La Sagrada Família és l’obra més emblemàtica d’Antoni Gaudí i el símbol per excel·lència de Barcelona. Iniciada l’any 1883, és una de les basíliques més originals del món. Ocupa una illa sencera de l’Eixample i les seves torres són visibles des de bona part de la ciutat. La cripta i la façana de la Nativitat han estat reconegudes com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Gaudí hi va treballar durant més de quaranta anys i s’hi va dedicar en exclusiva els últims 15 anys de la seva vida. El fet que hi estigui enterrat evidencia la importància que tenia per ell aquesta obra.

Va concebre el temple com una gran síntesi entre arquitectura, natura i religió. Es configura com una basílica de planta de creu llatina amb tres grans façanes, la del Naixement, la de la Passió i la de Glòria, i divuit torres que representen els apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesucrist. L’interior s’organitza com un gran bosc de pedra, amb columnes que es ramifiquen com arbres i filtren la llum a través dels vitralls.

Durant molt temps pels barcelonins i barcelonines la Sagrada Família ha estat una obra eternament inacabada. Després de la mort de Gaudí, el 1926, la construcció va continuar seguint els seus models i maquetes, malgrat la destrucció de part del material original durant la Guerra Civil. Al llarg del temps, diferents arquitectes han mantingut viu el projecte fins a l’actualitat.

El 20 de febrer de 2026 es va assolir una fita molt important: amb la col·locació del braç superior de la creu de la torre de Jesucrist, el temple va arribar al seu punt més alt. Amb l’acceleració dels últims anys, cada cop falta menys perquè l’emblemàtic edifici sigui una realitat. Es preveu que les obres s’acabin durant la propera dècada.