La Porta de la Finca Miralles és una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí a Barcelona. Construïda l’any 1901 al passeig de Manuel Girona, formava part del mur de tancament de la finca de l’industrial Hermenegild Miralles, una propietat que avui ja no existeix.
Del conjunt original només se’n conserva el portal i un tram del mur, fet de pedra i rematat amb trencadís blanc i una reixa metàl·lica que imita la pell d’un rèptil. La porta s’obre amb un gran arc lobulat envoltat de formes ondulades que semblen moure’s com si fossin orgàniques. El portal està coronat per la característica creu tridimensional de ferro forjat. Al costat també es conserva una porta més petita amb la reixa original.
Avui la porta dona accés al tranquil carrer de Francesc Carbonell i s’ha integrat plenament en el paisatge urbà del barri. Restaurada l’any 2000, l’espai incorpora també una escultura d’Antoni Gaudí obra de Joaquim Camps que recorda l’empremta de l’arquitecte en aquest indret.
L’exposició consistirà en 10 imatges, compreses entre 1911 i 1928, impreses sobre lones de 2 x 3 metres. Les imatges es col·locaran al carrer Teatre Vell, una part a les restes del Teatre al costat de l’arxiu i una part a les parets dels patis en front de l’arxiu.
Als vidres de l’arxiu s’hi instal·laran uns vinils reproduint persones retratades pel fotògraf, i una petita explicació del fons.
La presentació inclourà una conferència a càrrec de l’historiador Òscar Jané Checa, titulada “Els reptes de la història local, avui”.
El llibre estudia el context social, polític i institucional de Banyeres del Penedès a l’edat mitjana i conté acurat estudi diplomàtic, paleogràfic i lèxic del text llatí i del seu registre de cancelleria.
L’Arxiu Comarcal del Solsonès sota la denominació de “la Vitrina Tafanera”, cada any, organitza una petita mostra de materials curiosos que custodia l’Arxiu i ho fa en el marc de la Setmana Internacional d’Arxius. Un any es va mostrar una mostra d’una col·lecció d’autògrafs, un altre any una col·lecció de banderins, etc.
Aquest any s’exposa una particular mostra de l’evolució dels recordatoris o esqueles. Els recordatoris són petites targetes amb el nom i les dates de naixement i mort de la persona que ha traspassat. La seva funció no és altra que la de recordar la mort d’una persona. El seu origen el trobem als Països Baixos, cap a meitat del segle XVII, des d’on es van estendre ràpidament al llarg de tot Europa. El punt àlgid va ser el segle XX i, actualment, aquest costum comença a decaure.
