Patrimoni cultural

Des d’avui, ja pots visitar el nou Museu de la Conca Dellà, que, després de dos anys i mig, obre amb un 75% de superfície expositiva més i una museografia renovada, que comprèn des del període del Cretaci, ara fa 66 milions d’anys, a la presència tardoromana.
 
En l’actualitat Museu de la Conca Dellà desenvolupa funcions d’abast supracomarcal, com espai divulgatiu i en l’àmbit de la recerca i també és dipositari dels materials pertanyents als jaciments arqueològics i paleontològics del Pallars Jussà.
 
També lidera el projecte “Dinosaures dels Pirineus”, gràcies al suport del Departament de Cultura i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont amb l’objectiu de potenciar la divulgació del patrimoni, sobretot paleontològic, de quatre comarques: Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera.
 
La reforma del museu de la Conca Dellà, ubicat al mig del nucli antic d'Isona, ha consistit en la unió de dos immobles entre mitgeres, la Casa Ferreria, edifici inicial del museu i la Casa Serra, edifici proper, cedit per l’ajuntament. Això ha permès ampliar la superfície expositiva en un 75%, aportant 260,15 m2 quadrats més als 346,20 m2 existents. A més, s’ha adequat l’equipament als reptes museogràfics actuals, d’acord amb la importància del patrimoni arqueològic i paleontològic que conserva.
 
Aquesta actuació d’ampliació i renovació s’emmarca en el Programa d’inversions per a la renovació museogràfica i d’infraestructures dels museus del Pla de Museus 2030, segons el qual el Departament de Cultura participa activament i presta suport tècnic i econòmic en els processos de renovació de les seves infraestructures i exposicions permanents. La seva renovació és bàsica per preservar la col·lecció i garantir l’accessibilitat, alhora que una bona interacció amb el públic.

Durant tot el cap de setmana pots visitar gratuïtament el museu en la jornada de portes obertes. 

La necròpolis protohistòrica del Coll del Moro, al municipi de Gandesa (Terra Alta) disposa, des d’avui, d’un nou recurs divulgatiu que ajuda a entendre i conèixer millor qui va utilitzar aquest espai funerari, com eren els seus rituals d’enterrament i com es va anar adaptant, amb el pas del temps, a les noves formes de concebre la mort i les cerimònies funeràries.

A través de set plafons explicatius, ubicats a la zona de la necròpolis que es coneix amb el nom de les Maries, els visitants poden entendre millor la història d’aquest jaciment. L’origen de la necròpolis del Coll del Moro se situa al segle IX aC, a les acaballes de l’edat del bronze i en el marc de la tradició cultural coneguda com la Cultura dels Camps d’Urnes i la seva pervivència com a recinte funerari s’allarga fins a època ibèrica.

El projecte l’ha impulsat i desenvolupat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa. Ha comptat amb l’assessorament científic del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de l’actuació és implantar nous recursos interpretatius que contribueixin a millorar la comprensió del patrimoni arqueològic i entendre la importància de la necròpolis del Coll del Moro.
 
Recreació dels rituals funeraris de l’edat del bronze, la primera edat del ferro i l’època ibèrica

El projecte realitzat al Coll del Moro destaca per la recreació dels rituals funeraris que se celebraven a la necròpolis. A partir del coneixement generat per la recerca arqueològica s’han realitzat una sèrie de dibuixos que expliquen gràficament com eren les cerimònies d’enterrament i com es podien haver bastit el túmuls funeraris. Els dibuixos, realitzats per Albert Álvarez Marsal, ofereixen una visió realista i precisa de com deurien ser aquests processos.

La senyalització es completa amb una recreació de com podien ser els assentaments de les persones que van construir la necròpolis, una imatge de l’ús i pervivència d’aquest espai funerari en època ibèrica i un resum dels diferents tipus de túmuls que s’hi van construir.

També s’ha realitzat un mapa de la zona que permet identificar tot el conjunt arqueològic del Coll del Moro, que el completen dos sectors més de necròpolis, els Calars i el Teuler, i la imponent fortificació ibèrica del Coll del Moro, on predomina la gran torre circular.

Finalment, s’ha inclòs un apartat que ressegueix la història de la recerca en el jaciment des del moment de la seva descoberta l’any 1914.
 
La necròpolis del Coll del Moro, un exemple singular de la pervivència dels enterraments de cremació en túmuls

La necròpolis del Coll del Moro va ser construïda a finals del segle IX aC, a les acaballes de l’edat del bronze i en el marc de la tradició cultural coneguda com la Cultura dels Camps d’Urnes. Aquesta cultura cremava les persones mortes i dispositiva les cendres en urnes que enterraven a terra. Entorn a les urnes funeràries, construïen túmuls de pedra com els que s’han conservat i es poden contemplar al Coll del Moro. Al jaciment de les Maries hi ha localitzats 49 túmuls, mentre que a les altres dues àrees de la necròpolis del Coll del Moro, els Calars i el Teuler, n’hi ha 20 i 60 respectivament.

La necròpolis del Coll del Moro té una llarga pervivència com a espai funerari que abraça fins a 6 segles, des de finals de l’edat del bronze i la primera edat del ferro fins a època ibèrica. La recerca arqueològica ha permès conèixer com eren els enterraments en aquest recinte durant aquest extens període de temps, passant per la Cultura dels Camps d’Urnes als enterraments i cerimònies funeràries del poble dels Ilercavons, en plena època ibèrica.
 
Visites guiades al Coll del Moro

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Gandesa col·laboren en la programació de les visites guiades al conjunt arqueològic del Coll del Moro que es programen durant tot l’any. Les visites s’han de concertar prèviament. Més informació. 

Avui s'ha inaugurat un nou sistema d’accés públic a la Farga Palau de Ripoll, una de les seus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). El nou sistema permet fer la visita de forma autònoma i lliure a l’espai patrimonial, mitjançant la introducció d’un codi que es facilita al Museu Etnogràfic de Ripoll i que obre l’accés al recinte i posa en funcionament els elements interactius i audiovisuals del recorregut museogràfic, de forma automàtica i sincronitzada.
 
Aquest sistema ha comportat també la renovació de la il·luminació i dels elements museogràfics, de descans, de seguretat i de videovigilància, així com la incorporació de dos vídeos, en 4 idiomes, que es projecten al mateix espai patrimonial.
 
El nou sistema d’accés autònom de la Farga Palau és el primer cop que s’implementa a Catalunya, encara que ja és utilitzat en espais patrimonials del nord d’Europa. Un cop se n’hagi avaluat el funcionament i els resultats a la Farga Palau, aquest sistema pioner podria implantar-se en altres espais patrimonials de Catalunya actualment tancats a la visita pública de forma regular.
 
Ajut del programa europeu POCTEFA-PYFER

Aquesta actuació s’ha portat a terme en el marc d’un projecte de posada en valor de la Farga Palau impulsat pel MNACTEC (titular de l’equipament), el Museu Etnogràfic de Ripoll (responsable de la gestió de les visites a la Farga Palau) i l’Ajuntament de Ripoll. El projecte ha rebut el finançament d’un ajut europeu del programa POCTEFA-PYRFER.

Els equipaments patrimonials de Catalunya (museus, monuments, jaciments i arxius), han programat per les vacances de Nadal un centenar d’activitats per gaudir del patrimoni cultural. Visites guiades i teatralitzades, exposicions, jocs de pistes o tallers per als més petits, entre altres, omplen l’agenda de propostes. Es poden trobar totes a l’espai del portal web del Patrimoni cultural que el Departament de Cultura ha habilitat perquè l’usuari trobi, en un sol lloc, totes les propostes. Al web, a més, hi trobaràs una selecció d’escapades al patrimoni i idees per regalar aquestes Festes, com abonaments, entrades conjuntes a monuments o llibres.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona, ha organitzat, sota el títol d’ArqueoNadal, diverses activitats perquè els infants coneguin el món de l’arqueologia i la gaudeixin. A més, es podrà participar del nou joc ’Història submergida. L’escape room’ i d’un contacontes de Nadal.

A la seu d’Ullastret també es podrà participar en l’ArqueoNadal i descobrir els ibers i la seva cultura. A Girona, a la seu del museu al Monestir de Sant Pere de Galligants, les famílies podran participar en un taller per descobrir què va passar amb els vidres de la rosassa de la façana i fer la seva pròpia. A Empúries, els nens i nenes podran fer manualitats i descobrir els espais de la ciutat grega i romana.

El Museu d’Art de Girona proposa tallers per fer fanalets, corones de Nadal i guarnir el bastó per fer cagar el Tió. També un joc de pistes per a nens i nenes d’entre 8 i 13 anys per redescobrir la ciutat de Girona a través de les seves obres d’art.

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, com ja és habitual, ha organitzat els seus tallers de Nadal per a infants de 5 a 12 anys. Nou dies d’activitats al voltant de la ciència i la tècnica per aprendre, de manera lúdica i entretinguda, aspectes relacionats amb Nadal, les estrelles, l’espai Ràdio MNACTEC, el so, el calendari 2023 i les màquines, entre d’altres. El 29 de desembre el museu comptarà amb una visita molt especial: el patge Xiu-Xiu recollirà les cartes que els nens i nenes vulguin adreçar a Ses Majestats els Reis d’Orient.

Al Museu d’Història de Catalunya els visitants poden gaudir de dues noves exposicions temporals: ‘Espero una postal’ i ‘Crim i delicte’. A més, torna el cicle de titelles perquè els petits i petites s’ho passin d’allò més bé amb el ‘Patufet’ i ‘Els tres porquets’ de la Cia. La Puntual i ‘La favera màgica’, de la Cia. Les Pinyes. També podran participar en un taller per fer postals de Nadal i una sessió de contes.
 
Per la seva part, els Arxius Comarcals també han organitzat propostes per visitar-los aquestes vacances. L’Arxiu Comarcal del Maresme convida a veure la mostra ‘El Nadal pintat per Llucià Navarro i Maria Pilar’, que gira entorn dels dibuixos d’aquests dos il·lustradors pioners de la revista Cavall Fort i residents a Premià de Mar. L’Arxiu Comarcal de l’Urgell proposa la mostra ‘Bandolers a Tàrrega i l’Urgell’, una experiència expositiva immersiva que pretén desmitificar el fenomen bandoler a la comarca de l’Urgell.

Destaca també l’itinerari autoguiat per famílies que proposa la Seu Vella de Lleida per resoldre uns enigmes tant a l’interior com a l’exterior del monument o l’activitat infantil que organitza el Centre del Romànic de la Vall de Boí per ajudar els Reis d’Orient a conèixer el romànic de la vall.

Fins al 26 de febrer de 2023 es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició Crim i delicte, organitzada pel Museu conjuntament amb la Universitat de Barcelona. La mostra, comissariada per l'escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra, fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la Universitat de Barcelona.

L'exposició Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme. Les peces d'aquesta col·lecció ens parlen d'homicidis, robatoris, estafes i altres delictes habituals de l’època. Aquests delictes, moltes vegades considerats "menors", convivien amb d'altres amb més ressò mediàtic a través de la premsa, que va jugar un paper fonamental en la narrativa de la criminalitat.

La exposició il·lustra com la premsa, la literatura, sobretot, a partir del boom de la novel·la negra i el cinema han contribuït a mostrar el món de la delinqüència a la societat.

El MEV, Museu d’Art Medieval ha inaugurat un nou espai immersiu, una important aposta per la digitalització de l’art medieval, emmarcada dins del projecte MEV, L’Art Medieval + Digital, que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Es tracta de l’espai immersiu més gran dels museus catalans, i s'ha inaugurat amb una experiència emotiva i de gran impacte visual, un viatge del present cap al passat que permetrà connectar els públics actuals amb l’art medieval a través d’un relat protagonitzat per un jove aprenent de pintor del segle XII i per la catedral romànica de Vic. En un futur s’oferiran nous relats virtuals que les persones visitants podran escollir a través d’una pantalla tàctil. 
 
El nou espai immersiu del MEV, Museu d’Art Medieval és una eina educativa i divulgativa que explica un relat connectat amb les obres de la col·lecció permanent del museu. La contextualització de les peces en el corrent artístic i en l’època en què van ser creades esdevé fonamental perquè la persona visitant entengui i valori l’excepcional col·lecció que ofereix el museu, i és això el que pretén aquesta nova experiència. 
 
La primera experiència immersiva té una durada de 10 minuts i ens permet descobrir tres espais virtuals: el taller d’un pintor, el carrer i la catedral romànica de Vic. És en aquest últim punt, la catedral, on entrarem en un món únic de misteri i color que, a més, servirà per anar situant les peces del museu en el seu context. Aquesta recreació virtual, doncs, no només vol contextualitzar la col·lecció del MEV, sinó que també vol trencar el tòpic d’un art medieval auster i fosc, per descobrir un art ple de colors, llum i misteri. 

El Museu d’Art de Girona inaugura dissabte 22 d’octubre l’exposició “Feresa de silenci. Les artistes de la revista Feminal (1907-1917)". El vers que dóna títol a la mostra, «amb feresa de silenci», està manllevat d’un poema de Dolors Monserdà (1845-1919), escriptora i una de les primeres activistes socials i feministes catalanes. El poema, titulat «L’estrella», continua dient que «tot un món ple de misteri, s’aixeca d’un món que dorm». Aquesta és la intenció última de l’exposició que presenta el Museu: despertar el misteriós —per desconegut— món de les dones artistes de primers del segle XX, superar la por als silencis i afavorir els altaveus presents i futurs per anar recuperant els noms, els rostres, les obres i les trajectòries de tantes artistes silenciades al llarg del temps.
 
Feminal va ser la primera revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. De periodicitat mensual, es va editar a Barcelona com a suplement de La Il·lustració Catalana, de 1907 a 1917. Va ser impulsada per dones procedents de l’àmbit burgès i catòlic i es va inspirar en algunes revistes semblants que, sota la influència del sufragisme, s’editaven a les grans ciutats europees. En gairebé tots els números de la revista, les arts plàstiques hi solien ser presents, bé amb articles dedicats a exposicions d’artistes del moment, bé amb reportatges monogràfics sobre alguna d’elles.

Feminal va publicar al llarg de la seva dècada d’història fins a 74 artistes, la majoria pintores, però també hi van ser esmentades escultores, cartellistes, il·lustradores i, en menor nombre, exlibristes, esmaltadores o fotògrafes. D’aquestes, 24 eren estrangeres i la resta catalanes. De prop d’una cinquantena se’n coneix alguna cosa (un breu apunt biogràfic, alguna imatge, algunes obres), i tant sols a 13 d’elles se’ls ha dedicat algun estudi o exposició. De prop d’una quinzena, tret del seu nom i del que se’n diu a Feminal, se’n desconeix la vida i l’obra. Cent vint-i cinc anys després de l’últim número de la revista Feminal, els silencis sobre les artistes i la seva obra continuen fent feresa.
 
La mostra que es proposa donar a conèixer dones artistes que van treballar i/o exposar a Catalunya a primers del segle XX i valorar-ne les seves obres dins el seu context i analitzar les condicions de la pràctica artística femenina, reflexionar sobre la memòria històrica, l’oblit i el reconeixement de les dones artistes i, sobretot, obrir futures vies de recerca.
 
“Feresa de silenci” recupera prop d’una vintena d’artistes, amb obres procedents de museus nacionals i internacionals i de col·leccions privades. En molts casos sols es treuen a la llum i s’exposen una, dues o tres obres d’unes artistes de les quals potser mai més no en se’n sabrà res. La importància, però, rau a mostrar que, malgrat tots els obstacles, cadascuna d’elles va saber crear el seu espai de llibertat per desenvolupar les seves aspiracions artístiques. Feminal va ser un d’aquests espais, en el qual es van ajudar mútuament i van trobar les forces i els suports que la societat encara no els oferia.

Activitats complementàries

El Museu d'Art de Girona ha organitzat diverses activitats per acompanyar la mostra: 
 

El Museu del Ter ha posat en funcionament un nou servei a la ciutadania, una nova audioguia i signoguia gratuïtes que fan més accessible la visita a l’equipament cultural alhora que l’enriqueix amb una nova proposta de continguts. El nou recurs interpretatiu s’ha produït en els quatre idiomes habituals del projecte (català, castellà, anglès, francès) i, en una clara aposta per l’accés universal a la cultura, també s’ha fet la producció en amazic.
 
La incorporació de l’audioguia en amazic ha comportat l’adaptació de la plataforma Visitmuseum a aquest idioma, en alfabet llatí i neotifinac, garantint així l’accessibilitat dels continguts del Museu del Ter a una comunitat nombrosa i representativa de Manlleu.
 
L’audioguia té una durada de 24 minuts dividits en 17 pistes d’àudio i acompanya al visitant en el descobriment del procés d’industrialització del riu Ter, tot visitant Can Sanglas, una antiga fàbrica de filatura. S’explica el procés de la filatura de cotó, l’aprofitament de l’energia hidràulica del Ter, el desenvolupament d’una important indústria metal·lúrgica liderada per emprenedors del territori, les dones com a grans protagonistes de la indústria tèxtil, les lluites socials, els conflictes i riscos laborals, entre altres.
 
Els 17 punts de l’audioguia permeten fer un itinerari de visita singular i coherent en ell mateix, amb un to més literari. Per tant, aquesta audioguia es converteix no només en un nou recurs pel format de visita, sinó també en una nova proposta de continguts per gaudir de la visita al Museu del Ter.
 
El nou servei gratuït d’audioguia i signoguia del Museu del Ter és una iniciativa del Departament de Cultura a través del programa Visitmuseum i compta amb la col·laboració del Museu del Ter. 
 
El projecte compta també amb la col·laboració de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), responsable de la signoguia de 30 minuts de duració.

 

Aquest cap de setmana se celebra la 22a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 27 jaciments ibèrics de Catalunya.
 
El Cap de Setmana Ibèric està organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que, a través dels jaciments i museus que integren la Ruta dels Ibers, vol descobrir com era la vida fa més de 2.200 anys a les nostres terres. Una oportunitat única per redescobrir el nostre passat, passejar per enclavaments espectaculars i meravellar-se davant de troballes úniques, tot plegat  de la mà d’alguns dels millors arqueòlegs del país.
 
La proposta cultural permet apropar-se a la cultura dels ibers d’una manera divertida, fer accessibles a tots els públics els jaciments ibèrics catalans a través de reconstruccions històriques, tallers d’experimentació, visites guiades i teatralitzades, tasts de menjar i beguda ibèrica...
 
Com cada any, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política, etc. Aquesta nova edició se celebra sota el títol “L’enigma de la llengua ibèrica” i s’han programat moltes activitats per conèixer aquesta fascinant escriptura, la primera de la península, que encara avui està per desxifrar!
 
Consulta l’agenda d’activitats a través d’un mapa geolocalitzat per jaciments o descarrega el programa
 
Juguem amb els ibers
 
A tots els nens i les nenes que participin aquest cap de setmana de les activitats de descoberta del patrimoni ibèric català, se’ls regalarà un joc realitzat per l’il·lustrador Iván Bravo, un dels referents actuals i amb una gran projecció internacional.
 
Per viure una aventura trepidant al món desaparegut dels ibers proposem a famílies i escoles jugar al videojoc col·laboratiu Balkeuni, Amusic i la Pàtera del Llop. Hi trobaran una sèrie de reptes relacionats amb els ibers: història, costums, tecnologia que empraven, territori que ocupaven les diferents tribus, en descobrirem l’escriptura… Amb l’objectiu de passar una bona estona i despertar l’interès per la cultura de les persones que van viure a casa nostra fa més de 2.200 anys!