El seu llegat literari, plenament vigent, ha convertit Josep Pla (1897 – 1981) en un referent en la literatura i el periodisme catalans. Va popularitzar la literatura costumista, clara, aparentment senzilla, que descriu el seu entorn més proper. La seva original i extensa obra (narracions, llibres de viatges, biografies, cròniques periodístiques...) va contribuir a europeïtzar la literatura catalana.

Fill d’una família de petits propietaris rurals de Palafrugell, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar de periodista el 1918 a Las Noticias i va col·laborar en mitjans com La Publicidad, La Veu de Catalunya, El Sol, Fígaro i la Revista de Catalunya. La seva professió el va portar a fer llargues estades a Madrid i a diferents països d’Europa (França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, la Unió Soviètica...). Fruit d’aquests viatges neixen els seus primers llibres: Coses vistes o Rússia (1925).

L’any 1939 es va instal·lar definitivament a Catalunya, sense moure's pràcticament de l’Empordà. Va escriure en castellà alguns llibres: Guía de la Costa Brava (1941), Humor honesto y vago (1942) o Un señor de Barcelona (1945). A partir del 1947 ja va publicar els seus llibres en català. Començava l’etapa més fecunda com a escriptor amb títols com Cadaqués (1947), El carrer estret (Premi Joanot Martorell 1951), Nocturn de primavera (1953), Les hores (1953), L’Empordanet (1954), Cartes d’Itàlia (1955) o Santiago Rusiñol i el seu temps (1955).

EL 1956 Josep Pla va fer un primer intent fallit de recollir les seves Obres completes (Editorial Selecta), que incloïen reimpressions i també obres inèdites com Homenots (1958-62). Al 1966 Pla va signar amb Editorial Destino fer una nova compilació de la seva obra que començaria amb un primer llibre inèdit: El quadern gris, una de les obres autobiogràfiques més importants de la literatura catalana. La primera edició de l’Obra completa comprèn 45 volums (prop de 30.000 pàgines). El 1973 l’escriptor va crear la Fundació Josep Pla.

La grandesa de l’obra de Pla la trobem en la barreja entre un llenguatge popular i una gran riquesa imaginativa verbal. Domina com ningú la descripció minuciosa i sensorial, la crítica social i el retrat psicològic. Segueix sent un dels autors més llegits i encara avui és un testimoni privilegiat de la història de l’últim segle.