’edifici de l’antic convent dels Caputxins, lloc que també havia acollit l’Institut d’Ensenyament Mitjà, al carrer de la Força. L’any 1963 es va traslladar a la Casa de Cultura, i va passar a compartir espais i serveis amb la Biblioteca Pública Provincial. Hi va romandre fins a l’any 1984, quan es va posar en funcionament la seu actual, situada a la plaça de Sant Josep, i va passar a ocupar el que, en origen, havia estat el convent dels Carmelites Descalços de la ciutat de Girona, construït a partir de l’any 1591.
Uns anys abans, concretament el 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia assumit la gestió del centre. El 15 de març del 1982 s’havia signat un conveni de traspàs de la gestió dels arxius de titularitat estatal a l’Administració autonòmica, que afectava els tres arxius provincials del país: Girona, Lleida i Tarragona. Des d’aleshores, l’AHG és un centre d’arxiu de titularitat estatal, gestionat per la Generalitat de Catalunya i que compleix, entre moltes d’altres, les funcions d’Arxiu Comarcal del Gironès.
Per encàrrec del Ministeri de Cultura, l’any 2009 es va redactar el projecte de construcció de l’edifici que havia d’allotjar la nova seu de l’AHG, ubicada al barri de Fontajau de la ciutat. Aquest canvi havia de permetre un increment notable de la capacitat de custòdia documental —avui, totalment ocupada—, l’adaptació a les noves exigències i condicionaments tècnics de l’arxivística actual i, en definitiva, la millora en la qualitat del servei. Actualment, l’execució del projecte està aturada.
Els fons que l’AHG custodia són de procedències diverses. És especialment important la documentació dels fons notarials de quatre districtes —Figueres, Girona, la Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners—, del 1261 al 1919, formada per 32.000 volums, i el fons de la Gerència Territorial de Girona del Cadastre. També destaquen els fons de l’Administració perifèrica de l’Estat, entre els quals sobresurt el fons del Govern Civil de Girona (1772-2003), amb la important sèrie d’“Expedients de frontera i d’investigació”, i els fons de les diverses delegacions ministerials a la província de Girona. Altres fons remarcables són el de les Comptadories d’Hipoteques (1768-1870), el de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona (1845-1990) i la remarcable col·lecció de fragments de manuscrits hebreus extrets de les cobertes de volums notarials.
La creació de l’Archiu Generau d’Aran (AGA) es va consensuar mitjançant un conveni subscrit el 7 de setembre del 1995 entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les instal·lacions van ser inaugurades el 7 de novembre del 1998 per part del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya.
La seu de l’Arxiu és Çò d’Ademà, antiga casa senyorial, més coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs, edifici que va ser construït cap a l’any 1820 per Francisco Ademà Subirà. La casa també és la seu institucional del Conselh Generau d’Aran.
L’AGA ingressa ordinàriament la documentació del Conselh Generau d’Aran, així com d’altres institucions públiques del territori. També, mitjançant conveni, d’institucions privades o bé de persones físiques o jurídiques que vulguin cedir en dipòsit o donar els seus fons d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents.
Com a fons rellevants destaquem la documentació històrica de la màxima institució aranesa i el gran volum de fons patrimonials procedents de diverses cases pairals araneses. La biblioteca auxiliar compta amb llibres de temàtica comarcal i ciències socials en general.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat el 30 de setembre del 2005, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l’Ajuntament de Granollers, d’acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Granollers.
La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria, dels quals, actualment, 6.600 estan ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l’arxiu en podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també, la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l’arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels jutjats de primera instància de Granollers i Mollet, de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les cambres agràries de diversos pobles.
També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal; els fons patrimonials o de masies, que contenen prop de 400 pergamins que van del segle xii al xvii, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, l’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. També hi ha diversos fons personals.
L’ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals), així com una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. A més, comparteix instal·lacions amb l’Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositada una part del seu fons documental, hemerogràfic i d’imatges. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) es va crear el 1982 com a arxiu dependent de la Generalitat de Catalunya. La seva ubicació, a Terrassa, responia a la llarga tradició que la ciutat ha mantingut en matèria d’arxius. Actualment, l’ACVOC també comprèn l’Arxiu Històric de Terrassa, creat el 1932.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa custodia un total de 315 fons documentals, amb un volum de 5.466 m lineals de documentació de procedència d’Administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular. A més, disposa de 250 m lineals més de biblioteca auxiliar i administrativa. El document més antic custodiat en aquest arxiu és un fragment de còdex amb escriptura visigòtica datat del segle ix.
El nou i modern edifici que allotja l’arxiu, inaugurat el 9 de juny del 2014, té una superfície de 3.800 m2, i es divideix en tres àrees bàsiques. Una primera àrea se situa a la planta inferior, i té cinc dipòsits convencionals més un sisè per a formats especials. També hi ha una àrea de tres dipòsits en una planta superior, amb moll de càrrega i descàrrega i secció de desinfecció, de neteja i de magatzem. Finalment, hi ha una àrea principal amb un dipòsit convencional, una sala de treball interna, una sala de digitalització, dos dipòsits refrigerats per a la preservació de fotografies, una sala de treball externa, una sala de consulta pública molt espaiosa, un espai per a activitats de formació i una sala polivalent de gran capacitat.
El nou equipament té la finalitat de preservar, conservar, tractar i difondre el patrimoni documental d’àmbit local i comarcal, per la qual cosa incorpora eines de tractament digital. L’ACVOC també desenvolupa una funció important com a agent cultural i social al servei de Terrassa i del Vallès Occidental. A més, també assessora les administracions del seu àmbit que ho sol·licitin en matèria de gestió de documents i en la implantació de sistemes de gestió documental. Aquesta funció abraça la documentació tant en suports tradicionals com en suports electrònics, així com els documents digitalitzats.
L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA) va ser inaugurat el dia 29 de juny del 2013 al municipi de Gandesa, amb l’objectiu de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. L’arxiu s’integra dins de la Xarxa d’Arxius Comarcals, i està gestionat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta i l’Ajuntament de Gandesa.
L’edifici té capacitat per a un total 7.000 m lineals de documentació, distribuïts entre dipòsits ordinaris, un dipòsit de suports especials i un dipòsit de gran format. El 2016 s’hi va dur a terme una ampliació dels compactes, i actualment té instal·lats 2.461 m lineals de prestatgeria.
L’ACTA disposa d’una sala de consulta amb capacitat per atendre 12 investigadors/ores i té dos punts de connexió a internet, una sala polivalent per fer-hi actes i exposicions, una sala de desinfecció de documents, una sala de classificació i un moll de descàrrega.
L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), que forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat, va ser inaugurat el 30 de març de l’any 1995. El conveni de creació s’havia signat el 31 de gener del 1984. Actualment, custodia més de 1.000 m lineals de documentació i, cronològicament, abraça des del segle xiii fins als nostres dies.
Dels fons documentals que l’integren en destaquen l’Arxiu de la Ciutat de Solsona i l’antic notarial del districte de Solsona; al seu costat, cal afegir-hi, per la seva especial importància, el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon (1910-1955), així com un nombre destacat de fons del teixit associatiu solsoní: l’Orfeó Nova Solsona, l’Associació de Festes del Carnaval, etc. El 2010, l’ACS va fer 15 anys; en aquest temps, ha reunit més de 160 fons documentals i col·leccions, i ha consolidat un fort lligam amb la societat solsonina.
L’arxiu està molt relacionat amb el territori i, ja des del seu naixement, va tenir una gran vocació territorial. Aquesta realitat es fa palesa en molts fets; per exemple, més del 89 % dels fons documentals de l’Administració local són a l’Arxiu Comarcal. Les seves dependències ocupen una part de l’antic hospital d’en Llobera, edifici destacat del gòtic civil català.
L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) es va crear el 16 de juny del 1982, i va ser inaugurat oficialment el 29 d’abril del 1983.
La primera seu de l’arxiu es trobava als baixos de l’antic Col·legi de Monges del Cor de Maria, situat al carrer de l’Ave Maria de Santa Coloma de Farners. L’hivern del 2005, l’Arxiu Comarcal es va traslladar provisionalment al carrer de Francesc Camprodon, on va romandre fins al març del 2015. El dia 21 de març d’aquest any es va inaugurar el nou edifici, situat al carrer de Sant Dalmau, dins el nucli antic de Santa Coloma de Farners.
L’ACSE té dipositats 2.100 m lineals de documentació del segle XIII fins al XXI. Destaquen els fons municipals de Breda, Massanes, Osor, Santa Coloma de Farners, Sant Miquel de Cladells i Vidreres; el fons notarial del districte de Santa Coloma; fons de diversa naturalesa (Prat, Rovirola, Masoller, Vinyes, Trias, Termes Orion, Escola de Capacitació Agrària i Forestal, etc.), i el fons de la clínica militar núm. 5 de les Brigades Internacionals. També és destacable la col·lecció d’impresos (més de 8.300 d’entre el 1829 i el 2015), així com els fons fotogràfics de Francesc Xavier Aulí i de la família Oller (segles XIX-XX). L’arxiu també disposa d’una biblioteca especialitzada en temàtica comarcal (5.000 llibres registrats) i d’una hemeroteca auxiliar (segles XIX-XX).
L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (ACAR) és el trenta-novè arxiu de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.
La seva seu se situa al carrer del Pont, 9 del Pont de Suert. Es tracta de l’edifici de l’antic Palau Abacial, del segle XVI, residència dels diversos abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys. Té una superfície total de 600,88 m2 i està distribuït en quatre plantes.
A la planta baixa hi ha la sala de treball i de recepció i tria de documentació, a més d’un petit vestíbul que exerceix de pas entre la plaça amb la biblioteca i l’església vella, darrere de l’arxiu, seu de la col·lecció d’art sacre.
La segona i la tercera planta, que són d’accés restringit, tenen dos dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 1.468,80 m lineals de documents. Aquests dipòsits estan dotats d’un sistema de climatització per garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. A més, hi trobem un magatzem i una sala per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.), amb una climatització específica.
A la quarta planta hi ha el despatx de direcció i la sala de consulta, amb una capacitat per a 8 usuaris/àries, punts de connexió a internet i una biblioteca auxiliar.
L’accés a l’edifici i a les instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional. També disposa de les mesures de seguretat pertinents contra el foc i la intrusió.
