Patrimoni cultural | Page 4 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Patrimoni cultural

Commemoració dels 150 anys de la mort de Marià Fortuny

18.11.2024
El 21 de novembre, Teatre Fortuny de Reus, tindrà lloc l’acte inaugural de la commemoració dels 150 anys de la mort del pintor reusenc Marià Fortuny i Marçal (1838-1874), amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez; i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. 
 
A l’acte d’inauguració es conjugaran la música i la literatura per recordar el genial artista, amb un espectacle de petit format, que contarà amb la participació de l’actriu Aida Folch, l’historiador de l’art Ricard Bru i l’Orquestra Camerata XXI.
 
La celebració de l'Any Fortuny s'inscriu en el conjunt de commemoracions de la Generalitat de Catalunya per l'any 2024 i s’impulsa des de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
 
La Generalitat de Catalunya commemora anualment esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’aquests fets o persones rellevants que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.
 
En aquest cas, la commemoració del 150è aniversari de la mort de Marià Fortuny és una oportunitat per retre homenatge i revisar l’obra de qui va ser considerat el millor pintor català del segle XIX i el més internacional de tot el període, segons explica el comissari Francesc Quílez, cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La commemoració comença aquesta tardor i s’allargarà fins al 2025 amb un ampli calendari d’actes, exposicions i debats entorn de la figura i l’obra d’aquest pintor i gravador excepcional.
 
El MNAC, com a museu nacional, amb un important paper a l’hora de visibilitzar la figura de Fortuny, és el centre de referència nacional i internacional per endinsar-se en l’obra del pintor. Conserva la col·lecció més important d’obres de l’artista, amb unes 2.000 produccions, entre les quals 1700 obres formen part del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, que constitueixen el fons d’obra sobre paper més important que es conserva de Fortuny.
 
Reus, epicentre de l’Any Fortuny 
 
La commemoració de l’Any Fortuny tindrà Reus com a epicentre de la celebració amb una programació de conferències, cicles, taules rodones, exposicions i altres accions. A més, també hi ha activitats previstes arreu de Catalunya i altres poblacions vinculades a la vida professional de Fortuny com Madrid, Roma, Tetuan o Nàpols.  
 
Tota la informació està recollida a l’agenda del web commemoratiu, que s’anirà ampliant al llarg de l’any. 
 
Entre les activitats programades destaquen dues exposicions al Museu de Reus: “Marià Fortuny. Una biografia sobre paper”, que es podrà visitar entre el 28 de novembre de 2024 i el 8 de febrer de 2025; i “Fortuny, l’observació de la natura”, del 18 de setembre al 16 de desembre de 2025. Altres accions destacades són el cicle de conferències “Fortuny: la geografia sentimental d’un pintor”, que s’iniciarà el desembre del 2024 i transitarà per diverses ciutats vinculades amb l’artista; el cicle Paradigmes, que va començar al setembre i s’allarga fins al desembre; i les Jornades Fortuny, que tindran lloc a l’estudi fotogràfic de la Casa Amatller entre el 20 i el 22 de novembre. 
 
El MNAC, que participa amb importants préstecs i suport logístic i científic en les dues exposicions que organitza el Museu de Reus, també formarà part de les Jornades que organitza l’Institut Amatller i desplegarà un seguit d’activitats amb motiu d’aquesta commemoració. 
 
Fortuny, una figura cabdal 
 
Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874) està considerat el millor pintor català del segle XIX i destaca per la gran projecció internacional que va tenir la seva obra en el període. Cal destacar la contribució de Fortuny per la dignificació de la pràctica del dibuix i del gravat, fins al punt que se’l reconeix com un dels autors més canònics de la disciplina. Les seves llargues estades a Roma i París li van proporcionar una xarxa de contactes que promourien la seva obra arreu.  

El Museu d’Història de Catalunya inaugura 'En fugida. Refugiats'

15.11.2024
  • En fugida. Refugiats presenta una aproximació al fenomen del desplaçament i la migració forçada a través de l’experiència i el testimoni de persones refugiades i desplaçades.
  • L’exposició és un viatge a la història i els presents de persones que han hagut de refer les seves vides lluny de casa per causa de les guerres, les persecucions, les fams o l’escalfament global.
  • L’exposició es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya fins al juny de 2025.

El Museu d’Història de Catalunya ha inaugurat 'En fugida. Refugiats', una exposició sobre el fenomen del desplaçament i la migració forçada, possiblement el problema humanitari més greu del nostre temps.
 
Durant la darrera dècada es calcula que el nombre de persones refugiades i desplaçades al món s’ha duplicat. Actualment, aquesta xifra se situa en uns 120 milions de persones. Fugir ha esdevingut l’experiència vital més important per a milions de persones. El nostre és un món de persones desplaçades, de les quals només en coneixem estimacions numèriques. Per això és tan important anar més enllà de les xifres i conèixer-ne les experiències. Darrere dels nombres hi ha històries de vides trencades, exili i incertesa, i també testimonis d’esperança i oportunitats renovades, valentia i resiliència.
 
El present demostra que aquesta és una història que no s’ha aturat. El XX va ser el segle de les persones refugiades, desplaçades forçades, migrants, exiliades, deportades: les perdedores de totes les guerres. Avui milers de persones es veuen obligades a fugir de casa seva pels bombardejos, la violència, les fams i les persecucions, arrisquen les seves vides a les fronteres tancades, s’ofeguen a les aigües del Mediterrani o pateixen devolucions en calent, viuen odi o solidaritat per part de les autoritats i la població autòctona. Aquesta exposició és un viatge a la seva història i als seus presents.
 
L’exposició ha estat organitzada amb la col·laboració de UNHCR. ACNUR. L'Agència de l'ONU per als Refugiats, i l’organització humanitària, no governamental i sense ànim de lucre Open Arms.
 
L’acollida a Catalunya

Europa s’ha convertit en el principal receptor d’aquests moviments migratoris forçats, cosa que ha situat la qüestió al capdamunt de l’agenda política. El 2015 van entrar a Europa més de 1.006.000 persones, de les quals més de 942.000 van sol·licitar asil. Només el 2023, a Catalunya hi ha hagut unes 15.000 peticions d’asil internacional.
 
Aquestes xifres, però, són eminentment una suma d’històries personals i humanes, de necessitats diferenciades i individuals de protecció dels drets humans; d’interseccionalitats que cal atendre, com el gènere, la racialització, l’orientació sexual, l’edat o les capacitats; de trajectòries en origen, circumstàncies durant el trànsit migratori, i de probabilitats diverses en l’accés a oportunitats al lloc de destinació.
 
Les dades del 2023 referents a l’Estat espanyol, extrapolables a la realitat catalana, sobre les persones sol·licitants de protecció internacional permeten observar un predomini de les d’origen llatinoamericà. No obstant això, s’hi observa una nova tendència arran de les arribades a les illes Canàries, a partir del 2023, de persones que provenen del Sahel. Per gèneres, l’any 2023, eren en un 53 % homes o nens i un 47 %, dones o nenes, una proporció que l’any 2024 augmenta en el cas dels homes. Una dinàmica que es manté és la presència d’un 20 % d’infants i adolescents, així com la preeminència d’un perfil jove d’entre 18 i 34 anys, el qual representa aproximadament el 50 % del total de persones que sol·liciten protecció internacional.
 
Les persones refugiades no necessiten que se’ls doni la veu: només cal escoltar-les. No necessiten empoderament: només cal reconèixer-ne el poder. Les persones refugiades són molt més que persones refugiades. Són activistes, mares, pares, artistes, educadores, fills, filles, germans i germanes. Ni més ni menys que la resta de persones que vivim a Catalunya. Amb una excepció: haver hagut de refer les seves vides lluny de casa, perquè a casa ja no podien continuar vivint.

Activiats especials a museus i jaciments per la Setmana de la Ciència

08.11.2024

Del 8 al 17 de novembre s'organitzen nombroses activitats de divulgació científica arreu de Catalunya. Amb jornades de portes obertes, activitats, exposicions, tallers... per apropar la ciència i la tecnologia a tots els públics.

Un any més museus i jaciments s'han sumat a la inciativa amb una programació especial que uneix patrimoni i ciència:


​Trobaràs totes les activitats al web de la Setmana de la Ciència.
 

El Museu d'Arqueologia de Catalunya presenta "El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC"

08.11.2024
El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha inaugurat “El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC”, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la seva mort. Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Ciutat de Mèxic, 1974) va ser director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic, degà i rector de la Universitat de Barcelona, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, pare de l’arqueologia catalana moderna, impulsor i primer director de l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya.
 
El 2024, cinquanta anys després de la seva mort, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, la Fundació Bosch Gimpera de la UB i la Reial Acadèmia de Bones Lletres, han volgut retre-li homenatge amb la programació d’un conjunt d’actes, un dels quals ha estat la inauguració d'aquesta exposició al MAC a Barcelona.
 
La mostra “El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC” presenta la seva concepció de l’arqueologia i del procés de creació de la seva obra més estimada: el Museu d’Arqueologia de Catalunya. És un recorregut visual per la gestació del Museu d'Arqueologia, inaugurat el 3 de novembre de 1935, a través de fotografies, documents i objectes que mostren com la seva concepció, anava prenent cos fins a convertir-se en un dels objectius prioritaris de la tasca d'aquest incansable arqueòleg i polític català.
 
L’exposició mostra un centenar de fotografies i una dotzena documents originals procedents de l’arxiu històric del Museu d’Arqueologia de Catalunya i deu objectes arqueològics singulars, també del fons del MAC.
 
De cara a l’any vinent, i en el marc del 90è aniversari del naixement del Museu, el MAC programarà diverses visites guiades a l’exposició que faran valdre les traces que actualment encara resten, a ulls d’especialista, a les actuals sales del museu de les intervencions de Pere Bosch Gimpera.
 
L’exposició “El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC” és un dels actes de la commemoració oficial dels cinquanta anys de la seva mort, que també ha comptat amb un homenatge fet a la Universitat de Barcelona el passat 25 d’octubre. Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Catalans ha programat pel 21 de novembre la “Jornada Pere Bosch Gimpera: una visió polièdrica” per aprofundir en la seva trajectòria vital i acadèmica.
 

Lux Mundi, una nova experiència audiovisual a Sant Climent de Taüll

25.09.2024
Estrenem Lux Mundi, una experiència audiovisual única amb la creativitat digital de quatre estudis multimèdia catalans de rellevància internacional a l’església de Sant Climent de Taüll, que s'emmarca en la commemoració de l'Any Taüll pel 900 aniversari de la consagració de l’església. La inspiració d’aquest projecte són els frescos de l’icònic absis de l’església, que es poden veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i que a més es poden gaudir in situ sobre l’absis original gràcies a la creació, ara fa 10 anys, d’un màping produït pels estudis de recerca audiovisual Burzon Comenge i Playmodes.
 
Quatre artistes digitals, comissariats per Antònia Folguera, comunicadora i creadora de continguts de cultura digital, reinterpreten les pintures originals des dels seu punt de vista artístic i mitjançant la creativitat digital que els permet la tecnologia actual. Es tracta d’un nou màping que connecta herència cultural i tecnologia digital i representa un pont entre el segle XI i el present per projectar una mirada cap al futur.
 
Els artistes que participen en el projecte són Alba G.Corral, reconeguda pels seus visuals interpretats en directe; l’estudi Hamill Industries, que destaquen per un enfocament que barreja tecnología analògica i digital; Desilence, un duo d’artistes visuals amb llarga experiència fent escenografies virtuals per teatre, dansa i música; i l’artista emergent MASSO, especialista en entorns immersius i projecció en cúpules “full dome”. Tots ells acompanyats d’una banda sonora a càrrec de Tarta Relena, que amb les seves veus actualitzen el cançoner tradicional de la Mediterrània.
 
Lux Mundi és un projecte que combina patrimoni i innovació i alhora posa en valor la creativitat digital a Catalunya, que en aquesta ocasió ret homenatge al nostre llegat cultural projectant-lo, mitjançant l’art i la llum, cap al futur. 
 
El nou màping es podrà visitar a partir del 22 de setembre durant els caps de setmana i festius. Les entrades ja es poden adquirir al web del Consorci de la Vall de Boí.

El projecte Lux Mundi és una iniciativa del Departament de Cultura a través de les direccions generals d’Innovació i Cultura Digital i de Patrimoni Cultural.


'Reis de sorra', un pòdcast d'amors, pèrdues i llinatges clandestins a la guerra de Successió!

20.09.2024
Reis de Sorra és una ficció històrica en la qual s’intercalen un seguit de misteris que tenen lloc a la Barcelona de l’any 2014 amb certs esdeveniments històrics vinculats al període de la guerra de la Successió (1701-1715). 

L’any 2014, en el marc de tricentenari de la guerra de Successió, la Generalitat de Catalunya, va encarregar la novel·la de ficció històrica Reis de Sorra. Una novel·la que es va publicar setmanalment a l’app Ruta 1714 i que succeïa en alguns dels escenaris d’aquest fet històric: el Palau de la Llotja de Mar; el Palau del Rei; el castell de Cardona; la catedral de Barcelona; la Seu Vella de Lleida; Talamanca; i al Born de Barcelona.

El 2024, deu anys després de la seva publicació, es decideix adaptar Reis de sorra en format pòdcast i donar així nova vida als personatges i als fets de la novel·la original. Aquesta proposta d’àudio es crea amb l’objectiu d’apropar a nous públics passatges de la història de Catalunya i en concret de la guerra de Successió amb el relat d’episodis d’amor, intriga i seducció.

El pòdcast consta de 20 episodis d’una durada aproximada de 10 minuts, que es pot escoltar a les plataformes Ivook, Spotify i iTunes. Els episodis també es poden escoltar a l’espai web que recull informació addicional sobre els personatges, històrics i de ficció, i els escenaris de la Ruta 1714.
Reis de Sorra és un pòdcast entre la història i la ficció. Tots els fets històrics que es recreen en els episodis que transcorren entre el 1708 i el 1713 són verídics. La invenció entra en joc a les escenes que transcorren a les cambres privades dels personatges. Allà prenen forma imaginada els diàlegs, pensaments, desitjos i pors expressats en la intimitat.

El relat de la història

L’octogenari Eduard König, des del seu llit d’hospital, assegura ser l’autèntic hereu d’una important saga dinàstica fins aleshores clandestina que es remunta a l’època de la guerra de Successió. König diu que està sent víctima d’una perillosa banda de traficants que volen prendre-li els seus béns més preuats.

Per recuperar els tresors i l’herència que, assegura li són propis, König haurà de recórrer a l’ajuda d’una de les seves infermeres, la Bruna Arderiu. També entra en escena Stefan Zajević, un jove corresponsal del diari serbi Babel, que va darrere la pista dels exiliats catalans que entre 1735 i 1738 van residir a la Nova Barcelona (a l'actual Sèrbia). La Bruna i l’Stefan, sota la tutela de König, aniran seguint els fils d’aquesta trama fins a arribar a destapar llinatges, secrets i corrupteles que molts preferirien que continuessin enterrats.

Cultura impulsa el patrimoni del país amb el projecte "Els ulls de la història"

25.07.2024
S'ha presentat la nova museografia del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues que es converteix, així, en el primer que estrena les noves metodologies d’“Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català”. Un projecte impulsat pel Govern, pioner a casa nostra i internacionalment, que té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial, a través de nous relats i de la tecnologia immersiva.

Com es pot veure a La Roca dels Moros, el resultat és una visita més dinàmica, completa i accessible per al visitant, que a través de la microhistòria i d’espais de realitat virtual, pot transportar-se al moment en què els nostres avantpassats prehistòrics pintaven les pintures llevantines al Cogul, avui Patrimoni Mundial de la UNESCO. Del 26 al 28 de juliol hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar les pintures originals i els nous recursos.

“Els ulls de la història” suposa la renovació de les museografies de cinc espais patrimonials, apostant per la innovació tecnològica, incidint en l’àmbit educatiu i la promoció territorial. A part de La Roca dels Moros de Cogul, els altres quatre indrets que es renovaran seran la Cartoixa d’Escaladei, el Conjunt de la Vall de Boí, el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Castell de Miravet.
 
La base del projecte se centra en una nova manera d’explicar moments concrets de la història de Catalunya i el seu patrimoni a través de microrelats que situen el visitant en un temps i lloc concret, incidint en el que és local i privat que permet transcendir al més universal i públic. Aquests nous relats es materialitzen mitjançant sales d’ulleres virtuals, guies multimèdia i diferents recursos interpretatius i programes pedagògics als espais patrimonials.

A més, “Els ulls de la història” compta amb una dimensió pedagògica: un escenari immersiu portàtil ple de recursos que està a l’abast dels instituts i que viatjarà per tots els punts del territori durant el curs escolar. Aquest escenari immersiu es podrà muntar dins dels centres i comptarà amb diversos recursos educatius, com unitats pedagògics, materials pre i post experiència, i sobretot, un paquet d’ulleres de realitat augmentada.

Gràcies a aquestes ulleres, el Departament de Cultura portarà el monument directament dins de les aules, de tal manera que l’alumnat que l’estarà estudiant podrà aprendre’n la història a través d’una experiència sensorial i patrimonial completa. Les primeres itineràncies començaran a l’octubre del proper curs escolar 2024-2025, amb els continguts relacionats amb Cogul. Les escoles poden demanar els materials a través d’un formulari del web de Patrimoni. Ja hi ha 40 centres educatius que han mostrat interès en el projecte i han fet una primera pre-reserva, i la prova pilot es farà a 7 centres educatius.

A part, “Els ulls de la història” també inclou la construcció d’un nou espai expositiu als baixos del Palau Moja. Així, aquest Palau situat al mig de les Rambles de Barcelona es convertirà en un punt de trobada on descobrir Catalunya, de manera vivencial i immersiva, a través del patrimoni i les seves històries. L’objectiu d’aquest espai és introduir als visitants nacionals i internacionals a la totalitat del patrimoni català i ajudar a entendre millor la singularitat del país.
 
La història del Cogul mirada amb perspectiva de gènere: la nova proposta expositiva
El nou projecte expositiu parteix d’una revisió de la història de la Roca dels Moros del Cogul amb perspectiva de gènere. A partir d’una mirada innovadora i inclusiva sobre la prehistòria, emfatitza la complexitat i riquesa de les societats que ens precedeixen. A través de l'examen de les pintures, l'exposició qüestiona i desafia els estereotips de gènere tradicionals, mostrant que les dones tenien un paper significatiu i actiu en aquestes comunitats. Aquest enfocament feminista en l'arqueologia proporciona una visió més equilibrada i completa de la història.
 
L'exposició subratlla la continuïtat i evolució de l'expressió artística al llarg dels mil·lennis, posant de manifest com les pintures van ser creades, repintades i respectades per diverses generacions. Els primers estudis, marcats per una visió androcèntrica, han estat revisats i corregits a la llum de noves evidències científiques, mostrant la importància de desafiar els prejudicis i de seguir investigant amb una ment oberta i crítica. La Roca dels Moros no és només un indret artístic, sinó també un testimoni de la interacció humana amb el paisatge al llarg del temps.
 
Alhora, la nova museografia gira al voltant d’una reproducció a escala de la balma, que permet una major comprensió a través d’una interacció directa, alhora que les fan accessibles a una gran diversitat de públics.
 
El Cogul, experiència immersiva
La proposta museogràfica del projecte “Ulls de la Història” a Cogul vol posar el valor la balma, oferint al visitant tots els recursos necessaris per comprendre la seva importància i transcendència cultural. És per això que la proposta ofereix una experiència on el metavers i la presentació expositiva es complementen.

Al CIAR s’ha instal·lat una experiència immersiva que permet als visitants endinsar-se en un autèntic viatge en el temps que comença amb el record de la descoberta del conjunt rupestre per part de Ceferí Rocafort, geòleg descobridor de les pintures del Cogul. El projecte no només ofereix una experiència visual impactant, sinó que també busca despertar una reflexió profunda sobre els rols de gènere en les societats del passat.

A través d'aquesta experiència immersiva, amb ulleres de realitat virtual, el projecte "Els Ulls de la Història" no només ens transporta a un temps llunyà, sinó que també ens impulsa a reconsiderar el present, gràcies a l’ús de la realitat virtual.
 
El Cogul, guia multimèdia
La nova museografia es complementa amb la guia multimèdia que acompanya el visitant a la balma, i que està dissenyada per oferir una experiència per a totes les edats, integrant àudio i imatges per enriquir la visita, fent-la accessible amb signoguia i audiodescripcions. Aquesta guia pretén transportar els visitants a través del temps, connectant-los amb les persones que van viure en aquell indret ara fa uns 10.000 anys.

Mitjançant una aplicació que els usuaris podran descarregar en els seus dispositius mòbils, podran fer un viatge en el temps seguint les petjades de les comunitats prehistòriques que van habitar la zona. La guia també reflexiona sobre el significat de les pintures, la seva relació amb la naturalesa i la supervivència de la comunitat, comparant l'ús històric de la Roca dels Moros amb la nostra societat actual i com aquesta podria utilitzar un espai similar. Es convida els visitants a imaginar què representarien en un lloc així avui dia i què ens identifica com a societat.
 

La col·legiata de Sant Vicenç del Castell de Cardona acull el concert de Beth Rodergas

24.07.2024
La Col·legiata de Sant Vicenç del Castell de Cardona acollirà el pròxim 31 d’agost el concert de l’artista Beth. La cantant de Súria presentarà a Cardona el seu espectacle titulat ‘Beth, 20 anys’ en el qual fa un recorregut pels temes més estimats i coneguts de la seva trajectòria artística.
 
El concert, que compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, forma part del festival d’estiu “Cicle Espais” que organitza l’Ajuntament de Cardona.
 
Beth actuarà en format trio i cantarà les cançons que l’han acompanyat dalt dels escenaris des dels inicis de la seva carrera musical. Serà un esdeveniment per recordar moments especials i memorables. Les entrades ja són  a la venda, al següent enllaç.
 
El castell de Cardona, una fortalesa inexpugnable
 
El Castell de Cardona és un dels conjunts monumentals més importants de Catalunya. Situat al capdamunt d’un turó que domina part de la vall del riu Cardener, el seu origen el trobem en la necessitat de protegir la preuada sal de la vall salina de Cardona.
 
El castell apareix documentat per primera vegada en època carolíngia (segle VIII) quan, per la seva estratègica posició, esdevé un important enclavament en la conquesta dels territoris de al-Àndalus. Posteriorment, durant la formació dels comtats catalans, els comtes de Barcelona van atorgar dues cartes de franqueses a la població de Cardona (segles IX i X) i van promoure la formació del vescomtat de Cardona. La nissaga dels Cardona –la família Folc- es convertirà progressivament en un dels llinatges més poderosos de la noblesa catalana. Assoliran els títols de vescomtes, comtes i ducs i faran del castell el centre dels seus dominis. El seu poder, fruit de les rendes de la sal, farà que siguin coneguts com els reis sense corona. Una mostra de la seva riquesa és l’edificació a l’interior del recinte del castell de la Col·legiata de Sant Vicenç, obra mestra de l’art romànic català.
 
A partir del segle XVII, el castell medieval es convertirà en una fortalesa moderna preparada per resistir els atacs de l’artilleria i jugarà un paper clau en les guerres dels Segadors, de Successió i del Francès. Durant la guerra de Successió (1702-1715) el castell resistirà el setge borbònic de 1711 i no capitularà fins al 18 de setembre de 1714, fent que aquesta fortalesa inexpugnable sigui coneguda com el darrer baluard de les llibertats catalanes.
 

Nova visita sobre Orson Welles i 'Campanades a Mitjanit' al Castell de Cardona

22.07.2024
El Castell de Cardona ofereix una nova visita sobre el rodatge de la pel·lícula d’Orson Welles 'Campanades a mitjanit' que explica alguns dels fets més destacats de la producció del film, anècdotes del rodatge i vivències d’algunes de les persones de Cardona que en van formar part.
 
La visita, d’una hora aproximada, està programada pels dies 2, 8 i 23 d’agost a les 19 hores i s’anirà oferint a partir del mes de setembre.

La proposta ha estat desenvolupada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC), responsable de la gestió del monument, i la Fundació Cardona Històrica (FCH) i és un exemple de treball conjunt per acostar la cultura als ciutadans i fer del patrimoni un actiu cultural, social i econòmic, segons ha explicat.

Nous episodis de 'Si les parets parlessin', el pòdcast de patrimoni per escoltar en família

11.07.2024
Nous episodis del pòdcast Si les parets parlessin. Un pòdcast en català sobre el patrimoni cultural per escoltar en família. Un programa que explica de forma divulgativa i emocionant alguns dels monuments i jaciments clau del ric patrimoni de Catalunya.
 
El pòdcast és una proposta pensada per a famílies i infants amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys i també per a mestres i educadors d’infants de la mateixa franja d’edat.

Nous episodis que tindrà com a protagonistes aquests monuments: el Museu Molí Paperer de Capellades (Capellades), la Ciutadella ibèrica de Calafell (Calafell), el monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripoll), el castell de Castelldefels (Castelldefels), la Necròpolis de Tàrraco (Tarragona), el castell de Claramunt (Pobla de Claramunt), el Poble vell de Corbera d’Ebre (Corbera d’Ebre), el castell i col·legiata de Santa Maria de Mur (Mur), el castell Monestir d’Escornalbou (Riudecanyes), les muralles de Montblanc (Montblanc).
Les històries es narren en un format de conte amb moments de suspens, intriga, descoberta, èpica i fins i tot un punt dramàtic. El format radiofònic de la narració del pòdcast acosta a l’oient als espais triats i l’ajuda a entendre les èpoques i context del monument escollit. Tot això, amb un toc d’humor i ironia, ple d’anècdotes i sorpreses pel públic. 
 
Les veus dels narradors principals són les de la Sònia Ferrer i el Vicent Ortega, que es van donant el relleu l’un a l’altre, narrant els moments clau de cada monument. Ferran Aixalà, el guionista del pòdcast, també posa veu a alguns dels personatges per recrear diàlegs en escenes destacades de la narració. Al final de cada episodi es convida a visitar el monument per reviure les històries escoltades.
 
El pòdcast té un espai web al portal del Patrimoni Cultural de Catalunya on es poden escoltar els episodis. A més, també s'hi pot trobar informació sobre els monuments participants, recursos per inspirar la visita al monument, activitats per fer en família i recursos educatius. Dins l’espai web, es proposa un joc de preguntes adreçat als infants que podran resoldre fàcilment després d’escoltar els episodis.
 
A l’hivern, es publicaran 5 episodis més dedicats al Palau Moja (Barcelona), la Universitat de Cervera (Cervera), la Fortalesa dels Vilars (Vilars d’Arbeca), La Suda (Tortosa), i la cartoixa d’Escaladei (Morera de Montsant).
 
Els 20 episodis publicats al 2023 corresponen a aquests monuments: Park Güell (Barcelona, Barcelonès), Monestir de Sant Pere de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà), Castell de Miravet (Ribera d'Ebre), Empúries – Museu d’Arqueologia de Catalunya (L’Escala, Alt Empordà), Casa Amatller (Barcelona, Barcelonès), Catedral de Girona (Gironès), Mas Miró (Mont-Roig del Camp, Baix Camp), Vapor Aymerich, Amat i Jover - MNACTEC (Terrassa, Vallès Occidental), Seu Vella de Lleida (Segrià), Ciutat ibèrica d’Ullastret – Museu d’Arqueologia de Catalunya (Ullastret, Baix Empordà), Castell de Cardona (Bages), Santa Maria del Mar (Barcelona, Barcelonès), Pont de Besalú (La Garrotxa), Pintures rupestres del Cogul (Les Garrigues), Casa Navàs (Reus, Baix Camp), Fàbrica Asland (Castellar de n'Hug, Berguedà), Vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès), Casa Museu Dalí (Portlligat-Cadaqués, Alt Empordà), Reial Monestir de Santes Creus (Alt Camp), Sant Climent de Taüll (Vall de Boí, Alta Ribagorça).