Públic general

 

La seva seu és un edifici de nova construcció situat al carrer del Raval del Carme, número 131, de les Borges Blanques, molt a prop de la plaça del Terrall. Té una superfície total de 1.292 m2 i està distribuït en dues plantes.

 

A la planta baixa hi ha la sala de consulta, dotada amb dotze punts de lectura, i una sala d’actes polivalent amb capacitat per a setanta persones. A la zona de treball hi ha el despatx de direcció, un despatx per al personal tècnic, una sala de primers tractaments i classificació i una sala de digitalització de documents. També compta amb un moll de càrrega i descàrrega, un espai per a la desinsectació i desinfecció de documents, una sala de recepció i un magatzem.

 

La segona planta, que és d'accés restringit, té quatre dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 6.000 metres lineals de documents. Aquests dipòsits estan dotats d’un sistema de ventilació forçada per tal de garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. A més, hi ha una sala per a la conservació de suports de gran format, i una altra, amb una climatització específica, per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.).

 

L'accés a l'edifici i a les seves instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional i també té mesures de seguretat adients contra el foc i la intrusió.

 

L’Arxiu Comarcal del Garraf té com a principal objectiu vetllar per la preservació, tractament arxivístic i difusió del patrimoni documental, públic i privat, de la comarca del Garraf, d’acord amb el que estableix la llei 10/2001, d’arxius i documents.

 

El nucli fonamental dels fons que conserva l’Arxiu Comarcal del Garraf el constitueix el fons de documentació municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1414-2009), el fons del districte notarial (1560-1981) i els fons judicials (1870-1998); a més, dels cada cop més importants, arxius personals i d’associacions i d’una presència destacada de fons fotogràfics, tots ells ingressats mitjançant convenis de donació o de cessió en dipòsit. Igualment, l'Arxiu disposa d'hemeroteca i biblioteca auxiliar d’àmbit comarcal com a complement per als treballs de recerca històrica.

 

El 12 de març de 2010 fou inaugurada la Secció de Documents Contemporanis en un nou edifici que afegeix més de 7.000 metres lineals de prestatgeria a la seu principal de l’arxiu al castell de la Geltrú.

 

Té la seva seu a l'antic Hospital de Santa Magdalena, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). Disposa d'una àmplia sala de consulta, amb dotze punts de lectura, quatre dipòsits, espais per al tractament de la documentació i sala de conferències. A més, l'edifici també compta amb l'antiga capella de l'Hospital, reconvertida convenientment en una esplèndida sala d'actes polivalent.

 

Atesa la seva condició d'Arxiu Comarcal té la responsabilitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca produït per les diverses institucions i organismes públics de la Conca de Barberà, atès el que disposa la Llei 10/2001, d’arxius i documents. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions.

 

Destaquen els fons de l’Administració Local (amb 16 fons d’ajuntaments), els notarials (que s’inicien el 1276), els de les cambres agràries, els d’associacions (Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc, Associació Revista Llum de Barberà de la Conca, Casal Montblanquí, Ràdio Montblanc, etc.), els personals (dels fotògrafs Anton Moix i Vicenç Baldrich) i les col·leccions (de cartells, de fotografies, de manuscrits, de pergamins i, sobretot, les de cinema amateur i les d'Ismael Balanyà i Moix i d’Anton Roselló i Sans).

 

En aquell moment, l'ACCE tenia com a objectiu omplir un buit com a centre d’abast comarcal i seguir amb l'antiga tasca de l’arxiu municipal de Puigcerdà. Fins a l'any 2008, va tenir al capdavant l'historiador local i arxiver Sebastià Bosom i Isern, que amb molt d'esforç va aconseguir que l'Arxiu es consolidés com una referència dins el món cultural cerdà.

 

Els fons que destaquen són els fons notarial, municipal de Puigcerdà i la col·lecció de pergamins.

 

A més del nucli dels fons procedents de l’Ajuntament de Berga, actualment l’Arxiu custodia documentació de procedència molt diversa. S’ha intentat, en la mesura possible, que no solament sigui un arxiu d’entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc.), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s’hi ha acollit documentació personal, patrimonial i d’entitats, i s’han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Mostrem més avall un quadre que permet copsar, d’una manera ràpida, la composició dels fons conservats a l’Arxiu. Cal destacar l’important conjunt de fons d’entitats ciutadanes que es custodien així com el nombre de fotografies digitalitzades,  més de 165.000, com també els fons de l’hemeroteca local i la biblioteca comarcal, que aplega avui 1412 títols d’autors o de temàtica berguedana.

 

L’ACBP custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Penedès, d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents, que abraça des del segle XIII fins als nostres dies.

 

Entre aquesta documentació destaquen, per la seva importància,  els fons municipals de la majoria de pobles de la comarca, el fons notarial del districte del Vendrell, el de la Duana Marítima del Vendrell, els fons patrimonials de les famílies Carbonell, Marrugat de l’Arboç,  Solà i Folch-Guimerà,  els fons personals del poeta Joan Ramon i Soler i els dels germans Ramon i Vidales, l'historiador i l'escriptor Manuel Bofarull Terrades, el músic Benvingut Socias Mercadé, els fons de l’empresa Industrias Miret, SA, la Cooperativa Agrícola del Vendrell i l’Alcoholera Rovira, l’Associació Sotavent, l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell, la colla castellera Nens del Vendrell, el fons de la Biblioteca Popular del Vendrell i els fons dels fotògrafs Feliu Olivé Nin, Antoni Ollé Pinell, Jaume Domingo Mulet, Antoni Capella, Antoni Bassó Ubach i Julià Suau Figueras.

 

Com a fons singulars destaquen les col·leccions de pergamins de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès (1285-1601) i del fons patrimonial de la família Solà  (1377-1662). L’Arxiu custodia quatre capbreus: el de Calafell (1565), dos de Bonastre (1562 i 1694) i un del Vendrell (1693-1694). També compta amb una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.

 

La institució desenvolupa funcions d'arxiu de l’Administració, d’institucions i de particulars del Baix Llobregat i d'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat. La seu actual es va inaugurar el 28 de març del 2015.     

 

L'Arxiu conserva una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions referits al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, amb 124 fons i més de 3.000 metres lineals de documentació. 

 

El conveni de creació es va signar el 15 de juny de 1982 i la primera seu fou inaugurada el 12 de març de 1984. Des d’aleshores fins a finals de l’any 2011, l’arxiu ha ocupat una part del castell medieval de la capital baix empordanesa, concretament, l’ala sud que fou afegida al recinte original en el segle XVI.

 

L’edifici actual ha estat inaugurat el 9 de juny de 2012, data de la signatura del conveni amb l’Ajuntament del Baix Empordà i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que participa en la gestió de l’equipament des de l’any 1991. El responsable de l’obra ha estat l’arquitecte Jordi Casadevall i Dalmau que també va dirigir les obres de restauració i adequació de la primera seu.

 

L'Arxiu Comarcal del Baix Empordà conserva el fons municipal de l’Ajuntament de la Bisbal que fou l’origen de la seva creació, els de l’administració autonòmica a la comarca, i els d’altres administracions públiques, institucions públiques i privades i particulars de la comarca.

L’Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC) es va crear el 28 de setembre del 1982 pel conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Reus, amb la denominació d’Arxiu Històric Comarcal de Reus. Aleshores estava instal·lat a la seu de l'Arxiu-Museu Prim-Rull. Es va inaugurar més endavant, el 16 de desembre del 1986, a l’edifici del Castell del Cambrer.
 

L’11 de juny del  2010 es va estrenar una nova seu de l’arxiu, actualment gestionat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Camp i l’Ajuntament de Reus. El nou edifici es va construir en un solar de titularitat de l’Ajuntament de més de 1.000 m², amb una capacitat de 16.000 m lineals de prestatgeria.
 

L'ACBC custodia documentació pública i privada de la comarca del Baix Camp. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Reus, els notarials, els religiosos, els judicials, els personals i els empresarials. Entre les col·leccions, es poden destacar les de pergamins, fotografies i cartells. També hi ha una hemeroteca molt remarcable, amb una biblioteca auxiliar.

El 7 d’abril del 1995 es va signar el conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), a partir de la documentació i els fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la ciutat de Manresa, de titularitat municipal.
 

L’ACBG es va inaugurar el 20 de febrer del 1999, i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, que també acull el Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Es tracta d’un edifici començat al segle XVIII, construït al voltant d’un claustre neoclàssic i que fins a l’any 1892 va ser un col·legi de l’orde dels Jesuïtes. L’ala est, on es troba l’arxiu, va ser construïda a la segona meitat del segle XIX.
 

L’arxiu custodia documentació pública i privada de la comarca del Bages d’acord amb el que estableix la Llei 10/2001, d’arxius i documents. Els seus fons més destacats són els de l’Ajuntament de Manresa, els fons notarials i els fons personals i d’empresa, amb una destacada presència fotogràfica. També disposa d’una important hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca, i d’una biblioteca auxiliar de temàtica històrica.