Patrimoni cultural

La inauguració de la restauració de l'església de la Cartoixa d'Escaladei posa punt final a un ambiciós projecte de recerca i rehabilitació arquitectònica de tot el conjunt monumental coincidint amb la celebració dels 830 anys de la seva fundació. 

Més enllà del seu valor patrimonial, la restauració i coberta de l’antic temple del monestir pren un especial caràcter simbòlic, atès que estava totalment en ruïnes, conseqüència de la destrucció, abandonament i espoli que va seguir a la desamortització eclesiàstica del 1835.
 
El projecte que ara culmina ha estat de caràcter arquitectònic, però també de recerca històrica i arqueològica. Pel que fa a l’església, la intervenció ha servit principalment per recuperar la coberta original i la morfologia del temple en el segle XVIII. 
  
La intervenció també ha tingut lloc en les dues sagristies (la nova i la vella) situades a banda i banda de la capçalera de l’església. A la sagristia vella, després de retirar més de quatre metres de runa, s’ha posat a la vista el paviment de ceràmica decorada que havia tingut aquest espai en els darrers anys del seu ús, alhora que s’ha pogut entendre quina era l’estructura original de l’edifici (d’època romànica) i quina va ser la seva evolució, resultat de l’ampliació barroca. Pel que fa a la sagristia nova, ha estat possible la recol·locació de part del paviment recuperat durant la intervenció, i també s’ha restaurat, excavat i estudiat el vas funerari de Josep Pi, canonge de la catedral de Lleida i benefactor d’Escaladei, que hi va ser enterrat el 1743.
 
La recerca també ha permès el desenrunament de tres capelles gòtiques de principi del segle XV i un millor coneixement de l’altre gran edifici que completava aquest espai, la capella del Santíssim, de la qual només hi havia notícies documentals i poques evidències arquitectòniques. 

Escaladei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement català. Porta d’entrada al Priorat, la força del paisatge amb l’imponent Montsant de fons és una perfecta síntesi de patrimoni i natura, de silenci i espiritualitat. La Cartoixa d’Escaladei és l’únic monestir cartoixà accessible al públic a Catalunya.

El cap de setmana, tant dissabte 27 com diumenge 28 de gener, hi haurà jornades de portes obertes perquè la ciutadania pugui visitar per primera vegada aquest espai únic. Immediatament, l’església restaurada s’incorpora als circuits, programes i horaris de visites habituals del monestir.

El Departament de Cultura presenta el projecte “La Taula Parada. El gust per la història”. Del 20 de desembre de 2023 a l’11 de febrer de 2024, quatre espais patrimonials del Departament de Cultura acolliran les instal·lacions de recreacions històriques de taules parades. Els monuments triats responen a quatre cronologies diferents i a tipologies patrimonials diverses: la Cartoixa d’Escaladei, la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, la Casa-Museu Prat de la Riba i el Castell Monestir d’Escornalbou.
 
La proposta vol apropar al públic els usos i costums vinculats als àpats nadalencs i la socialització al llarg de la història. Alhora es vol difondre la cultura gastronòmica catalana com a patrimoni intangible i en relació amb el patrimoni material que representen els monuments. Amb aquesta recreació històrica es vol recuperar l’espai humà que es configura al voltant d’una taula,  a més de fer veure els diversos modes de celebrar les festes nadalenques segons l'època i el lloc on se celebra. Els quatre espais patrimonials escollits van des de la sobrietat de la Cartoixa d’Escaladei, fins a l’ostentació del Castell d’Escornalbou, passant per la familiaritat de la Casa-Museu Prat de la Riba i el recolliment de la Canònica de Vilabertran. Dos exemples religiosos en plena Edat Mitjana, de característiques diferents segons l’orde i dos de civils de principis segle XX, una de la burgesia benestant i l’altre de caràcter rural.
 
El concepte de patrimoni és complex i alhora dinàmic. Aquest inclou tot el conjunt de béns mobles i immobles, però també els béns immaterials que estiguin relacionats amb la història i la cultura, que cal protegir i conservar. És per això que el projecte se centra en els espais i objectes domèstics, i les relacions i accions quotidianes pertanyents a l’àmbit de la privacitat i la quotidianitat, en la llar. Un espai que força sovint ha tingut un paper secundari en la historiografia.
 
La taula parada recrea el moment precís del dinar de Nadal en uns interiors concrets amb els rols socials de cada membre de la família o de la comunitat representada. La vinculació entre família i casa és una construcció social que mostra una època concreta i una mentalitat i gustos dels individus que l’habiten. L'espai, els objectes i els receptaris responen a diferents formes de pensar i de fer, en diferents moments històrics.
 
Sota el nom de Menjar com un canonge, al refetor de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, hi trobarem una taula parada per als 12 canonges i l’Abat que conformaven la comunitat al segle XVI. A la Cartoixa d’Escala Dei trobarem Austeritat i doble ració, la festa solemne de la vigília de Nadal. Per altra banda, la Casa-Museu Prat de la Riba respira una atmosfera de Tradició i família benestant de caràcter rural, amb gustos rígids i costum austeres. A principis del segle XX el castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou es converteix en la residència senyorial del diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda. A La família que es tria es representa el Nadal de 1928 quan convida a alguns amics a aquest àpat que es vesteix de festa.
 
Un equip multidisciplinari de professionals de la història, l’escenografia, la història de l’art i el disseny, entre altres, han fet possible el projecte gràcies a la seva recerca, per garantir el màxim rigor i veracitat en la forma i els continguts de la proposta.
 
Part de la recerca també s’ha centrat en la recuperació dels receptaris, menús i plats que se servien en els àpats de Nadal en els monuments participants. El cuiner Sergi de Meià ha pogut recrear quatre receptes històriques i disponibles al canal de Youtube de “Patrimoni Gencat” (a partir del dia 20) perquè, qui ho vulgui, pugui elaborar-les a casa seva.
 
En concret, s’han replicat el gall d’indi rostit que tant agradava a Eduard Toda a Escornalbou, la tradicional escudella i carn d’olla que se servia a casa del president Enric Prat de la Riba, el cabrit a l’ast dels canonges de Vilabertran i l’escudella d’arròs dels pares cartoixans d’Escaladei.
 
Les taules parades es poden gaudir a cada un dels monuments, inclòs dins el preu de l’entrada de cada monument. A més, s’han organitzat dues visites guiades temàtiques en cadascun dels monuments participants, els dissabtes 23 i 30 de desembre, a les 12 hores del migdia i per les quals cal reserva prèvia.

Museus, monuments, jaciments i arxius de Catalunya han programat per les vacances de Nadal un centenar d’activitats per gaudir del patrimoni cultural. L’agenda s’omple de tallers de manualitats, espectacles de titelles, contacontes, jocs d’escapada i misteri, exposicions o visites guiades, entre altres per gaudir en família.
 
Museus, monuments i arxius de la Generalitat
 
El Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona, ha organitzat L’ArqueoNadal, una proposta d’activitats per fer en família en les quals es tractaran temes de caràcter mediambiental, com l'estalvi energètic i la consciència ambiental: un taller de titelles, un joc per resoldre enigmes i misteris, un taller d’arts plàstiques amb material reciclable o un taller per crear un circuit elèctric. A més, es podrà participar del joc ’Història submergida. L’escape room’ i d’un contacontes de Nadal. El Museu organitza també un concert de Nadal amb la Coral Capella Gramalla, que farà ressonar un repertori de nadales populars.
 
A la seu d’Ullastret també es podrà participar en l’ArqueoNadal on els infants de 6 a 12 anys podran convertir-se en arqueòlegs per un dia. A Girona, a la seu del museu al Monestir de Sant Pere de Galligants, les famílies podran participar en un taller de creació de nadales. A Empúries, els nens i nenes podran fer decoració nadalenca amb pasta de sal, construir caixes niu i menjadores pels ocells i fabricar una pandereta per cantar nadales, a més de descobrir els espais de la ciutat grega i romana.
El Museu d’Art de Girona proposa tallers per fer fanalets, atrapasomnis, figuretes pel pessebre i guarnir el bastó per fer cagar el Tió. Els nens i nenes de 8 a 13 anys podran participar també d’un joc d’escapada edició nadalenca per redescobrir la ciutat de Girona a través de les seves obres d’art. A més, el museu participa en l’espectacle de titelles Mula Baba, que aproparà als més menuts les històries i els espais de la Girona Episcopal: la basílica de Sant Feliu, la catedral i el Museu d’Art de Girona.
 
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), a Terrassa, com ja és habitual, ha organitzat els seus tallers de Nadal per a infants de 5 a 12 anys. Nou dies d’activitats al voltant de la ciència i la tècnica per aprendre, de manera lúdica i entretinguda, aspectes relacionats amb Nadal, el calendari, la llum, la màgia, el vent o els números, entre d’altres. El 24 de desembre, amb motiu de la vigília de Nadal, el carillonista Blai Ciurana ofereix una audició amb el carilló del MNACTEC amb un programa de nadales i, el 2 de gener, el museu comptarà amb una visita molt especial: el patge Xiu-Xiu recollirà les cartes que els nens i nenes vulguin adreçar a Ses Majestats els Reis d’Orient. Com a novetat, el Museu presenta l’exposició “Joan Oró. A la cerca de l’origen de la vida”, que fa un recorregut per la vida i la trajectòria professional del bioquímic lleidatà amb motiu del centenari del seu naixement.
 
Al Museu d’Història de Catalunya els infants podran gaudir del ja clàssic cicle de titelles amb tres espectacles diferents, d’un taller de postals i un de contes d’hivern. A més, els visitants podran gaudir de l’exposició temporal “Jorge Semprún: una vida europea del segle XX”. I, aprofitant la commemoració dels 800 anys del primer pessebre, el Museu d’Història de Catalunya s’hi ha volgut sumar amb l’exposició d’un pessebre a la planta baixa de l’edifici.
 
Al Castell de Cardona es pot gaudir, els caps de setmana i festius, de la visita teatralitzada “La veritable història de la minyona”, un recorregut per la història especialment pensat per al públic familiar i infantil.  De dimarts a diumenge, s’ofereixen visites guiades al monument. Al Castell Monestir d’Escornalbou, els dissabtes i diumenges, hi ha visites guiades amb reserva prèvia. Al monestir de Sant Pere de Rodes els visitants podran descobrir el monument amb una visita guiada els dies 17, 24 i 31 de desembre.
 
Per la seva part, els Arxius Comarcals també han organitzat propostes per visitar-los aquestes vacances. L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, a través d’una col·laboració amb el Museu Tàrrega Urgell, convida a visitar la mostra “Trobades i paisatges”, que explica la connexió del pintor Joan Vila-Puig amb la ciutat de Tàrrega a través una selecció de les pintures originals fetes durant les seves estades de treball a la comarca. Per la seva part, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia commemora el 800è aniversari del primer pessebre amb la mostra “La Mula i el Bou. Una exposició de Nadal, de Pessebres i d’Arxiu”, que es pot visitar fins el 14 de gener a l’edifici la Teneria, a Igualada. A l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre es pot visitar, fins al 31 de gener, l’exposició “Muletes de Móra d’Ebre i Llaguts de la Ribera d’Ebre segles XIX-XX”.
 
Les xarxes territorials de museus
 
Un any més, els 26 museus que formen part de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona impulsen la iniciativa Nadal al Museu, que aquest any arriba a la seva 9a edició. Un conjunt d’activitats familiars que tindran lloc fins al 7 de gener, en les quals els infants hauran de buscar objectes pels museus i resoldre enigmes. Els participants rebran un regal en acabar cadascuna de les activitats. Tota la programació dels 26 museus de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona es pot cerca al web de la campanya.
 
Idees per regalar aquest Nadal
 
Són diverses les opcions que ofereix el Patrimoni Cultural per fer un regal experiència aquestes Festes. En destaca el paquet regal De Bat a Bat, que permet l’entrada il·limitada durant tot un any, sense reserva prèvia, als 29 espais patrimonials gestionats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i altres abonaments, entrades conjuntes i llibres per regalar aquestes festes com el Carnet de la Ruta del Cister, les entrades combinades a la Girona Episcopal o a les Cases d’Oliba o la col·lecció de llibres Cerca i Troba.

El 2023 commemorem el novè centenari de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Els dies 10 i 11 de desembre de 1123, la vall sencera es va concentrar en aquestes esglésies. El bisbe Ramon de Roda d'Isàvena, acompanyat dels senyors d'Erill, va oficiar l'acte. Els assistents escoltaven, captivats per les figures geomètriques dels murs, la seva policromia i la seva llum.

Sant Climent i Santa Maria de Taüll son considerades com dues de les obres més emblemàtiques del Romànic català, tan pel que fa a l'arquitectura com per les pintures murals, actualment conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Així mateix, l'any 2000 van ser inscrites a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco juntament amb la resta d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, perquè totes elles són "un exemple particularment pur i homogeni de l’art romànic en un paisatge rural mantingut pràcticament intacte". 

Aquest cap de setmana, Catalunya celebra el 25è aniversari de la inscripció de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Diumenge 3 de desembre diversos jaciments d’art rupestre visitables a Catalunya oferiran visites guiades (prèvia reserva) per tal que la ciutadania pugui apropar-se a aquest patrimoni tan únic i singular que forma part de la seva identitat. Els conjunts que es podran visitar amb reserva prèvia són les pintures rupestres de l’Albi, la Roca dels Moros (El Cogul), la Cova de Tabac (Camarasa), les pintures rupestres de Capçanes, els Abrics de l’Ermita (Ulldecona) i les del barranc de Vilella (Tivissa). Quatre conjunts més podran visitar-se sense reserva: la Cova dels Vilars (Os de Balaguer), Cabra Freixet (El Perelló), Cocó de la Gralla (Mas de Barberans) i els gravats de Mas de n’Olives (Ponts). En els tres últims es pot seguir un itinerari senyalitzat amb panells informatius.

25 anys de la declaració

El Museu d’Art de Girona obre una nova sala, a l’exposició permanent, basada en l’exposició “Falsos Verdaders. L’art de l’engany”. Una mostra que es va poder veure al museu l’any 2019 i on les falsificacions i els falsificadors d’art eren els protagonistes. Des del passat 13 d’octubre, la sala forma part del circuit de visita de l’exposició permanent i serà un recurs per les noves activitats didàctiques per a les escoles, a fi de treballar el binomi ciència i art.
 
Ara es presenta una versió reduïda d’aquesta mostra, centrada en l’anomenat “cas Pere Mates”, on s’explica tot el procés d’estudi i anàlisi de tres obres, pintures sobre taula, atribuïdes al pintor renaixentista Pere Mates (c.1450-1558), que va adquirir l’any 2010 el Museu d’Art i que, anys després, es van revelar com a falses.
 
La nova sala del Museu d’Art mostra, acarades de nou, les obres falses amb les verdaderes. El discurs expositiu narra tota la crònica dels fets i presenta els resultats dels estudis tècnics i científics: anàlisis fotogràfiques, radiografies, anàlisis de mostres i de pigments, etc... Uns estudis que han permès identificar, entre altres aspectes, alguns pigments que esdevenen determinats per aproximar-nos a una cronologia de les taules no originals: la presència del blau de Prússia, descobert a principis del segle XVIII , o del blanc de titani, comercialitzat a partir del 1921.
 
L’any 2010 van sortir a subhasta tres taules del Retaule de sant Joan Baptista atribuït a Pere Mates. Eren idèntiques a les documentades, fotografiades i publicades l’any 1956 per l’historiador i restaurador Joan Sutrà, qui més havia estudiat el corpus pictòric d’aquest mestre gironí, un dels pintors més destacats del Renaixement a Catalunya. Ningú va dubtar de l’interès d’adquirir-les i, malgrat fer-se evident un possible excés de restauració, les obres es van exposar al públic. Sis anys després, el 2016 una nova subhasta d’obres procedents del mateix retaule feia evident que dues del conjunt de sis que sortien a la venda eren exactament iguals a les que ja s’havien adquirit el 2010.
 
I les sorpreses van continuar: la tercera obra adquirida el 2010 tenia una rèplica conservada en els magatzems del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Llavors es va destapar el que es va convenir a anomenar “el cas Pere Mates”.
 
Un exhaustiu procés d’estudi i anàlisi de totes les taules, dirigit pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va acabar desvelant que les tres primeres, les adquirides el 2010, eren còpies d’època contemporània i les altres sis que sortien a subhasta correspondrien al segle XVI. El cas, però, es va tancar amb un final feliç: es van comprar les sis obres verdaderes i es van retornar els diners de les falses. Ja en aquell moment el Museu d’Art de Girona va adquirir el compromís d’explicar, exposar i difondre tot el que la recerca històrica i científica hagués aportat de nova llum a un cas que incidia en el costat més fosc del mercat de l’art i del col·leccionisme: el de la falsificació d’obres d’art.

La Fundació Joan Miró i el Museu Picasso Barcelona, per primer cop, organitzen i produeixen conjuntament una gran exposició conjunta de Joan Miró i Pablo Picasso als seus museus que celebra l’amistat i els punts de trobada entre els dos artistes, dos genis que van capgirar la història de les avantguardes i de l’art del segle XX i que compartien el mateix esperit transgressor i de llibertat. Les dues institucions s'uneixen per primera vegada per organitzar i acollir conjuntament aquesta excepcional exposició, que es pot veure simultàniament, amb peces dels dos artistes als dos museus, del 20 d'octubre al 25 de febrer.
 
Al respecte, la consellera de Cultura ha celebrat “poder inaugurar aquesta mostra on veiem els dos artistes frec a frec, i on entenem la importància de tots dos per a Barcelona i per a Catalunya” i ha afegit “Catalunya és el país on tots dos creadors s van formar-se i inspirar-se artísticament”.
 
La mostra presenta l'obra de Joan Miró (1893-1983) i Pablo Picasso (1881-1973), dos artistes imprescindibles de l’art del segle XX que van mantenir una llarga i fructífera amistat, i que van triar Barcelona per deixar-hi una part important del seu llegat. L'exposició s’emmarca en els actes de la Celebració Picasso 1973-2023, amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Pablo Picasso, que coincideix amb el quarantè aniversari de la mort de Joan Miró.

“Miró-Picasso” ressegueix els principals moments en què les seves vides es van creuar i n’explora les afinitats artístiques. La proximitat amb els cercles surrealistes, el compromís polític durant la Guerra civil espanyola o els anys foscos de la Segona Guerra Mundial són tres d’aquests moments destacats, mentre que l’interès compartit per la poesia i l’escriptura, la descoberta de la ceràmica com a nova forma d’expressió o la intervenció en l’espai arquitectònic i públic són tres dels camins que tots dos van transitar.

A través d'una selecció de més de 300 obres i documents, fa un recorregut per la relació d'amistat i admiració que compartien els dos artistes, resseguint els principals moments en què les seves vides es van creuar, explorant les seves afinitats artístiques, així com el seu vincle i la seva estima per la ciutat de Barcelona. Ofereix una oportunitat única per veure moltes peces dels dos creadors que visitaran la ciutat per primera vegada, com Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso) (1966-1973) de Miró o Les tres ballarines (1925) de Picasso.

“Miró-Picasso” està organitzada conjuntament per la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona, i els seus respectius directors, Marko Daniel y Emmanuel Guigon. Ha estat comissariada per Teresa Montaner i Sònia Villegas, de la Fundació Joan Miró, i per Margarida Cortadella i Elena Llorens, del Museu Picasso Barcelona. Ha estat possible gràcies a una suma de moltes complicitats. Compta amb el suport de la Comissió nacional espanyola per a la commemoració del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso i el Musée National Picasso-Paris, impulsors del programa internacional Celebració Picasso 1973-2023, amb el suport dels governs d'Espanya i França i la col·laboració d’empreses com Telefònica. A més, el projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació BBVA.
 
 

Les Jornades Europees de Patrimoni se celebren enguany a Catalunya els dies 13, 14 i 15 d’octubre. Considerades l’esdeveniment cultural participatiu més important d’Europa, a Catalunya se celebra des del 1991 i les impulsa el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Federació de Municipis Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.
 
Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals d’àmbit local organitzen tota mena d’activitats amb l’objectiu de facilitar els recursos necessaris per descobrir i viure el patrimoni cultural. Un patrimoni concebut com un bé comú tant en l’àmbit local com en l’àmbit europeu. Un esdeveniment on cal destacar la valuosa col·laboració de totes les entitats i municipis d’arreu de Catalunya implicades un any més en aquesta celebració. ​
 
​Durant els tres dies de celebració, la ciutadania podrà gaudir de  prop de 500 activitats i experiències per a tots els públics, organitzades per diferents entitats de 215 municipis catalans. Una gran oportunitat per acostar-nos i endinsar-nos en els monuments, conjunts històrics, museus i jaciments catalans i conèixer la diversitat, la riquesa i els atractius del patrimoni cultural català. Considerada com la festa major del patrimoni cultural, aquesta és, doncs, una bona ocasió per estrènyer els vincles amb la societat i fer-la partícip tot gaudint de la seva història, la seva identitat i la seva cultura. Els tres dies de celebració, l’accés als monuments, conjunts històrics, museus, arxius i jaciments catalans serà gratuït així com les activitats programades (visites guiades i teatralitzades, tallers, conferències, concerts, entre d’altres).  
 
En destaquen especialment aquelles vinculades al lema proposat pel Consell d’Europa, “Patrimoni viu”, a través del qual es vol posar èmfasi en les pràctiques, els coneixements i les habilitats que es transmeten de generació en generació. Es proposa examinar com el patrimoni d’ahir s’ha convertit en el patrimoni d’avui i com aquest, gràcies a les persones que transmeten el seu coneixement, es pot salvaguardar per a les generacions futures.
 
Així, al Palau Moja de Barcelona, seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural,  tindran lloc dues activitats especials que aniran a càrrec de professionals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: el taller ‘Els detectius del patrimoni’ perquè les famílies s’endinsin en la professió del conservador-restaurador, i la jornada de portes obertes per conèixer les seves instal·lacions del Palau i algunes de les obres  que estan en procés de restauració.
 
També al voltant de les professions relacionades amb el patrimoni, Catalonia Sacra organitza visites guiades a diverses esglésies per parlar de l’arxiver, el vitraller, les restauradores, el cal·lígraf, el fotògraf, o l’arquitecta. 
 
Altres activitats al voltant del lema ‘Patrimoni viu’ són la conferència ‘El naixement d'una campana. Els fonedors de campanes de  Vic’, el taller familiar ‘Dels arbres a l'artesania amb fusta’, al municipi de la Sénia, per donar a conèixer l'ofici de fuster com a guardians del patrimoni local, el taller ‘Descobrim l'ofici artesà de  canterer’ al Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera. A l’església de Sant Joan de Boí es podrà participar d’una visita guiada dedicada a l’ofici de guia intèrpret del  patrimoni i al Museu de Tortosa es podrà visitar la sala de reserva amb dues restauradores que han estat treballant amb la col·lecció d’art del museu. 
 
En l’ampli ventall d’activitats proposades, destacar les visites accessibles a diferents equipaments del territori que organitza el Departament de Cultura per apropar la cultura a tothom i així fer que el patrimoni cultural sigui més accessible. Es tracta de les visites guiades amb intèrpret de llengua de signes en català al Monestir de Sant Pere de Rodes i Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà), Reial Monestir de Santes Creus (Alt Camp), Cartoixa d’Escaladei (el Priorat) i Castell Monestir d’Escornalbou (Baix Camp). A més, per primer any, també es faran visites guiades en LSC al Museu d’Història de Catalunya i a l’edifici portuari del Museu.  
 
Projecte de museïtzació del Cementiri Modernista de Lloret de Mar
 
En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, el Departament de Cultura col·labora des de fa uns anys amb l’Associació Capital de la Cultura Catalana amb l’objectiu de realitzar un projecte patrimonial a la ciutat que cada any és mereixedora d’aquesta capitalitat i així valorar el patrimoni d’arreu de Catalunya.
 
Enguany, la capitalitat ha recaigut a Lloret de Mar, on el Departament de Cultura i l’Ajuntament han actuat en la nova museïtzació del Cementiri Modernista, un dels espais d’art funerari més destacats del segle XIX a Catalunya i que acull obres de gran valor artístic. Destaca el nou discurs museogràfic adaptat a noves mirades i als nous estudis de recerca que s’han fet en els darrers anys i la valorització que es fa de la iconografia artística i històrica de cada obra d’art, així com els propietaris d’alguns dels panteons i hipogeus més singulars.
 
També s’han renovat tots els plafons informatius amb un nou disseny adaptant l’estètica  i integrant-la en el conjunt patrimonial, els quals incorporen codis QR amb informació i imatges addicionals de cada element funerari. Per tal d’arribar a un públic més ampli, especialment turístic, la informació dels recursos interpretatius s’ha fet en català, castellà i anglès.
 
A Lloret de Mar, les Jornades Europees de Patrimoni tindran també un ampli programa d’activitats, en el qual destaca el monòleg teatralitzat al Cementiri Modernista titulat “L’amfitrió, segons Ismael Smith”.

Totes les propostes programades es poden consultar al web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats per diversos criteris com el municipi i la tipologia.

Aquest cap de setmana se celebra la 23a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 30 jaciments ibèrics de Catalunya.

Aquesta edició gira al voltant del lema: "Qui és qui a la societat ibèrica?" i convida a endinsar-nos en les vides de les persones que van habitar la nostra terra fa més de 2.000 anys amb un ampli ventall d’activitats, la immensa majoria d’elles gratuïtes. Des de visites a residències aristocràtiques fins a gimcanes, passant per tasts de vins i degustacions d'hidromel, el Cap de Setmana Ibèric ens portarà més a prop que mai de les vides dels antics ibers.


Consulta l’agenda d’activitats a través d’un mapa geolocalitzat per jaciments o descarrega el programa.