Públic general

 

L’ACMO, que forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC), es troba situat en una zona d’expansió del municipi d’Amposta. L’edifici  té una superfície útil de 1.374m2 aproximadament i es troba distribuït en tres plantes: a la planta baixa trobem la zona pública, on hi ha la sala de consulta i la sala polivalent. A la mateixa planta trobem  la zona restringida destinada als espais de treball del personal (sala de classificació i despatxos) i els espais de recepció i primers tractaments de la documentació que ingressa a l’Arxiu (moll de descàrrega, sala de primers tractaments, sala de desinfecció i magatzem). A la primera i segona planta es troben els dipòsits, els quals estan dotats dels sistemes necessaris (control de temperatura i humitat, sistema antiincendis, control de plagues, intrusions, etc.) per garantir la conservació i la preservació a llarg termini de la documentació que s’hi conserva en els seus diversos suports i formats.

 

L'ACMO compta també amb la tecnologia necessària per aplicar tractaments de digitalització en aquella documentació que ho requereixi donades les seves característiques físiques, estat de conservació o consulta molt freqüent per tal d'assegurar-ne la conservació i accés al llarg del temps.

 

El 31 de gener de 1984 es va signar un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró que va permetre la creació de l’ACM. El 2 de maig de 1996 es va posar en marxa l’Arxiu, que es va inaugurar el 20 de desembre de 1997.

 

L’Arxiu comparteix l’edifici i aspectes organitzatius amb l’Arxiu Municipal de Mataró, una sala d’exposicions municipal, essent la superfície de l’equipament cultural de can Palauet de 1015 m2, distribuïts en tres plantes. Projectar aquest Arxiu en l’edifici que havia estat de la família Palau de Mataró, ha permès conservar parcialment una edificació exemple de casal urbà familiar, vinculat a l’agricultura.

 

La principal missió de l'ACM és vetllar per la conservació del patrimoni documental de la comarca. Conserva documentació des del s. XII  fins al segle XXI produïts per diferents ens públics (notarial, judicial, de l’administració local, de l’administració autonòmica...) i de privats (familiars, d’empreses, associacions, entitats i corporacions i personals).

 

Entre la documentació custodiada destaquem l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010) i el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), així com  els fons de les cambres agràries. Val també destacar les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat. 

 

L’Arxiu Comarcal vetlla per la conservació i la seguretat dels fons que rep i en garanteix l’accés i la consulta. Programa activitats de difusió per diferents públics  i participa en col·laboracions científiques. Tanmateix l’ACM és una eina al servei dels Ajuntaments i ens locals als quals els assessora en matèria de gestió documentals (documentació analògica i electrònica), accés a la informació i transparència administrativa.

 

L’any 2009, el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot van subscriure el conveni de col·laboració per a la gestió de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Aquest model de cogestió ha de permetre garantir el correcte funcionament de l’arxiu i que aquest equipament pugui complir amb les funcions fixades per la llei, tant en el vessant arxivístic com en la gestió documental, en l’àmbit local i comarcal.

 

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa custodia el fons municipal d’Olot (des del segle XVI), els prop de cinc mil protocols de les diverses notaries del districte d’Olot (des del segle XIII) i diversos fons institucionals, d’associacions, patrimonials, eclesiàstics, d’empreses i de particulars de la comarca. També conserva algunes col·leccions documentals (efímers i cartells) i més de 120.000 imatges, i disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa.

 

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa gestiona la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes, que convoca anualment l’Ajuntament d’Olot, i publica la revista Estudis Històrics de la Garrotxa (de periodicitat anual) i el butlletí de divulgació del patrimoni cultural de la comarca El Cartipàs (d’aparició mensual).

 

La seva seu és un edifici de nova construcció situat al carrer del Raval del Carme, número 131, de les Borges Blanques, molt a prop de la plaça del Terrall. Té una superfície total de 1.292 m2 i està distribuït en dues plantes.

 

A la planta baixa hi ha la sala de consulta, dotada amb dotze punts de lectura, i una sala d’actes polivalent amb capacitat per a setanta persones. A la zona de treball hi ha el despatx de direcció, un despatx per al personal tècnic, una sala de primers tractaments i classificació i una sala de digitalització de documents. També compta amb un moll de càrrega i descàrrega, un espai per a la desinsectació i desinfecció de documents, una sala de recepció i un magatzem.

 

La segona planta, que és d'accés restringit, té quatre dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 6.000 metres lineals de documents. Aquests dipòsits estan dotats d’un sistema de ventilació forçada per tal de garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. A més, hi ha una sala per a la conservació de suports de gran format, i una altra, amb una climatització específica, per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.).

 

L'accés a l'edifici i a les seves instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional i també té mesures de seguretat adients contra el foc i la intrusió.

 

L’Arxiu Comarcal del Garraf té com a principal objectiu vetllar per la preservació, tractament arxivístic i difusió del patrimoni documental, públic i privat, de la comarca del Garraf, d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents.

 

El nucli fonamental dels fons que conserva l’Arxiu Comarcal del Garraf el constitueix el fons de documentació municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1414-2009), el fons del districte notarial (1560-1981) i els fons judicials (1870-1998); a més, dels cada cop més importants, arxius personals i d’associacions i d’una presència destacada de fons fotogràfics, tots ells ingressats mitjançant convenis de donació o de cessió en dipòsit. Igualment, l'Arxiu disposa d'hemeroteca i biblioteca auxiliar d’àmbit comarcal com a complement per als treballs de recerca històrica.

 

El 12 de març de 2010 fou inaugurada la Secció de Documents Contemporanis en un nou edifici que afegeix més de 7.000 metres lineals de prestatgeria a la seu principal de l’arxiu al castell de la Geltrú.

 

Té la seva seu a l'antic Hospital de Santa Magdalena, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). Disposa d'una àmplia sala de consulta, amb dotze punts de lectura, quatre dipòsits, espais per al tractament de la documentació i sala de conferències. A més, l'edifici també compta amb l'antiga capella de l'Hospital, reconvertida convenientment en una esplèndida sala d'actes polivalent.

 

Atesa la seva condició d'Arxiu Comarcal té la responsabilitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca produït per les diverses institucions i organismes públics de la Conca de Barberà, atès el que disposa la Llei 10/2001, d’arxius i documents. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions.

 

Destaquen els fons de l’Administració Local (amb 16 fons d’ajuntaments), els notarials (que s’inicien el 1276), els de les cambres agràries, els d’associacions (Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc, Associació Revista Llum de Barberà de la Conca, Casal Montblanquí, Ràdio Montblanc, etc.), els personals (dels fotògrafs Anton Moix i Vicenç Baldrich) i les col·leccions (de cartells, de fotografies, de manuscrits, de pergamins i, sobretot, les de cinema amateur i les d'Ismael Balanyà i Moix i d’Anton Roselló i Sans).

 

En aquell moment, l'ACCE tenia com a objectiu omplir un buit com a centre d’abast comarcal i seguir amb l'antiga tasca de l’arxiu municipal de Puigcerdà. Fins a l'any 2008, va tenir al capdavant l'historiador local i arxiver Sebastià Bosom i Isern, que amb molt d'esforç va aconseguir que l'Arxiu es consolidés com una referència dins el món cultural cerdà.

 

Els fons que destaquen són els fons notarial, municipal de Puigcerdà i la col·lecció de pergamins.

 

A més del nucli dels fons procedents de l’Ajuntament de Berga, actualment l’Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa. S’ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d’entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc.), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s’hi ha acollit documentació personal, patrimonial i d’entitats, i s’han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Mostrem més avall un quadre que permet copsar, d’una manera ràpida, la composició dels fons conservats a l’Arxiu. Cal destacar l’important conjunt de fons d’entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades,  més de 165.000, com també els fons de l’hemeroteca local i la biblioteca comarcal, que aplega avui 1412 títols d’autors o de temàtica berguedana.

 

L’ACBP custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès, d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.

 

Entre aquesta documentació destaquen, per la seva importància,  els fons municipals de la majoria de pobles de la comarca, el fons notarial del districte del Vendrell, el de la Duana Marítima del Vendrell, els fons patrimonials de les famílies Carbonell, Marrugat de l’Arboç,  Solà i Folch-Guimerà,  els fons personals del poeta Joan Ramon i Soler i els dels germans Ramon i Vidales, l'historiador i l'escriptor Manuel Bofarull Terrades, el músic Benvingut Socias Mercadé, els fons de l’empresa Industrias Miret, SA, la Cooperativa Agrícola del Vendrell i l’Alcoholera Rovira, l’Associació Sotavent, l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, la colla castellera Nens del Vendrell, el fons de la Biblioteca Popular del Vendrell i els fons dels fotògrafs Feliu Olivé Nin, Antoni Ollé Pinell, Jaume Domingo Mulet, Antoni Capella, Antoni Bassó Ubach i Julià Suau Figueras.

 

Com a fons singulars destaquen les col·leccions de pergamins de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (1285-1601) i del fons patrimonial de la família Solà  (1377-1662). L’Arxiu custodia quatre capbreus: el de Calafell (1565), dos de Bonastre (1562 i 1694) i un del Vendrell (1693-1694). També compta amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.

 

La institució desenvolupa funcions d'arxiu de l’Administració, d’institucions i de particulars del Baix Llobregat i d'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat. La seu actual es va inaugurar el 28 de març del 2015.     

 

L'Arxiu conserva una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions referits al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, amb 124 fons i més de 3.000 metres lineals de documentació.