La vila és incorporada al «Nuevo Estado», on exerceix un poder omnímode el dictador militar, al capdavant d’un règim autoritari amb un fort component feixista. Una dictadura que s'assenta sobre la repressió i la por.
El nou règim s’apodera de l’espai públic amb desfilades militars, parades falangistes i processons de l'Església catòlica, suport del règim nacionalcatòlic. El retrat del dictador, els símbols patriòtics i feixistes o la creu catòlica es fan omnipresents. Envaeix la quotidianitat de la gent una iconografia propagandística que exalta la victòria i la croada i imposa una mitologia d’unitat, ordre i jerarquia.
La càmera de Joan Cabanas retrata la vida social del moment, actes polítics, religiosos i folklòrics, on abunden uniformes i sotanes, salutacions braç en alt i és ubiqua la presència visual de la dictadura. A les fotografies veiem com les posicions de poder estan ocupades per homes, davant d’unes dones relegades a papers subordinats. Les imatges traslladen a l’espectador la idea d’una societat sense conflictes, l’única que es permet transmetre des del poder i que oculta una dramàtica realitat de fam i de repressió dels vençuts a la guerra.