Amb els Pavellons de la Finca Güell començava una de les relacions de mecenatge més llargues i fructíferes de l’art català del segle XX: la d’Antoni Gaudí i Eusebi Güell. Construïts entre 1884 i 1887 a l’avinguda de Pedralbes, formen part de l’entrada monumental a la finca d’estiueig de la família Güell, avui desapareguda. L’arquitecte va dissenyar els jardins, el mur perimetral, les portes d’accés i dos pavellons destinats a la casa del porter i a les cavallerisses. Des de 1969 els Pavellons Güell són Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional.

L’element més emblemàtic del conjunt és la gran reixa de ferro forjat de la porta principal, en forma de drac. Aquest drac representa el guardià del mitològic jardí de les Hespèrides que Jacint Verdaguer recull en el poema L’Atlàntida. Aquesta figura s’ha convertit en una de les imatges més reconeixibles de l’univers gaudinià.

Dins del recinte es conserven dos pavellons. D’una banda, la casa del porter, un edifici petit però imponent del qual destaca per la seva planta octogonal, la cúpula amb llanterna i la combinació de maó, pedra i ceràmica. De l’altra, a les cavallerisses hi trobem una estructura d’arcs parabòlics i volta catalana i un picador coronat per una cúpula circular. Les cobertes, revestides amb una tècnica primerenca de trencadís, i la riquesa ornamental del conjunt anticipen recursos que Gaudí desenvoluparà en obres posteriors.

Aquest treball de joventut no només va impressionar Eusebi Güell, sinó que també va establir les bases d’un llenguatge arquitectònic propi. Als Pavellons Güell, Gaudí va experimentar amb formes materials i estructures que, més tard, es convertirien en trets distintius de la seva obra.