L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part, des que es va inaugurar l’any 2001, de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.
L’ACRI ocupa l’edifici que havia estat, originàriament, l’hospital de Ripoll. La primera notícia data del 1573 quan, a iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll, Climent Mai, i amb aportacions dels ripollesos, es va construir un hospital vora el camí ral. L’edifici va ser destruït durant la guerra dels Segadors i la primera guerra carlina. L’any 1846 es va reconstruir per darrera vegada i va mantenir les funcions d’hospital i residència geriàtrica fins als anys vuitanta del segle xx. L’edifici té 740 m2.
La seva missió principal és la de preservar, conservar i difondre la documentació de les institucions del Ripollès i dels altres organismes, públics o privats, d’interès històric o cultural de la comarca. Actualment, ja es troben gestionats per l’Arxiu Comarcal els fons procedents de l’Administració local dels principals ens municipals de la comarca (Consell Comarcal del Ripollès; jutjat de Ripoll, i ajuntaments de Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser, entre d’altres).
Té sales de càrrega, prop de 5.000 m lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1.000 ja es troben ocupats pels diversos fons ingressats i sales de desinsectació i classificació. L’edifici està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) és un edifici de nova planta que va ser construït en un solar de més de 1.000 m2 que era titularitat de l’Ajuntament de Móra d’Ebre. Exteriorment, es planteja com un únic volum en cantonada que se segrega en dues volumetries, a les quals s’accedeix per un pati interior que creen els murs pantalla i el mateix edifici.
L’Arxiu es va inaugurar el 24 d’abril del 2007. Està adscrit al Departament de Cultura i forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals. La seva gestió correspon, conjuntament, a l’Ajuntament de Móra d’Ebre i al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
La missió principal del centre és conservar i gestionar els fons de les administracions públiques, les institucions o els particulars de la Ribera d’Ebre. La gestió i conservació de la documentació es complementa amb la no menys important tasca de difondre aquest patrimoni documental i de posar-lo a l’abast dels ciutadans de la comarca.
L’ACRE gestiona 74 fons documentals, que sumen un volum aproximat de 1.052,2 m lineals. Hi destaquen els fons de l’Administració local (Ajuntament de Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Benissanet, Tivissa, Rasquera, Ginestar, Vinebre, Ascó i la Palma d’Ebre). L’Arxiu també gestiona importants fons documentals de titularitat privada.
El conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Priorat (ACPR) es va signar el 22 de setembre del 2000 i va ser inaugurat el 27 de juliol del 2005.
L’Arxiu està situat en un dels edificis que formen part del castell de la vila de Falset. La construcció del castell es va iniciar a finals del segle xii, en un petit turó situat a ponent de la població. Al mateix espai s’hi va custodiar, durant molts anys, l’arxiu patrimonial dels territoris catalans del ducat de Medinaceli.
Els fons documentals més significatius de l’arxiu són, entre d’altres: els dels ajuntaments de Falset i Capçanes; els fons microfilmats de la baronia d’Entença i el comtat de Prades; el del mas Roger de Cabacés, i el de Joan Pascó i Ardèvol, notari de Porrera i, després, de Falset, que disposa de bona part dels esborranys notarials, de finals del segle xviii fins al primer terç del segle xix, que supleixen, en part, la pèrdua de l’arxiu notarial del districte el 1936. Cal destacar el nombre elevat de fons de cooperatives agrícoles de la comarca que s’hi han dipositat; en concret, deu, i la més antiga és el Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marçà, creat el 1912.
L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE) està ubicat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va entrar en funcionament l’any 2007 gràcies al conveni signat entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Banyoles. Fa la doble funció d’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i d’Arxiu Municipal de Banyoles.
Té tres tipus d’espais: el destinat al públic, amb una sala de consulta i una sala polivalent; el de treball, per als arxivers, i el de custòdia de la documentació, que correspon a dos dipòsits amb capacitat per a 5.500 m lineals, un per a fons fotogràfics i un altre per a documents de gran format —pergamins i plànols.
Custodia una rica varietat de patrimoni documental que ens il·lustra sobre la societat, l’economia i la història de la comarca. Destaquem el fons de l’Ajuntament de Banyoles (1244-2017); el de l’empresa José Gimferrer SA, fabricant de saques de jute (1914-1989); el del mas de Can Mariscot de Camós (1214-1941), i la col·lecció de fotografies de Lluís Martí (1880-2012). Capítol a part mereix el fons de Carles Fontserè (1910-2016), cartellista, fotògraf, il·lustrador, escenògraf i escriptor. Reconegut cartellista durant la Guerra Civil, Fontserè va haver d’exiliar-se primer a París i després a Nova York, però va acabar tornant a Catalunya, concretament a Porqueres, on va viure els darrers 34 anys de la seva vida.
El 13 de setembre del 2006 es va signar el conveni de construcció de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (ACPU), de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya. Va ser inaugurat el 22 de desembre del 2009, i té la missió principal de tractar, preservar, conservar, difondre i assessorar sobre el patrimoni documental de la comarca. L’edifici de nova planta és singular tant des del punt de vista arquitectònic com arxivístic.
L’Arxiu té una superfície útil de 1.042 m2, distribuïts en dues plantes, amb una capacitat per instal·lar-hi 7.525 m lineals de documentació, amb quatre dipòsits documentals, un de suports especials i un de grans formats. La sala de consulta té una capacitat per a 9 usuaris/àries, i també hi ha una biblioteca auxiliar; uns espais d’accés restringit, com la sala de desinsectació i desinfecció; una sala de recepció i tria; una sala de classificació, i una aula polivalent amb capacitat per a 50 persones.
L'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) fou creat pel conveni signat per l'Ajuntament de Sort, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Departament de Cultura de la Generalitat el 27 de juliol de 1992 i fou inaugurat el 28 d'abril de 1995 per l'Honorable Conseller de Cultura, Joan Guitart i Agell. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, està adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i és gestionat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
L'ACPS custodia els fons de la majoria dels ajuntaments de la comarca, el fons del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, el fons del districte notarial, de la Comptadoria d’Hipoteques, diversos fons patrimonials i personals i disposa d’una còpia en microfilm dels fons Pallars, Vilamur i Catalunya General del Archivo Ducal de Medinaceli.
L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ) va ser inaugurat el dia 12 de febrer del 2009. Té la seu en un singular edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Joan Arnalot i Elena Belart, i està situat al solar de l’antiga Casa Sullà, d’una nissaga nobiliària trempolina que es remunta al segle xv, dins del nucli antic de Tremp. L’edifici acull també la seu del Consell Comarcal del Pallars Jussà.
El 23 de desembre del 2009 es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Tremp per a la gestió de l’ACPJ. Aquest conveni i la legislació d’arxius vigent faciliten la incorporació del fons de l’arxiu municipal de Tremp i els fons que custodiava, com el notarial del districte de Tremp, el judicial, els fons dels municipis agregats a Tremp, etc., a la nova seu de l’ACPJ.
Aquest arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca del Pallars Jussà d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents. També compta amb una important hemeroteca de publicacions de la comarca i amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica i d’arxivística.
L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS) es va crear el 6 de març del 1990, mitjançant un conveni subscrit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Vic. El primer dia d’abril del 1995, l’ACOS va obrir les portes a l’antic convent del Carme de Vic, on compartia edifici amb el Museu de l’Art de la Pell i la Biblioteca Joan Triadú.
El 13 de setembre del 2006, es va formalitzar un nou conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vic per al finançament d’una nova seu. El nou edifici es va inaugurar el 17 de març del 2010.
D’acord amb les funcions que determina la Llei 10/2001, d’arxius i gestió de documents, l’ACOS custodia la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’Administració local i judicial de la comarca.
Dels fons de titularitat privada dipositats en aquest arxiu, en destaquen, pel valor històric i el testimoniatge exemplar, el de l’Hospital de la Santa Creu i els diversos fons d’empresa.
No obstant això, el tret característic de l’ACOS és la seva vessant d’arxiu fotogràfic, perquè s’hi custodien nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.
L’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN) va ser creat el 18 de desembre de 1981, per mitjà d’un conveni signat entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l’Ajuntament de Balaguer. El 30 d’abril de 1983 es va inaugurar l’Arxiu a la tercera planta de l’Ajuntament de Balaguer, a la Plaça Mercadal.
Convenis posteriors entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Balaguer i el Consell Comarcal de la Noguera, van fer realitat una nova etapa de l’ACN amb la inauguració el 14 de setembre de 2005 d’un nou equipament d’arxiu, de 600 m2 de superfície útil i 7.000 metres lineals de capacitat, situat a la Plaça dels Comtes d’Urgell de Balaguer.
L’Arxiu Comarcal de la Noguera conserva fons públics i privats de la comarca de la Noguera, entre els quals cal destacar gairebé la totalitat dels fons municipals de la comarca i el fons del Districte Notarial de Balaguer, que són els més consultats. També s’ofereix als usuaris informació diversa sobre el patrimoni documental del territori, com és el cas de les còpies digitals de documentació conservada en altres arxius i per particulars. Així mateix, disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en temes d'història local i comarcal; i una hemeroteca amb prop d'un centenar de capçaleres de publicacions periòdiques de la Noguera.
L’Arxiu Comarcal del Montsià (ACMO) va ser inaugurat a finals de l’any 2010 arran del conveni de cogestió signat per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Amposta i el Consell Comarcal del Montsià. Es tracta del primer Arxiu Comarcal de Catalunya que engega aquest model de cogestió des del seu inici. La seva funció principal és vetllar per la preservació, la conservació així com la difusió del patrimoni documental de la comarca per tal de posar-lo al servei de la ciutadania i, en general, de la tota la societat.
L’ACMO, que forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC), es troba situat en una zona d’expansió del municipi d’Amposta. L’edifici té una superfície útil de 1.374m2 aproximadament i es troba distribuït en tres plantes: a la planta baixa trobem la zona pública, on hi ha la sala de consulta i la sala polivalent. A la mateixa planta trobem la zona restringida destinada als espais de treball del personal (sala de classificació i despatxos) i els espais de recepció i primers tractaments de la documentació que ingressa a l’Arxiu (moll de descàrrega, sala de primers tractaments, sala de desinfecció i magatzem). A la primera i segona planta es troben els dipòsits, els quals estan dotats dels sistemes necessaris (control de temperatura i humitat, sistema antiincendis, control de plagues, intrusions, etc.) per garantir la conservació i la preservació a llarg termini de la documentació que s’hi conserva en els seus diversos suports i formats.
L'ACMO compta també amb la tecnologia necessària per aplicar tractaments de digitalització en aquella documentació que ho requereixi donades les seves característiques físiques, estat de conservació o consulta molt freqüent per tal d'assegurar-ne la conservació i accés al llarg del temps.
