El gran especialista en construccions agroindustrials de Catalunya,
Cèsar Martinell, va “debutar” a Rocafort de Queralt l’any 1918. El resultat final, ple d’
innovacions i
atreviment arquitectònic, va ser una gran plataforma per la seva carrera.
El celler de Rocafort que veiem avui és fruit de
tres intervencions fetes entre 1918 i 1947. Durant els primers anys, constava d’un edifici amb dues naus paral·leles i una tercera perpendicular que feia de moll de descàrrega i sala de màquines. Posteriorment es va ampliar amb una dues naus més, la modernització de la sala de màquines i un nou dipòsit d’aigua que substituïa l’original.
Però l’aportació més
decisiva va ser la
utilització, per primer cop, de l’arc parabòlic gaudinià com a principal suport de l’estructura de l’edifici. La idea original contemplava la tradicional
encavallada de fusta, però les circumstàncies econòmiques del moment van fer canviar d’idea l’arquitecte: amb la Primera Guerra Mundial, el preu de la fusta s’havia multiplicat per cinc.
Pel que fa a la vessant més “estètica” del celler, destaca l’obra cuita utilitzada en els arcs de portes i finestres, així com el fris de rajola de ceràmica que recorre la cornisa de l’edifici. La façana principal del celler és perfectament simètrica i en
destaca l’enorme finestral composat de tres elements, amb
arcs rampants i de
mig punt. La porta consisteix en una arc de mig punt
adovellat que, al seu temps, fa de suport al gran finestral. Una composició que es repeteix a la façana de les tres naus.
