Passejar pels jardins Artigas de la Pobla de Lillet et transporta inevitablement al Park Güell de Barcelona. I és que són obra de la mateixa ment: Antoni Gaudí.Al 1905, l’arquitecte modernista, que es va allotjar uns dies a casa de l’industrial tèxtil Joan Artigas i Alart, li va voler agrair l’hospitalitat projectant un jardí naturalista per a un terreny que tenia al costat de la fàbrica, a la...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/jardins-artigas
El polític i escriptor Víctor Balaguer, com a home de la Renaixença, estava convençut que la cultura era la base de progrés d’un poble. Per això al 1884 va encarregar construir a Vilanova i la Geltrú el primer edifici públic del país destinat alhora a funcions de biblioteca i museu, on posaria a l’abast de la ciutadania les seves col·leccions d’art, llibres i etnografia. Actualment, el...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/biblioteca-museu-victor-balaguer
Pa, vi i oli. L’essència de la dieta mediterrània, compartida per ibers, celtes, grecs, romans, bàrbars i àrabs es basa en aquest trident. Una combinació d’aliments senzilla, variada i equilibrada que al llarg dels segles, i sense perdre la identitat pròpia, s’ha anat enriquint amb l’aportació i el mestissatge de cultures mil·lenàries.
Així, des d’Orient Pròxim i Mitjà van arribar els cereals,...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/dieta-mediterrania
Durant la Setmana de Corpus la capital del Berguedà es transforma amb la celebració de la Patum, una festa popular única a Catalunya que s’ha mantingut pràcticament sense cap interrupció des del segle XV.L’origen d’aquesta tradició, que l’any 2005 va ser inscrita per la UNESCO a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, es remunta als entremesos, representacions parateatrals...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/la-patum
Treball en equip, esforç i esperit d’autosuperació. Aquests són els valors que encarnen els Castells, una pràctica cultural amb més de 200 anys d’història i declarada el 2010 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Les dades més antigues d’aquestes torres humanes es remunten al segle XVIII: les torres formades per dues o tres persones eren la culminació del Ball de Valencians...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/castells
A molts pobles de la serralada pirinenca tot és possible durant la nit en què celebren les Festes del Foc. La seva tradició d'orígens ancestrals aplega totes les famílies i veïnat pels volts de la revetlla de Sant Joan vora la llum màgica de les fogueres, les falles, els haros i els brandons.El foc de les Falles dels Pirineus crema coincidint amb el solstici d’estiu com a símbol de renovació i de...
https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/falles-del-pirineu