Els pintors
Joan Miró, un dels màxims exponents del surrealisme abstracte, i
Pablo Picasso, un dels inventors del cubisme, van mantenir una estreta amistat durant
més de cinquanta anys. Tots dos van triar
Barcelona per llegar-hi la seva obra en forma de centres d’art monogràfics. Ara, coincidint amb el
cinquantè aniversari de la mort de Picasso, les autoritats franceses i espanyoles han creat un gran esdeveniment internacional:
La celebració de Picasso 1973-2023, que comprèn un total de
cinquanta exposicions dedicades a Picasso que es fan arreu del món des de la tardor del passat 2022 i fins a la primavera del 2024.
Al voltant d’aquest acte de rellevància global, a Barcelona s’organitzen diverses activitats, com és el cas de
la mostra Miró-Picasso, un projecte conjunt i únic del
Museu Picasso de Barcelona i de la
Fundació Joan Miró que té lloc de manera
simultània a les dues institucions. L’exposició s’organitza al voltant de sis grans eixos cronològics i temàtics i aplega
més de 250 obres provinents de col·leccions públiques i privades d’arreu del món per donar a conèixer, l’un al costat de l’altre, dos artistes que van transformar amb veu pròpia l’art del segle XX. Es podrà visitar
fins al 25 de febrer.
Més enllà dels centres que acullen les obres artístiques, la capital catalana també té a l’aire lliure una bona mostra de creacions de diferents artistes. En el cas de Miró, és imprescindible conèixer les obres que va projectar per donar la benvinguda als viatgers que arriben a Barcelona.
El projecte es va dir Terra, mar i aire. La primera obra es pot veure només aterrar a l’aeroport, on un magnífic mural rep els visitants que arriben a la ciutat per aire. La següent, la que dona la benvinguda als que ho fan per mar, és el conegut mosaic que es troba al terra de la Rambla, al Pla de la Boqueria. Inaugurat el 1976, té moltes similituds amb el mosaic de l’aeroport, com les lloses i els colors. La tercera obra, la que havia de rebre els visitants que arriben a la capital catalana per terra i que s’havia de col·locar al Parc de Cervantes, va quedar pendent. Avui, els barcelonins no poden gaudir de l’obra original, que no va passar de ser una maqueta que portava per nom Dona, ocell i una estrella, però en poden veure una reproducció al pati nord de la Fundació Miró, que s’ubica al barceloní Parc de Montjuïc.
Un país per inspirar dos artistes de renom mundial
Els centres d’art monogràfics que tant Picasso com Miró tenen a la capital catalana complementen els altres que, escampats pel país, expliquen la vinculació que els dos pintors van tenir amb el territori. “Tot el que sé ho he après a Horta”, deia Picasso. A
Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on hi va arribar el 1898 convidat pel seu amic
Manuel Pallarès per recuperar-se de l’escarlatina, Picasso va passar setmanes dibuixant en una cova del massís del Port. Quan hi va tornar, el 1909, hi va acabar desenvolupant el
cubisme, inspirat pels paratges de la
Terra Alta. Ara, el
Centre Picasso d’Horta de Sant Joan és un homenatge permanent a Picasso que recull la reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant en Horta i que evidencien els llaços profunds que uneixen aquesta localitat de les Terres de l’Ebre amb el gran artista.
El mateix passa a
Gósol, on Picasso hi va arribar el 1906 provinent de París i hi va fer estada durant tres mesos acompanyat per la model
Fernande Olivier, la seva parella en aquell moment. Diuen que l’estada en aquest petit poble del
Berguedà també va ser decisiva en la seva transició pictòrica. La realitat és que aquell estiu va pintar molts quadres. La mostra més representativa de les tres-centes dues obres que s’atribueixen al període gosolà de l’artista es troben repartides per diferents museus d’Europa i dels Estats Units. Al
Centre Picasso de Gósol, però, es poden contemplar
reproduccions que mostren el paisatge que el va acollir durant aquells mesos: el Pedraforca, el castell, la plaça del poble, etc., que
conviden a la descoberta de l’entorn a través del mateix itinerari que va fer Picasso en arribar-hi hi en marxar. De fet, l’
oficina de turisme del Berguedà, proposa una estada de dos o quatre dies a Gósol amb la
possibilitat de dedicar els matins a la pràctica pictòrica amb el suport d’un professor i gaudint durant les tardes lliures de les
vistes del Pedraforca i del Cadí, de la gastronomia de la zona i d’una visita al Centre Picasso.
Més al sud, Miró va enamorar-se dels paisatges de
Mont-roig del Camp. Hi va arribar el 1911, amb divuit anys, per recuperar-se d’una malaltia i, temps més tard, passava els hiverns a París i els estius al mas que la família tenia en aquest municipi del
Baix Camp. “Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig”, va dir Miró. I és que Mont-roig i els seus paisatges es van convertir en
punt d’atracció, model i inspiració de bona part de la primera producció pictòrica de l’artista. Allà, anys més tard, el
Mas Miró va obrir les portes al públic per explicar el pas artístic del pintor
d’una etapa més figurativa fins al surrealisme abstracte amb què se’l coneix arreu del món. De fet, aquest mas va servir a Miró per pintar
La masia, la creació més emblemàtica de l’etapa figurativa del pintor i on es va començar a perfilar el seu complex llenguatge que el va caracteritzar al llarg de la seva carrera. De fet,
la ruta El paisatge emocional de Miró és una bona oportunitat per conèixer les etapes creatives de Miró. Inclosa en l’audioguia del Mas Miró, permet recórrer diferents espais senyalitzats i descobrir els paisatges del municipi que ara formen part de diverses obres mundialment reconegudes.
Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista
Descobrir.
