Darrere l’església de Sant Pere Nolasc, a la plaça de Castella de Barcelona, apareixen tres edificis senzills d’angles rectes i formes pures. Són el Dispensari Central Antituberculós, el primer conjunt dedicat al tractament en exclusiva de la tuberculosi a Catalunya i una de les fites de l’arquitectura racionalista al país. Els arquitectes responsables del projecte, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé –membres del GATCPAC- no buscaven floritures sinó la millor solució tècnica per dissenyar un edifici sanitari.

El Dispensari és un conjunt de tres edificis de ciment de quatre pisos aixecats amb una planta en forma d’angle recte o ‘L’. La seva construcció, entre els anys 1934 i 1937, va contribuir a esponjar una zona urbana especialment densa.

Inspirats pel racionalisme arquitectònic que prima la funcionalitat i la senzillesa, els arquitectes van tenir en compte el criteri del doctor Lluís Sayé a l’hora d’aixecar el conjunt: calien unes estructures que permetessin una correcta ventilació i circulació de l’aire i un bon assolellament per al tractament dels malalts. I així es van fer, tot i que el trio d’arquitectes va haver de lluitar amb algunes ordenances municipals per aconseguir-ho.