Públic general | Page 13 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Públic general

T
L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, es va crear el 31 de gener de 1984 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Puigcerdà. L'equipament actual, situat al segon pis de l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà, va ser inaugurat el dia 10 de juny de 1989.
 
En aquell moment, l'ACCE tenia com a objectiu omplir un buit com a centre d’abast comarcal i seguir amb l'antiga tasca de l’arxiu municipal de Puigcerdà. Fins a l'any 2008, va tenir al capdavant l'historiador local i arxiver Sebastià Bosom i Isern, que amb molt d'esforç va aconseguir que l'Arxiu es consolidés com una referència dins el món cultural cerdà.
 
Els fons que destaquen són els fons notarial, municipal de Puigcerdà i la col·lecció de pergamins.
T
El conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) és de l'any 1983. L’Arxiu es va inaugurar el 20 de gener de 2001 i ocupa part de l’edifici del Pavelló de Suècia, que també acull el Casal d’Europa del Berguedà. L’estatge de l’Arxiu Comarcal del Berguedà és una construcció singular. Es tracta del Pavelló de Suècia de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l’edifici formà part del complex de la caserna militar de Berga, que corresponia al Batallón Cataluña IV, i els anys seixanta va ser desmantellat. L’actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001.
 
A més del nucli dels fons procedents de l’Ajuntament de Berga, actualment l’Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa. S’ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d’entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc.), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s’hi ha acollit documentació personal, patrimonial i d’entitats, i s’han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Mostrem més avall un quadre que permet copsar, d’una manera ràpida, la composició dels fons conservats a l’Arxiu. Cal destacar l’important conjunt de fons d’entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades,  més de 165.000, com també els fons de l’hemeroteca local i la biblioteca comarcal, que aplega avui 1412 títols d’autors o de temàtica berguedana.
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Penedès fou creat arran de conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament del Vendrell el 26 d’abril de 1983. A tal fi es va construir un edifici de nova planta en el solar del pavelló mossèn Ramon Companys (1961) de l’antic Hospital de Sant Salvador del Vendrell (1880). L'Arxiu Comarcal fou inaugurat el 20 d’abril de 1995.
 
L’ACBP custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès, d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.
 
Entre aquesta documentació destaquen, per la seva importància,  els fons municipals de la majoria de pobles de la comarca, el fons notarial del districte del Vendrell, el de la Duana Marítima del Vendrell, els fons patrimonials de les famílies Carbonell, Marrugat de l’Arboç,  Solà i Folch-Guimerà,  els fons personals del poeta Joan Ramon i Soler i els dels germans Ramon i Vidales, l'historiador i l'escriptor Manuel Bofarull Terrades, el músic Benvingut Socias Mercadé, els fons de l’empresa Industrias Miret, SA, la Cooperativa Agrícola del Vendrell i l’Alcoholera Rovira, l’Associació Sotavent, l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, la colla castellera Nens del Vendrell, el fons de la Biblioteca Popular del Vendrell i els fons dels fotògrafs Feliu Olivé Nin, Antoni Ollé Pinell, Jaume Domingo Mulet, Antoni Capella, Antoni Bassó Ubach i Julià Suau Figueras.
 
Com a fons singulars destaquen les col·leccions de pergamins de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (1285-1601) i del fons patrimonial de la família Solà  (1377-1662). L’Arxiu custodia quatre capbreus: el de Calafell (1565), dos de Bonastre (1562 i 1694) i un del Vendrell (1693-1694). També compta amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL) pertany a la Xarxa d'Arxius Comarcals. Es va crear el 23 d'abril de l’any 1983 per mitjà d’un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Actualment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat també participa en la gestió d'aquest servei.
 
La institució desenvolupa funcions d'arxiu de l’Administració, d’institucions i de particulars del Baix Llobregat i d'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat. La seu actual es va inaugurar el 28 de març del 2015.     
 
L'Arxiu conserva una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions referits al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, amb 124 fons i més de 3.000 metres lineals de documentació. 
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà fou un dels primers arxius comarcals de les comarques gironines.
 
El conveni de creació es va signar el 15 de juny de 1982 i la primera seu fou inaugurada el 12 de març de 1984. Des d’aleshores fins a finals de l’any 2011, l’arxiu ha ocupat una part del castell medieval de la capital baix empordanesa, concretament, l’ala sud que fou afegida al recinte original en el segle XVI.
 
L’edifici actual ha estat inaugurat el 9 de juny de 2012, data de la signatura del conveni amb l’Ajuntament del Baix Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que participa en la gestió de l’equipament des de l’any 1991. El responsable de l’obra ha estat l’arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau que també va dirigir les obres de restauració i adequació de la primera seu.
 
L'Arxiu Comarcal del Baix Empordà conserva el fons municipal de l’Ajuntament de la Bisbal que fou l’origen de la seva creació, els de l’administració autonòmica a la comarca, i els d’altres administracions públiques, institucions públiques i privades i particulars de la comarca.
T
L’Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC) es va crear el 28 de setembre del 1982 pel conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, amb la denominació d’Arxiu Històric Comarcal de Reus. Aleshores estava instal·lat a la seu de l'Arxiu-Museu Prim-Rull. Es va inaugurar més endavant, el 16 de desembre del 1986, a l’edifici del Castell del Cambrer.
 
L’11 de juny del  2010 es va estrenar una nova seu de l’arxiu, actualment gestionat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i l’Ajuntament de Reus. El nou edifici es va construir en un solar de titularitat de l’Ajuntament de més de 1.000 m², amb una capacitat de 16.000 m lineals de prestatgeria.
 
L'ACBC custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Camp. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Reus, els notarials, els religiosos, els judicials, els personals i els empresarials. Entre les col·leccions, es poden destacar les de pergamins, fotografies i cartells. També hi ha una hemeroteca molt remarcable, amb una biblioteca auxiliar.
T
El 7 d’abril del 1995 es va signar el conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), a partir de la documentació i els fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la ciutat de Manresa, de titularitat municipal.
 
L’ACBG es va inaugurar el 20 de febrer del 1999, i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, que també acull el Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Es tracta d’un edifici començat al segle XVIII, construït al voltant d’un claustre neoclàssic i que fins a l’any 1892 va ser un col·legi de l’orde dels Jesuïtes. L’ala est, on es troba l’arxiu, va ser construïda a la segona meitat del segle XIX.
 
L’arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca del Bages d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Manresa, els fons notarials i els fons personals i d’empresa, amb una destacada presència fotogràfica. També disposa d’una important hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca, i d’una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.
T
El dia 10 de setembre del 1982 es va signar el conveni de creació de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN), amb l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat de Catalunya.

L’arxiu es va inaugurar el 19 de setembre del 1986 a l’edifici conegut com a Cal Maco, construït l’any 1914, d’estil modernista. El 1990 se’n va traspassar la gestió al Consell Comarcal de l’Anoia.
 
L'any 2019, l’ACAN va passar a l’edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions.
 
Aquest arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca de l’Anoia d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament d’Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l’Anoia, els fons notarials, i els fons personals i d’empresa. També disposa d’un fons d’imatges molt important, amb fotografies des del 1870 fins als nostres dies, tant de temàtica local i comarcal com artística, que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.

Empúries, port de cultures


Cerca més activitats

Si volem fer un viatge en el temps i endinsar-nos en la memòria de la Guerra Civil Espanyola, el Poble Vell de Corbera d’Ebre és una parada obligada.

Situat al capdamunt del turó de la Montera, és un dels espais més simbòlics de la Batalla de l’Ebre, la més dura i decisiva de la Guerra. Entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, després de 115 dies intensos de conflicte, la vida a Corbera d’Ebre va canviar.

El nucli antic del poble, que estava situat a la primera línia del front republicà, va ser destruït a conseqüència dels bombardeigs aeris i de l’artilleria de l’exèrcit franquista. El poble va quedar abandonat i, amb el temps, el veïnat es va traslladar a la part baixa del turó i va construir el Poble Nou.

Ara el Poble Vell és un espai de memòria, un museu a l’aire lliure. Permet conèixer els fets històrics i les conseqüències devastadores de la guerra de primera mà. A més dels carrers i les seves cases, també podrem contemplar els monuments a les Brigades Internacionals i la ‘Flama permanent’, l’escultura ‘La Bota’, de Joan Brossa, i ‘La Foradada’. El que no ens podem perdre és l’Abecedari de la Llibertat, un conjunt de 28 obres distribuïdes pel poble per reivindicar el valor de la paraula per sobre de la força i la violència, i l’Església Vella de Sant Pere, un espectacular edifici barroc de finals del segle XVIII que es va mantenir en peu malgrat la batalla. Posteriorment, ha estat restaurada i ara acull esdeveniments artístics i culturals.

Des del 1992 el Poble Vell de Corbera d’Ebre fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i constitueix un monument a la Pau.