Alguns experts aposten pel topònim Aquis Voconis. Altres diuen que s’anomenava Aquae Calidae. El cas és que l’actual Caldes de Malavella va ser una important estació termal amb la romanització al segle I dC. Situada a prop de la Via Augusta, molts viatgers s’hi paraven per descansar i beneficiar-se de les propietats curatives de les seves aigües calentes (surten a 60°C). A partir d’aquí es va...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/caldes-de-malavella-aquis-voconis
Apèndix natural de La Rambla, la Reial és una de les places més emblemàtiques de Barcelona. Aixecada a meitats del segle XIX per esponjar el Barri Gòtic, es tracta d’un espai clar, net i diàfan que es fa un lloc entre l’alta densitat d’edificis del nucli antic de la ciutat.Francesc Daniel Molina és l’autor del projecte arquitectònic, inspirat en l’estil de les places neoclàssiques franceses del...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/placa-reial
La Farga Palau de Ripoll, documentada des de l’any 1626 i en funcionament fins al 1978, és un valuós testimoni d’una indústria històrica al nostre país: la farga catalana. Ubicada a la riba del riu Freser, s’hi pot veure restaurada l’estructura que l’ha mantingut en funcionament al llarg de quatre segles.La farga ocupa una planta baixa on es conserven les trompes d’aigua, els martinets de fargar...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/farga-palau
No es pot entendre la vila pallaresa de Gerri sense el que ha estat el seu motor econòmic des de l’Edat Mitjana, la sal. Les salines, les més importants que hi ha hagut històricament a Catalunya, han donat una fisonomia característica al poble, que es completa amb el Reial Alfolí de Gerri o Casa de la Sal i el monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic que es conserven als Pirineus.L’...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/alfoli-i-salines-de-gerri-de-la-sal
El Museu del Suro, ubicat a Palafrugell, interpreta i posa en valor el patrimoni a l’entorn del món del suro a Catalunya, tant abans com després de la industrialització.Més enllà de la importància de la vessant industrial (la manufactura suro-tapera es va consolidar durant el segle XIX i va tenir un gran impacte a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà), el museu posa en relleu aspectes com la...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/museu-del-suro
La família Llopis es dedicava al conreu de vinyes. De fet, el seu celler elaborava la Malvasia Llopis, un vi dolç característic de la vila de Sitges. El darrer membre de la nissaga, el diplomàtic Manuel Llopis i Casades, va deixar la casa pairal en testament a la Generalitat de Catalunya juntament amb el mobiliari i altres objectes, amb l’encàrrec d'instal·lar-hi un museu romàntic. Així va ser....
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/museu-romantic-can-llopis
