1259622147081890342_27455505

"...una vez me cont un amigo comn que la vi... Donde habita el olvido". Us heu parat mai a pensar, en quina petjada deixeu a la vida dels altres? Sempre penso... Aquesta persona s'enrecordara de mi el dia que jo falti..? Amb aix no vull dir morir, coi, per una persona pots morir de moltes maneres; canvi de residncia, canvi de feina, canvi de, no se... Aficions. Deixem enrera munts de gent que no saps mai si finalment els haurs caigut be, o que si pensaran de tu que ets bona persona, o pot ser no. Moltes vegades, i crec que aix es culpa meva, gent em saluda, em diuen pel meu nom, i ni que em matin recordo de que els conec. I sempre penso... Que no recordi jo a aquesta persona, es culpa meva, soc despistat, ho reconec, pero que s'enrecordi de mi... Vol dir que li he deixat bona impressi? Vull pensar que si, que en algun moment o altre, vaig fer alguna cosa per aquella persona, que va fer que quan em veu, em reconeix, i digui, "uoita, el Xavi, vaig a dir-li adu" El meu pare sempre diu una frase, que m'ha marcat de per vida... "Manos que no dais... Que esperais".jo no espero mai res, pero sempre he volgut pensar, que dono. No se, pot ser estic errat.Petons per elles, abraades per ells.