La catedral de Vic és un compendi d’estils que van des del preromànic de la cripta fins al neoclàssic de la façana, passant pel claustre gòtic i alguna capella barroca.

Per descobrir el romànic amagat caldrà que ens desplacem al costat esquerre de l’edifici per trobar-hi dues construccions del segle XI: el campanar i la cripta. Totes dues provenen de l’antic temple preromànic reformat per l’abat Oliba, nét de Guifré el Pilós i promotor de nombrosos edificis (els monestirs de Ripoll i Cuixà, entre d’altres).

El campanar de la catedral de Vic és un bon exemple de l’arquitectura romànica llombarda en terres catalanes. De planta quadrada, està fet amb carreus petits i regulars. Mesura vuit metres de costat i els seus sis pisos i 46 metres d’alçada en fan una construcció sòlida i esvelta al mateix temps.
L’ornamentació arquitectònica és un compendi del romànic llombard: arcuacions cegues, lesenes i frisos de dents de serra adornen els diferents pisos del campanar. Les finestres augmenten en nombre i grandària a mesura que la torre guanya alçada: de les espitlleres dels primers pisos, passem a les obertures biforades del quart pis i triforades als dos superiors.

L’altre element romànic el trobem dins l’edifici: la cripta, just a sota del presbiteri, amb els capitells preromànics provinents de l’antiga església de Santa Maria. La cripta consta de tres naus cobertes per voltes d’aresta. Vuit columnes cilíndriques sostenen les voltes i se sap que els capitells que les coronen són els elements més antics de tota la catedral.

La seva decoració és senzilla, a base de motius vegetals, i estan fortament influïts per l’art califal. La cripta va quedar cegada al segle XVIII i es va descobrir de nou el 1943 gràcies a les excavacions d’Eduard Junyent.

La catedral de Vic forma part de l'escapada ‘Cap de setmana romànic: de Barcelona a Vic’.




Autors de les fotografies: Mutari, Bocachet i Salut Vilaró.