Patrimoni cultural | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Patrimoni cultural

La vall de Boí, la màxima expressió del romànic

Durant els segles XI i XII, es van construir a la vall de Boí un seguit d’esglésies que seguien un model provinent del nord d’Itàlia: el romànic llombard. Esvelts campanars de torre, treball acurat en pedra, decoracions exteriors amb arquets cecs i bandes llombardes... Aquesta unitat d’estil arquitectònic ha caracteritzat aquests temples, que enguany celebren vint-i-cinc anys des que foren reconeguts Patrimoni Mundial per la Unesco.
 
El conjunt romànic de la vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.
 
L’església de Sant Climent de Taüll és potser una de les més conegudes, ja que ha tingut en el Crist en majestat de Taüll la imatge que l’ha donat a conèixer i que més s’ha utilitzat per representar el romànic català. Tot i que l’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al temple es pot veure una mostra de la capa profunda de l’original, juntament amb altres fragments de pintura original, entre els quals destaca l’escena de Caín i Abel, a més de contemplar una recreació en imatges de com era l’absis originàriament al segle XII.
 
D’aquestes esglésies, la de Santa Maria de Cardet és la que té un dels absis més espectaculars del conjunt. A més, és l’única amb campanar d’espadanya, fruit de les transformacions barroques que va tenir amb el pas del temps.
 
Per viure una experiència immersiva i viatjar en el temps, és imprescindible visitar el Centre del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall. Gràcies a l’experiència de realitat virtual Els ulls de la història podeu endinsar-vos en l’art i la història d’aquests temples, així com descobrir la natura, la religió i la societat medieval que van donar forma a aquest llegat únic.
 
Podeu completar la visita amb rutes senderistes que emmarquen l’art en la natura que l’acull. Hi ha itineraris que ressegueixen camins històrics i que uneixen els pobles de la vall, fins i tot d’abandonats, que permeten gaudir de l’esplendor paisatgística tot l’any. I després de les caminades, res millor que relaxar-se al balneari de Caldes. Situat a 1.470 metres d’altitud, té 37
fonts d’aigües termals.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Figueres, una ciutat que mira més enllà de Dalí

La capital de l’Alt Empordà és coneguda arreu per haver vist néixer i morir Salvador Dalí. El geni empordanès hi té la casa natal, un espai que dona a conèixer la trajectòria vital de l’artista, però també el Teatre-Museu Dalí, una creació pròpia que, a través de les seves obres, permet copsar-ne la trajectòria artística.
 
Més enllà de Dalí, Figueres destaca per ser el principal nucli econòmic, cultural i comercial de l’Empordà, per això val la pena fer-hi una passejada. En el cas de la Rambla, el seu origen es remunta al 1828, quan es va cobrir el Galligants. Anys més tard, moltes famílies de la burgesia local van construir-hi les seves cases, de diferents estils arquitectònics, com ara la Casa Puig Soler, la Casa Cusí o la Casa Caselles.
 
Aquesta artèria també acull diferents escultures que recorden personalitats figuerenques destacades. El primer monument que va tenir la ciutat ret homenatge a Narcís Monturiol, inventor del submarí, que es va inaugurar el 1918 i es troba a la part baixa de la Rambla. De Frederic Marès són els monuments al rei Jaume I —qui va convertir Figueres en vila reial i li va concedir la carta de poblament— i al seu cronista, Ramon Muntaner, també ubicats a la Rambla. En canvi, el monument a Pep Ventura, promogut per l’entitat Foment de la Sardana, es va ubicar a la plaça del President Tarradellas.
 
També val la pena visitar el Teatre Municipal El Jardí, que es troba a l’edifici que a principis del segle XX es coneixia com el Cine Teatre Jardí i que va ser la sala d’espectacles més important de Figueres fins als anys seixanta, o la Presó Vella, un edifici d’estil eclèctic inaugurat el 1917 i que va funcionar com a centre penitenciari fins al 2014. Ara és un espai de promoció econòmica i social. Per seguir el viatge en el temps de la ciutat, cal no perdre de vista el Casino Menestral Figuerenc. Ocupa gairebé una illa de cases i destaca pel seu joc de volums asimètric. 
 
El castell de Sant Ferran és el monument més extens de Catalunya i la fortalesa baluardada més gran d’Europa. Juntament amb l’aqüeducte dels Arcs, és un dels elements patrimonials més destacats de la ciutat. Per acabar la ruta, val la pena visitar el Museu de l’Empordà, motor cultural de la comarca, i el Museu del Joguet de Catalunya, que exhibeix més de 4.000 peces d’arreu relacionades amb el món del joc de totes les èpoques.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.
 
 

Activitats especials a museus i jaciments per la Setmana de la Ciència

10.11.2025

Del 7 al 16 de novembre s'organitzen nombroses activitats de divulgació científica arreu de Catalunya. Amb jornades de portes obertes, activitats, exposicions, tallers... per apropar la ciència i la tecnologia a tots els públics.

Un any més museus i jaciments s'han sumat a la inciativa amb una programació especial que uneix patrimoni i ciència:

15 de novembre:


16 de novembre:


​Trobaràs totes les activitats al web de la Setmana de la Ciència.


 

Comença l’Any Gaudí per commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte

10.11.2025
Aquest 2026 es commemorarà el centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, un dels màxims exponents del modernisme i un dels arquitectes més influents de la història de l’arquitectura mundial. Amb aquesta efemèride es vol reconèixer la seva figura i obra. L’efemèride ha estat declarada com a Commemoració Oficial de la Generalitat de Catalunya, i també Esdeveniment d'Especial Interès Públic (EEIP) per part del Ministeri de Cultura de l'Estat. 
 
El comissari de l'Any Gaudí, el Dr. Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, destaca que l’arquitecte va ser “pioner en l’aplicació de les ciències, en plural, i la tecnologia, a les arts, també en plural” i que va fer “una aposta per l’art total”. També reivindica posar al dia “l’estudi científic” de les seves obres tot afrontant la complexitat que Gaudí era arquitecte, però tenia "una àmplia panoràmica de totes les disciplines artístiques”. 
 
Totes les obres i entitats relacionades amb Antoni Gaudí treballen de manera conjunta i coordinada en la organització d’aquesta efemèride. Aquesta sintonia i col·laboració entre els responsables del llegat gaudinià té voluntat de permanència en el temps per afrontar plegats el repte de la conservació i difusió rigorosa de la figura i obra d’un dels arquitectes més reconeguts de tots els temps
 
El 2014 es va crear el Consell Antoni Gaudí, un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que agrupa catorze obres de Gaudí ubicades a Catalunya: La Cripta de la Colònia Güell, la Casa Batlló, la Casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, la Casa Calvet, el Col·legi Teresià, els Pavellons de la Finca Güell, la Torre Bellesguard, el Portal i Tanca de la Finca Miralles, la Nau Gaudí, la Casa Milà, el Temple de la Sagrada Família i el Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. 
 
Com a representants de l’obra moble i documental, hi ha el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’Ajuntament de Barcelona, i els Ajuntaments de Reus i Riudoms, representant els orígens de Gaudí. 
 
Cal destacar, tot i no formar part del Consell Gaudí, la suma a la commemoració de les quatre obres de Gaudí ubicades fora del territori de Catalunya. És el cas del Capricho de Comillas, el Palacio Episcopal d’Astorga, Casa Botines i la Catedral de Mallorca. 
 
Aquesta unió de totes les obres i entitats gaudinianes és un cas únic i excepcional, i es traduirà en un extens programa d'actes i activitats, que estaran publicats a la pàgina web del Consell Antoni Gaudí i de l’Any Gaudí

 

Objectius de l’Any Gaudí 2026 

 
L’efemèride parteix amb quatre objectius definits col·lectivament pel Consell Gaudí. 
 
El primer objectiu és explicar la dimensió científica de Gaudí. Sempre s’ha explicat Gaudí des de la història de l’art i l’arquitectura, unes disciplines que permeten la interpretació lliure de la seva obra. El 2026 vol aproximar-se a Gaudí amb rigor científic, tenint en compte que l’obra de Gaudí és el resultat d’aplicar les ciències a l’art. 
 
En segon lloc, explicar Gaudí a partir de la interrelació de totes les seves obres. Fins ara han estat estudiades i explicades des de la seva individualitat. El 2026 vol fer l’exercici d’interrelacionar-les i explicar Gaudí a partir del conjunt dels seus edificis, donant a conèixer la seva obra menys coneguda. 
 
El tercer objectiu és transmetre la unitat i consens en la conservació i difusió del llegat gaudinià. 
 
Per últim, es vol apropar Gaudí i totes les seves obres a la ciutadania local, i molt especialment als més petits i més joves. 

 

Programa de la commemoració

Del programa de la commemoració destaquen quatre grans esdeveniments liderats per la Generalitat de Catalunya. 
 
Acte d’inauguració

L’Any Gaudí es va inaugurar el passat dissabte 8 de novembre als dos municipis que representen l’origen biogràfic d’Antoni Gaudí: Reus i Riudoms. 
 
L'acte inaugural de l'Any Gaudí a Riudoms va ser un espectacle itinerant que va recorrer els carrers que Gaudí trepitjava durant la seva infantesa i joventut. Ballarins, músics, formes, colors… Va ser un seguici amb els elements més representatius de l’arquitectura de Gaudí i també amb el simbolisme que el relaciona amb les seves arrels vitals. Perquè des de qualsevol punt del món entenguin que el geni de Gaudí i la seva manera d’entendre la vida comencen a la seva terra d’origen. 
 
L’esdeveniment a Reus va constar de dues parts. Un acte institucional en un espai emblemàtic de la ciutat, amb la participació d’autoritats i representants institucionals; i un espectacle de gran format al Santuari de Misericòrdia. Creat per «Puça Espectacles», l’esdeveniment va combinar art i tecnologia de manera fluida amb la presència de música en directe, pirotècnia, un vídeo mapping, dansa, acrobàcies i elements visuals, que van explicar de manera transversal, els orígens del geni reusenc, la seva infantesa, la connexió amb el territori i el camí que el va portar a esdevenir un referent universal de l’arquitectura. 
 
Gaudí International Congress 2026

Un congrés científic i disciplinar amb l’objectiu de recollir treballs de recerca objectiva, no interpretativa, de màxim nivell, com a noves aportacions al coneixement de Gaudí, amb la voluntat de cobrir la mancança existent en aquest àmbit. Es celebrarà a la Pedrera, al mes de juny de 2026. 

 
Exposició al Museu d'Història de Catalunya

Un recorregut per l’obra de Gaudí, analitzada i explicada a través dels principals paràmetres compositius que va aplicar en la seva creació artística: el lloc i la seva història, el context social del moment i la relació amb els propietaris, així com l’ús personal de la ciència, la tecnologia i les ciències socials com a mètode de treball. 
 
 
Acte de cloenda

Tindrà una dimensió festiva i tradicional i tindrà lloc a la ciutat de Barcelona. 
 
 
Per a més informació, consulta la web de l'Any Gaudí
 
 

Més de 2.000 professionals de 110 països participaran al Congrés Internacional d’Arxius - ICA Barcelona 2025

15.10.2025
Del 27 al 30 d’octubre de 2025, la ciutat de Barcelona acollirà el Congrés Internacional d’Arxius – ICA Barcelona 2025. La trobada, que es farà al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), serà la més important a escala mundial en l’àmbit dels arxius i la gestió documental.
 
L’organització del Congrés a Barcelona ha estat possible gràcies a la col·laboració institucional entre el Consell Internacional d’Arxius (ICA), la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Ministerio de Cultura i l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. En aquesta ocasió el tema central del Congrés, “Coneixent passats, creant futurs”, ens convida a reflexionar sobre el paper dels arxius en un món en transformació. 
 
Al Congrés, una de les fites més importants per a la comunitat arxivística internacional, hi participaran més de 2.000 professionals de 110 països. La celebració a Barcelona representa una oportunitat única per promoure la projecció de l’arxivística i la gestió documental a Catalunya en reconeixement a la trajectòria i el compromís del col·lectiu professional.
 
El Congrés Internacional d’Arxius – ICA Barcelona 2025 vol projectar Barcelona i Catalunya com a espai de trobada per als professionals de l’arxivística i la gestió documental de tot el món. Alhora, aspira a transcendir els límits tradicionals de la disciplina, acollint també professionals d’àmbits digitals i tecnològics, que cada vegada més, s’incorporen al dia a dia dels arxius, les administracions i la societat. El Congrés acollirà tant els professionals dels arxius com a aquells que, des de la tecnologia, la innovació digital o altres disciplines afins, contribueixen a transformar i enriquir la pràctica arxivística contemporània
 

Temàtiques i ponents destacats

La convocatòria de comunicacions, publicada a l’octubre de 2024, va rebre 1.361 propostes de 106 països, triplicant les xifres d’edicions anteriors. D’aquestes n’han estat seleccionades més de 500 propostes procedents de 103 països. 
 
Durant el Congrés es tractaran cinc temàtiquesprincipals per explorar el rol dels arxius en la societat contemporània: “Gestionant records, preservant identitats”, “Conflicte, desastre i desplaçament”, “Documents i drets”, “Digital i accessible” i “El futur dels arxius”. En aquest marc, s’hi presentaran ponències dedicades al tractament de la documentació en situacions de guerra, als drets i la memòria de les persones desplaçades o refugiades, la gestió dels arxius davant desastres naturals, com la DANA, així com el futur dels arxius i la irrupció de les noves tecnologies com l’IA. 
 
El Congrés comptarà amb la participació de ponents nacionals i internacionals de gran prestigi, com Mercè Crosas, pionera en supercomputació i ciència de dades i actual responsable del programa de Ciències Socials i Humanitats Computacionals en el Barcelona Supercomputing Center; la Dra. Trudy Peterson, arxivera estatunidenca referent en la gestió d’arxius governamentals i impulsora d’arxius relacionats amb els drets humans que, entre altres càrrecs de rellevància internacional, va assumir la direcció de la secció d’arxius de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) a Ginebra; i Alan Cobley, historiador i professor emèrit de la Universitat de les Índies Occidentals (UWI), a Barbados, que, entre altres aportacions importants en l’àmbit arxivístic i documental, ha jugat un paper fonamental en la integració de la gestió d’arxius dins l’acadèmia caribenya.  
 

Catalunya país d’arxius, documents que fan Europa

Amb motiu de la celebració del Congrés Internacional d’Arxius - ICA Barcelona 2025, el Departament de Cultura va presentar el passat mes de juny el projecte Catalunya país d’arxius, documents que fan Europa
 
Amb aquest projecte, des del Departament de Cultura es vol difondre com el territori català s’ha sumat al llarg de la història als diferents esdeveniments polítics, socials i econòmics europeus. El projecte mostra de quina manera ha influït, i alhora mostra algunes de les iniciatives, projectes i col·laboracions que s’han dut a terme al llarg dels anys.
 
La iniciativa consta de dues parts: per una banda, una programació específica d'activitats fins a finals d’any destinades al públic general i, per l’altra, la publicació d’un nou web interactiu.
Els arxius catalans han programat una àmplia oferta cultural per donar a conèixer a la ciutadania la seva tasca i posar en valor el patrimoni documental de Catalunya en el context europeu. L’agenda inclou més de 150 activitats arreu del territori, entre les quals destaquen visites guiades, itineraris de memòria per diversos municipis, espectacles, exposicions o conferències. 
 
Les diverses propostes aborden temes com la memòria històrica, el món monàstic, la cartografia, l’esclavitud, l’acció exterior o la industrialització. Aquesta programació, impulsada per una gran diversitat d’arxius, reafirma el compromís del territori amb la divulgació de la memòria i la seva projecció europea.

 
Per una altra banda, el nou web interactiu recull una selecció representativa de més de 1.000 documents custodiats per més d’un centenar d’arxius catalans, públics i privats. A través de diversos recursos interactius el portal ofereix una exploració accessible, temàtica i cronològica del patrimoni documental del país. Per exemple, l’usuari pot navegar per una línia del temps que va del document més antic conservat a Catalunya, de l’any 815, fins a una emissió de TV3 de 2025; per un apartat de documents singulars, o per seleccions temàtiques, com una vinculada als valors europeus. Aquesta eina didàctica vol mostrar com el patrimoni documental de Catalunya és un testimoni viu de la participació activa del nostre país en la construcció d’Europa.

El MNACTEC tancarà temporalment per fer obres de millora del confort climàtic i l’eficiència energètica de l’edifici

09.10.2025
Les obres es duran a terme del 20 d’octubre de 2025 al 30 de juny de 2026 i comportaran el tancament del Museu al públic durant aquest període 
 
Durant les obres, s’oferirà una proposta reduïda d’activitats per a centres educatius, els recursos en línia del Museu i el projecte itinerant MNACTEC Bus
 
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) durà a terme unes obres per millorar el confort climàtic i l’eficiència energètica de l’edifici des del 20 d’octubre de 2025 fins al 30 de juny de 2026. Les obres comportaran el tancament al públic del Museu durant aquests vuit mesos.
 
Durant les obres de millora, es continuarà oferint una proposta reduïda de 13 activitats per a centres educatius a les aules del Museu o en format “En ruta” directament a les escoles. Es tracta de diverses activitats educatives relacionades amb la indústria tèxtil, l’electricitat, els engranatges, el so, el modernisme industrial a Terrassa o els invents de Leonardo Da Vinci.
 
Així mateix, es mantindran accessibles els recursos en línia del Museu, com la visita virtual, les sèries audiovisuals i el pòdcast a la plataforma divulgativa Canal MNACTEC, el web de la revista Eix o les col·leccions d’objectes en línia. 
Igualment, entre octubre i desembre de 2025, el projecte itinerant MNACTEC Bus continuarà recorrent diversos municipis de Catalunya amb la seva oferta divulgativa centrada en temes com la tecnologia, la transició energètica, el transport o el patrimoni industrial.
 
Del 6 al 8 de novembre, el MNACTEC també acollirà les XIII Jornades de Patrimoni Industrial de Catalunya, organitzades per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).

 

Actuacions de millora previstes

Les actuacions incloses en aquestes obres de millora de la climatització i eficiència energètica són:
Substitució de la climatització actual de gasoil per aerotèrmia, amb l’adequació d’un nou espai exterior per a la instal·lació de la nova maquinària.
Substitució de l’enllumenat per làmpades LED.
Ventilació automatitzada coberta principal: es vol millorar el comportament tèrmic mitjançant la ventilació de la nau, amb la recuperació de les obertures originals que servien per a ventilar-la, actualitzant-les i mecanitzant-les, així com amb la substitució de les finestres practicables que hi ha a les lluernes per unes mecanitzades més eficients.
Instal·lació solar fotovoltaica: s’instal·laran plaques fotovoltaiques sobre diverses cobertes d’edificis del Museu, ocupant una superfície de 452 m². Aquesta actuació no inclou la coberta de volta catalana de l’edifici històric.
Gestió de l’enllumenat i la climatització mitjançant software IA: s’implementarà un sistema de control i telegestió de la instal·lació de l’enllumenat, la climatització, la  instal·lació fotovoltaica, el control de consums i el punt de recàrrega de vehicles elèctrics ja existent.
 
Aquesta actuació, amb un cost de 4.287.777,68 euros (IVA inclòs), s’emmarca en el Programa d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics (PIREP), amb finançament provinent dels fons europeus Next Generation EU, assignats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència. El PIREP, gestionat pel Departament d’Economia de la Generalitat, té com a objectiu la rehabilitació sostenible del parc públic institucional fins aconseguir el 2050 un parc d'edificis de qualitat, d'alta eficiència energètica i descarbonitzat, en línia amb els objectius europeus en la lluita contra el canvi climàtic. Infraestructures.cat és l’empresa pública que gestionarà les obres al MNACTEC.
Durant el tancament, també s’aprofitarà per dur a terme actuacions d’arranjament de les instal·lacions en l’àmbit de la seguretat contra incendis del Museu.
 

El MNACTEC

El MNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social.
 
La seu del MNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del Modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill, construït entre 1907 i 1908 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2019.

El patrimoni cultural català celebra les Jornades Europees de Patrimoni amb més de 500 activitats gratuïtes

06.10.2025
Les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), considerades l’esdeveniment cultural participatiu més important d’Europa, se celebren enguany a Catalunya els dies 10, 11 i 12 d’octubre. Des del 1991 les impulsa el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Federació de Municipis Catalunya, de l’Associació Catalana de Municipis, Associació de Micropobles de Catalunya i de l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.
 
Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals d’àmbit local organitzen tota mena d’activitats culturals i gratuïtes per apropar a la ciutadania al patrimoni cultural i mostrar la seva diversitat, riquesa i atractiu. Cal destacar la valuosa col·laboració de totes les entitats i municipis d’arreu de Catalunya implicades un any més en aquesta celebració. 
Durant els tres dies de celebració, s'ofereixen més de 500 activitats per a tots els públics en 202 municipis catalans. Una gran oportunitat per acostar-nos i endinsar-nos en els monuments, conjunts històrics, museus i jaciments del territori català. 
 

500 activitats per a tots els públics

Totes les activitats vinculades a les Jornades Europees de Patrimoni, visites guiades i teatralitzades, tallers, conferències i concerts, entre d’altres, seran gratuïtes.
 
El lema proposat pel Consell d’Europa per aquesta edició és ‘Patrimoni arquitectònic: Finestres al passat, portes al futur’, una celebració de la gran diversitat d’edificis i infraestructures que configuren el nostre entorn. El patrimoni arquitectònic ofereix una visió única de la nostra història compartida i de la nostra identitat cultural.
 
En aquest sentit, s’han programat diverses activitats especialment lligades al lema distribuïdes per tot el territori. A l’Alt Pirineu i Aran es podrà gaudir, entre d’altres, de la proposta que ofereix l’Archiu Generau d’Aran, al municipi d’Arròs, per conèixer el conjunt senyorial de la Casa deth Senhor, actual seu de l’arxiu. A la Vall de Boí es podrà conèixer com s’aborda la restauració d’una església, en aquest cas Sant Joan de Boí. A Llívia s'ha programat una visita teatralitzada en una de les farmàcies més antigues d'Europa: la Farmàcia Esteva.
 
A la ciutat de Lleida es podran visitar les adoberies localitzades en una recent excavació arqueològica, així com un tram de la muralla medieval, i al seu interior, una sínia d’època andalusí. Al municipi de Torrebeses hi haurà una passejada familiar per conèixer les principals característiques dels arcs de mig punt. A Alcarràs hi ha programada una ruta de patrimoni guiada nocturna pels carrers de la vila.
 
A la Catalunya Central, els visitants podran endinsar-se en l’arquitectura subterrània de la Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa i accedir a espais com la necròpolis o als vasos sepulcrals. A Vic hi ha programat un taller de construcció de vitralls i a Cardona es podrà passejar pel raval de Graells: el portal, les medieval, la taulada d’una de les torres i la muralla, fins al Casal de la Graells. 
 
A les comarques de Girona, el MAC Empúries, a l’Escala, proposa un recorregut per la ciutat romana per conèixer l’arquitectura romana: com eren els edificis i de quina manera es van construir fa més de dos mil anys. A la Bisbal de l’Empordà hi haurà una visita guiada per descobrir l'empremta de Pelayo Martínez, arquitecte municipal entre 1923 i 1970, i veure com va adaptar-se als estils del seu temps, del noucentisme a la postguerra. A Lloret de Mar, els visitants poden apuntar-se a una visita guiada pel cementiri modernista, que conserva la petjada dels indians, i conèixer el seu llegat a traves de l'art funerari.
 
A la ciutat de Barcelona, el Museu d’Història de Catalunya proposa una visita per conèixer l’estructura i l’arquitectura de l'actual seu del museu, antigament un edifici portuari. Dins de l’àrea metropolitana, el Museu de l’Hospitalet ha organitzat un itinerari pel municipi per conèixer el patrimoni arquitectònic dels anys 20 i 60 i que va marcar el món literari de Paco Candel, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. A Santa Coloma de Cervelló es podrà visitar la Cripta Gaudí de la Colònia Güell i descobrir detalls de la seva arquitectura. 
 
Al Camp de Tarragona hi ha organitzada una visita al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, a Reus, que conserva intacta la seva espectacular decoració original: vitralls, mosaics, mobiliari... A Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant s’ha programat un itinerari guiat per diferents construccions ferroviàries. Al Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia, la representació teatral 'Blanca d’Anjou, un passeig amb la cort reial' en el marc d'Escenaris de la Història.
 
A Amposta, a les Terres de l’Ebre, es podrà fer un ruta guiada per les cases modernistes que formen part del creixement contemporani de la ciutat. A la Galera, s’ha programat una visita guiada per alguns edificis singulars del municipi, com ara l'edifici del mercat, el Casal Municipal o algunes cases particulars.
 
Al Penedès, entre d’altres propostes, s’ha programat una visita a Can Pahissa, a Vilanova i la Geltrú, per descobrir tots els detalls d'aquest edifici modernista construït a inicis del segle XX, i del seu jardí històric. A El Vendrell, es podrà participar d’una visita guiada per resseguir l’evolució del projecte de la Vil·la Casals a través de les paraules d’Antoni Puig Gairalt, l’arquitecte de l’ampliació de la vil·la a la dècada de 1930, i del músic Pau Casals.
 
L’entrada a tots els monuments de la Generalitat de Catalunya serà gratuïta durant els dies de les Jornades. Una bona oportunitat per visitar els claustres recentment restaurats del Reial Monestir de Santes Creus i del Castell Monestir d’Escornalbou. 
 

Nova ruta del Modernisme i Noucentisme de Salou

En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, el Departament de Cultura col·labora des de fa uns anys amb l’Associació Capital de la Cultura Catalana. Fruit d’aquesta col·laboració, cada any es realitza un projecte patrimonial a la ciutat que ostenta aquesta capitalitat. 
 
Enguany, s’ha promogut, juntament amb l’Ajuntament de Salou, la nova Ruta del Modernisme i Noucentisme de la ciutat, que inclou 14 espais urbans que aniran senyalitzats amb una placa distintiva. La ruta es complementarà amb una audioguia, disponible a la tardor, que donarà informació dels diferents espais.
 
Totes les propostes programades es poden consultar al web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats per diversos criteris com el municipi i la tipologia.
 

La memòria de les colònies industrials al llarg del Ter

Al llarg del segle XIX, a la vora dels cursos del Ter i del Llobregat es van instal·lar diferents fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar la maquinària. En alguns casos, aquestes fàbriques comptaven amb habitatges per als treballadors i diversos serveis, com ara escoles i economats, que formaven part d’aquestes anomenades colònies industrials.
 
Us proposem una ruta per algunes de les colònies més emblemàtiques que es troben al pas del Ter per Osona. La comencem al Museu del Ter, a Manlleu. Inaugurat el 2004, explica el patrimoni industrial i natural de la conca mitja¬na del riu. Dona a conèixer aspectes històrics del procés d’industrialització i el vessant més social de la vida industrial. A més, la mostra de dues turbines permet entendre el sistema mecànic de la fàbrica. El Museu del Ter forma part del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
 
També a Manlleu, els orígens de la Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa i residència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol, es remunten al 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per edificar-la. Va produir filats de cotó fins al 2009, i va ser la darrera del Ter mitjà que va tancar. El Museu del Ter organitza visites guiades cada primer diumenge de mes pels jardins i l’interior de les naus. 
 
La Colònia Imbern o El Pelut, a Orís, és una de les més singulars del tram mitjà del Ter. Datada del 1859, en destaquen els jardins, dissenyats per Rubió i Tudurí, i els edificis d’estil modernista, que van ser alçats amb pedra de riu carejada. 
 
A Sant Vicenç de Torelló rememorem el passat de dues colònies destacades. Inaugurada el 1882, la Colònia Vila-seca va ser la primera del municipi. Està formada per la fàbrica, els habitatges dels obrers, l’església, una fonda, l’escola i els jardins. Els habitatges històrics ara són particulars. L’altra és la coneguda Colònia Borgonyà, que van posar en funcionament el 1895 els escocesos J&P Coats. El 1903 es van fusionar amb els industrials barcelonins Fabra. Actualment, les cases estan habitades per extreballadors, les naus de la fàbrica estan ocupades per diverses empreses i els equipaments de serveis són propietat de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Podeu visitar la colònia el tercer diumenge de mes a càrrec del Museu el Ter.
 
Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Portes obertes als museus, monuments i jaciments per la Diada Nacional de Catalunya

08.09.2025
El proper dijous 11 de setembre, diversos museus, monuments i jaciments de la Generalitat celebren la Diada Nacional de Catalunya i conviden la ciutadania a una jornada de portes obertes. Alguns equipaments programen també activitats especials per a tots els públics. 
 
A la Catalunya Central, obren les seves portes gratuïtament els castells de Cardona i de Claramunt, la Casa Museu Rafael de Casanovas o la Casa Museu Prat de la Riba, la Torre de la Manresana i el conjunt monumental d’Olèrdola. A més, també es podrà visitar de franc el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug (d’11 a 15 hores)
 
El Castell de Cardona presenta un nou espectacle, en format musical, sota el títol "Bandera Negra", els dies 19 i 20 de setembre. L'activitat commemora els episodis clau de la Guerra de Successió a Cardona. Les representacions comencen amb "La Pujada al Castell" a on es representen els combats viscuts en el Setge del 1711 i en acabar es fa la baixada de torxes fins a la plaça del Mercat. 

Com a novetat, el Poblat ibèric del Coll del Moro, la Ciutat ibèrica de KUM-Castellet de Banyoles i la Ciutat ibèrica del molí d'Espígol, oferiran visites guiades gratuïtes a les 11 hores amb reserva prèvia imprescindible a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat . 

 

A Barcelona ciutat, hi haurà jornada de portes obertes l’11 de setembre al Museu d’Història de Catalunya, que oferirà també visites temàtiques sobre la Guerra de Successió i l’Onze de setembre, cada 30 minuts entre les 11 i les 13.30 hores. A la ciutat, també obre les portes gratuïtament de 10 a 14.30 hores el Museu d’Arqueologia de Catalunya.  
 
A la vegueria de Barcelona, faran jornada de portes obertes el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (de 10 a 14.30 hores), que oferirà a més una audició amb el seu carilló, i de 10 a 14 hores el Museu de la Colònia Sedó d’Esparraguera i la Farga Palau de Ripoll, que formen part del Sistema Territorial del MNACTEC. 
 
A les comarques de Girona, el Museu d’Art de Girona farà jornada de portes obertes d’11 a 14 hores. Les seus d’Empúries, Girona i Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya també es podran visitar de forma gratuïta de 10 a 14 hores. També obre les portes de forma gratuïta el Monestir de Sant Pere de Rodes.
 
A les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre, de 10 a 14 hores obriran les portes el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, al Tinglado 4, la Vil·la romana dels Munts, la Necròpolis de Tàrraco i el Conjunt romà de Centcelles. El Reial Monestir de Santes Creus, el Castell Monestir d’Escornalbou, la Cartoixa d’Escaladei o el Castell de Miravet són altres equipaments del territori que oferiran accés gratuït, amb horari de 10 a 15h.
 
També gaudiran d’una jornada festiva alguns dels espais patrimonials de les comarques de les Terres de Lleida i Aran, com el Conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. 

Consulta tots els horaris dels monuments i jaciments aquí

Escaladei i Escornalbou, un viatge en el temps

Abraçada per la serra de Montsant i envoltada de silenci i de natura, la cartoixa d’Escaladei, al Priorat, és el monestir cartoixà més antic de la Península i, actualment, l’únic accessible al públic a Catalunya. La seva fundació es remunta al 1194, arran d’una concessió d’Alfons el Cast per fixar un poblament en terres acabades de conquerir. 
 
L’any passat es van finalitzar els treballs de restauració i coberta de l’antiga església del monestir, que estava en ruïnes després de l’abandonament, espoli i destrucció que va patir arran de la desamortització eclesiàstica del 1835. El projecte de rehabilitació arquitectònica s’ha completat enguany amb la nova museografia que ha estrenat el recinte, totalment integrada, i amb l’experiència immersiva de realitat virtual Els ulls de la història, que transporta el visitant a la cartoixa del segle XVII, a través de la veu i l’experiència vital de l’artífex de la decoració de l’església, Joaquim Juncosa. L’experiència també permet endinsar-se en la quotidianitat dels monjos amb la instal·lació audiovisual El silenci etern a la sala del capítol dels pares.
 
A poca distància, el castell monestir d’Escornalbou, al Baix Camp, és un altre element patrimonial que el territori ha rebut com a herència del seu passat. Es tracta d’un monestir construït, suposadament, sobre una fortalesa sarraïna, que després va ser reconstruït com a residència privada d’Eduard Toda. El diplomàtic i egiptòleg va comprar el monestir de Sant Miquel d’Escornalbou el 1907 en tornar dels seu viatges per la Xina, Egipte, Sardenya i el nord d’Europa, i el va convertir en la seva llar, punt de reunió de les principals figures de la Renaixença.
 
Actualment, s’estan enllestint les obres d’adequació del castell monestir, convertit en casa museu i que exposa el llegat de Toda, com ara la seva extensa biblioteca i les mostres de les col·leccions que va reunir durant els seus viatges. La visita inclou un passeig per l’església, la sala capitular i el claustre, que va reformar per convertir-lo en un jardí que regala una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
 
Si opteu per visitar aquests espais en família, val la pena preparar la sortida amb Si les parets parlessin, el pòdcast que explica les curioses històries de diversos monuments repartits pel territori —entre els quals, Escaladei i Escornalbou— i que posa veu a personatges del passat.

Aquesta proposta d'escapada ha estat elaborada en col·laboració amb al revista Descobrir.