La primera notícia de l’Arxiu Històric de Girona (AHG) es remunta a l’any 1931, quan el Govern de l’Estat va emetre el Decret de creació d’arxius històrics provincials a cada capital de província amb l’objectiu d’ingressar els protocols notarials de més de cent anys dels districtes del seu àmbit territorial. En el cas de Girona —llevat del tímid intent de creació de l’arxiu l’any 1937, en plena guerra, per part de la Generalitat de Catalunya, amb l’adequació de la Casa Falló de la ciutat com a dipòsit de concentració documental—, l’AHG no va ser una realitat fins a l’any 1952: amb la publicació d’una ordre específica del Ministeri d’Educació, es va crear l’Arxiu Històric Provincial de Girona. La seu de l’arxiu, en aquell moment, era l’edifici de l’antic convent dels Caputxins, lloc que també havia acollit l’Institut d’Ensenyament Mitjà, al carrer de la Força. L’any 1963 es va traslladar a la Casa de Cultura, i va passar a compartir espais i serveis amb la Biblioteca Pública Provincial. Hi va romandre fins a l’any 1984, quan es va posar en funcionament la seu actual, situada a la plaça de Sant Josep, i va passar a ocupar el que, en origen, havia estat el convent dels Carmelites Descalços de la ciutat de Girona, construït a partir de l’any 1591.
Uns anys abans, concretament el 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia assumit la gestió del centre. El 15 de març del 1982 s’havia signat un conveni de traspàs de la gestió dels arxius de titularitat estatal a l’Administració autonòmica, que afectava els tres arxius provincials del país: Girona, Lleida i Tarragona. Des d’aleshores, l’AHG és un centre d’arxiu de titularitat estatal, gestionat per la Generalitat de Catalunya i que compleix, entre moltes d’altres, les funcions d’Arxiu Comarcal del Gironès.
Per encàrrec del Ministeri de Cultura, l’any 2009 es va redactar el projecte de construcció de l’edifici que havia d’allotjar la nova seu de l’AHG, ubicada al barri de Fontajau de la ciutat. Aquest canvi havia de permetre un increment notable de la capacitat de custòdia documental —avui, totalment ocupada—, l’adaptació a les noves exigències i condicionaments tècnics de l’arxivística actual i, en definitiva, la millora en la qualitat del servei. Actualment, l’execució del projecte està aturada.
Els fons que l’AHG custodia són de procedències diverses. És especialment important la documentació dels fons notarials de quatre districtes —Figueres, Girona, la Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners—, del 1261 al 1919, formada per 32.000 volums, i el fons de la Gerència Territorial de Girona del Cadastre. També destaquen els fons de l’Administració perifèrica de l’Estat, entre els quals sobresurt el fons del Govern Civil de Girona (1772-2003), amb la important sèrie d’“Expedients de frontera i d’investigació”, i els fons de les diverses delegacions ministerials a la província de Girona. Altres fons remarcables són el de les Comptadories d’Hipoteques (1768-1870), el de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona (1845-1990) i la remarcable col·lecció de fragments de manuscrits hebreus extrets de les cobertes de volums notarials.
