Barcelona | Page 5 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Barcelona

Documentum. Mostra de documents curiosos i singulars


Cerca més activitats

Dona i justícia: de l’estat liberal al franquisme en documents del Vallès Occidental


Cerca més activitats
Exposició itinerant mitjançant roll-ups. Us posem el calendari i els municipis on es podrà visitar l'exposició:
- Castellar del Vallès (9-31 des)
- Sentmenat (2-16 gener 2026)
- UAB Biblioteca Ciències Socials (19 gener – 19 febrer 2026)
- Cerdanyola (20 febrer – 8 març 2026)
- Biblioteca Central de Terrassa (9-21 març 2026)
- Palau-solità i Plegamans (23 març -  2 abril 2026)
- Santa Perpètua de Mogoda (9 abril – 7 maig)

Barcelona a través de les obres de Subirachs

Josep Maria Subirachs, escultor emblemàtic —i pioner— de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX, inicià la seva aportació en el camp de l’escultura pública entre el 1957 i el 1960. La seva obra 'Forma 212' (1957), al passeig de la Vall d’Hebron, va ser la primera escultura abstracta emplaçada en un carrer de Barcelona. L’any següent es col·locava a la façana de la Facultat de Dret de la UB el relleu 'Les Taules de la Llei' —realitzat en col·laboració amb el ceramista Antoni Cumella—, i el 1960 provocà polèmica amb una altra peça abstracta situada al barri de la Barceloneta: 'Evocació marinera'.
 
Posteriorment, sense abandonar l’expressió plàstica abstracta, Subirachs incorporà elements figuratius, com és el cas del submarí del 'Monument a Narcís Monturiol' (1963), de formigó i coure, a la cruïlla Diagonal/Provença/Girona, o el relleu en negatiu 'La mesura de l’espai-temps' (1967), en blocs cúbics superposats formant un nu femení, a la Via Augusta/Marià Cubí.
 
També és obra de Subirachs el fris de formigó amb referències a la història de la ciutat que enllaça l’edifici antic de l’Ajuntament de Barcelona amb l’edifici Novíssim de la plaça de Sant Miquel, i la façana de l’edifici del desaparegut diari 'Tele/eXprés' (1966), al carrer d’Aragó, 390. Per la seva ubicació emblemàtica, cal destacar la Porta de Sant Jordi (1975), que comunica el Palau del Lloctinent amb el Saló del Tinell, i el 'Monument al president Francesc Macià' (1991), a la plaça de Catalunya.
 
L’any 1986 Subirachs va rebre l’encàrrec de realitzar els grups escultòrics de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família, una obra de proporcions extraordinàries que l’ocupà durant vint anys. Compongué un gran retaule integrat per figures i alts relleus tallats en pedra i quatre portes de bronze que combinen elements representatius i simbòlics, a través dels quals aconseguí transmetre amb eloqüent expressivitat el tema de la Passió de Crist.
 
Al barri del Poblenou hi ha l’Espai Subirachs, que posa a l’abast del públic una part del llegat del polifacètic artista. A través de més d’un centenar d’obres, representatives de les diferents etapes de la seva trajectòria, es pot descobrir un artista que, a més d’escultor, també va ser prolífic creador de dibuixos, pintures, gravats, litografies, cartells, joies, medalles, tapissos i escenografies.

Et proposem una ruta per descobrir totes les obres de Subirachs a la ciutat de Barcelona, descarrega aquí el pdf.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Un passeig pel patrimoni històric de Mataró

Sabíeu que Mataró és una ciutat amb una gran riquesa de patrimoni modernista? Hi trobareu fàbriques, mercats, botigues, cases i molt més. Us proposem descobrir el llegat de l’arquitecte, historiador i polític local Josep Puig i Cadafalch, amb obres com el mercat del Rengle, la botiga La Confianza o la casa Coll i Regàs. A més, també heu de conèixer el primer edifici d’Antoni Gaudí, l’únic vestigi de la fàbrica de la Cooperativa Obrera de Mataró, coneguda com la Nau Gaudí.
 
Un altre imprescindible de la vostra escapada a la capital del Maresme és la presó, obra d’Elies Rogent i Amat. Es tracta d’un edifici de gran rellevància en la història de l’arquitectura penitenciària contemporània, una construcció que constitueix el primer exemple d’aplicació del model panòptic a l’Estat. A Mataró també us espera una autèntica joia del barroc català: el conjunt dels Dolors. Un extraordinari conjunt pictòric que es troba a la basílica de Santa Maria. És una de les demostracions més importants del barroc català, obra d’Antoni Viladomat i Manalt, considerat el millor pintor català de la primera meitat del segle XVIII. Enguany s’ha dut a terme una intervenció històrica, ja que s’han restaurat les famoses campanes de Santa Maria, amb l’objectiu de preservar el repic manual de les campanes, que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
 
Als afores de la ciutat, a l’extrem est del Camí Ral, al barri de l’Havana, hi trobareu un autèntic tresor, un petit temple de tradició marinera construït en el segle XVII. Es tracta de l’ermita de Sant Simó, indret on s’ubicava la Coca de Mataró, un exvot mariner de gran valor artístic que avui es conserva al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam.
 
Per acabar, no podeu marxar de Mataró sense visitar el clos arqueològic de la torre Llauder. Un indret que conserva les restes de les dependències senyorials d’una vil·la romana construïda a finals del segle I aC i que va pertànyer al territori de la ciutat romana d’Iluro (actual Mataró). A més, es tracta d’un important jaciment arqueològic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Si voleu conèixer més a fons la història de Mataró, visiteu el museu de Can Serra, amb diverses exposicions perma¬nents i temporals relacionades amb el passat de la ciutat, o Ca l’Arenes, on podreu aprofundir sobre l’activitat artística al municipi.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 

Exposició: La memòria d'un país


Cerca més activitats

Portes obertes i activitats als museus per Sant Jordi

18.04.2024
Els museus de la Generalitat de Catalunya oferiran portes obertes el dimarts de Sant Jordi. Concretament, hi participen el Museu d'Arqueologia de Catalunya (totes les seves seus: Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret); el Museu d'Història de Catalunya; el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya; el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (seus de Tinglado 4, Museu i Necròpolis Paleocristians, Vil·la romana dels Munts i Conjunt monumental de Centcelles).
 
A Barcelona, el Museu d'Història de Catalunya, organitza la sessió de contes 'Dracs de tot el món i on trobar-los', per a nens i nenes a partir de 3 anys. L'activitat tindrà lloc dissabte 20 d'abril, a les 11 hores. El diumenge 21 d'abril a les 11 hores organitzen l'activitat familiar Dibuixa el teu Drac!, adreçada per a famílies amb nens i nenes a partir de 6 anys, amb l'acompanyament del dibuixant i ninotaire Lluïsot, expert en dracs de tota mena i gran coneixedor de la seva anatomia i formes. El 24 d'abril, el poeta i comissari de l'Any Rector de Vallfogona, Josep Pedrals, llegirà a l'Espai Àgora del Museu, un recital fent un repàs de la vida i miracles del personatge del Rector de Vallfogona, que tant se'n va parlar entre els seus contemporanis i també posteriorment.

A Girona, el Museu d'Art de Girona proposa el dimarts 23 d'abril l'espectacle familiar "El petit Príncep", a càrrec de la companya NS Danza. L'activitat està adreçada a nens i nenes de 1r a 4t de primària d'escoles gironines. Al MNACTEC, el 23 d'abril, el carrillonista Blai Ciurana ofereix una audició amb el carrilló del Museu, amb un programa de 14 melodies actuals, populars i clàssiques.

Els Arxius Comarcals de Catalunya també organitzen activitats coincidint amb la diada de Sant Jordi, entre les quals destaquen les presentacions de llibres. El dimecres 17 d’abril tindrà lloc, a l’Arxiu Comarcal del Maresme (Mataró), la presentació del conte Un arxiu és, de l'arxivera Núria Canellas i la il·lustradora mataronina Anna Domenich, que permet a alumnes, professorat i famílies conèixer el món dels arxius a partir d’un argument original. El dijous 18 d’abril es presentarà, a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà (La Bisbal de l’Empordà), el llibre “Història de la Bisbal. Retrat d’una vila conceptista”, de Jordi Frigola i Arpa. L'Arxiu Comarcal del Baix Penedès i el Consell Comarcal del Baix Penedès presentaran el llibre titulat Jaume Alegret i Vidal (1847-1913), un vendrellenc rellevant, de Joan Latorre i Solé. En el marc de la diada de Sant Jordi, es faran tres presentacions: el 18 d’abril es farà a la Biblioteca Pública Terra Baixa (El Vendrell), el 20 d’abril al Monestir de Santa Maria (Santa Oliva) i el 21 d’abril a Ca l’Alegret (La Bisbal de l’Empordà).

Per la seva banda, l’Arxiu Nacional de Catalunya presenta una petita exposició de material bibliogràfic procedent del fons Max Cahner|ANC1-1102. La mostra inclourà divuit peces patrimonials històriques, de llengua i literatura, d’obra seva o sobre ell, i com a creador, impulsor i col·laborador. Max Cahner (1936-2013) va ser el primer conseller de Cultura de la Generalitat restaurada i impulsor de la creació de l’Arxiu Nacional el 1980.

El 50% absent

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats

Picasso i Miró, o el llegat d’amistat de dos genis

Els pintors Joan Miró, un dels màxims expo­nents del surrealisme abstracte, i Pablo Picasso, un dels inventors del cubisme, van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys. Tots dos van triar Barcelona per llegar-hi la seva obra en forma de cen­tres d’art monogràfics. Ara, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Picasso, les autoritats franceses i espanyoles han creat un gran esdeveniment internacional: La celebració de Picasso 1973-2023, que comprèn un total de cinquanta exposicions dedicades a Picasso que es fan arreu del món des de la tardor del passat 2022 i fins a la primavera del 2024.
 
Al voltant d’aquest acte de rellevància global, a Barcelona s’organitzen diverses activitats, com és el cas de la mostra Miró-Picasso, un projecte con­junt i únic del Museu Picasso de Barcelona i de la Fundació Joan Miró que té lloc de manera simultània a les dues institucions. L’exposició s’or­ganitza al voltant de sis grans eixos cronològics i temàtics i aplega més de 250 obres provi­nents de col·leccions públiques i privades d’arreu del món per donar a conèixer, l’un al costat de l’altre, dos artistes que van transformar amb veu pròpia l’art del segle XX. Es podrà visitar fins al 25 de febrer.
 
Més enllà dels centres que acullen les obres artístiques, la capital catalana també té a l’aire lliure una bona mostra de creacions de diferents artistes. En el cas de Miró, és imprescindible conèixer les obres que va projectar per donar la benvinguda als viat­gers que arriben a Barcelona.

El projecte es va dir Terra, mar i aire. La primera obra es pot veure només aterrar a l’aero­port, on un magnífic mural rep els visitants que arriben a la ciutat per aire. La següent, la que dona la benvinguda als que ho fan per mar, és el conegut mosaic que es troba al terra de la Rambla, al Pla de la Boqueria. Inaugurat el 1976, té moltes similituds amb el mosaic de l’aeroport, com les lloses i els colors. La tercera obra, la que havia de rebre els visitants que arriben a la capital catalana per terra i que s’havia de col·locar al Parc de Cervantes, va quedar pendent. Avui, els barcelonins no poden gaudir de l’obra original, que no va passar de ser una maque­ta que portava per nom Dona, ocell i una estrella, però en poden veure una reproducció al pati nord de la Fundació Miró, que s’ubica al barceloní Parc de Montjuïc.
 

Un país per inspirar dos artistes de renom mundial

Els centres d’art monogràfics que tant Picasso com Miró tenen a la capital catalana complementen els altres que, escampats pel país, expliquen la vinculació que els dos pintors van tenir amb el territori. “Tot el que sé ho he après a Horta”, deia Picasso. A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on hi va arribar el 1898 convidat pel seu amic Manuel Pallarès per recuperar-se de l’escarlatina, Picasso va passar setmanes dibuixant en una cova del massís del Port. Quan hi va tornar, el 1909, hi va acabar desenvolupant el cubisme, inspirat pels paratges de la Terra Alta. Ara, el Centre Picasso d’Horta de Sant Joan és un homenatge permanent a Picasso que recull la repro­ducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant en Horta i que evidencien els llaços profunds que uneixen aquesta localitat de les Terres de l’Ebre amb el gran artista.
 
El mateix passa a Gósol, on Picasso hi va arribar el 1906 provinent de París i hi va fer estada durant tres mesos acompanyat per la model Fer­nande Olivier, la seva parella en aquell moment. Diuen que l’estada en aquest petit poble del Berguedà també va ser decisiva en la seva transició pictòrica. La realitat és que aquell estiu va pintar molts quadres. La mostra més repre­sentativa de les tres-centes dues obres que s’atribueixen al període gosolà de l’artista es troben repartides per diferents museus d’Europa i dels Estats Units. Al Centre Picasso de Gósol, però, es poden con­templar reproduccions que mostren el paisatge que el va acollir durant aquells mesos: el Pedraforca, el castell, la plaça del poble, etc., que conviden a la descoberta de l’entorn a través del mateix itinerari que va fer Picasso en arribar-hi hi en marxar. De fet, l’oficina de turisme del Berguedà, proposa una estada de dos o quatre dies a Gósol amb la possibi­litat de dedicar els matins a la pràctica pictòrica amb el suport d’un professor i gaudint durant les tardes lliures de les vistes del Pedraforca i del Cadí, de la gastronomia de la zona i d’una visita al Centre Picasso.
 
Més al sud, Miró va ena­morar-se dels paisatges de Mont-roig del Camp. Hi va arribar el 1911, amb divuit anys, per recuperar-se d’una malaltia i, temps més tard, passava els hiverns a París i els estius al mas que la família tenia en aquest municipi del Baix Camp. “Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig”, va dir Miró. I és que Mont-roig i els seus paisatges es van convertir en punt d’atracció, model i inspiració de bona part de la primera producció pictòrica de l’artista. Allà, anys més tard, el Mas Miró va obrir les portes al públic per explicar el pas artístic del pintor d’una etapa més figurativa fins al surrealisme abstracte amb què se’l coneix arreu del món. De fet, aquest mas va servir a Miró per pintar La masia, la creació més emblemàtica de l’etapa figurativa del pintor i on es va començar a perfilar el seu complex llenguatge que el va caracteritzar al llarg de la seva carrera. De fet, la ruta El paisatge emocional de Miró és una bona oportunitat per conèixer les etapes creatives de Miró. Inclosa en l’audioguia del Mas Miró, permet recórrer diferents espais senyalitzats i descobrir els paisatges del municipi que ara formen part de diverses obres mundialment reconegudes.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 

Visita guiada a l'exposició 'Catalunya, un viatge en el temps'


Cerca més activitats

Les viles termals, molt més que aigua calenta

El febrer és un bon moment per tastar els beneficis de les aigües mineromedicinals, i per això us proposem visitar tres viles termals del Vallès Oriental i la Selva que ja coneixien els romans. Parlem de la Garriga, Caldes de Montbui i Caldes de Malavella, tres destinacions molt inspiradores.

CALDES DE MONTBUI

Les aigües de Caldes de Montbui han centrat la vida d’aquesta vila des dels romans, que ja hi van construir unes termes. La visita al Museu Thermalia permet fer un viatge a la descoberta d’aquestes aigües i a l’ús que se n’ha fet al poble al llarg dels segles, des dels banys dels romans fins als safareigs per rentar-hi la roba —un dels quals s’ha reconvertit en uns banys públics. La mítica font del Lleó, al nucli històric, és també una mostra més de la quotidianitat amb què els vilatans han usat l’aigua calenta que brolla a la vila, amb propietats terapèutiques per la seva temperatura i per l’alta presència de clorurs.

Dels vuit balnearis que hi havia a mitjan segle XIX, avui en queden tres (Broquetas, Termes Victòria i Vila de Caldes), que han mantingut l’ambientació modernista.

LA GARRIGA

Molt a prop de Caldes de Montbui hi ha la Garriga, amb una història lligada al termalisme, especialment des dels romans. D’aquest període es conserven les termes de la vil·la romana de Can Terrers. Són d’accés lliure, i s’hi poden visitar els banys calents i passejar-se per les sales que fa dos mil·lennis trepitjaven els seus propietaris.

El moment d’eclosió a la Garriga es va produir amb l’arribada del ferrocarril: la vila es va convertir en pol d’atracció de la burgesia barcelonina, que buscava tranquil·litat lluny de la gran ciutat. A les acaballes del segle XIX, hi havia fins a sis balnearis a tot el poble, dels quals n’han quedat dos (Blancafort i Termes la Garriga), que conserven el gust modernista del moment.

En aquest període va canviar el paisatge urbà del poble: es van començar a construir les grans torres burgeses, primer a la ronda del Carril, i després a tot l’eixample d’estiueig, amb l’eix central al famós Passeig. Un itinerari autoguiat permet conèixer els principals atractius patrimonials de la Garriga termal i modernista. Si preferiu una visita guiada, podeu consultar-ne els horaris i els preus al Centre de Visitants.

CALDES DE MALAVELLA

Més al nord, a la Selva, hi ha Caldes de Malavella. Els seus carrers, places i jardins són plens d’elements patrimonials que són el reflex del vincle entre aigües mineromedicinals i els seus habitants, des de les termes romanes i els balnearis fins a les cases modernistes.

Avui, a Caldes de Malavella hi ha tres indrets on aflora aigua termal. Són el puig de les Ànimes, on hi ha el balneari i l’embotelladora de Vichy Catalan; el puig de Sant Grau, on hi ha les fonts de Sant Narcís i dels Bullidors, i les termes romanes, que es poden visitar, i el puig de les Moleres, on hi ha la font de la Mina, d’on es canalitza l’aigua cap al balneari Prats. Al web de l’Oficina de Turisme podreu trobar el programa de visites guiades que organitzen els diumenges. Algunes inclouen el Centre Museogràfic Espai Aquae, i d’altres, les fonts i el patrimoni modernista palontològic. Cada diumenge la temàtica és diferent.

Un bon complement per a l’escapada a Caldes de Malavella és la visita autoguiada al Camp dels Ninots, un jaciment paleontològic que permet reconstruir tot un ecosistema tropical de fa uns 3,2 milions d’anys.


*Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir .

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural