Penedès

La part del Baix Penedès que mira al mar ho fa amb els ulls posats en el patrimoni que n’ha configu­rat el seu perfil. A Calafell, l’edifici de l’antiga Confraria de Pescadors s’ha convertit en el centre d’interpretació del passat mariner de la vila i explica una part de la seva memòria col·lectiva. Mentres­tant, el passeig marítim del municipi conserva un dels pocs elements arquitectònics d’aquesta època: la Casa Barral, una antiga botiga de pescadors on va viure el poeta i editor Carlos Barral, i que ara és un museu que recorda la seva figura. De fet, no és l’únic centre dedicat a personatges destacats del Baix Penedès, al Vendrell en trobarem més.
 
Però tirant encara més enre­re en el temps i sense sortir de Calafell, arribem a l’època dels ibers. La localitat conserva una ciutadella ibèrica recons­truïda que en permet recórrer els seus carrers i entrar a les cases, moblades amb rèpliques d’objectes trobats al mateix jaciment. El passeig per temps pretèrits segueix pel castell de la Santa Creu, un recinte fortificat d’època medieval. Juntament amb el seu entorn, la fortalesa conforma un parc arqueològic a l'aire lliure que explica la història de Calafell.
 
La capital de comarca, el Vendrell, té en les figures de Pau Casals, Àngel Guimerà i Apel·les Fenosa els seus ambai­xadors més destacats. Del famós intèrpret d’El cant dels ocells se’n pot visitar la casa nadiua, que recrea l’ambient de quan hi va viure la família de Casals i els instruments que van marcar l’inici de la seva carrera musical, i el Museu Pau Casals. La ruta que porta el seu nom permet endinsar-se en la seva bio­grafia, de la mateixa manera que ho fa l’itinerari literari que descobreix el dramaturg i poeta Àngel Guimerà. L’autor de Terra baixa té al centre del Vendrell la casa museu que porta el seu nom i que explica la seva trajectòria.
 
Al seu torn, la Fundació Apel·les Fenosa recull escul­tures originals en terracota o guix sortides de l’estudi de l’artista, així com una selecció de bronzes monumentals. Ho fa al mateix edifici que va adquirir Fenosa, la casa del Portal del Pardo, on hi estiue­java. L’art, al Vendrell, també es dona a conèixer de manera més àmplia a través del Museu Deu, una casa senyorial convertida en testimoni del col·leccionisme català del segle xx a través d’objectes de tot tipus.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

PARC PREHISTÒRIC DE CAPELLADES

A l’Anoia s’ha trobat un tresor excepci­onal: les restes del crani d’un neander­tal de fa més de 60.000 anys. Aquest avantpassat nostre va viure a l’abric Romaní de Cape­llades, i han hagut de passar més de 40 anys d’excavacions continuades perquè la troballa aflorés. Feta a l’agost passat, és molt rellevant: ha posat l'abric Romaní en el podi dels jaciments arqueològics més importants del món per conèi­xer el comportament social i cultural dels nostres parents ancestrals. L’abric Romaní és un dels jaciments del Parc Prehistòric de Capellades, que es pot visitar i que s’estén per la curiosa formació geològi­ca de la cinglera del Capelló, on Capellades s’aboca sobre el riu Anoia.

MUSEU MOLÍ  PAPERER
 
Sense moure’ns de Capella­des, visitem un altre dels seus indrets emblemàtics, el Museu Molí Paperer, que recull el lle­gat d’una important indústria: durant els segles XVIII i XIX, la vila va ser un dels més impor­tants centres paperers del país i va arribar a assolir renom internacional. El museu recull la història del paper des dels seus orígens fins als proces­sos actuals de fabricació. I al soterrani del molí encara avui es continua elaborant paper fet a mà. De fet, entre les seves activitats educatives, n’hi ha una on els visitants fan paper reciclat, per sensibilitzar sobre la necessitat del reciclatge i la sostenibilitat.
 
El de Capellades no era l’únic molí paperer de la zona. Els Camins del Paper reuneix 5 itineraris que permeten descobrir el llegat d’un pai­satge industrial format pel riu Anoia, les rieres, els recs, les rescloses i els molins paperers.

CASTELL DE CLARAMUNT
 
L’Anoia és també una terra de castells. Se n’hi van aixecar molts entre els segles X i XI per vigilar els límits dels territoris conquerits als musulmans. Un dels castells que va adquirir més poder va ser el de Claramunt, situat a la Pobla de Claramunt, a tocar de Capellades, i al capdamunt de la serra de la Guàrdia, des d’on protegia la conca d’Òdena.
 
Té l’estructura clàssica dels castells del segle XII, amb dos recintes murallats: el sobirà, on hi ha l’àrea residencial, la sala gòtica i quatre torres, i el jussà, que acollia els serveis del castell i que avui és un gran pati envoltat de muralles. És ideal per anar-hi amb la canalla, perquè la ruta a peu per arribar-hi és plena de sorpreses: La muntanya dels nens convida a relacionar-se amb l’entorn a través del joc, l’experimentació o l’acció.


Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Et proposem descobrir els cementiris de Sitges i Vilanova i la Geltrú, testimonis incalculables de la història d’aquestes poblacions i dels indians. Aquests eren persones de classe alta de la comarca que van emigrar a Amèrica durant la segona meitat del segle XIX. Hi van fer negocis i, en tornar a casa, van voler mostrar el seu estatus i la fortuna que havien obtingut durant els anys passats al continent americà: ho van fer construint monumentals panteons.
 
Comencem, doncs. La primera parada és Sitges. És hora de fer una immersió en els tresors arquitectònics i escultòrics del cementeri de Sant Sebastià.
 
CEMENTIRI DE SANT SEBASTIÀ
 
Fes un passeig pel Sitges més íntim visitant l'antic cementiri. La història d'aquest recinte també va estretament lligada a l'arribada dels indians a la vila. Les famílies que havien fet fortuna a Amèrica invertien el seu capital en grans cases i palauets senyorials, però també en bellíssimes escultures, dels millors artistes de l’època, que els acompanyarien en el repòs etern.
 
Hi veuràs obres d'escultors i arquitectes reconeguts com Josep Llimona, Frederic Marès, Manuel Fuxà, Agapit Vallmitjana, Alexandre Mariotti o Pere Jou.

CEMENTIRI DE VILANOVA I LA GELTRÚ
 
Seguim la ruta. La segona parada és Vilanova i la Geltrú, una localitat amb gran moviment cultural.
 
La visita al cementiri d’aquest municipi, catalogat com a bé cultural d’interès local,  et permetrà observar les tombes i les senyorials sepultures dels indians i d’alguns personatges importants del món de la política, la cultura o l’empresa. Arquitectes com Bonaventura Pollés o Domènech Estapà van convertir en obres d’art els panteons de Víctor Balaguer, Manuel Cabanyes, Joaquim Mir, Francesc Gumà, Joaquim Soler i Gustems, Jaume Marià Ramona o Ramon Junqué.
 
Pel seu interès artístic i cultural, els cementiris de Sitges i Vilanova i la Geltrú formen part de la ruta dels cementiris europeus.

L’ARQUITECTURA INDIANA
 
A més de la visita als cementiris, fent un passeig pels carrers i les places d’aquestes dues poblacions veuràs diverses referències a l’arquitectura indiana o colonial. Un gran exemple són els antics habitatges de famílies que van dedicar-se a la comercialització amb Amèrica, com els Cabanyes, els Papiol o els Llopis.
 
Avui en dia, aquests edificis són equipaments patrimonials oberts al públic: el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú i el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
 
 
 
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural