L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.
El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.
Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.
Durant la Setmana de Corpus la capital del Berguedà es transforma amb la celebració de la Patum, una festa popular única a Catalunya que s’ha mantingut pràcticament sense cap interrupció des del segle XV.
L’origen d’aquesta tradició, que l’any 2005 va ser inscrita per la UNESCO a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, es remunta als entremesos, representacions parateatrals que formaven part de les processons medievals del Corpus.
Els dies centrals de la celebració són el dijous i el diumenge. Al migdia la Patum és més reposada i solemne, mentre que la de la nit és més festiva i participativa. Els principals personatges i moments de la festa són el tabal, els turcs i cavallets, les maces, la guita, l'àliga, els nans vells, els gegants, els nans nous, els plens i el tirabol.
El moment culminant de la Patum són els plens, que converteixen la plaça Major de Berga en un infern de foc. Els principals protagonistes de la festa ballen seguint el ritme del tabal i de la música que Joaquim Serra va composar a finals del segle XIX.
La història de la bibliografia catalana no es pot entendre sense la tasca d’adquisició, conservació i difusió de col·leccions de gran interès literari, artístic i científic que es realitza a la Biblioteca de Catalunya des de la seva creació, l’any 1907.
En el seu fons aproximat de tres milions d’exemplars destaquen la col·lecció de prop de 20.000 manuscrits i 500.000 cartes. Hi trobem meravelles medievals com ara les Homilies d'Organyà (s. XIII), del Llibre de l'orde de cavalleria, de Ramon Llull i de les quatre grans Cròniques; o manuscrits moderns cabdals com ara l'Oda a la Pàtria, de Bonaventura C. Aribau (1833), o L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
També són destacables les reserves d’hemerografia i patrimoni sonor, així com les col·leccions gràfiques, amb gravats, dibuixos, mapes i fotografies des del segle XVI i fins l’actualitat.
La Biblioteca de Catalunya també custodia el Museu del Llibre Frederic Marès, format per més de 1.500 documents que va donar el col·leccionista a la institució. I també l’Arxiu Joan Maragall, ubicat a l’antiga residència del poeta.
Des del 1939 la Biblioteca de Catalunya té la seu a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un dels conjunts més importants del gòtic civil del segle XV a Catalunya. Fruit de la fusió dels diversos hospitals de la Barcelona medieval, va ser durant molts segles l’equipament sanitari més gran del país.
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) és el primer equipament museístic dedicat a preservar la memòria i el llegat de l’exili republicà provocat per la Guerra Civil espanyola.
Ubicat a la Jonquera, el pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME es defineix com un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica. Un projecte que no només es limita a la tasca expositiva sinó que impulsa la recerca històrica i la difusió pedagògica.
La seva exposició permanent presenta el fenomen de l’exili al llarg de la història, posant l’accent en la Guerra Civil i la posterior derrota i retirada republicana. La diàspora a través dels Pirineus camí de França i la sort diversa dels milers de refugiats que van creuar la frontera són un dels punts d’interès de la mostra. La vivència de l’exili i el seu llegat cultural a partir de testimonis i herències documentals completen el discurs expositiu.